Crema de xirivies

Aquesta recepta està inspirada amb la de  @

norfolkcookingmonster

 a Instagram, aquí.

Ingredients:
- 1 kg de xirivies
- Mig porro, la part blanca
- 1 ceba mitjana de figueres
- 4 alls
- ½ iogurt grec
- Brou de pollastre o aigua
- 3 cullerades de postres de mantega
- Oli d’oliva verge
- Barreja francesa 4 espècies: canyella, clau, pebre negre, nou moscada

 
Picar la ceba i el porro, posar en una cassola a foc suau amb dues cullerades de mantega i un raig (poc) d’oli.
Mentre es daura la ceba i el porro, pelar i tallar a daus les xirivies, posar en un bol i regar-les amb oli i un polsim de sal, barrejar amb la mans i escampar-los en una safata per anar al forn. Enfornar a 180-190 ºC durant uns 30-40minuts, fins que estiguin daurades.
 
Afegir les xirivies al porro i la ceba, empolsimar amb les espècies, tres alls picats, un raig de brou o aigua i deixar integrar-se.

Tancar el foc i afegir un all i mig iogurt grec, també brou o aigua segons es vulgui més o menys espès, triturar-ho tot. Jo l’he fet més com un puré d’acompanyament, però cremosa ha de quedar genial.
 
Es pot acompanyar empolsimant per sobre amb bolets, daus de pa fregit, un raig d’oli amb tòfona, ceba fregida cruixent o, fins i tot, amb un ou escaldat.

Filet Wellington

Vaig trobar aquesta recepta de filet de bou Wellington a Gastronosfera, aquí, i aquest estiu l’he fet. El vaig fer amb vedella d’Andorra i en menys quantitat per que érem menys comensals, i potser algun altre canvi com el vi ranci en comptes del vi blanc... no poso quantitats, però a l’enllaç podeu veure les originals de la recepta. 

Ingredients: 

- Filet de vedella d’Andorra, net de grassa i teles 

- Mantega 

- Xampinyons 

- Escalunyes 

- Vi ranci 

- Sal i pebre 

- Romaní 

- Un rovell d’ou 

- Pernil del país tallat a llesques 

- Mostassa de Dijon 

- Oli d’oliva verge extra 

- Foie mi-cuit 

- Pasta de full 

Picar ben fines les escalunyes i les posen a la paella amb mantega. Piquem els xampinyons també ben fins i reservem. Quan les escalunyes agafin una mica de color, hi afegim els xampinyons, salpebrem i afegim romaní molt picat. Quan perdi la humitat, afegim el vi ranci. Cuinem fins que esdevingui una pasta densa i homogènia. Reservem en fred. 

Posem a daurar el filet, en una mica d’oli, per tots costats, a foc fort per que no es cuini l’interior. Deixem refredar una mica i pintem la carn amb mostassa. 

Sobre un paper film posem una capa de pernil que ha d’embolicar tota la carn, sobre el pernil una capa d’escalunyes i xampinyons. Seguidament el foie mi-cuit. A sobre hi posem la carn pintada amb la mostassa. Amb l’ajut del paper film emboliquem el conjunt.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn (jo en vaig fer servir dues de quadrades i les vaig ajuntar, amb ajut de rovell d’ou batut, per que després pogués embolicar el filet sencer). Posem al centre de la pasta full la carn, l’emboliquem i segellem les vores amb el rovell d’ou. Podem decorar amb tires de pasta de full. 

Deixem refredar un mínim de 30 minuts a la nevera. Escalfem el forn, amb la safata on anirà la carn, a 200ºC.

Pintem la pasta de full amb ou i posem al forn uns 20 minuts. Baixem la temperatura a 150ºC, i cuinem 10 minuts més. Deixem reposar uns 10 minuts abans de servir.

Era el primer cop que el feia, i no ha quedat massa bonic, però si molt bo.

Peus de porc al vermut

Quan compres a mercat, sempre cal escoltar i aprendre dels venedors quan expliquen com tractar i cuinar un producte, però també, com va ser aquest cas, a altres compradors. Aquesta recepta me la va explicar un client de la mateixa parada de la Boqueria on compro, més aviat comprava per que ha tancat per marxar a un altre mercat cansat de turistes, embotits i porc. 
És molt senzilla i l’he fet més d’un cop per què em va agradar molt. 

