*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Fricandó

Aquesta recepta l'he extret del llibre de la Carme Ruscalleda “Cuinar per ser feliç”, un llibre que us recomano, la preparació, l'elaboració, els temps, estan molt ben explicats i facilita la elaboració de receptes que, en un principi, semblarien ben complicades.
Jo, tal com feia la meva àvia, li poso mitja branca de canyella i, a voltes, en comptes de xerès, vi ranci.
L'autèntic fricandó no porta tomàquet, es fa confitant completament la ceba fins que agafa el color marró fosc, i és aquesta ceba confitada la que li dona el color.

Ingredients:
- 12 talls de carn de vedella, preferentment de la part de la llata, o del jarret o del conillet
- 20 gr. de farina
- 1 ceba de figueres grossa
- 2 tomàquets madurs
- 40 gr. de cama-secs (també anomenats carreretes o fals moixernó)
- 50 ml. de Xerès dolç
- ½ gra d'all
- 10 gr. d'ametlles torrades
- oli d'oliva extra verge
- sal i pebre
- aigua mineral

Repolir la carn de greixos, salpebrar-los i enfarinar-los lleugerament.
Picar la ceba molt fina.
Ratllar els tomàquets, sense granes.
Posar els cama-secs a remullar I retallar-ne els peus dels bolets.

En una cassola I amb l'oli ben calent, fregir-hi fins que quedin ben rossos els talls de carn i reservar-los.

En el mateix oli posar-hi la ceba i deixar-la sofregir fins que quedi ben rossa, uns 35 minuts.
Afegir-hi el tomàquet i continuar el sofregit ben confitat, 10 minuts més.
Tirar a la cassola els cama-secs remullats i el Xerès, salpebrar i deixar-ho coure tot junt 5 minuts.

Posar a la cassola els talls que havíem reservat, cobrir amb l'aigua mineral calenta i a foc molt lent, lentíssim, tapar la cassola i deixar que la carn quedi ben tendra, aproximadament 60 minuts.
Comprovar si la carn ja es prou tendra al tacte, per si calguessin uns minuts més.

Afegir a la cassola la picada del mig gra d'all i les ametlles, i deixar-ho coure uns 5 minuts més, afinar el punt de sal.

8 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Això té tota la pinta de ser boníssim.

Unknown ha dit...

Avui l'he fet tal com diu la recepta I tothom se ha llevat els díts de lo bo que era, felicitats Carmen.

Unknown ha dit...

L'he fet i está bonissim

Maite Roca ha dit...

l'he fet avui i está bonissim

Anònim ha dit...

El millor fricandó del món. El faig tal com diu la mestra Ruscalleda al 'cuinar per... ' i és una maravella per a tothom. Jo també soc del parer de posar-hi poquíssim tomàquet, i si pot ser gens ni mica.

JOAN VILA ha dit...

No hem quedat que no porta tomàquet???

Sara Maria ha dit...

Joan, cert, l’autèntica fecepta no en porta, però aquesta si…

Anònim ha dit...

Del mateix llibre, l’estofat de pèsols i fabetes es sensacional. I ara es el temps.

Segueixen aquest bloc