Hi ha moltes receptes de pastís de Santigo, les autèntiques però, no porten ni farina ni llevat. Jo he fet servir la recepta de La Cocina de la Lechuza, la foto també és del seu blog, he dut el pastís a la feina i no he pogut fer la fotografia.Ingredients:
- 300 gr. de sucre
- 300 gr. de farina d’ametlla
- 3 ous
Barrejar el sucre i els ous (es pot fer servir sucre glass per anar més ràpid), batre’ls fins que creixin i es quedin blans (blanquejar).
Algunes receptes munten les clares a punt de neu, i les afegeixen als rovells batuts amb el sucre.
Afegir, poc a poc, la farina d’ametlla.
Aquí les receptes varien, algunes afegeixen canyella, altres pell de llimona ratllada. Jo, com la Lechuza, prefereixo no afegir-li res i gaudir del gust de l’ametlla.
Posar en un motlle. Enfornar a 180ºC durant uns 25 minuts.
Es serveix amb sucre glass empolsegat per sobre, tot reservant-ne una part amb un motlle de la creu de Santiago... O qualsevol altre figura... O sense figura.
10 comentaris:
Impressionant. No tinc paraules pel que aquest matí he tastat. Només em puc expressar amb els sons guturals, instintius, animals... propis dels humans quan gaudeixen d'un gran plaer. El resultat és assimilble a un bon massapà, un tocinet de cel o als torrons casolans de les Garrigues altes, de terra endins. Ha estat un inici de setmana sensacional. Yvonne
Per cert: et suggereim que triïs una imatge pròpia per a aquest pastís abans d'ensucrar-lo. T'ha sortit molt bé i paga la pena. Rosa i Yvonne
Sara Maria segur que t'ha quedat boníssim!
I que contents que es posen els companys de feina oi quan els hi portes coses? Està molt bé compartir-ho!
Una abraçada!!
Sara M. m'apunto la recepta perquè és tan senzilla que la he de fer.
M'agradaria treballar amb tu!!! Quin pastís més bo, guapa!!! No m'estranya gens que no li'n pugueres fer cap foto... Besades
Eh i el vi d'acompanyament?
Sara,
La foto no la vas poder fer perquè no hi vas pensar o perquè el pastís va desapareixer a gran velocitat?. Aquesta segona possibilitat no m'estranyaria gens amb la bona fila que devia fer.
Una abraçada
No m`estranya que no li poguessis fer la foto, te una pinta, ummmm.
Volia fer-li foto, però com sempre, tot i anant de bòlit, no vaig poder. No vaig pensar en endur-me la càmera a la feina per fer-li abans no s'acabés
Gran recepta, gran pastís, gran somriure... felicitacions!!
Publica un comentari a l'entrada