Ingredients: 

- Un peu de porc partit per la meitat 

- Dues cebes de figueres o tendres (que no falti) 

- Dos gots de vermut 

- Un got de brou o aigua 

- Sal, oli d’oliva verge i, opcionalment, pebre 

Es talla la ceba en juliana i es posa enrossir, sal i pebre. Aquí es pot fer servir la ceba cuita en juliana de Cuick, que també cal salar. 

Quan la ceba comenci a estar fosca, no cal que estigui confitada del tot, afegim els peus de porc que haurem fet coure abans, també podem fer servir els que venen tancats al buit i cuits. Els deixem dos minuts que agafin temperatura i afegim els dos gots de vermut. 

Deixem reduir una mica abans no afegim el brou. 

Deixem fer xup-xup, que vagi reduint el líquid i llestos. Bon profit.

Conill amb llimona i all

L'Ada Parellada al seu Instagram penja vídeos amb diverses receptes fàcils i ràpides, “Cuina amb barnús”, però també el Santi, el seu home i cuiner del Semproniana, els diumenges ensenya a cuinar-ne, i són molt interessants. M'agrada la manera de cuinar del Santi en aquest vídeo per que és poc ortodoxa, i jo també ho sóc de poc ortodoxa!

Aquesta recepta és la meva versió de la que el Santi va fer un diumenge al matí i que podeu veure aquí.

A la versió del Santi veureu que fa servir ceba ja sofregida i que li posa menys alls que jo, també posa un alcohol diferent i la picada també la varia una mica... ja dic, aquesta és la meva versió.

Ingredients:
- 1 conill tallat petit (amb el fetge)
- 2 cebes tendres
- 4 grans d’all
- suc d’una llimona
 - la pell de la llimona ratllada fina
- un raig de xerès sec
- herbes aromàtiques (farigola, romaní, llorer)
- cúrcuma
- mitja branca de canyella
- Sal i pebre
- Oli d’oliva
- ametlles i avellanes
- 1 carquinyoli
- un raig de vi blanc

Enrossir el conill en una cassola, ben enrossit.
Mentre, picar la ceba i els alls, reservar.
Extreure el suc de la llimona i ratllar-ne la pell finament i procurant no ratllar la part blanca (amargaria), reservar.
 
Fregir el fetge del conill i posar-lo en un pot per després fer-ne la picada juntament amb unes ametlles, avellanes, el carquinyoli i el raig de vi blanc (jo l’he fet amb la batedora elèctrica però la podeu fer al morter).
 
Un cop el conill estigui ben enrossit, enretirar-lo i reservar.
A la cassola posar-hi les cebes i l’all, afegir-hi les herbes aromàtiques escollides, jo hi he afegit cúrcuma també. Deixar fer uns minuts amb la cassola tapada.
 
Afegir el conill novament a la cassola, salapebrar-lo (en Santi també ho fa ara malgrat la queixa de l’Ada, però és que jo també ho faig molts cops), juntament amb el suc de llimona, la pell de la llimona ratllada i el xerès sec.
Deixar al foc una estona, remenant de tant en quant per que es barregi bé tot.

Enretirar la fulla de llorer (jo sols hi he posat una fulla) i la mitja branca de canyella.
Afegir-hi la picada, remenar i deixar una estona que s’integrin tots els ingredients.
 
Bon profit!

Els canelons de la rebesàvia

 Menuts Rosa és una parada de menuts de La Boqueria (parada 586), per on passen grans cuiners a comprar el seu producte fresc. La besàvia de la Rosa, va començar a vendre menuts a la plaça Sant Gladric a principicis de 1900, la tradició va continuar amb l'àvia i la mare, i ara amb la Rosa, s'han reinventat i també ofereixen plats cuinats (la Rosa ha estudiar a l'Escola Hofmann, i s'encarrega dels plats cuinatws que venen a la parada, receptes tradicionals de menuts i, també, algunes amb la participació de cuiners llatinoamericans i africans.

És en una d'aquestes col·laboracions que vaig veure al seu Instagram aquest post:

Uns canalons on la pasta era substituida per creps! De seguida em va venir a la memòria uns canalons que ens feia la mare i que, ens explicava, que ja els feia la seva àvia (Pallars Sobirà). En vaig encarregar i els vaig provar. Quin farcit i, que bo, el contrast del farcit amb el dolcejar de la crepe... I si, de cop a la memòria els de la rebesàvia.

