*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 16 de novembre del 2016

Bonítol escabetxat dels germans Torres

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Una recepta dels germans Torres, tal com diuen ells, és una recepta d'aprofitament ben sabrosa, on les verdures queden cruixents i on l'escabetx és suau, ja que no cou el vinagre, si no que sols aromatitza. 

Ingredients:
- 300 gr de bonítol
- mig porro
- mitja ceba tendra
- una pastanaga
- mig carbassó
- un tomàquet
- dos dents d'all
- una fulla de llorer
- herbes aromàtiques (farigola, romaní)
- tres llavors de fonoll
- oli d'oliva verge
- vinagre
- sal i pebre

La proporció de vinagre, tal com diuen al vídeo de sota, és de tres d'oli per una de vinagre.

Primer posem l'oli a escalfar amb els grans d'all (jo n'he posat dos per què m'agrada el gust que hi deixen).

Mentre tallem les verdures que tenim, no he trobar fonoll fresc i he posat tres llavors de fonoll sec. La resta les he anat tallant de diverses maneres.

He fet un canvi en la recepta, he posat les verdures tallades en un bol, les he salpebrat lleugerament i les he amanit amb oli. Les he deixat reposar una estona.

Tallar el bonítol a daus, jo he fet servir llom de tonyina. Reservem.

Quan l'oli bulli, enretirem del foc la cassola i hi posem la tonyina i les verdures, la fulla de llorer i les herbes aromàtiques.

Quan l'oli s'hagi refredat afegir el vinagres. tapar i deixar reposar durant una hora.

Servir la tonyina, o el bonítol, acompanyat de les verdures.

Aquí podeu veure el vídeo de la recepta:

dimarts, 8 de novembre del 2016

Crema de moniato amb saltejat de boletes, cansalada i pinyons

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Catalunya té un munt de receptes d'aprofitament, els tradicionals canelons de Sant Esteve o, fins i tot, el pa amb tomàquet, en són un bon exemple. Aixó si, tantes cases com maneres diferents de fer una recepta.
Aquests dies arreu hi ha receptes d'aprofitament de castanyes i moniatos. Aquesta és una més. Se'n poden fer mil variacions, especiar-la amb curry i alguna altre espècie, posar un brou més fort, afegir-hi porros...

Ingredients:
- dos moniatos cuits
- unes dues cullerades soperes de creme fraiche
- entre mig i tres quarts de litre de brou de ceba Aneto
- un grapat de pinyons
- un grapat de rossinyols
- uns daus de cansalada viada
- sal
- pebre

Posar en un pot el brou a escalfar, no cal que bulli. Afegir-hi els moniatos pelats i triturar amb el braç elèctric. Afegir la creme fraiche i triturar. Salpebrar al gust. Deixar reposar.

En una pealla fregir els daus de bacon, retirar. Saltejar en la grassa que han deixat els rossinyols, quan ja hagin perdut una mica d'aigua afegir els pinyons.


Servir la crema de moniato en un bol, amb una cullerada de cansalada i una de la barreja de bolets i pinyons.

divendres, 30 de setembre del 2016

Amanida de cap de vedella

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Per prevenir l'artrosis i el desgast de les articulacions, és bo el col·làgen i el magnesi, i a més la vitamina C que ajuda a assimilar el col·làgen. Aquesta amanida els porta tots tres, el cap de vedella aporta col·làgen, el pebrot verd aporta vitamina C, i el julivert aporta vitamina C i magnesi. Una bona amanida per preparar les articulacions a l'estiu que fem més excursions!

Es pot amanir amb oli i vinagre, o llimona, o fer una vinagreta amb oli, vinagres i mostassa, també aquesta que vaig hi vaig fer queda genial, i que és la que poso en aquest post; el que si que va bé, és amanir-ho força temps abans de servir, el dia abans perfecte, així es marina tot junt i queda més gustosa. Si us en sobra la podeu reciclar tot barrejant-la amb enciam tallat petit o allargar l'amanida amb arròs.

Ingredients:
- dos talls grans de cap de vedella
- un pebrot verd italià
- julivert fresc, al gust
- all, al gust (si en poseu a la vinagreta ja no cal aquí)
- una ceba tendra
Per amanir:
- una cullereta de mel
- un all
- el suc d’una llimona
- la mateixa quantitat d’oli
- una cullereta de mostassa de Dijon
- sal

Al meu gust, el secret, és tallat ben petit el cap de vedella, en daus o laminat. Compte que en algunes parades de menuts, per l'amanit de cap de vedella us aconsellen morro, personalment m'agrada més el cap de vedella per que és més tendrumós i aquesta és la característica d'aquesta amanida.

