Jo, tal com feia la meva àvia, li poso mitja branca de canyella i, a voltes, en comptes de xerès, vi ranci.
L'autèntic fricandó no porta tomàquet, es fa confitant completament la ceba fins que agafa el color marró fosc, i és aquesta ceba confitada la que li dona el color.
Ingredients:
- 12 talls de carn de vedella, preferentment de la part de la llata, o del jarret o del conillet
- 20 gr. de farina
- 1 ceba de figueres grossa
- 2 tomàquets madurs
- 40 gr. de cama-secs (també anomenats carreretes o fals moixernó)
- 50 ml. de Xerès dolç
- ½ gra d'all
- 10 gr. d'ametlles torrades
- oli d'oliva extra verge
- sal i pebre
- aigua mineral
Repolir la carn de greixos, salpebrar-los i enfarinar-los lleugerament.
Picar la ceba molt fina.
Ratllar els tomàquets, sense granes.
Posar els cama-secs a remullar I retallar-ne els peus dels bolets.
En una cassola I amb l'oli ben calent, fregir-hi fins que quedin ben rossos els talls de carn i reservar-los.
En el mateix oli posar-hi la ceba i deixar-la sofregir fins que quedi ben rossa, uns 35 minuts.
Afegir-hi el tomàquet i continuar el sofregit ben confitat, 10 minuts més.
Tirar a la cassola els cama-secs remullats i el Xerès, salpebrar i deixar-ho coure tot junt 5 minuts.
Posar a la cassola els talls que havíem reservat, cobrir amb l'aigua mineral calenta i a foc molt lent, lentíssim, tapar la cassola i deixar que la carn quedi ben tendra, aproximadament 60 minuts.
Comprovar si la carn ja es prou tendra al tacte, per si calguessin uns minuts més.
Afegir a la cassola la picada del mig gra d'all i les ametlles, i deixar-ho coure uns 5 minuts més, afinar el punt de sal.
Ingredients:
- 12 talls de carn de vedella, preferentment de la part de la llata, o del jarret o del conillet
- 20 gr. de farina
- 1 ceba de figueres grossa
- 2 tomàquets madurs
- 40 gr. de cama-secs (també anomenats carreretes o fals moixernó)
- 50 ml. de Xerès dolç
- ½ gra d'all
- 10 gr. d'ametlles torrades
- oli d'oliva extra verge
- sal i pebre
- aigua mineral
Repolir la carn de greixos, salpebrar-los i enfarinar-los lleugerament.
Picar la ceba molt fina.
Ratllar els tomàquets, sense granes.
Posar els cama-secs a remullar I retallar-ne els peus dels bolets.
En una cassola I amb l'oli ben calent, fregir-hi fins que quedin ben rossos els talls de carn i reservar-los.
En el mateix oli posar-hi la ceba i deixar-la sofregir fins que quedi ben rossa, uns 35 minuts.
Afegir-hi el tomàquet i continuar el sofregit ben confitat, 10 minuts més.
Tirar a la cassola els cama-secs remullats i el Xerès, salpebrar i deixar-ho coure tot junt 5 minuts.
Posar a la cassola els talls que havíem reservat, cobrir amb l'aigua mineral calenta i a foc molt lent, lentíssim, tapar la cassola i deixar que la carn quedi ben tendra, aproximadament 60 minuts.
Comprovar si la carn ja es prou tendra al tacte, per si calguessin uns minuts més.
Afegir a la cassola la picada del mig gra d'all i les ametlles, i deixar-ho coure uns 5 minuts més, afinar el punt de sal.
8 comentaris:
Això té tota la pinta de ser boníssim.
Avui l'he fet tal com diu la recepta I tothom se ha llevat els díts de lo bo que era, felicitats Carmen.
L'he fet i está bonissim
l'he fet avui i está bonissim
El millor fricandó del món. El faig tal com diu la mestra Ruscalleda al 'cuinar per... ' i és una maravella per a tothom. Jo també soc del parer de posar-hi poquíssim tomàquet, i si pot ser gens ni mica.
No hem quedat que no porta tomàquet???
Joan, cert, l’autèntica fecepta no en porta, però aquesta si…
Del mateix llibre, l’estofat de pèsols i fabetes es sensacional. I ara es el temps.
Publica un comentari a l'entrada