Conill amb llimona i all

L'Ada Parellada al seu Instagram penja vídeos amb diverses receptes fàcils i ràpides, “Cuina amb barnús”, però també el Santi, el seu home i cuiner del Semproniana, els diumenges ensenya a cuinar-ne, i són molt interessants. M'agrada la manera de cuinar del Santi en aquest vídeo per que és poc ortodoxa, i jo també ho sóc de poc ortodoxa!

Aquesta recepta és la meva versió de la que el Santi va fer un diumenge al matí i que podeu veure aquí.

A la versió del Santi veureu que fa servir ceba ja sofregida i que li posa menys alls que jo, també posa un alcohol diferent i la picada també la varia una mica... ja dic, aquesta és la meva versió.

Ingredients:
- 1 conill tallat petit (amb el fetge)
- 2 cebes tendres
- 4 grans d’all
- suc d’una llimona
 - la pell de la llimona ratllada fina
- un raig de xerès sec
- herbes aromàtiques (farigola, romaní, llorer)
- cúrcuma
- mitja branca de canyella
- Sal i pebre
- Oli d’oliva
- ametlles i avellanes
- 1 carquinyoli
- un raig de vi blanc

Enrossir el conill en una cassola, ben enrossit.
Mentre, picar la ceba i els alls, reservar.
Extreure el suc de la llimona i ratllar-ne la pell finament i procurant no ratllar la part blanca (amargaria), reservar.
 
Fregir el fetge del conill i posar-lo en un pot per després fer-ne la picada juntament amb unes ametlles, avellanes, el carquinyoli i el raig de vi blanc (jo l’he fet amb la batedora elèctrica però la podeu fer al morter).
 
Un cop el conill estigui ben enrossit, enretirar-lo i reservar.
A la cassola posar-hi les cebes i l’all, afegir-hi les herbes aromàtiques escollides, jo hi he afegit cúrcuma també. Deixar fer uns minuts amb la cassola tapada.
 
Afegir el conill novament a la cassola, salapebrar-lo (en Santi també ho fa ara malgrat la queixa de l’Ada, però és que jo també ho faig molts cops), juntament amb el suc de llimona, la pell de la llimona ratllada i el xerès sec.
Deixar al foc una estona, remenant de tant en quant per que es barregi bé tot.

Enretirar la fulla de llorer (jo sols hi he posat una fulla) i la mitja branca de canyella.
Afegir-hi la picada, remenar i deixar una estona que s’integrin tots els ingredients.
 
Bon profit!

Gambes saltejades amb pernil i all

Avui, gairebé sense introducció, senzillament tenia els ingredients a la nevera, i en obrir-la vaig pensar que em venia de gust.

Ingredients:
- gambes pelades
- 2 o 3 grills d'all
- daus petits de pernil ibèric
- julivert
- oli d'oliva verge
- sal
 
Els daus de pernil els vaig fer ben petits (com podeu veure a la fotografia).
Els grills d'alls també picats petits. El julivert picat.
Posar en una paella una mica d'oli d'oliva i els daus de pernil, donar-hi voltes i afegir els alls.
Abans no es comencin a coure (que no es cremin), afegir les gambes, donar unes voltes i quan gairebé estiguin al nostre gust (a mi no m'agraden massa cuites), afegir el julivert i la sal (al gust). Donar unes voltes i servir.

Costelletes de conill

M'agrada el conill, i aquest cop l'he fet ràpid, i senzill, i ha quedat d'allò més bo.

Ingredients:

- unes costelletes de conill
- xerès
- sal
- pebre
- all en pols
- oli d'oliva verge

En una paella saltejar, amb oli, les costelletes de conill, salpebrades i amb un xic d'all en pols.

Quan comencin a daurar tirar un raig de xerès (pot ser conyac o un altre alcohol), i cremar, quan s'apagui deixar uns minuts més i servir. 

Sofregit català

Abraham Simon ens explica com fer un sofregit.

La caramelització de la ceba és el punt clau i la diferència entre el sofrito, que sols pocha la ceba, i el nostre sofregit.

Caponata siciliana

Conec a Julie Andrieu pel seus programes a la TVFrance; he vist que ara els fan a la TVE.

Ja a l'any 2015 en vaig penjar una recepta del seu programa a la TVFrance, una quiche de rilletes de porc.

L'altre dia vaig veure el programa dedicat a la ratatouille i, en el programa, una siciliana resident a França, cuinava una caponata siciliana. A TVE el vídeo ja no està disponible, i a la TVFrance tampoc, però si que la recepta està al web de la Julie.

Tenia pendent de fer la recepta, i en tenia buscada una recepta al web de Giallozafferano, on diversos xef expliquen les seves receptes de cuina italiana.

Aquí hi ha el resultat, boníssima l'endemà, freda, malgrat que atemperada també és molt bona. Ideal per acompanyar el conill confitat de l'altre dia. Hi he posat de la meva part, l'all.

