*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dissabte, 11 d’octubre de 2008

El banquet etern




Ja sabeu que jo no sóc d’escriure, però aquí va uns apunts presos durant la visita al Museu Egipci de Barcelona, una trobada més de blocaires.

Cal tenir en compte que els egipcis no creien en la mort. Ells vivien a la riba oriental del riu, quan hom es moria, passava a l’occidental; talment el sol neix a l’orient i es posa a l’occident, surt i marxa, i torna. Tot és cíclic, tot marxa però torna. La llavor mort, s’enterra i torna a néixer.
La vida és eterna, la vida a l’altra riba és exactament igual de bona que on estan ara amb algunes excepcions: el blat és mes alt per tal de no haver d’ajupir-se per recollir-lo; la cervesa mai es fa agre; el pa no es desfà quan el parteixes... S’havia d’anar a treballar cada dia, però per això s’enterren amb els “ugetis”, uns ninots de pedra, amb les instruccions de que quan el capatàs cridi al seu amo per anar a treballar, responguin ells i hi vagin ells per ell. En tenien un per cada dia de l’any, comptant els capatassos i tot.

Els egipcis no han deixat receptes escrites, sols en una de les tombes se’n va trobar una de galetes de farina de xufla.

Gràcies a les seves creences funeràries, les cases d’eternitat (per a nosaltres “tombes”) podem saber el que menjaven. Allí representaven tot el que volien tenir i gaudir en vida, en tota la vida. Fins i tot el menjar i el procés d’elaboració del mateix.




La seva dieta estava basada en cereals, fruites, llegums i verdures; molt peix de riu, carn vermella en ocasions molt especials; l’aviram era considerat una menjar exquisit (oca, guatlles, ànec, ous d’estruç); vi, poc, cervesa molta.
Una au massa exòtica per menjar, els hi va venir des d’Àsia: la gallina.



L’oli d’oliva, d’importació, era molt car. No serà fins els grecs que es planten oliveres a Egipte i en fan. També no serà fins als grecs que comencen a menjar gallina i pollastre.

No menjaven peix de mar per que consideraven que del mar sols podien venir problemes, tampoc utilitzaven la sal marina.

Les vaixelles eren de pedra dura, els hi havia de durar TOTA la vida!! En canvi, els estris per coure els aliments eren de ceràmica, però no els hi donaven massa importància i no estaven tant ben realitzats com els de pedra. Menjaven poc calent.

Deshidrataven el menjar, bé al sol, bé amb sal quan eren peces més grans. Primer treien les visceres per què no es fessin malbé a dins.
Els ous de peix els posaven en salaó per conservar-los, van fer el primer caviar!

Tot els agradava molt dolç, fins i tot el vi. Com que la mel era molt cara doncs la seva recol•lecció era considerada un ofici de risc (abella africana). Endolcien amb garrofes, i amb dàtil. El vi era endolcit amb pasta de dàtil. Al Museu elaboren el seu propi vi, a l’estil d’Egipte, amb espècies i endolcit; s’ha d’anar amb compte, ens avisen, perquè resulta un vi de graduació alta.

Curiositats:

“Netjem”, vol dir dàtil, dolç; “netjem-netjem”, vol dir orgasme.

Abans de tenir moneda, es cobrava i pagava amb cereals i espècies. Per això tenen com a representació d’un déu el gat, els protegia dels ratolins que es podien menjar les seves arques.

La representació de la deessa lleona va ser enviada per Athor a castigar els homes dolents (talment diluvi universal); però es va descontrolar i quan se li acabaren els homes dolents va començar a matar homes bons. Els déus, escandalitzats per la barbàrie, van voler aturar-la, però... No hi havia déu que l’aturés. Els homes van haver de treure tot el seu enginy per a defensar-se.
Van tenyir grans quantitats de cervesa de color vermell, i la lleona, en pensar que era sang, se la va beure tota de cop. Borratxa, s’adorm. Quan es desperta ho fa convertida en la deessa domèstica, que té cura de la casa. La cervesa ha salvat la humanitat.



Si tots els déus egipcis tenen la seva, o les seves, representacions en animals, n’hi ha un que no. El déu Mim té un vegetal com a representació, l’enciam! En trencar les branques d’enciam surt un líquid blanc, per això consideraven l’ensiam afrodisíac.

Es egipcis consideraven que les malalties que patien eren degut al que menjaven, són els primers en tenir cura de la dietètica.




Els tastets varen consistir en:

Aperitiu: faves torrades, soja torrada, adobats en vinagre (olives, cebes...).
Primer plat: puré de cigrons (sense sèsam ni llimona), espàrrecs amb olivada i oli d’oliva, blat tendre vaporitzat amb ceba i menta.
Segon plat: peix assaonat, magret d’ànec amb figues i pollastre a la planxa amb enciam.
Postres: dàtils amb mel i fruits secs, magrana amb vi dolç, poma al forn amb mel i fruits secs.
Beure: cervesa, aigua i vi aromatitzat amb espècies i dàtils.



Podeu veure més cròniques a:
A la taula i al llit...
El cafè de nit
Samfaina d'Arts
Tiritinyam
La cuina de casa
El cullerot festuc
La cuina vermella
Deliciosa Martha
Olleta de verdures

11 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Sara Maria, quina festassa la d'anit i quina festassa la d'avui, eh!!!
Bona crònica bonica. Petons vermells.

josep ha dit...

Sara Maria, felicitats per la crònica. I tu dius que no saps escriure?, vingaaaaa!.
Ens ho vam passar bé ahir al segle XL AC. eh? i avui al XXI DC. deu n'hi do. Una abraçada

Gemma ha dit...

Ens ho vam passar molt bé!!!!!!!!
M'encanten les fotos, sobretot les del tast... t'han quedat genials!

Striper ha dit...

M'han encantat la cronica i els menus egipcis.

enric ha dit...

Magnífica crònica, Sara Maria, i, com sempre, magnífiques fotografies!!!

Glòria ha dit...

Sara Maria,

El Josep ja m'ha passat a davant per dir-te això de: i tu no saps escriure?.

Molt bona crònica i molt detallada. És com si la Núria Castro ens ho tornés a explicar. I molt bones fotos també.

Fins aviat

Francesc ha dit...

Ens afegim als comentaris anteriors. Les fotos, les anotacions... tot ben "xulo". Gràcies per la companyia i l'amistat. Oreto i Francesc

Massitet ha dit...

Puc donar fe que no s'ha deixat ni una nota de les moltes que va prendre! Vaig fer la visita al seu costat i va escriure un munt de fulls a la llibreteta petita que portava...

I les fotos... vaig ja a buscar-me una d-40x!! ;-)

Moltes gràcies per prendre les notes i, sobretot, per socialitizar-les: estic amb la Glòria que és com (re)viure la visita. És ben bé que els egipcis tenien raó amb lo dels cicles! ;-)

Massitet

Maria ha dit...

Sara... ara entenc perquè escrivies tant sobre tot el que ens explicaven.. Si no t'has deixat gairebé res... La teva és una supercrònica de tot.
Felicitats..

xaro ha dit...

M'afegeixo a "i a tu no t'agrada escriure??" amb aquesta crònica ja pots anar a fer de guia al Museu!!
Genials també les fotos!!

El cullerot Festuc ha dit...

Genial la crònica i els teus apunts un 10!!!!!
Petunets,
Eva.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...