Cada cop que em queda un punta de carn, la poso en una carmanyola al congelador, quan la tinc plena en faig croquetes o lassanya o canalons amb ella. Així que vaig decidir fer els canalons de la besàvia, ja que la carmanyola estava gairebé plena; sols hi vaig afegir, seguint la tradició del Pallars, un cervell de xai, que amoroseix el farcit.

Ingredients:

@saramaria

- pasta de canalons

- sofregit de tomàquet amb ceba

- beixamel (jo també li poso ceba)

- ous

- sal

- formatge ratllat per gratinar

Batre els ous amb un polsim de sal (si volem també hi podem posar pebre o qualsevol altre espècia com cúrcuma) i fer-ne truites petites, rodones i planes.

Anar posant sobre les truites una cullerada de farcit de canalons i enrotllar-les.

Anar-les posant, una al costat de l'altre, en una safata on haurem posat tomàquet sofregit al fons.

Quan la safata estigui plena, posar al damunt la beixamel, a mi m'agrada una beixamel no massa espesa, no es fa tan pesada. Posar al damunt el formatge ratllat i gratinar al gust.

Sofregit català

Abraham Simon ens explica com fer un sofregit.

La caramelització de la ceba és el punt clau i la diferència entre el sofrito, que sols pocha la ceba, i el nostre sofregit.

Empanada de salmó amb mascarpone i endivies

Cuina total de confinament i d'aprofitament de rampoines. M'encanta obrir la nevera i mirar que hi ha i, del que hi ha, fer-ne un plat, més o menys reeixit, però bo, o almenys menjable. Aquest ha sortit força bo. Evidentment, cadascú hi pot posar les restes que trobi a la nevera, es tracta de cuina d'aprofitament. He fet servir una massa d'empanada quadrada i l'he doblegat per la meitat. També es podria fer amb massa de pasta de full, tenint en compte que, el temps de cocció és més curt.

Ingredients:

- 1 o 2 talls de llom de salmó

- 1 ceba petita

- 1 endivia

- 2 cullerades soperes plenes de mascarpone

- 1 cullerada sopera d'anet sec (no en tenia de fresc) rassa

- pebre negre

- sal

- all en pols

- 2 ous

- 1 cullerada de cafè de mostassa de Dijon

- 2 cullerada sopera rassa de tàperes

- el suc de mitja llima

- 1 fulla de massa d'empanada

Escalfar el forn a 210ºC.

Treure les espines que pugui haver en el llom de salmó i tallar-lo a daus petits. Reservar en un bol. Afegir el suc de la mitja llima, salpebrar, afegir l'anet, l'all (al gust o no posar-n'hi) i remenar.

Picar les tàperes el més finament possible i afegir al bol.

Picar la endívia i afegir-la a bol. Picar-la al gust, jo l'he picat fina.

Pica fina la ceba i afegir-la també.

Remenar, afegir el mascarpone i remenar bé.

Batre un ou amb la cullerada de mostassa i afegir al bol, remenar.

Estendre la massa d'empanada sobre una safata d'anar al forn. Omplir una meitat de tal manera que es pugui doblegar l'altre per sobre per poder tancar l'empanada, i sense arribar als extrems. Batem l'altre ou i pintem els extrems que hem de tancar, tanquem i marquem amb una forquilla.

Amb l'ou batut que ens queda, pintem la empanada i fem uns forats amb la forquilla.

Enfornem durant uns 30 minuts (depèn del forn)

Homenatge a Gastropadi: panela marroquí

Fa pocs dies ens donaven la notícia: Gastropadi, José, ens ha deixat. Ens ha deixat orfes de la seva amistat, de la seva companyia a les trobades de gastroblocaires, als esmorzars de forquilla... Compartint receptes, complicitats, xerrades.

El grup de gastroblocaires li volem retre homenatge amb el que ens va unir, una recepta. Jo he escollit aquesta, pastela marroquí, estreta del seu blog, Gastropadi.

I també des d'aquí, una forta abraçada a la Montse i a l'Aida.

El trobarem a faltar, per que com diu un altre gastroblocaire, el millor dels blogs són els bloguers.

He fet la recepta amb la meitat de les quantitats, estic confinada sola i m'anava millor, podeu veure la recepta original a l'enllaç de Gastropadi.

No he posat sal al brou, he preferit salar, individualment, la ceba i el pollastre a les paelles.