Ingredients:

- 1 albergínies

- 2 branques d'api

- 1 ceba blanca

- olives verdes

- pinyons torrats

- quatre tomàquets pera

- alfàbrega

- 1 cullerada sopera de tàperes

- 1 cullerada sopera de concentrat de tomàquet

- un polsim de sucre

- 1 cullerada sopera de vinagre de poma

- oli d'oliva verge

- sal

- 4 grans d'all

Rentar i tallar les albergínies a daus i posar-les en sal, hi ha receptes que no les pela, jo ho he fet.

Treure els fils de l'api i tallar a daus de una mida semblant a l'albergínia. Posar en aigua bullint durant deu minuts. Colar i reservar.

Tallar la ceba a daus petits i sofregir en una cassola, juntament amb els alls picats, a foc mig. Quan comenci a ser transparent, afegir l'api i deixar una estona, uns cinc minuts. Reservar.

Mentre, escórrer les albergínies, i esbandir-les per treure la sal, prema-les amb les mans per que també treguin una mica d'aigua. Sofregir-les en una paella amb poc oli durant uns 10 minuts. Reservar.

Pelar els tomàquets i treure'n les llavors, tallar-los a daus.

Afegir a la ceba i api, el tomàquet i el concentrat de tomàquet, deixar reduir i afegir les olives, les tàperes, el vinagre i el sucre. Quan hagi cuit una estona, afegir les albergínies i els pinyons torrats. Per últim l'alfàbrega picada

És bo menjat al dia següent, i fred.

Homenatge a Gastropadi: panela marroquí

Fa pocs dies ens donaven la notícia: Gastropadi, José, ens ha deixat. Ens ha deixat orfes de la seva amistat, de la seva companyia a les trobades de gastroblocaires, als esmorzars de forquilla... Compartint receptes, complicitats, xerrades.

El grup de gastroblocaires li volem retre homenatge amb el que ens va unir, una recepta. Jo he escollit aquesta, pastela marroquí, estreta del seu blog, Gastropadi.

I també des d'aquí, una forta abraçada a la Montse i a l'Aida.

El trobarem a faltar, per que com diu un altre gastroblocaire, el millor dels blogs són els bloguers.

He fet la recepta amb la meitat de les quantitats, estic confinada sola i m'anava millor, podeu veure la recepta original a l'enllaç de Gastropadi.

No he posat sal al brou, he preferit salar, individualment, la ceba i el pollastre a les paelles.

Ingredients:

Pel brou de pollastre:

- 1 pit de pollastre

- 1 anis estrellat petit o mig

- 6 grans de pebre

- 1 una branca petita de canyella

- 1/2 cullerada petita de comí

- aigua fins a cobrir el pollastre

Per la ceba:

- 1 ceba gran

- 1 ou

- cilandre fresc

- julivert fresc

- sal

- oli d'oliva verge

- 2 grans d'all

Per acabar el plat:

- 1/2 cullerada de Ras-el-Hanout

- 60 gr d'ametlla torrada

- sucre glas

- canyella

- 1 un rotllo de pasta brick

- sal

- oli d'oliva verge

- mantega

Encendre el forn a 180ºC.

Primer posar els ingredients del brou al foc. Ha de bullir uns 20 minuts.

Traiem el pollastre i el desfilem. Reservem el brou.

En una paella, amb una mica d'oli aromatitzem el pollastre amb el Ras-el-Hanout i sal, no hi poseu massa oli, ja que amb la pasta brick millor que estigui sec. Reservem.

Tallar la ceba a juliana i els alls a làmines ben fines. Sofregir en una paella, salar. Quan estigui transparent hi afegim dues cullerades el brou de pollastre que hem reservat, el cilandre i el julivert picats (la quantitat... al gust).

Quan hagi reduït el líquid (recordeu que ha de quedar sec), afegir-hi l'ou i barrejar com fent un remenat. Reservar.

Picar les ametlles i reservar.

Fondre la mantega i preparar el motlle i la pasta brick.

Pintar el motlle amb mantega.

Pintar els fulls de pasta brick amb mantega i cobrir el motlle, de manera que quedi part de la pasta a fora per tancar-la. Jo he posat dues fulles, untades en mantega.

Al fons posar primer el pollastre repartit, a sobre la ceba i acabar amb l'ametlla.

Tancar i, si fos necessari acabar-ho de tancar bé amb una altre fulla de brick per sobre.

Enfornar uns 30 minuts, fins que quedi torrada. Emposinar amb sucre gals i canyella (alguna de les fotos l'he fet abans de posar-li el sucre i la canyella).

Com deia en gastropadi al final de les seves receptes: Que vagi de gust!!!

Pastís de patata i vedella amb formatge blau ceretà

Sempre m'han agradat els pastissos de patata, tan si són de peix (tonyina, salmó...) com si són de carn. Aquest cop hi he afegit dues coses, cap de vedella que tenia a la nevera de confinament i formatge blau ceretà del Molí de Ger (quina meravella).

Ingredients:

Pel puré de patata:

- 3 patates grans

- 1 cullerada de mantega

- 1 cullerada de nata agra

- sal i pebre

Pel farcit:

- 300 gr de carn picada de vedella

- 150 gr de cap de vedella cuit

- 3 grans d'all

- 4 xampinyons mitjans

- 1 cullerada petita de pasta de tomàquet

- 1 ceba tendra

- unes 12 llesques de formatge blau ceretà

- 1 raig de vi ranci

- sal i pebre vermell

- oli d'oliva verge

- formatge emmental per a gratinar

Pelem i tallem a daus les patates i les posem a bullir amb aigua amb sal.

