En Francesc, de A la taula i al llit, va deixar aquesta recepta en un comentari al blog de la Gemma, La cuina de casa. M’agraden molt les coques de patata mallorquines, per això la penjo, la provaré! L'origen de la recepta la podeu trobar al bloc del Xiscu, aquí.
Ingredients:
- 400 gr. de patata
- 300 gr. de sucre
- 250 gr. de llet
- 100 gr. de saïm
- 40 gr. de llevat
- 3 ous
- una copa petita d'anís
- 100 gr. de matafaluga
- 1000 gr. de farina de força
Lo primer que faig és fondre sa llevadura amb sa llet, i afegir-hi farina de força, fins que faci una bolleta, i ho faig tovar. Després faig bollir ses patates amb pell, fins que són ben cuites, les pal i les pas per es pasa-purés.
Al puré li afegeixc el sucre, es saïm, i els ous, i ho mescl, quan està tot ben mesclat, li afegeixc es llevat, que ja ha d'haver tovat, fins a doblar el seu tamany. Afegir la farina que falti, per completar el kilo, i pastar-ho una bona estona, deixar-ho reposar tapat amb un film.
Per fer ses de llavors, substituiexc part de sa llet, per anís dolç, però li pos s'anís no en es llevat, sinó a sa mescla des sucre, amb s'ou i el saïm. També en aquest moment, és quan li pos sa matafaluga. i després ho faig exactament igual que ses de patata.
Després de que hagi pujat, li fot un cop, per fer-la baixar i la faig porcions. Si han de ser individuals, les faig de 80 gr., però per ses de nadal, les faig de 250 gr. Les pos a una llauna amb paper de cuina, i ben separades perquè puguin créixer i no es besin, han de tovar tot es vespre, per poder courer-les es matí.
Una cosa molt important si les feim de 250 gr., és picar-les amb una agulla de fer calça gruixadeta. Amb un troç de paper de cuina, la freg d'oli de girasol, i les forat, amb una picada al mig n'hi ha prou, això serveix perquè entri sa calentor, i no quedin crues.
Després s'han de coure, el meu forn és d'aire, per lo tant amb el forn ben fret, les pos uns 20 minuts a 140 graus, però si el vostre forn, no és de vent, a 160 graus li anirà bé. Quan estan a punt de treure, fan una oloreta, que jo m'he de controlar per no foter-me-les totes.
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
10 comentaris:
Jo també la vull provar! A veure qui la fa abans ;)
Tal com vaig jo de temps... Segur que tu! Ja diràs.
sort que ja sopat amb tot em feia salivera.
ohh quina delicia, no ho havia sentit mai.
el saïm que és??
gracies
Saïm o sagí, greix d'un animal, llard. Jo també ho vaig haver de preguntar...
Caram, quina bona pinta que fan! T'han eixit ben iguals a les que vaig menjar a Valldemossa.
Ací, al País Valencià, li diem "sagí" al "saïm".
Amb sagí, la meua àvia paterna i les meues tietes feien unes "coquetes de sagí", com una mena de panades farcides de cabell d'àngel que eren boníssimes. Malauradament, no en tinc la recepta.
Salutacions.
Uep, sóc en xisco, i aquesta recepta és sa meva :P, si voleu trobar es meu blog, és www.es-colmado.blogspot.com. m'ha sorpres veurer-la aqui posada. salut i bon profit.
Benvigut Xisco, suposo que és una recepta força extesa, l'havia trobat a més d'un lloc, la vaig penjar quan en Francesc la va donar i la vaig provar. M'agraden molt les coques de patata.
Xisco, en Francesc la va treure d'aqui: Les receptes de na Tonina, Antònia Serrano, Menjavents, Edicions Documenta Balear, Palma, 1995
crec que no... ja vos dic, aquesta recepta és el resultat d'una serie de proves que vaig fer.. però tant n'es.. si voleu veure el meu blog
Publica un comentari a l'entrada