Doncs això, tallar ben petit el cap de vedella i posar-lo en un bol.
Picar la ceba i l'all petits i afegir-los al bol.
Picar el julivert, a mi m'agrada molt en amanida, per tant n'hi poso força. Afegir a la barreja.
Picar petit el pebrot verd. Afegir a la barreja.

Posar tots els ingredients de la vinagreta per amanir en un pot, jo hi poso poca sal, i triturar-ho amb el braç elèctric, segurament s'emulsionarà com una maionesa.
Posar-ho al bol i remenar per que quedi ben barrejat i impregnat.

Deixar-la reposar a la nevera una bona estona.

Hi queda molt bé cogombrets en vinagre i tàperes picats.

dimecres, 21 de setembre del 2016

Puré de patates d'aprofitament

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quedava a la nevera una trista resta de puré de patates. I per acompanyar unes hamburgueses de pollastre el vaig tunejar. Les quantitats, als gust.


Ingredients:
- resta de puré de patates
- cogombres en vinagre
- ceba tendra
- tàperes

Senzillament vaig picar molt petits els cogombres, la ceba tendra i les tàperes, i les vaig barrejar amb la resta de puré de patates.

També li podria haver afegit un ou dur picat... Però no ho vaig fer.
Barrejar les restes de puré amb quelcom picat petit, poden ser altres restes que tinguem a la nevera, és una bona solució per aprofitar-les.

dimecres, 14 de setembre del 2016

divendres, 9 de setembre del 2016

Conserva de tomàquets al natural de Joan Roca

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Bé, no és del Joan Roca, més aviat de la seva mare. És al llibre "La cuina de la meva mare",  on hi ha una bona selecció de cuina tradicional, les receptes fonamentals d'El Celler de Can Roca, diu el subtítol. Em varen regalar forces tomàquets pera de l'hort d'un amic, i vaig pensar que era una bona manera de tenir-los per més endavant.
En alguna altre recepta els fan igual, excepte per la sal que hi posen en aquesta. 

Ingredients:
- 2 quilos de tomàquets pera de polpa dura
- aigua
- sal
- gel

Posar una olla amb aigua al foc. Prepareu un bol amb aigua freda i gel.
Quan bulli escaldeu els tomàquets als que haureu fet una creu al cul (per poder-los pelar millor). Poseu-los ràpidament en aigua freda per aturar-ne la cocció.

Peleu-los i premeu-los lleugerament per treure'n l'aigua. Aneu-los posant en pots de vidre que haurem esterilitzat en aigua bullent.
Han de quedar ben apretats per què quan els coem per tancar-los al buit mimbaran.
Poseu-hi un polsim de sal i tapeu-los hermèticament.

Posar-los en una cassola amb aigua freda, que que gairebé els cobreixi.
Coure'ls durant uns 25 minuts a partir que l'aigua bulli.
Apagar el foc i deixar-los refredar dins la cassola amb aigua.
Cal guardar-los en un lloc fosc i amb temperatura estable.


dissabte, 3 de setembre del 2016

Arròs amb fetges de pollastre, carxofes i pernil d'ànec

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Em varen dur uns fetges de pollastre confitats en grassa d'ànec, d'Andorra, els podeu veure a la foto. No sabia que fer-ne, finalment he fet aquest arròs. He de dir que m'agraden els fetges, de pollastre, d'ànec, de conill, de vedella, de porc... Aquest, freds, també em varen agradar. Hi vaig posar les carxofes congelades per què era les que tenia a mà, també hi hagués pogut posar bolets.
L'André Bonnaure, gran expert de l'ànec, ens va dir en un curs que vaig fer que l'ànec no s'ha de coure amb oli d'oliva, sempre en la seva grassa, i si cal, en un oli neutre com el de girasol. Hi vaig posar vi ranci però també li hagués quedat bé vi blanc.

Ingredients:
- 120 gr. d'arròs bomba
- 1/2 litre de brou de pollastre Aneto
- 1/2 ceba tendra, era molt gran...
- 1 pebrot verd italià, era mitjà
- 300 gr. de fetges de pollastres confitats
- un grapat de talls de carxofes congelades La Sirena
- 50 gr. de pernil d'ànec
- herbes aromàtiques
- grassa d'ànec
- un raig generós de vi ranci

Picar la ceba ben petita i posar-la a sofregir en una cassola en grassa d'ànec. Salar lleugerament.
Picar el pebrot verd petit, i afegir-lo a la ceba. Aromatitzar amb herbes.

Mentre posar al foc el brou de pollastre.

Afegir a la cassola un grapat de carxofes, deixar que es descongelin i afegir els fetges de pollastres tallats a talls no massa petits. Tirar-hi el raig de vi ranci i deixar reduïr.

Posar-hi l'arròs i donar-li unes voltes. Quan el brou bulli afegir-lo a la cassola i remenar. Deixar el temps que marqui el paquet d'arròs. Vigilar-lo i, si cal, anar remenant de tant en quant.