Un cop estiguin llestes, les escorrem i les posem en un bol.

Les aixafem amb l'ajut d'una forquilla i afegim, encara en calent, la mantega. Continuem aixafant. Afegim la nata agra i aixafem fins a aconseguir una massa uniforme. A mi no m'agrada que quedi massa fina, m'agrada notar la patata.

Mentre en un bol barregem la carn, el cap de vedella picat el més petit que poguem, els tres alls triturats amb l'aixafador d'alls, sal, pebre vermell, la ceba tendra també picada petita. Ho barregem i ho posem en una paella amb oli al foc.

Piquem els xampinyons també petits.

Remenem la paella poc a poc, deixant que evapori l'aigua. Quan veiem que la carn és cuita, afegim la pasta de tomàquet i el raig de vi ranci. Ho deixem reduir i afegim els xampinyons, remenem fins que no surti vapor i quedi la barreja seca, o gairebé seca.

Estenem una cap de puré de patata en una safata, a sobre hi posem la carn.

Posem les llesques de formatge blau ceretà sobre i tapem amb la resta de puré de patata.

Estenem l'emmental ratllat per sobre, hi tirem una mica d'oli (si ho preferiu, mantega).

Enfornem, a 210ºC, dalt i baix, uns quinze minuts.

Per acabar gratinem fins que quedi al nostre gust.

(c)SaraMaria

Pollastre amb coliandre

Aquesta recepta l'he tret del blog de Jaume Fàbrega, Bona Vida. En Jaume explica una mica d'història sobre el coriandre i a continuació dona una recepta, la recepta la fa amb llom de porc. Jo l'he fet amb el que tenia a casa, pollastre. Podeu veure la recepta original aquí.

I he fet servir la cassola catalana que em vaig auto-regalar pel meu confinat-aniversari, en podeu trobar informació al seu web, és una meravella.

Ingredients:

- 2 pits de pollastre

- 1/2 capa de vi negre

- 2 cullerades de coriandre

- sal i pebre

- llard

Tallar a daus els pits de pollastre (uns dos cm de costat).

En un bol posar el pollastre i marinar-lo amb el vi, el coriandre picat, sal i pebre.

Deixar-ho unes hores, o tota la nit, remenant-ho algun cop. Jo l'he deixat tota la nit.

Escórrer el pollastre, reservant el líquid del marinat.

Posar llard en una cassola, amb un rajolí d'oli i rossejar els daus de pollastre. Afegir el líquid de la marinada, i com que m'agrada el coriandre, n'hi he afegit una mica mes. Posar a foc baix, tapar i deixar reduir la salsa. En Jaume diu que, si es vol, es pot reduir la marinada abans.

Al final destapar una estona. Rectificar de sal si cal.

En Jaume recomana acompanyar-lo de burgul, patates, carxofes... Jo l'he acompanyat de mongetes tendres, amanides amb una mica del suc de la cocció del pollastre.

Cassola catalana

Mandonguilles amb mostassa

Avui he fet un canvi interessant, i que ha sortit molt bo, a l’hora de fer les mandonguilles, ho vaig veure al bloc l’Exquisit, la resta de la recepta, l’he canviat una mica, senzillament m’agrada el xup-xup de la cassola, i he fet que les mandonguilles s’acabessin de coure dins la salsa. M’ha agradat molt posar-hi iogurt en comptes de llet... Us ho -recomano!

Ingredients:

- 500 gr de vedella picada

- 300 gr de botifarra crua

- 2 cullerades soperes de iogurt grec

- 1 cullerada sopera de pa ratllat

- All i julivert

- 2 ous petits

- Oli

- 2 cebes (les meves de Figueres)

- 1 cullerada sopera de tomàquet triturat

- 1 cullerada sopera de mostassa de Dijon

- Sal i sucre

- Vi ranci

- ½ got d’aigua o brou

En un bol barregem les carns, el iogurt, els ous batuts, l’all i julivert triturats mecànicament amb una mica d’oli i el pa ratllat. Com que la botifarra crua ja porta sal i pebre, jo no n’hi poso (s’acostuma a corregir amb el xup-xup de la cassola).

Deixar reposar a la nevera la massa.

Formem les mandonguilles i les passem per farina abans de posar-les al foc amb oli dins una cassola. Les daurem i anem reservant. No cal que estiguin cuites per dins, s’acabaran de coure després.

Triturem les cebes, també mecànicament per que no es notin i les sofregim a l’oli de coure les mandonguilles. Salem lleugerament.

Afegim la mostassa, el tomàquet i el sucre. Remenem i quan veiem que ha agafat consistència afegim el vi ranci (o vi blanc), un bon raig (siguem generosos).

Si cal corregim de sal.

Un cop hagi gairebé evaporat l’alcohol afegim les mandonguilles a la cassola, si veiem que la salsa és massa seca, afegim el mig got (si cal un got) d’aigua o brou.

