*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Pasta inflada

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La Dolors em demana al post anterior la recepta de la pasta inflada. En Xesco Bueno ens les va ensenyar a fer al curs de cuina que varem fer a Sabores Taller de cuina.

Senzillament es tracta de bullir la pasta, espirals, pistons... Passant-se de cocció. S’esbandeix i es deixa assecar.

Aquí hi ha el problema de la humitat que tinguem a casa. M’explico. Si estàs en un lloc sec es pot deixar assecar a temperatura ambient. A casa meva en fer una prova, la pasta és va florir. Visc a prop de mar i la humitat que hi tinc no hi va gens bé. La solució és la que també ens va donar en Xesco: posar-les al forn baix, uns 30ºC fins que estiguin completament seques (semblant a quan estan crues). Encara no ho he provat, ho volia fer aquestes festes.

L’Starbase de Decuina.net diu que les va tenir al forn unes vuit hores aproximadament.

Un cop seques es poden guardar en un pot. Quan en vulguem senzillament hem de escalfar oli i quan estigui ben calent (recordeu que no ha de fumejar), hi tirem la pasta i la fregim.
Compte en no tenir-la massa estona, de seguida és queda cuita.

La retirem i la posem sobre un paper de cuina i la salem. És molt bona!

NOTA POSTERIOR: Finalment les he assecat al forn. He bullit la pasta el doble de temps que deia el paquet. L'he esbandit molt bé i l'he deixat al escórrer una estona llarga. He posat paper sulfuritzat en unes safates i he escampat la pasta a sobre procurant que no quedessin enganxades unes amb altres (alguna ha quedat, però com que estaven ben esbandides no ha passat res).
Les he posat al forn a 50ºC, amb el ventilador encès, durant unes tres hores. Acabat el temps les he tret i les he deixat refredar unes hores sobre un drap. Un cop refredades llestes!
Per fregir-les he fet servir un colador, hi he anat posant grapats de pasta i submergint-lo en oli ben calent uns segons doncs s'inflen ben ràpid.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Curs de cuina a Sabores Taller de cuina amb en Xesco Bueno

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quan l’Starbase de Decuina.net va fer la convocatòria i vaig sentir el nom d’en Xesco ja vaig dir que si, però quan vaig sentir que ho feia al Sabores Taller de cuina ja no en vaig tenir cap dubte. M’explico.

En Xesco el vaig conèixer primer pel seu bloc Gastromimix del qual, a part de les receptes, lliçons de cuina i curiositat, m’agrada especialment la bibliòfila; els seus comentaris sobre llibres de cuina, especialment antics o vells, són una meravella. Després ens va acollir en una trobada gastroblocaire a Can l'Esteve, el seu restaurant situat a Castellbisbal, i així en altres saraus de blocaires gastronòmics.
A part del seu restaurant en Xesco és un gran mestre, col•labora en diverses escoles i una d’elles és Sabores Taller de cuina al barri de Gràcia.

Sabores Taller de cuina és una escola de cuina que fa poc ha obert les seves portes al carrer Sant Lluís de Gràcia, a tocar del carrer Escorial. En Dani que l’ha posat en marxa treballava en el mon de l’hosteleria organitzant i muntant cuines. Quan va establir-se pel seu compte no ho va dubtar. L’organització de l’escola la porta ell tot sol, fins i tot, en acabar el curs és que fa la neteja dels estris i de la cuina. Això fa que s’abarateixin els costos i que, actualment Sabores Taller de cuina sigui una de les escoles de cuina a Barcelona que ofereixen cursos a un preu molt més que raonable. Si visiteu el seu web ho podreu veure.
Bé, comencem. Quan varem arribar el primer que varem fer és conèixer les instal•lacions, un local petit però molt ben aprofitat, i molt acollidor.

En Xesco va fer la presentació dels diferents plats que cuinaríem, si cuinaríem entre tots, i com ens organitzaríem. De mica en mica varem començar a preparar els diferents plats i ben aviat cadascú tenia una tasta a fer. En Xesco ens explicava com fer cada cosa i com l’acabaríem, i anava amunt i avall controlant-ho tot. Quina gran lliçó de com organitzar el treball en una cuina!! I quina facilitat en explicar l’elaboració de plats que podrien semblar complicats a primera vista.

Els plats que varem elaborar, després els varem poder provar acompanyats d’un vi rosat de Ca l’Esteve SomVuit, que va resultat molt bo per acompanyar cadascun dels plats que teníem a taula.

Els plats foren:
Caputxino de bolets
 
Una sorprenent meravella, gustosíssim

Espàrrecs amb maionesa
El secret de fer una suau maionesa amb un rovell i una batedora de mà, i de netejar i bullir adequadament i al seu punt uns espàrrecs verds

Sandwich de poma i micuit
Un altre dels que va tenir molt d’èxit, no en tens prou amb un de sol

Pasta inflada
La gran diversió de la nit, un bon acompanyament substitutiu de les crispetes

delaTerra
Tal com va dir en Xesco un joc visual i sensorial, una reproducció de les sensacions i textures que ens dona la terra.

Sal de vi
Sorprenentment fàcil de fer i amb un resultat espectacular.

Quallada de foie amb peres trufades

L’estrella de la nit, excel•lent i sorprenentment fàcil de fer, de ben segur que serà en més d’una de les nostres taules aquest Nadal.

Per si en voleu veure més fotografies:


Sols queda agrair a en Miquel dels Racons d'en Miquel i de Fem un mos que va fer, amb la meva càmera, les fotos on surto jo.

Segueixen aquest bloc