*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 26 de gener del 2010

Pep Nogué, la gran cuina de la senzillesa

L’Espai del consum de Bonpreu organitza, juntament amb en Pep Nogué, cursos de cuina on els productes amb DOP (Denominació d’Origen Protegida) i IGP (Indicació Geogràfica Protegida) en són els protagonistes.

Gaudir de les classes d’en Pep és gaudir d’una cuina senzilla, ben feta i extraordinària, i a més, aquest cop, va ser allò d’obrir la nevera i a veure que hi tinc. Una pràctica que m’encanta.

Dins l’explicació de les receptes podreu veure quantes varietats es poden fer amb les mateixes.


TERRINA DE “LLUÇETA” I BONÍTOL AMB AMANIDA DE MANDARINES

Ingredients:
- 300 gr. de bonítol, sense espines ni pell
- 300 gr. de “lluçeta”
- 150 gr. de mantega
- 1 ceba
- sal
- porradell picat
- espinacs
- 4 mandarines
- 1 dl. d’oli d’oliva verge


En Pep ens explica l’origen de la recepta, va ser pel homenatge-celebració dels 70 anys del poeta Miquel Martí i Pol que es va organitzar a Girona. En Pep va tenir el privilegi (paraules seves) de participar en la realització de l’àpat, i va realitzar aquest per tal d’adaptar-se a la dieta del nostre poeta.

És pot fer amb qualsevol peix que tinguem a la nevera, un blanc i un de blau (per la proporció de grasses); la ceba millor tendre, doncs no necessita tanta cocció; el porradell es pot substituir per qualsevol altre herba, com fonoll a l’estiu, anet... S’hi poden afegir verdures, pastanaga picada, pebrot vermell o verd... Es pot canviar els espinacs per enciam.

Pelar i trinxar la ceba ben petita.
Posar una cassola al foc, suau, i quan sigui fossa tirar-hi la ceba. Deixar-la coure poc a poc; poca estona especialment si és ceba tendra..

Tallar el bonítol i la lluçeta a daus. Quan la ceba estigui cuita però encara blanca, incorporar-los a la cassola i deixar-ho coure un parell de minuts. Poseu a punt de sal.

Un cop cuit (aquests peixos necessiten poca cocció), retirar del foc i triturar amb la batedora elèctrica. Ha de quedar fi. Afegir-hi el porradell picat.

Mentre haureu escaldat les fulles d’espinacs (20 segons), les haureu refredat en aigua i gel i assecat amb un paper absorbent. Encamiseu un motlle amb elles.

Ompliu el motlle amb el triturat de peixos i deixeu-lo refredar a la nevera unes 4 hores.

Feu una amanida amb espinats i mandarines (pelades a sang, sense la pell blanca) i tallades a dauets petits.

Talleu la terrina a talls d’un centímetre de gruix i acompanyeu de l’amanida.

Podeu fer una vinagreta amb el suc d’una mandarina, oli i sal per amanir la terrina i l’amanida.

10 comentaris:

Striper ha dit...

Crec que jo per la dieta em tinc que quedar amb l'amanida.

Sara Maria ha dit...

He pensat que la terrina seria un bon farcit per uns canelons de peix.. Potser acompanyats de salsa holandesa amb porradell o una maionesa suau

Glòria ha dit...

És un bon suggeriment fer servir la terrina per a uns canelons, freds, a l'estiu, estarien molt bé.

Cuinetes ha dit...

Aquesta terrina de lluceta té una pinta espectacular! I en Pep és un gran mestre també!

Molt bona idea lo dels canelons!
Petons!! ^^

Francesc ha dit...

Quina sort haver conegut Martí i Pol... Aquesta idea teua per als canelons. Encara que, potser, quedarien una mica àcids, no? Salutacions

Francesc ha dit...

Per cert, no he pogut trobar enlloc el que és "lluceta". És alguna varietat de lluç? Gràcies

Sara Maria ha dit...

La lluçeta és la pescadilla. Àcids?

Fem un mos ha dit...

Una recepta molt bona, la tenim pendent, per fe uns canelons com dius pot ser molt interessant.
petons

Francesc ha dit...

Deia això "d'acids" per les mandarines. ;D

Sara Maria ha dit...

Hhahahaa... Ok Francesc! No ho havia lligat per què eren molt dolces...

Segueixen aquest bloc