La recepta és de l'Striper, ell mateix proposa canviar les maduixes per kiwis o mango... Provaré amb el mango...Ingredients:
- 400 gr. de mató
- 300 gr. de maduixes o maduixots
- 250 gr. de panses amb pinyol
- 150 gr. de sucre
- 1 copa de moscatell o vi de Màlaga
- gelatina de cobertura
Trinxeu el mató amb una forquilla i reserveu-lo.
Poseu les panses amb aigua i feu-les bullir uns 20 minuts, tot reservant-ne alguna per guarnir el plat.
Tot seguit coleu-les i passeu-les pel túrmix, després pel colador xinès.
A continuació barrejeu el puré de panses amb el moscatell i el sucre. Si queda molt espès, s'hi pot afegir una mica d'aigua de la cocció.
Talleu les maduixes a làmines. A cada plat, i amb l'ajut d'un motllo, aneu fent capes amb el mató i les maduixes. Pinteu-ho amb la gelatina.
Traieu el motllo i, al voltant, poseu-hi la melmelada de panses.
Adorneu el plat amb alguna pansa i albuna maduixa.
10 comentaris:
Hola Sara Maria, riallera de mena... segurament ja el tindràs però nosaltres també te'l volem donar. Passa't per La cuina vermella. Un petonàs.
Gracies per publica la recepta si el fas amb mango, per menjar rapid que s'oxida i transmeteis mal gust al mato.
Sara Maria,
Quan et vzgi bé, passa per casa nostra. Hi ha una coseta per a tu.
Josep i Glòria
Toc, toc... Es pot passar?... Sóc el de la Samfaina, el que et va dir quin Metro havies d'agafar i va resultar que no l'era... De debò que m'hauria agradat fondre'm, tu! En fi... Només volia dir-te que acabo de visitar els teus dos blocs, i m'han smeblat tots dos interessantíssims. (Nena, quin goig aquest mató amb maduixots i panses!!!!) Et posem al bloc dels nostres amics.
Gràcies Enric, la patxoca de les maduixes amb mató és de l'Striper, un artista culinari. Jo també et poso entre els blogs interessants.
I no et preocupis, va ser una anècdota divertida, jo que no sé anar per Barcelona en transport públic... Sempre vaig a peu!
Quina gana! No et penso llegir més quan s'acosta l'hora de dinar... Oh!
Mar: aquest és el problema de fer la repassada de blocs a segons quines hores! Quina gana!
Sara, aquest postre és d'aquells que entra pels ulls i segur que al fer-lo amb mató, és molt més lleuger que si el féssim amb nata
Ester
uauuu que bó. de postres mmmmmm.
felcitats
Publica un comentari a l'entrada