*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 4 de juny de 2008

Crema d'ortigues

Primera de les receptes que varem fer a Tuixén, podeu veure el post sobre el curs i en aquest sobre l'ortiga, a Un Racó del món.

Ingredients:
- 1 ceba
- 400 gr. de fulles tendres d'ortigues
- 1 patata
- aigua
- crema de llet
- sal


Sofregim les cebes, afegim les ortigues i remenem fins que baixin de vòlum (igual com si fossin espinacs).
Afegim la patata tallada a trossos petits i l'aigua. Deixem coure uns 20 minuts i ho triturem amb el túrmix.
Afegim una mica de crema de llet i salem a gust (cal tenir en compte que l'ortiga té un gust dolç).

Quan la vaig fer a casa, en comptes d'aigua hi vaig posar brou de pollastre.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Jo les ortigues les he provades en crema i estan molt bones.

La cuina vermella ha dit...

Que bonica la paraula trementinaire i quin ofici més ancestral! Ens ha encantat la crònica de un racó de món. Ostres, les ortigues quina mena de gust fan? Quines propietats tenen?

Francesc ha dit...

Caram, jo només coneixia la truita d'ortigues que feia una veïna meua que n'havia aprés la recepta a Occitània, quan hi anava de verema. Recorde haver-ne menjat només una o dues vegades i que el seu sabor em recordava el de la truita de julivert. Així, amb crema, no se m'hauria ocorregut mai. Em sembla molt original.

Francesc ha dit...

Hola! Vinc de fer una passejada pel teu altre bloc i trobe que l'hauré de visitar més sovint. M'afegesc al comentari de la cuina vermella sobre les trementinaires. N'havia sentit parlar crec que en un programa de TV3, però la teua crònica em sembla preciosa i les fotos tambe molt boniques. Enhorabona i gràcies per ensenyar-nos tantes coses del nostre País. Salutacions.

Sara Maria ha dit...

L'ortiga és l'herbe remeiera amb més propietats curatives que tenim arreu del mon. Dic arreu del món per què sols no es fa a Sibèria i al desert. Prepararé un post a Un racó del món sobre l'ortiga.

enric ha dit...

Jo ja havia llegit alguna cosa sobre les trementinaires, però els posts que els hi dediques tant a elles com a les ortigues m'han semblat interessantíssims.

Gràcies, Sara Maria.

latiquismiquis ha dit...

Molt interessant! Gràcies ;)

Joan ha dit...

Tenia entès que les ortigues no es podien tocar amb les mans, si és així, com ho feu per cuinar-les? Joan.

Sara Maria ha dit...

Joan, amb guants! I també agafant-les amb molt de compte i suaument per que no es trenguin els pels (a dins hi ha el líquid urticant). Pots veure els posts sobre les ortigues i sobre les trementinaires a Un racó del món.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...