Deixem que faci xup-xup fins que les mandonguilles estiguin cuites i llestos.

Pizza de sardines

L'anomeno pizza per què he fet servir una massa de pizza, però es podria fer, perfectament, amb una massa de coca o de pa.
Per la mida de la massa de pizza que he fet servir, nou sardines és suficient, si voleu en podeu posar unes quantes més.

Ingredients:

- 9 sardines fresques netes

- 1 massa de pizza Finíssima Buittoni

- 3 cullerades soperes de sofregit de tomàquet

- 2 porros (la part blanca)

- julivert

- alls

- mantega

- oli d'oliva

- sal

- anet

- vi blanc

En un bol amb aigua freda, posar les sardines per que perdin la sang. Anar canviant l'aigua fins que no s'enterboleixi.

Encendre el forn a 220ºC (temperatura que recomana el paquet de la massa de pizza).

Picar ben petits els porros i posar-los a confitar amb la mantega i un rajolí d'oli. Salar. Deixar que treguin l'aigua. Afegir un raig de vi i deixar que s'evapori. Afegir l'anet, un minut i reservar.

Treure les espines de les sardines, jo he demanat a la peixatera que me les netejes (sense cap ni tripa), així sols he hagut de treure-lis les espines i deixar els filets.

Picar el julivert i els alls ben petits.

Estendre la massa de pizza en una safata per anar al forn.

La pintem amb el sofregit de tomàquet (podem ser generosos). A sobre estenem el porro confitat.

Repartim les sardines i salem. A sobre empolsinem amb el julivert i l'all.

Abans de posar al forn, posem per sobre un rajolí d'oli.

10 minuts al forn i llestos.

La croqueta perfecta - croqueta de salmó

Foto: Banc de recursos Ministeri de Educación

La Mireia Carbó és, com alguns de vosaltres ja sabeu, una dona pràctica a la cuina. Si heu fet algun dels seus cursos ho sabeu. I si no, us animo a fer-ne, fa temps que ha muntat una escola de cuina, l'escola de cuina Mireia Carbó, amb cursos molt interessants.

Fa pocs dies va fer una intervenció al programa Tot es mou de TV3, on explicava com fer la croqueta perfecta, podeu veure el vídeo.

Un dels secrets és la proporció a l'hora de fer la pasta per aglutinar els ingredients del que volem fer la croqueta: 75 gr. de mantega, 150 gr. de farina i 600 ml de líquid.

Jo he fet aquestes croquetes de salmó.

Ingredients:
- llom de salmó
- 1 ceba de figueres
- 75 gr. de mantega (per la pasta)
- 150 gr. de farina (per la pasta)
- 300 ml de llet fresca (per la pasta)
- 300 ml de brou de peix Aneto (per la pasta)
- anet picat
- sal
- farina
- ous
- farina de galeta
- mantega
- oli d'oliva verge

Triturar la ceba amb l'ajut d'algun aparell, o bé, picar-la ben fina i petita.
Sofregir-la amb mantega i un rajolí d'oli.

Picar el salmó, aquí al gust, si voleu trobar els talls o no.
Afegir-los a la ceba quan aquesta comenci a transparentar-se.
Salar, afegir l'anet picat (si és fresc molt millor). Deixar coure i reservar.

Per fer el farcit, posem la mantega en un pot i hi afegim la farina. Salem.
Quan veiem que la farina és cuita (igual que fem amb la salsa beixamel), afegim els dos líquids sense deixar de remanar amb les baretes. Anem barrejant per que no quedin grumolls, un cop veiem que està al punt ho afegim a la barreja de salmó que hem reservat.
Barregem i posem en un atuell tapat a la nevera.

Quan s'hagi refredat, formem les croquetes. Unes croquetes diferents és deixar-les refredar en una carmanyola rectangular i tallar-les a daus un cop estigui la barreja feta.
Passar per la farina, ou batut i farina de galeta, en aquest ordre.
Fregir en oli calent.

Podeu veure unes croquetes de salmó fumat, recepeta de la Carme Ruscadella, que vaig publicar al 2008, aquí.

Ous escocessos de Gordon Ramsay

No sé si arribaré a temps, però volia participar, ni que fos un cop, en el repte que l'April de April’sKitch i l'Aisha de La cocina de Aisha, convoquen a través del blog Cooking the Chef. Aquest mes de juliol han fet repesca, no he tingut ànims per fer-ho, però ara, ja amb més ànims, la penjo. Va per les dues, que cada mes es dediquen a donar a conèixer chefs d'arreu, i a totes les que acostumen a participar-hi.

Ingredients:

- 6 ous

- 200 gr. de carn de salsitxa

- 200 gr. de botifarró d'arròs

- 1/2 poma Granny Smith ratllada

- 4 cullerades de farina de blat

- 150 gr. de panko (farina de galeta gruixuda)

- Oli de girasol

- sal i pebre

Posar a coure els 4 ous en aigua bullint salada (així es pelen millor) duran 4 minuts i mig. Refredar-los en aigua freda, pelar-los i reservar-los mentres es refreden del tot.

