*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Els Casals - L'àpat

La cuina la porta l’Oriol Rovira, premi cuiner jove de 2004, amb una estrella Michelin (si és que avui en dia això significa alguna cosa).

Varem escollir, i crec que varem encertar el menú degustació La Terra, ens anaren servint i presentant els plats un a un, sense saber que vindria després. Va ser un àpat de sorpreses constants, i especialment degustatives.

Corna lleugera
Bitxos de l’hort
Sobrassada de la casa amb pa amb tomàquet i bresca de mel
Tomàquet pit de monja amb verat flamejat al llorer

Mongeta tendra amb patata, cansalada i rogers
Ceps saltats amb botifarra negra
Pularda de la casa rostida en cocotte
La nostra macedònia
Flam amb nates


Quina cansalada, quasi pernil; quins tomàquets, sabien a tomàquet!; Quina sobrassada... No pararia, un privilegi això del cercle tancat, de la terra a la taula!!
El restaurant té vuit taules, i treballa independentment del hotel rural que ocupa el mateix edifici; malgrat que comparteixen cuina.

Com hem dit la cuina que fa és arrelada al país, tradicional i amb noves creacions. Els productes que no són de la finca són de finques veïnes.

Assenyalar també el llibre-carta de vins que podeu veure a la foto en mans del Kike.


Els samurais, com diu l’Starbase, érem:
Roger, Cuinar amb compte
Mar, Baixa Gastronomia – crònica
Manel, Un cocinillas Online – crònica
Starbase, DeCuina – crònica
Txell i Kike, La Cuina vermella – crònica

Veure la crònica de la visita a La Malla aquí.

6 comentaris:

starbase ha dit...

Ja hi som tots!! Faltava la crònica i a més la forma de presentar les imatges va perfecte: de forma ràpida tens la idea i permet veure-les 'en conjunt'.

stupendu. :)

josep ha dit...

I a més, us vau posar les botes...

Striper ha dit...

Va parir quina pinta!!

La cuina vermella ha dit...

El millor àpat, amb la millor de les millors companyies. Un petó.

Francesc ha dit...

Caram, quin tiberi!!! M'ha fet gràcia això del "pit de monja". Quan jo era jove, a València, en un pafeto, feien una beguda, un combinat, que es deia "orgasme de monja", però no en sé la recepta... Salutacions
Ah! I un altre que es deia "licor d'home" i tampoc no la sé, la recepta.
Quines coses, veritat?

xaro ha dit...

Ja tinc unes ganes d'anar-hi!!!!!!!!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...