*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Pastís de Santiago

Hi ha moltes receptes de pastís de Santigo, les autèntiques però, no porten ni farina ni llevat. Jo he fet servir la recepta de La Cocina de la Lechuza, la foto també és del seu blog, he dut el pastís a la feina i no he pogut fer la fotografia.

Ingredients:
- 300 gr. de sucre
- 300 gr. de farina d’ametlla
- 3 ous


Barrejar el sucre i els ous (es pot fer servir sucre glass per anar més ràpid), batre’ls fins que creixin i es quedin blans (blanquejar).
Algunes receptes munten les clares a punt de neu, i les afegeixen als rovells batuts amb el sucre.

Afegir, poc a poc, la farina d’ametlla.

Aquí les receptes varien, algunes afegeixen canyella, altres pell de llimona ratllada. Jo, com la Lechuza, prefereixo no afegir-li res i gaudir del gust de l’ametlla.

Posar en un motlle. Enfornar a 180ºC durant uns 25 minuts.

Es serveix amb sucre glass empolsegat per sobre, tot reservant-ne una part amb un motlle de la creu de Santiago... O qualsevol altre figura... O sense figura.

10 comentaris:

NOSALTRES ha dit...

Impressionant. No tinc paraules pel que aquest matí he tastat. Només em puc expressar amb els sons guturals, instintius, animals... propis dels humans quan gaudeixen d'un gran plaer. El resultat és assimilble a un bon massapà, un tocinet de cel o als torrons casolans de les Garrigues altes, de terra endins. Ha estat un inici de setmana sensacional. Yvonne

Anònim ha dit...

Per cert: et suggereim que triïs una imatge pròpia per a aquest pastís abans d'ensucrar-lo. T'ha sortit molt bé i paga la pena. Rosa i Yvonne

Cuinetes ha dit...

Sara Maria segur que t'ha quedat boníssim!
I que contents que es posen els companys de feina oi quan els hi portes coses? Està molt bé compartir-ho!

Una abraçada!!

Maria ha dit...

Sara M. m'apunto la recepta perquè és tan senzilla que la he de fer.

Francesc ha dit...

M'agradaria treballar amb tu!!! Quin pastís més bo, guapa!!! No m'estranya gens que no li'n pugueres fer cap foto... Besades

Striper ha dit...

Eh i el vi d'acompanyament?

josep ha dit...

Sara,
La foto no la vas poder fer perquè no hi vas pensar o perquè el pastís va desapareixer a gran velocitat?. Aquesta segona possibilitat no m'estranyaria gens amb la bona fila que devia fer.
Una abraçada

fem un mos ha dit...

No m`estranya que no li poguessis fer la foto, te una pinta, ummmm.

Sara Maria ha dit...

Volia fer-li foto, però com sempre, tot i anant de bòlit, no vaig poder. No vaig pensar en endur-me la càmera a la feina per fer-li abans no s'acabés

starbase ha dit...

Gran recepta, gran pastís, gran somriure... felicitacions!!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...