Barrejar la carn de les salsitxes i del botifarró, afegir la poma. Dividir la barreja en quatre parts iguals i formar-ne, amb cadascú, un òval pla.

Batre els dos ous restants, i posar-los en un plat soper o bol, en un altre plat posar la farina de blat i en un altre el panko.

Si voleu, jo no ho vaig fer per que les carns ja van salpebrades, és el moment de salprebar els ous batuts.

Poseu un òval sobre la palma de la mà, recordeu de tenir-les ben netes, a sobre un ou dur i, tot tancant la mà envoliqueu l'ou amb la barreja de carns tot pressionant per tal que s'adhereixi.

Fer-ho amb tots els ous.

En una paella posar uns 4 cm d'oli a escalfar.

Enfarinar les boles de carn i ou dur, primer en farina de blat, després en ou i acaban amb el panko, tornant a pressionar per que s'adhereixi bé.

Fregir-los en l'oli calent entre 10 i 12 minuts, procurant que es torrin de tots els costats.

Es poden servir calents o freds.

Coques d'oli - amb pollastre i amb bolets

Del GirTour2016 vaig tornar amb productes que em van donar ganes de fer alguna recepta nova, la primer van ser els carbassons farcits que podeu veure aqui, fets amb una meravellosa botifarra dolça.

També varem tornar, com us deia al post, amb una farina excel·lent, en un primer moment vaig pensar en fer-ne un pa, però després vaig canviar de idea. Aquesta farina és fruit de la voluntat dels Forners artesans de les comarques gironines de recuperar els pans artesants de bona qualitat, i per això han recuperat també alguns blats que s'havien deixat de fer servir. Aquesta farina és d'un d'aquests blats.

De la visita a la planta i balneari de Vichy Catalán varem tornar amb un nou producte, el ViñaCHY, blanc, rosat i negre, una barreja de vi i aigua de Vichy que em recorda les porrons de vi i gasosa que feia els meu oncle.

Vaig decidir fer-ne aquestes dues coques que van quedar molt bones. La massa de les coques l'he fet a partir d'aquesta altre recepta.

Coca d'oli

Ingredients:

- 500 gr de farina

- 250 de ViñaCHY blanc

- 100 ml d'oli d'oliva verge

- un polsim de sal

La de pollastre:

- un pit de pollastre

- 100 gr de cansalada curada no fumada

- farigola

- romaní

- maoinesa (Hellmann's)

- sal

- oli d'oliva verge

La de bolets:

- bolets (jo he fet servir la barreja de bolets de La Sirena)

- all

- julivert

- llet de coco

- sal

- formatge Emmental ratllat

Fer una massa amb els ingredients per fer la coca, primer en un bol, i quan estiguin els ingredients integrats, acabar d'amassar sobre una superfície pintada amb oli i amb les mans també amb oli.

Estendre la massa amb ajut d'un rodet. La posem sobre una safata de forn, bé amb un paper de forn o una catifa de silicona. Estenem la massa amb ajut dels dits untants amb oli, no té per què quedar uniforme.

Posem 10 minuts al forn (180ºC), si us agrada més cuita una mica més, especialment la de bolets, per que la de pollastre ja s'acabarà de coure després.

Per la coca de pollastre:

Piquem la cansalada i la posem en un bol, tallem a daus petits el pit de pollastre i l'hi afegim.

Salpebrem i remanem per que quedi ben barrejat. Deixam reposar.

Untem la massa de la coca amb maionesa. A sobre hi posem la barreja de cansalada i pollastre. A sobre la farigola i el romani i un raig d'oli.

Posem al forn entre 20 i 30 minuts.

Per la coca de bolets:

Saltem els bolets (descongelats millor) en una paella i una mica d'oli. Salem. Afegim l'all i, després, el julivert picat.

Untem amb la llet de coco la massa de la coca. A sobre hi posem els bolets. Posem el formatge ratllat a sobre.

Enfornem entre 10 i 15 minuts. Si ho volem podem gratinar-ho un moment al final.

Guisat d'aletes de pollastre

Ja sabeu que m'agraden les aletes de pollastre, en sóc una fan compulsiva! M'agraden amb la punta, malgrat que a molts lloc li treuen. Avui les he comprat a Veritas, tenia ganes de pollastre gustós i fort, i a pes, les venen sense punta. Que hi farem.

Tenia una mica de brou de paella de carn iverdures Aneto, que em quedava d'una altra recepta que ja penjaré. Quan no puc fer el brou a casa, m'agrada molt fer servir els diferents tipus de bou que té l'Aneto. Crec que aquest per fer aquestes aletes va genial.

Tenia petites llimes seques que m'havia regalat la Laura de Cuinejar, li donen als guisats una frescor genial, li en vaig afegir una.

Ingredients:

- 500 gr d'aletes de pollastre

- 3 patates no massa grans

- 1 ceba de figueres gran

- 3 grans d'all

- un raig generos de vi ranci

- 150 ml de bou de paella de carn i verdures Aneto

- una petita llima seca

- sal, pebre, herbes aromàtiques

- oli d'oliva verge

Passar les aletes, salpebrades i aromatizades amb les herbes, per la casola amb oli, com que les que vaig fer servir jo eren ecològiques necessiten més cocció, ja que la carn és més forta. Un cop comencin a daurar, reservar-les.