Ingredients:

Pel brou de pollastre:

- 1 pit de pollastre

- 1 anis estrellat petit o mig

- 6 grans de pebre

- 1 una branca petita de canyella

- 1/2 cullerada petita de comí

- aigua fins a cobrir el pollastre

Per la ceba:

- 1 ceba gran

- 1 ou

- cilandre fresc

- julivert fresc

- sal

- oli d'oliva verge

- 2 grans d'all

Per acabar el plat:

- 1/2 cullerada de Ras-el-Hanout

- 60 gr d'ametlla torrada

- sucre glas

- canyella

- 1 un rotllo de pasta brick

- sal

- oli d'oliva verge

- mantega

Encendre el forn a 180ºC.

Primer posar els ingredients del brou al foc. Ha de bullir uns 20 minuts.

Traiem el pollastre i el desfilem. Reservem el brou.

En una paella, amb una mica d'oli aromatitzem el pollastre amb el Ras-el-Hanout i sal, no hi poseu massa oli, ja que amb la pasta brick millor que estigui sec. Reservem.

Tallar la ceba a juliana i els alls a làmines ben fines. Sofregir en una paella, salar. Quan estigui transparent hi afegim dues cullerades el brou de pollastre que hem reservat, el cilandre i el julivert picats (la quantitat... al gust).

Quan hagi reduït el líquid (recordeu que ha de quedar sec), afegir-hi l'ou i barrejar com fent un remenat. Reservar.

Picar les ametlles i reservar.

Fondre la mantega i preparar el motlle i la pasta brick.

Pintar el motlle amb mantega.

Pintar els fulls de pasta brick amb mantega i cobrir el motlle, de manera que quedi part de la pasta a fora per tancar-la. Jo he posat dues fulles, untades en mantega.

Al fons posar primer el pollastre repartit, a sobre la ceba i acabar amb l'ametlla.

Tancar i, si fos necessari acabar-ho de tancar bé amb una altre fulla de brick per sobre.

Enfornar uns 30 minuts, fins que quedi torrada. Emposinar amb sucre gals i canyella (alguna de les fotos l'he fet abans de posar-li el sucre i la canyella).

Com deia en gastropadi al final de les seves receptes: Que vagi de gust!!!

Pastís de patata i vedella amb formatge blau ceretà

Sempre m'han agradat els pastissos de patata, tan si són de peix (tonyina, salmó...) com si són de carn. Aquest cop hi he afegit dues coses, cap de vedella que tenia a la nevera de confinament i formatge blau ceretà del Molí de Ger (quina meravella).

Ingredients:

Pel puré de patata:

- 3 patates grans

- 1 cullerada de mantega

- 1 cullerada de nata agra

- sal i pebre

Pel farcit:

- 300 gr de carn picada de vedella

- 150 gr de cap de vedella cuit

- 3 grans d'all

- 4 xampinyons mitjans

- 1 cullerada petita de pasta de tomàquet

- 1 ceba tendra

- unes 12 llesques de formatge blau ceretà

- 1 raig de vi ranci

- sal i pebre vermell

- oli d'oliva verge

- formatge emmental per a gratinar

Pelem i tallem a daus les patates i les posem a bullir amb aigua amb sal.

Un cop estiguin llestes, les escorrem i les posem en un bol.

Les aixafem amb l'ajut d'una forquilla i afegim, encara en calent, la mantega. Continuem aixafant. Afegim la nata agra i aixafem fins a aconseguir una massa uniforme. A mi no m'agrada que quedi massa fina, m'agrada notar la patata.

Mentre en un bol barregem la carn, el cap de vedella picat el més petit que poguem, els tres alls triturats amb l'aixafador d'alls, sal, pebre vermell, la ceba tendra també picada petita. Ho barregem i ho posem en una paella amb oli al foc.

Piquem els xampinyons també petits.

Remenem la paella poc a poc, deixant que evapori l'aigua. Quan veiem que la carn és cuita, afegim la pasta de tomàquet i el raig de vi ranci. Ho deixem reduir i afegim els xampinyons, remenem fins que no surti vapor i quedi la barreja seca, o gairebé seca.

Estenem una cap de puré de patata en una safata, a sobre hi posem la carn.

Posem les llesques de formatge blau ceretà sobre i tapem amb la resta de puré de patata.

Estenem l'emmental ratllat per sobre, hi tirem una mica d'oli (si ho preferiu, mantega).

Enfornem, a 210ºC, dalt i baix, uns quinze minuts.

Per acabar gratinem fins que quedi al nostre gust.

