Varem escollir, i crec que varem encertar el menú degustació La Terra, ens anaren servint i presentant els plats un a un, sense saber que vindria després. Va ser un àpat de sorpreses constants, i especialment degustatives.
Corna lleugera
Bitxos de l’hort
Sobrassada de la casa amb pa amb tomàquet i bresca de mel
Tomàquet pit de monja amb verat flamejat al llorer
Mongeta tendra amb patata, cansalada i rogers
Ceps saltats amb botifarra negra
Pularda de la casa rostida en cocotte
La nostra macedònia
Flam amb nates
Quina cansalada, quasi pernil; quins tomàquets, sabien a tomàquet!; Quina sobrassada... No pararia, un privilegi això del cercle tancat, de la terra a la taula!!
El restaurant té vuit taules, i treballa independentment del hotel rural que ocupa el mateix edifici; malgrat que comparteixen cuina.
Com hem dit la cuina que fa és arrelada al país, tradicional i amb noves creacions. Els productes que no són de la finca són de finques veïnes.
Assenyalar també el llibre-carta de vins que podeu veure a la foto en mans del Kike.
Els samurais, com diu l’Starbase, érem:
Roger, Cuinar amb compte
Mar, Baixa Gastronomia – crònica
Manel, Un cocinillas Online – crònica
Starbase, DeCuina – crònica
Txell i Kike, La Cuina vermella – crònica
Veure la crònica de la visita a La Malla aquí.
6 comentaris:
Ja hi som tots!! Faltava la crònica i a més la forma de presentar les imatges va perfecte: de forma ràpida tens la idea i permet veure-les 'en conjunt'.
stupendu. :)
I a més, us vau posar les botes...
Va parir quina pinta!!
El millor àpat, amb la millor de les millors companyies. Un petó.
Caram, quin tiberi!!! M'ha fet gràcia això del "pit de monja". Quan jo era jove, a València, en un pafeto, feien una beguda, un combinat, que es deia "orgasme de monja", però no en sé la recepta... Salutacions
Ah! I un altre que es deia "licor d'home" i tampoc no la sé, la recepta.
Quines coses, veritat?
Ja tinc unes ganes d'anar-hi!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada