Trobada blocaire a Castellterçol

Finalment tinc temps per fer la crònica de la gran trobada que dissabte dia 9 varem fer a Castellterçol. En Manel, el generós, va organitzar una gran trobada, gràcies Manel!
Com que la convocatòria va tenir molt d’èxit, amb força gent nova, al matí ens varem dividir en dos grups per tal de poder fer les dues visites alternades amb un mínim de gent.

La primera visita fou a la Comercial Artesana Sosa, una empresa que ha sabut posar-se al dia tot seguint les revolucions que es produeixen en el món de la cuina.
Provinents de Badalona, es van instal•lar a Sant Quirze de Safaja cap al 1962, les seves neules i torrons és van fer força coneguts. Amb el temps van anar a Castellterçol, on són ara i on, ara fa deu anys, van començar aquesta aventura al costat de la cuina innovadora. També comercialitzen els seus productes a Cocineros.info
En Manel ho explica d’allò més bé aquí.

En acabar ens varem dirigir a l’empresa Conserves Coll, una empresa familiar dedicada al món dels bolets. Allí varem saber que si bé a Castellterçol es fan tòfones, a Moià, el poble del costat, no se’n fan... Ara no aneu tots als boscos de Castellterçol a buscar tòfones, es necessita un permís especial de la Generalitat per fer-ho doncs és un bolet protegit, i també es necessita un gran coneixement per trobar-ne, molts fan servir gossos que ensumen l’olor i marquen on hi ha el preuat tresor.

Però no sols es dediquen a la tòfona, qualsevol bolet del nostre país és benvingut a Conserves Coll. I ens els presenten en conserva, congelats o assecats. I com hi ha bolets que accepten una de les tècniques de conservació però altres no.
La presentació del Manel aquí.

El dinar a l’Hostal Castellterçol va ser una gran buffe. Plat darrera plat ens anaren servint plats ben elaborats i a molt bon preu. Gràcies pel menú que vareu elaborar, va estar genial!!!
La presentació del Manel aquí.

I, finalment, a la tarda, després d’una bona sobretaula. Ens varem dirigir a l’obrador de l’Elies Miró. Un mestre en l’elaboració de la xocolata, en té més d’una obra exposada al Museu de la Xocolata; a més és president de l’Escola de Pastisseria del Gremi de Pastissers i Vicepresident del Gremi. La seva és una tradició familiar, es van instal•lar a Castellterçol al 1920... Ni més ni menys.
Ens va ensenyar com fer bombons, com els fan ells i com podíem adaptar la tècnica per fer-los a casa. Jo vaig haver de marxar abans no acabes la classe magistral, per què ho va ser, però els vaig poder provar gràcies a la Glòria, del Cafè de nit, que treballa prop meu i el dilluns varem anar a esmorzar juntes i me’n va dur. Gràcies Glòria!
La presentació del Manel aquí.

Trobades com aquestes són molt difícils d’organitzar, crec que varem tenir la sort que les tres empreses i el restaurant estiguessin al mateix poble. Sols agrair a les tres empreses la amabilitat d’obrir-nos les seves portes, i al Manel l’esforç per quadrar totes les visites.

Les cròniques que han fet, més puntualment, el altres blocaires:

Cuinar és generós
La cuina de casa
Apunts de cuina
Cuina per llaminers
Cuinetes
El Cafè de nit
DeCuina
La Cuina Vermella
Pa de nous
Fem un mos
La Quinta del Luculus
No tot són postres... A la cuina