(c)SaraMaria

Amanida de col - Coleslaw

Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:

Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación

- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

Mandonguilles amb mostassa

Avui he fet un canvi interessant, i que ha sortit molt bo, a l’hora de fer les mandonguilles, ho vaig veure al bloc l’Exquisit, la resta de la recepta, l’he canviat una mica, senzillament m’agrada el xup-xup de la cassola, i he fet que les mandonguilles s’acabessin de coure dins la salsa. M’ha agradat molt posar-hi iogurt en comptes de llet... Us ho -recomano!

Ingredients:

- 500 gr de vedella picada

- 300 gr de botifarra crua

- 2 cullerades soperes de iogurt grec

- 1 cullerada sopera de pa ratllat

- All i julivert

- 2 ous petits

- Oli

- 2 cebes (les meves de Figueres)

- 1 cullerada sopera de tomàquet triturat

- 1 cullerada sopera de mostassa de Dijon

- Sal i sucre

- Vi ranci

- ½ got d’aigua o brou

En un bol barregem les carns, el iogurt, els ous batuts, l’all i julivert triturats mecànicament amb una mica d’oli i el pa ratllat. Com que la botifarra crua ja porta sal i pebre, jo no n’hi poso (s’acostuma a corregir amb el xup-xup de la cassola).

Deixar reposar a la nevera la massa.

Formem les mandonguilles i les passem per farina abans de posar-les al foc amb oli dins una cassola. Les daurem i anem reservant. No cal que estiguin cuites per dins, s’acabaran de coure després.

Triturem les cebes, també mecànicament per que no es notin i les sofregim a l’oli de coure les mandonguilles. Salem lleugerament.

Afegim la mostassa, el tomàquet i el sucre. Remenem i quan veiem que ha agafat consistència afegim el vi ranci (o vi blanc), un bon raig (siguem generosos).

Si cal corregim de sal.

Un cop hagi gairebé evaporat l’alcohol afegim les mandonguilles a la cassola, si veiem que la salsa és massa seca, afegim el mig got (si cal un got) d’aigua o brou.

Deixem que faci xup-xup fins que les mandonguilles estiguin cuites i llestos.

La croqueta perfecta - croqueta de salmó

Foto: Banc de recursos Ministeri de Educación

La Mireia Carbó és, com alguns de vosaltres ja sabeu, una dona pràctica a la cuina. Si heu fet algun dels seus cursos ho sabeu. I si no, us animo a fer-ne, fa temps que ha muntat una escola de cuina, l'escola de cuina Mireia Carbó, amb cursos molt interessants.

Fa pocs dies va fer una intervenció al programa Tot es mou de TV3, on explicava com fer la croqueta perfecta, podeu veure el vídeo.

Un dels secrets és la proporció a l'hora de fer la pasta per aglutinar els ingredients del que volem fer la croqueta: 75 gr. de mantega, 150 gr. de farina i 600 ml de líquid.

Jo he fet aquestes croquetes de salmó.

Ingredients:
- llom de salmó
- 1 ceba de figueres
- 75 gr. de mantega (per la pasta)
- 150 gr. de farina (per la pasta)
- 300 ml de llet fresca (per la pasta)
- 300 ml de brou de peix Aneto (per la pasta)
- anet picat
- sal
- farina
- ous
- farina de galeta
- mantega
- oli d'oliva verge

Triturar la ceba amb l'ajut d'algun aparell, o bé, picar-la ben fina i petita.
Sofregir-la amb mantega i un rajolí d'oli.

Picar el salmó, aquí al gust, si voleu trobar els talls o no.
Afegir-los a la ceba quan aquesta comenci a transparentar-se.
Salar, afegir l'anet picat (si és fresc molt millor). Deixar coure i reservar.

Per fer el farcit, posem la mantega en un pot i hi afegim la farina. Salem.
Quan veiem que la farina és cuita (igual que fem amb la salsa beixamel), afegim els dos líquids sense deixar de remanar amb les baretes. Anem barrejant per que no quedin grumolls, un cop veiem que està al punt ho afegim a la barreja de salmó que hem reservat.
Barregem i posem en un atuell tapat a la nevera.

Quan s'hagi refredat, formem les croquetes. Unes croquetes diferents és deixar-les refredar en una carmanyola rectangular i tallar-les a daus un cop estigui la barreja feta.
Passar per la farina, ou batut i farina de galeta, en aquest ordre.
Fregir en oli calent.

Podeu veure unes croquetes de salmó fumat, recepeta de la Carme Ruscadella, que vaig publicar al 2008, aquí.