En el mateix oli coure les patates tallades a daus.

Afegir-hi la ceba tallada a talls grossos i els alls laminats.

Un cop comencin a estar cuits, però que la ceba estigui encara cruixen, afegir les aletes i un bon raig de vi ranci. Afegir també la llimona seca. Deiar reduir. Ho vaig salar molt lleugeramen per que suessin però no molt atès que el brou final ja té sal.

Un cop hagi reduit el vi ranci afegir el brou i abaixar el foc. Deixar que redueixi el brou tot anant remenant de tant en quant per vigilar que quedi ben cuit.

Botifarra a la sidra amb búlgur i pebrot verd

Molta il·lusió! Veureu, sóc subscriptora de la revista Cuina des del número 1, quan es deia Descobrir Cuina. El primer any que varen organitzar un concurs de receptes de cuina per a bloguers hi vaig participar amb aquestes pastanagues, vaig quedar finalista. No hi havia tornat a participar, un cop vaig arribar tard. Aquest any, i gràcies a la insistència de la Laura de Cuinejar, que també ha quedat finalista, hi he tornat a participar, i he quedat finalista!!

Aquesta és la recepta que hi he presentat, malgrat no guanyi és un honor quedar finalista.

Ingredients:

- 200 gr. de botifarra, jo he fet sevir dues botifarres petites
- 60 gr. de búlgur
- una branca de romaní
- 1 branca petita canella
- 2 prèssecs de vinya
- 1 pebrot verd italià petit
- una cullerada de postres de grans de mostassa
- un got de sidra
- sal
- oli d'oliva verge
- una cullerada de postres de mantega
- una mica de sucre (opcional)


En una cassola de fant posar a daurar les botifarres en una mica d'oli. Reservar-les.
En el mateix oli posar-hi una branca de romaní, una branca petita de canella, els grans de mostassa i la sidra. Deixar coure uns 4-5 minuts i afegir-hi les botifarres.

Mentre pelar els préssecs i tallar-los en mitges llunes. Afegir-los a les botifarres i deixar coure uns 7 minuts, els préssecs han de quedar ferms, que no es desfacin. Així també conserven més nutrients.

Coure el búlgur segons les instruccions del paquet. Reservar.

Picar ben petit el pebrot verd i saltejar-lo en una paella amb una mica d'oli i sal.
Quan encara esta cruixent afegir el búlgur i remenar. Reservar en la mateixa paella.

Enretirar les botifarres i els préssecs, colar el suc i tornar a posar a la cassola per que reduiexi.
Un cop reduit afegir-hi la mantega, ja fora del foc, i desfer.
Barrejar una cullerada del suc amb el búlgur.

En el plat on volem servir les botifarres, posar una anella d'emplatar.
Al fons i hi posem el búlgur, ben apretat.
Seguidament les botifarres a les que els hi haurem tret la pell i tallat al gust (jo en vaig fer mitges rodanxes).
Seguidament acabarem amb el préssec.
Desemmotllar i servir.

Si es vol es pot ensucrar el prèssec i cremar el sucre abans de servir.

Sardines a la brasa sobre llit de mango

Havia sardines a la peixateria, acabades d'arribar i amb molt bona pinta. També tenia mig mango a la nevera, l’altre mig havia anat a una amanida. Vaig pensar que quedaria bé el gust del mango amb la sardina i la vaig encertar. 

Ingredients: 
- sardines netes i sense tripes 
- mango 
- oli d'oliva verge 
- alls 
- sal 

Un cop netes les sardines, les assequem i les posem en un bol.
Posem la planxa al foc per que es vagi escalfant.

En un pot posem oli, sal i els alls, ho triturem i ho afegim a les sardines, barrejant-ho per que quedin ben banyades. Deixem reposar.

Pelem i tallem el mango a daus petits i els posem en un plat.
Anem posant les sardines al a planxa calenta, volta i volta, que la pell quedi torrada però no massa cuites de dins (queden molt seques si no).
Un cop cuines les anem posant sobre el mango.

No cal afegir ni un raig d'oli per que les sardines ja han quedat amarades però si voleu s'hi pot posar. També podeu afegir una mica de julivert picat… Jo no vaig fer-ho i la veritat és que no li vaig trobar a faltar.

Acompanyeu-ho unes fulles variades d'enciam i ruca.

Truita de botifarra d'ou - Dijous llarder

Va ser un dijous llarder, que va caure al febrer, que ara fa uns nou anys em varen fer la reducció d'estomac.
De pesar uns 136 quilos he passat a pesar entre 85 i 90 quilos, amb la conseqüent millora especialment en mobilitat, ja que no patia cap dels altres problemes físics que comporta l'excés de pes, com ara diabetis o colesterol.
Una decisió proposada per l'endocrinòleg del CAP que em va costar prendre, i que ara, recomano, això si, no pas en llocs on no hi ha una pràctica, seguiment i control de l'operació en condicions. Recomano fer-ho per la Seguretat Social, tal com ho vaig fer jo. 
A mi em varen operar a l'Hospital del Mar, i sort que estava en mans de professionals per què vaig tenir un petit problema força usual que varen saber detectar al moment i posar-hi solució ràpidament.
Un gran equip de professionals, tant metges com infermeres, als quals vull agrair les seves atencions els quatre dies que hi vaig ser ingressada.
La recuperació és dura per què s'ha de tornar a aprendre a menjar, tal nadó, però, com dic, ho recomano.
Avui dijous llarder, he dut una botifarra d'ou a la feina. Hi he fet un petit canvi, he daurat els talls de botifarra a la paella abans de fer la truita.


