La pre-trobada havia de ser al Quimet i Quimet, però estava tancat per vacances i varem entrar al Rouge, al costat. Aigües, clares i algú va atrevir-se amb un combinat abans de sopar.
 |
El restaurant Rosal34, es diu, ell mateix de tapes, però tal com diu l’Encantadísimo en aquesta crònica, si és de tapes són molt especials.
Decidirem compartir alguns plats de la carta, amb l’assessorament del Massitet que ja el coneixia i del cap de sala l’Oscar.
El menú:
Croquetes de ceps
Bunyols de formatge Idiazábal
Tàrtar de tonyina amb soja, mostassa antiga, ous de truita i fulls verds
Escopinyes al vapor amb fruita de la passió
Patates braves en escuma, crema d'all-i-oli i oli picant fumat
Els postres:
Flamet, sorbet de llimona-gingebre, iogurt i cacao
Coulant de xocolata amb xoco negra
Gelat de xocolata negra
Petits fours
A mi em va agradar molt el tàrtar de tonyina, molt equilibrat; sempre em fa por l’excés de marinat en soja, el sushi no es pot dir que es marini, si no que es mulla i aquí a voltes ens passem en aquest aspecte aconseguint un gust massa salat. Em van sorprendre les braves, no ho semblen i en tenen tot el gust, però el gust d’unes braves autèntiques no pas aquestes versions que fan últimament amb maionesa i sense picant. Em van quedar ganes de provar altres plats atraients de la carta, un altre cop serà.
Com sempre no varem deixar de fer fotos (veure aquest post del Pingue). Cal dir que en veurem sortir de casa, l’Albert, el meu company, em va preguntar per què m’enduia la càmera (era el primer cop que venia a un sopar de bloggers)... Ho va ben veure durant el sopar!!!
L’Starbase va arribar una mica més tard i les racions que li havíem guardat havien desaparegut... No hi va haver cap problema, fan mitges racions!! Genial pels que mengen poc, apuntat!
Als postres arribaren els de la Cuina Vermella, genials com sempre.
Si cliqueu la imatge accediu a l'album de fotos.
La conversa sempre divertida i interessant, la crisi, la feina, la cuina, les activitats, els nous projectes, sempre amb bon humor.
No va faltar el comentari – confirmació, de que el vermell és igual al home del Lidl!!!
I com sempre fent plans per la propera trobada... És que sóm uns viciosos!!
Podeu veure altres cròniques a:
Tiritinyam, aquí, aquí i aquí amb broma inclosa aquí
Cuinetes (La Nuni ha penjat la recepta de la tonyina que ha trobat a Cuines de TV3)
De Cuina
Un cocinillas on-line
5 comentaris:
Va ser un gust, i coincideixo amb tu: la soja al punt correcte (a mi m'agrada molt, però és un ingredient que cal mesurar molt bé). Fins a la propera!
En David Lienas, en un curs de cuina, ens va recomanar la salsa de soja coreana, no porta tant de sal, l'he provat i va molt millor, especialment quan la passes pel Wok
Tant de bo tots els vicis fossin com els nostres!! Ens ho vem passar molt bé i va ser un goig conèixer l'Albert!
Per cert, acabo de venir del mercat i he comprat tonyina ^^! Dilluns venen els sogres a sopar... què caurà d'entrants? El tàrtar de tonyina!!! Hauré d'anar amb compte amb la soja!!!
Petons!!!!!
iepaaaaaaaaaaaaaa!!!
Bon post i excel·lents fotos, com sempre! I prenc nota de la soja coreana... On la compres, Sara Maria?
Salut i fins la propera!
A qualsevol supermercat de productes asiàtics... Al costat de la Kikoman japonesa, hi ha les coreanes... Jo compro ampolles de litre...
Publica un comentari a l'entrada