Amanida d'alvocat, gambes i surimi

-->

La recepta és inspirada en el recull de receptes d'estiu del Lecturas, sempre s'hi pot trobar bones idees en aquests reculls de la revista.

Ingredients:

- 2 alvocats

- 6 palets de surimi

- gambes cuites i pelades

- una ceba vermella petita

- maionesa

- ketchup

- un raig de brandy o whisky (opcional)

Tallar a daus l'alvocat i posar en un bol.

Afegir-hi les gambes, tallades a daus si són grans, i el surimi, també tallats regularment.

Picar, ben fina, la ceba vermella i afegir al bol

Barrejar dues cullerades soperes de maionesa amb un raig de ketchup, tastar i, si voleu, aneu afegint ketchup fins que ho tingueu al vostre gust (jo hi vaig posar dues cullerades de postres).

Opcionalment la salsa es pot emborratxar amb brandy o whisky.

Afegir la salsa al bol i barrejar. Corregir de sal, si escau.

Servir acompanyat d'enciam, barreja d'enciams o endivies, també al gust.

També es pot afegir a una mica d'arròs basmati o gessamí fred i convertir-lo en una amanida d'arròs.

Una opció diferent de salsa, que també queda molt bona, es dues cullerades soperes de maionesa i unes dues cullerades de postres de iogurt.

Arròs (negre) amb xipirons i rossinyols

Els rossinyols els varem comprar al mercat de la Seu d'Urgell i no sé que pesava a safata, era gran. He afegit els alls tendres i les cebes, malgrat que el brou Aneto ja en porta, per què ens agrada molt la ceba i l'all a casa.

Ingredients:

- 1 brou Aneto per arròs negre

- 600 gr de xipirons

- rossinyols

- un raig de vi ranci

- 4 alls tendres

- 4 escalunyes

- 230 d'arròs bomba

- sal i oli verge d'oliva

Picar les escalunyes i els alls. Reservar.

Netejar, si cal els xipirons, posar-los en una cassola al foc amb un raig d'oli d'oliva.

Donar-los unes voltes i afegir les escalunyes i els alls picats. Afegir el vi ranci i deixar evaporar.

Després afegir el brou.

Quan comenci a bullir afegir l'arròs. I deixar fer el temps que marca el paquet.

Mentre, netegem els bolets i els saltegem en una paella. Quan manquin cinc minuts per tenir l'arròs a punt, els afegim a la cassola, els hi donem unes voltes i, quan l'arròs estigui llest, bon profit!

Es pot menjar tal qual o afegir una picada de julivert per sobre.

Risotto de pedrers d'ànec confitat amb foie micuit

Aquesta és una recepta sense masses quantitats per què va ser feta per la necessitat de calmar els nervis, un dia que, gairebé tothom, varem estar amb l'ai al cor... Ha estat feta amb el que tenia a casa, i gràcies a uns bons amics que me'l varen dur, tenia el micuit i el vi blanc al rebost! L'arròs el més adient d'entre els que tenia, hagués estat millor els italians per fer el risotto, tampoc pecorino i he fet servir parmesà.

Ingredients:

- brou Aneto de pollastre

- vi blanc

- arròs bomba

- una llauna de pedrers d'ànec confitats

- foie micuit

- una ceba de figueres

- mantega

- sal i pebre

- parmesà ratllat

En una cassola alta posar una cullerada de mantega i la ceba picada molt fina, salar lleugerament. Posar-la al foc i vigilar que no es cremi la ceba, just fins que comença a transparentar.

En un pot posar el brou de pollastre al foc.

Afegir a la cassola els pedrers d'ànec tallats petits. Deixar coure una estona, els pedrers ja estan cuits però els hi donem unes voltes i afegim l'arròs.

Donem unes voltes i afegim el vi blanc.

Quan hagi evaporat, anem afegin brou bullint de mica en mica, no deixem de remenar l'arròs.

Hem de tenir en compte el temps de cocció de l'arròs i no passar-nos, els arrossos italians per risotto aguanten molt la cocció, i el que s'hi assembla més a casa nostra, és el bomba, però no aguanta tant.

Anem afegint brou a mida que veiem que se'l beu. Quan faltin pocs minuts (uns cinc) per acabar de coure l'arròs afegim el micuit. Continuem donant voltes i, si veiem que en necessita, afegint brou en petites quantitats per donar temps a que l'assumeixi. Corregir de sal i afegir una mica de pebre; cal tenir en compte que el formatge que afegirem ja pujarà el gust de salat.