Ingredients: 
- 200 – 250 gr de botifarra d'ou 
- sis ous 
- oli d'oliva i sal 

Tallar a rodanxes la botifarra d'ou i passar-les per la paella antiadherent sense oli. Daurar-les lleugerament. 

Batre els ous en un bol, salar i afegir-hi les rodanxes de botifarra. Deixar-ho reposar un moment.

Escalfar oli en una paella i afegir-hi la barreja d'ous i botifarra. Deixar coure lentament tot sacsejant la paella de tant en quant per tal que no s'enganxi.
Quan per sota ja és cuita la girem amb ajut d'una tapa d'olla plana o plat pla.

Un cop cuita la servim, malgrat que és ben bona freda també!

Coques de paella pels set anys del blog

Ahir aquest blog fa fer set anys. Set anys amb alts i baixos, però continuant sent aquí. És difícil poder actualitzar-lo tan com voldria, la feina, la família, la crisi que fa que no podem fer tot el que voldríem fer i hem d’adaptar-nos al que podem permetre… De tots aquests anys dic el mateix que sempre diu un altre bloguer: El millor dels blogs són els bloguers. Durant aquests anys he conegut molta gent que comparteix amb mi la passió per la gastronomia, la nostra, la d’altres contrades, la tradicional, la més actual… Segurament fora dels nostres blogs no ens haguéssim conegut o no haguéssim establert una amistat com la que tenim ara. Una amistat ple de riquesa i respecte, generositat i solidaritat. Gràcies a tots per aquests set anys.

Per celebrar-ho una recepta d’un nou llibre de cuina Andorrana. El llibre és un gran treball de recollida de receptes tradicionals tot parlant amb la gent que les coneix. La Cristina Ribes diu en el pròleg que la cuina ens representa, mostra d’on venim i qui som; la cuina andorrana es nodria del que la terra li donava, amb poca cosa varen poder crear una cuina que, com ella mateixa diu, s’ha anat enriquint i transmeten de generació en generació.
Què mengem a Andorra? de Cristina Ribes. @4 Edicions.

He fet algunes modificacions a la recepta original, els ingredients són els que diu al llibre i a les explicacions dic els canvis que he fet.

Ingredients: 
- 2 ous 
- 250 gr. de farina amb llevat incorporat 
- 1 cullerada sopera de sucre 
- 2 cullerades soperes d’anís 
- oli 
- sal

En un recipient es posen els ous, el sucre, un pessic de sal i l’anís.
Com que no tinc anís hi haig posar limoncello.
Vaig fer servir farina que vaig barrejar jo mateixa amb un sobre de llevat.

Es bat ben batut i es va afegint la farina fins que quedi una massa unida i que es pugui amassar amb les mans. Es posa en un taulell enfarinat i es treballa amb les mans fins que quedi tot ajuntat.
Vaig posar a amassar a la KitchenAid, i vaig anar afegint la farina barrejada amb llevat de mica en mica fins que va quedar una massa que es separava de les parets del bol.

Es fa una bola amb la massa, es posa en un recipient i es cobreix amb un drap humit i es posa en un lloc calent, sobre un radiador per exemple, durant unes 2 hores.
Quan ha pujat la massa es posa en un taulell enfarinat i amb un rotllo de cuina s’aprima al gust de cadascú, es talla en trossos de la mida que es vol i es fregeixen a la paella amb oli calent.
Quan estan ben daurades, es treuen del foc, s’escorren d’oli i se’ls posa un pols de sucre per sobre quan encara estan calentes.

Són ben bones amb fuet i formatge de cabra.
Bon profit!

Truita de riu amb herbes aromàtiques

(Versión castellana al final)
Una nova recepta realitzada amb l’oli Cornicabra DO Montes de Toledo, en motiu del concurs de receptes. Una truita de riu farcida d’herbes aromàtiques i embolicada amb fines llesques de cansalada viada.

Ingredients:
- una truita de riu neta i sense espina 
- una cullerada de postres d’alfàbrega picada 
- una cullerada de postres de cebollí picat 
- una cullerada de postres de julivert picat 
- una cullerada de postres de farigola i romaní picats 
- un all picat - quatre llesques de cansalada viada tallada molt fina 
- una cullerada de postres de pernil serrà picat 
- oli cornicabra DO Montes de Toledo 
- uns tomàquets per acompanyar
- sal

Barregem totes les herbes aromàtiques, el pernil picat i l’all en un bol. Amanim amb una mica d’oli i sal. Farcim amb la barreja la truita i la tanquem.
Aprofitem les llesques de cansalada per embolicar-la tot tancant-la.

