Primera de les receptes que varem fer a Tuixén, podeu veure el post sobre el curs i en aquest sobre l'ortiga, a Un Racó del món.Ingredients:
- 1 ceba
- 400 gr. de fulles tendres d'ortigues
- 1 patata
- aigua
- crema de llet
- sal
Sofregim les cebes, afegim les ortigues i remenem fins que baixin de vòlum (igual com si fossin espinacs).
Afegim la patata tallada a trossos petits i l'aigua. Deixem coure uns 20 minuts i ho triturem amb el túrmix.
Afegim una mica de crema de llet i salem a gust (cal tenir en compte que l'ortiga té un gust dolç).
Quan la vaig fer a casa, en comptes d'aigua hi vaig posar brou de pollastre.
9 comentaris:
Jo les ortigues les he provades en crema i estan molt bones.
Que bonica la paraula trementinaire i quin ofici més ancestral! Ens ha encantat la crònica de un racó de món. Ostres, les ortigues quina mena de gust fan? Quines propietats tenen?
Caram, jo només coneixia la truita d'ortigues que feia una veïna meua que n'havia aprés la recepta a Occitània, quan hi anava de verema. Recorde haver-ne menjat només una o dues vegades i que el seu sabor em recordava el de la truita de julivert. Així, amb crema, no se m'hauria ocorregut mai. Em sembla molt original.
Hola! Vinc de fer una passejada pel teu altre bloc i trobe que l'hauré de visitar més sovint. M'afegesc al comentari de la cuina vermella sobre les trementinaires. N'havia sentit parlar crec que en un programa de TV3, però la teua crònica em sembla preciosa i les fotos tambe molt boniques. Enhorabona i gràcies per ensenyar-nos tantes coses del nostre País. Salutacions.
L'ortiga és l'herbe remeiera amb més propietats curatives que tenim arreu del mon. Dic arreu del món per què sols no es fa a Sibèria i al desert. Prepararé un post a Un racó del món sobre l'ortiga.
Jo ja havia llegit alguna cosa sobre les trementinaires, però els posts que els hi dediques tant a elles com a les ortigues m'han semblat interessantíssims.
Gràcies, Sara Maria.
Molt interessant! Gràcies ;)
Tenia entès que les ortigues no es podien tocar amb les mans, si és així, com ho feu per cuinar-les? Joan.
Joan, amb guants! I també agafant-les amb molt de compte i suaument per que no es trenguin els pels (a dins hi ha el líquid urticant). Pots veure els posts sobre les ortigues i sobre les trementinaires a Un racó del món.
Publica un comentari a l'entrada