Fora del foc afegir el parmesà ratllat, remenar per que es desfaci i integri.

Crema d'enciam

Tenir amics que tenen hort és una riquesa. En Jordi i en Phillipe en tenen, però a l'Alvèrnia (França)... Això si, quan venen sempre em porten alguna cosa. I a voltes em passen receptes genials com aquesta de col farcida. Aquest estiu em varen dur enciams, uns enciams petits però molt gustosos, i com que tenia un brou de verdures Aneto, en vaig fer aquesta crema. Freda és molt refrescant.

Ingredients:

- enciam (si són petits dos o tres)

- mig porro

- mitja ceba tendra

- un patata petita

- un gra d'all

- brou de verdures Aneto

- una cullerada sopera de crême fraîche

- sal i pebre

- oli d'oliva verge

En una olla, al foc, posar un raig d'oli, (si es vol es pot fer amb mantega), afegir-hi el porro, la ceba tendra, l'all i la patata tallats a daus. Donar-los unes voltes i afegir-hi l'enciam també tallat.

Unes voltes i afegir-hi el brou de verdures.

Les patates és el que tarda més a coure, si les hem tallat petites couran abans. Quan estiguin cuites apaguem el foc, salpebrem i afegim la cullerada de crême fraîche i ho triturem. En comptes de crême fraîche es pot fer servir iogurt grec, també queda molt bé.

Ho deixem refredar a la nevera i llestos.

-->

Si es vol es pot colar, però es perd la fibra dels aliments. Jo ho trituro bé (un got americà o un robot de cuina ho trituren molt bé, no es nota la fibra) i no ho colo.

Arrós amb mandonguilles, bolets i brou Aneto de carn

Jo també he fet servir el brou Anetode carn per fer un arròs. M'agraden molt les mandonguilles i, en un primer moment vaig pensar de fer-ho amb fideus, però finalment m'he decantat per l'arròs, no descarto fer-ho un altre dia amb fideus, com també algun cop he fet espaguettis amb mandonguilles i salsa de tomàquet.

Com que faig servir botifarra crua que ja porta sal i pebre, no salpebro les mandonguilles. Els tomàquets els tenia en conserva segons aquesta recepta del Joan Roca que vaig penjar fa temps.

Ingredients:

- 200-250 gr d'arròs bomba

- 1 pebrot verd italià 

- 1 ceba de figueres gran

- un pot de llenegues negres en conserva

- 4 tomàquets sencers en conserva

- vi ranci

- sal

- pebre vermell de la Vera

- cúrcuma

- 1l de brou Aneto de carn

per les mandonguilles

- 250 gr de botifarra crua

- 250 gr de carn picada de vedella

- 3 alls (en podeu posar-ne menys)

- 1 ou

- una cullerada sopera de pa ratllat, ben plena

- una cullerada sopera de moixernons secs triturats, ben plena

- farina

Piquem la ceba i tallem a trossos petits el pebrot verd.

Netegem les llenegues sota un raig d'aigua i deixem en un colador.

Tallem a trossos els tomàquets.

Fem les mandonguilles barrejant, amb les mans tots els ingredients. Els alls els aixafem amb un triturador d'alls, va millor que no pas picar-los si s'han de barrejar amb la carn.

Formem les mandonguilles petites. Les enfarinem i les fregim en una cassola amb oli. Un cop estiguin daurades les reservem.

En la mateixa cassola posem la ceba, salem lleugerament ja que el brou que després fem servir ja porta sal. Quan comenci a estar transparent, afegim el pebrot. Deixem coure una estona i mollem amb un raig generós de vi ranci. Quan el vi ranci hagi evaporat, afegim les llenegues. Seguidament afegim els tomàquets, el pebre vermell i la cúrcuma. Deixem que deixin anar el suc i, quan estigui assecat, afegim l'arròs.

Mentre haurem posat al foc el brou de carn Aneto.
Quan bulli l'anem afegint a la cassola fins a cobrir l'arròs un dit per sobre (generós). Quan manquin uns cinc minuts per estar cuit (segons el paquet de l'arròs), afegim les mandonguilles. Deixem que acabi de coure, apaguem el foc i deixem reposar uns segons. Jo acostumo a apagar el foc abans del que diu el paquet, per què durant el repòs també cou.