En una paella amb un rajolí d’oli fregim la truita fins que la cansalada estigui daurada. Servim acompanyada de tomàquets amanits amb oli i sal.

Versión en castellano: 
Con motivo del concurso, una nueva receta realizada con aceite Cornicabra DO Montes de Toledo, una trucha rellena de hierbas aromáticas y envuelta con finas rebanadas de panceta.
Ingredientes: 
- Una trucha limpia y sin espina 
- Una cucharada de postre de albahaca picada 
- Una cucharada de postre de cebollino picado 
- Una cucharada de postre de perejil picado 
- Una cucharada de postre de tomillo y romero picados 
- Un ajo picado 
- Cuatro rebanadas de panceta cortada muy fina 
- Una cucharada de postre de jamón serrano picado 
- Aceite cornicabra DO Montes de Toledo 
- Unos tomates cherry para acompañar 
- sal
Mezclar todas las hierbas aromáticas, el jamón picado y el ajo en un tazón. Aderezamos con un poco de aceite i sal. Rellenamos la trucha con la mezcla y la cerramos. Aprovechamos las rebanadas de tocino para envolverla cerrándola. En una sartén, con un chorrito de aceite, freímos la trucha hasta que el tocino esté dorado. Servimos acompañada de tomates aliñados con aceite y sal.

Hamburguesa, calçot i pa amb tomàquet

(Versión en castellano al final)
Al passat Fòrum Gastronòmic de Girona, vaig poder provar l’oli Cornicabra DO Montes de Toledo, no coneixia la denominació i em va sorprendre. L’oliva Cornicabra és de creixement lent i es cultiva en antigues plantacions tradicionals, el que dona un rendiment baix però una gran qualitat.
La DO Montes de Toledo a convocat un concurs de receptes, ens varen enviar dues ampolles d’oli d’aquesta denominació i hem hagut de fer una recepta en la qual fem servir aquest oli. La primera és aquesta, una hamburguesa al punt amb uns calçots confitats sobre un llit de tomàquet raf i una llesca de pa de pagès torrat.

Ingredients:
- una llesca de pa de pagès 
- 150 gr. de carn de vedella picada 
- un all picat 
- una cullerada de postres de julivert picat 
- un tomàquet raf petit 
- dos calçots 
- oli d’oliva DO Montes de Toledo 
- sal Primer pelem els calçots i els tallem en tires fines i llargues. 

En una paella posem una cullerada d’oli DO Montes de Toledo, salem i tapem. Deixem que es vagi fent en el seu propi vapor.

En un bol barregem la carn picada amb l’all i el julivert. Li donem forma d’hamburguesa.
Torrem la llesca de pa lleugerament.
Tallem el tomàquet a rodanxes ni massa fines, ni massa gruixudes, i les posem sobre la llesca de pa. Amanim amb un raig d’’oli i un polsim de sal.
A sobre hi posem els calçots confitats.

En una paella amb molt poc oli, fregim l’hamburguesa, a foc alt per tal que es torri de fora i quedi crua de dins, si la voleu més cuita la podeu coure més, però a mi m'agrada ben crueta. Salem.
Posem l’hamburguesa sobre la llesca amb tomàquet i calçots.
Ho acabem amb un rajolí d’oli i llestos.

Versió castellana: 
En el pasado Forum Gastronòmic de Girona pude probar el aceite Cornicabra DO Montes de Toledo, no conocía la denominación y me sorprendió . La aceituna Cornicabra es de crecimiento lento y se cultiva en antiguas plantaciones tradicionales, lo que le da un rendimiento bajo pero una gran calidad.
La DO Montes de Toledo ha convocado un concurso de recetas, nos enviaron dos botellas de aceite de esta denominación y hemos tenido que hacer una receta en la que usamos este aceite. La primera es ésta: una hamburguesa al punto con unos calçots (una espècie de cebolla tierna típica de la zona de Tarragona) confitados sobre un lecho de tomate raf y una rebanada de pan de payés tostado.
Ingredientes: 
- Una rebanada de pan de payés 
- 150 gr de carne de ternera picada 
- Un ajo picado 
- Una cucharada de postre de perejil picado 
- Un tomate raf pequeño 
- Dos calçots 
- Aceite de oliva DO Montes de Toledo 
- Sal 
Primero pelamos los calçots y los cortamos en tiras finas y largas. En una sartén ponemos una cucharada de aceite DO Montes de Toledo, salamos y tapamos. Dejamos que se vaya haciendo en su propio vapor.
En un bol mezclamos la carne picada con el ajo y el perejil. Le damos forma de hamburguesa.
Tostamos ligeramente la rebanada de pan.
Cortamos el tomate en rodajas, ni demasiado finas, ni demasiado gruesas, y las ponemos sobre la rebanada de pan. Aderezamos con un chorro de aceite y una pizca de sal. Encima los calçots confitados.
En una sartén con muy poco aceite, freímos la hamburguesa, a fuego alto para que se tueste de fuera y quede cruda por dentro. Salamos.
Ponemos la hamburguesa sobre la rebanada con tomate y calçots confitados. Lo acabamos con un chorrito de aceite y listos.