Curs de piruletes - Museu de la Xocolata

El dissabte varem anar al Museu de la Xocolata, un cop més convocats per la Gemma de La Cuina de Casa. Va ser molt divertit, i ens ho varem passar d’allò més bé com podeu veure a les fotografies.
Vaig fer, per primer cop, uns vídeos. Els penjo, són fets amb la càmera compacta, o sigui que perdoneu la qualitat i la poca pràctica.


Refredant la xocolata blanca.

Primer varem temperar les xocolates, per fer-ho varem avocar sobre el taulell una part de la xocolata desfeta i la varem anar removent fins aconseguir que estès a 27ºC la xocolata blanca, 28ºC la xocolata amb llet i a 29ºC la xocolata negre.
Després varem barrejar-les amb a resta per tal d’aconseguir la temperatura adient per treballar: 28ºC la xocolata blanca, 29ºC la xocolata amb llet i 30ºC la xocolata sense llet.


Recuperant la xocolta ja refredada.

Un cop aconseguir varem omplir unes quantes mànegues pastisseres amb les xocolates. Unes parts de les blanques les barrejarem amb ratlladures de llima i gingebre, i també les varem posar dins mànegues pastisseres.

Ens va ensenyar com anar fent dibuixos sobre un plàstic, també pot ser paper sulfurat, com decorar-ho amb pipes, fruites, sal maldon, pebre... I com anar-hi posant el palet tot girant-lo un cop dins per tal que s’agafi bé a la xocolata.


Com hem d'anar fent les piruletes.

Mentre es refredaven les nostres creacions ens va fer una visita guiada pel museu. En preguntar si podíem deixar les bosses i jaquetes allí, algú va saltar dient les bosses rai! Les piruletes!!! No hi havia cap problema, la cuina quedava tancada i no hi podia entrar ningú.

En la visita varem descobrir que hi ha tres tipus de planta del cacau, la més bona i de més qualitat en vies d’extinció, el crioll, originari d’Amèrica Central Veneçuela i Colòmbia. Molt vulnerable a les plagues surt molt car de cultivar i actualment representa un 3% de la producció. Els altres dos són, el Foraster originari de Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori i Camerun és el més estès representant el 70% de la producció; el tercer, el Trinitari, és un híbrid, procedent de Sri Lanka, Indonèsia i Madagascar.

Varem conèixer el procediment que és fa en originen, doncs no és pot exportar la fruita tal qual si no amb una primera manufacturació. Una protecció que fan els governs d’origen per tal de protegir, si més no, la poca indústria que tenen al país.

També els diferents processos que segueixen un cop arribat al destí, separació de la mantega amb la qual es fa la xocolata blanca, més ho menys torrat, més o menys mòlt, tot li donarà el gust, més o menys agre, més o menys de qualitat.

Per veure les fotos cliqueu la imatge

Un cop retornats a la cuina varem poder comprovar que les piruletes s’havien refredat i que les podíem agafar totes sense cap problema, malgrat que havíem dubtat que, en alguns casos, s’aguantessin.

He d’assenyalar la meravellosa atenció que ens va donar la Montse, la nostra professora, i a la qual podeu veure carregada de càmeres tot fent-nos la foto de grup.