Bonítol escabetxat dels germans Torres

Una recepta dels germans Torres, tal com diuen ells, és una recepta d'aprofitament ben sabrosa, on les verdures queden cruixents i on l'escabetx és suau, ja que no cou el vinagre, si no que sols aromatitza. 

Ingredients:
- 300 gr de bonítol
- mig porro
- mitja ceba tendra
- una pastanaga
- mig carbassó
- un tomàquet
- dos dents d'all
- una fulla de llorer
- herbes aromàtiques (farigola, romaní)
- tres llavors de fonoll
- oli d'oliva verge
- vinagre
- sal i pebre

La proporció de vinagre, tal com diuen al vídeo de sota, és de tres d'oli per una de vinagre.

Primer posem l'oli a escalfar amb els grans d'all (jo n'he posat dos per què m'agrada el gust que hi deixen).

Mentre tallem les verdures que tenim, no he trobar fonoll fresc i he posat tres llavors de fonoll sec. La resta les he anat tallant de diverses maneres.

He fet un canvi en la recepta, he posat les verdures tallades en un bol, les he salpebrat lleugerament i les he amanit amb oli. Les he deixat reposar una estona.

Tallar el bonítol a daus, jo he fet servir llom de tonyina. Reservem.

Quan l'oli bulli, enretirem del foc la cassola i hi posem la tonyina i les verdures, la fulla de llorer i les herbes aromàtiques.

Quan l'oli s'hagi refredat afegir el vinagres. tapar i deixar reposar durant una hora.

Servir la tonyina, o el bonítol, acompanyat de les verdures.

Aquí podeu veure el vídeo de la recepta:

Amanida de cap de vedella

Per prevenir l'artrosis i el desgast de les articulacions, és bo el col·làgen i el magnesi, i a més la vitamina C que ajuda a assimilar el col·làgen. Aquesta amanida els porta tots tres, el cap de vedella aporta col·làgen, el pebrot verd aporta vitamina C, i el julivert aporta vitamina C i magnesi. Una bona amanida per preparar les articulacions a l'estiu que fem més excursions!

Es pot amanir amb oli i vinagre, o llimona, o fer una vinagreta amb oli, vinagres i mostassa, també aquesta que vaig hi vaig fer queda genial, i que és la que poso en aquest post; el que si que va bé, és amanir-ho força temps abans de servir, el dia abans perfecte, així es marina tot junt i queda més gustosa. Si us en sobra la podeu reciclar tot barrejant-la amb enciam tallat petit o allargar l'amanida amb arròs.

Ingredients:

- dos talls grans de cap de vedella

- un pebrot verd italià

- julivert fresc, al gust

- all, al gust (si en poseu a la vinagreta ja no cal aquí)

- una ceba tendra

Per amanir:

- una cullereta de mel

- un all

- el suc d’una llimona

- la mateixa quantitat d’oli

- una cullereta de mostassa de Dijon

- sal

Al meu gust, el secret, és tallat ben petit el cap de vedella, en daus o laminat. Compte que en algunes parades de menuts, per l'amanit de cap de vedella us aconsellen morro, personalment m'agrada més el cap de vedella per que és més tendrumós i aquesta és la característica d'aquesta amanida.

Doncs això, tallar ben petit el cap de vedella i posar-lo en un bol.

Picar la ceba i l'all petits i afegir-los al bol.

Picar el julivert, a mi m'agrada molt en amanida, per tant n'hi poso força. Afegir a la barreja.

Picar petit el pebrot verd. Afegir a la barreja.

Posar tots els ingredients de la vinagreta per amanir en un pot, jo hi poso poca sal, i triturar-ho amb el braç elèctric, segurament s'emulsionarà com una maionesa.

Posar-ho al bol i remenar per que quedi ben barrejat i impregnat.

Deixar-la reposar a la nevera una bona estona.

Hi queda molt bé cogombrets en vinagre i tàperes picats.

Puré de patates d'aprofitament

Quedava a la nevera una trista resta de puré de patates. I per acompanyar unes hamburgueses de pollastre el vaig tunejar. Les quantitats, als gust.

Ingredients:
- resta de puré de patates
- cogombres en vinagre
- ceba tendra
- tàperes

Senzillament vaig picar molt petits els cogombres, la ceba tendra i les tàperes, i les vaig barrejar amb la resta de puré de patates.

També li podria haver afegit un ou dur picat... Però no ho vaig fer.
Barrejar les restes de puré amb quelcom picat petit, poden ser altres restes que tinguem a la nevera, és una bona solució per aprofitar-les.