Al final, si es vol s'hi pot tirar una picada de juliverts, all i altres herbes.
Al servir afegir a sobre els talls de pernil d'ànec.

dissabte, 27 d’agost del 2016

Ous escocessos de Gordon Ramsay

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
No sé si arribaré a temps, però volia participar, ni que fos un cop, en el repte que l'April de April’sKitch i l'Aisha de La cocina de Aisha, convoquen a través del blog Cooking the Chef. Aquest mes de juliol han fet repesca, no he tingut ànims per fer-ho, però ara, ja amb més ànims, la penjo. Va per les dues, que cada mes es dediquen a donar a conèixer chefs d'arreu, i a totes les que acostumen a participar-hi.

Ingredients:
- 6 ous
- 200 gr. de carn de salsitxa
- 200 gr. de botifarró d'arròs
- 1/2 poma Granny Smith ratllada
- 4 cullerades de farina de blat
- 150 gr. de panko (farina de galeta gruixuda)
- Oli de girasol
- sal i pebre

Posar a coure els 4 ous en aigua bullint salada (així es pelen millor) duran 4 minuts i mig. Refredar-los en aigua freda, pelar-los i reservar-los mentres es refreden del tot.

Barrejar la carn de les salsitxes i del botifarró, afegir la poma. Dividir la barreja en quatre parts iguals i formar-ne, amb cadascú, un òval pla.

Batre els dos ous restants, i posar-los en un plat soper o bol, en un altre plat posar la farina de blat i en un altre el panko.
Si voleu, jo no ho vaig fer per que les carns ja van salpebrades, és el moment de salprebar els ous batuts.

Poseu un òval sobre la palma de la mà, recordeu de tenir-les ben netes, a sobre un ou dur i, tot tancant la mà envoliqueu l'ou amb la barreja de carns tot pressionant per tal que s'adhereixi.
Fer-ho amb tots els ous.

En una paella posar uns 4 cm d'oli a escalfar.

Enfarinar les boles de carn i ou dur, primer en farina de blat, després en ou i acaban amb el panko, tornant a pressionar per que s'adhereixi bé.

Fregir-los en l'oli calent entre 10 i 12 minuts, procurant que es torrin de tots els costats.

Es poden servir calents o freds.

dissabte, 23 de juliol del 2016

Crema de remolatxa ràpida

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Una crema fàcil i que tant es pot menjar en fred com en calent. He fet servir brou Aneto, són els que m'agraden més, i remolatxes cuites al vapor que es venen tancades al buit. En comptes del brou de verdures, es pot fer servir el de pastanaga o el de ceba, també de l'Aneto.

Foto: https://pixabay.com


Ingredients:
- mig litre de brou de verdures Aneto
- 200 ml de llet de coco
- cinc tomàquets pera
- dos remolatxes cuites al vapor
- sal al gust

Consisteix en triturar tots els ingredients junts amb l'aparell que tingueu. Jo aquest cop ho he fet amb el braç elèctric i ha quedat molt bé, si ho voleu més fi un got americà o un robot de cuina, es una bona opció.

Es pot colar, però es perd tota la fibra que aporten els tomàquets i la remolatxa. Els tomàquets es podrien pelar, jo no ho he fet, la pela és la que aporta més vitamines i ha quedat ben triturada. Ja he dit que era una recepta ràpida i fàcil.

Es pot servir acompanyat d'una cullerada de formatge fresc o nata agra per sobre.

dimarts, 21 de juny del 2016

Coques d'oli - amb pollastre i amb bolets

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Del GirTour2016 vaig tornar amb productes que em van donar ganes de fer alguna recepta nova, la primer van ser els carbassons farcits que podeu veure aqui, fets amb una meravellosa botifarra dolça.
També varem tornar, com us deia al post, amb una farina excel·lent, en un primer moment vaig pensar en fer-ne un pa, però després vaig canviar de idea. Aquesta farina és fruit de la voluntat dels Forners artesans de les comarques gironines de recuperar els pans artesants de bona qualitat, i per això han recuperat també alguns blats que s'havien deixat de fer servir. Aquesta farina és d'un d'aquests blats.
De la visita a la planta i balneari de Vichy Catalán varem tornar amb un nou producte, el ViñaCHY, blanc, rosat i negre, una barreja de vi i aigua de Vichy que em recorda les porrons de vi i gasosa que feia els meu oncle.
Vaig decidir fer-ne aquestes dues coques que van quedar molt bones. La massa de les coques l'he fet a partir d'aquesta altre recepta.

Coca d'oli

Ingredients:
- 500 gr de farina
- 250 de ViñaCHY blanc
- 100 ml d'oli d'oliva verge
- un polsim de sal

La de pollastre:
- un pit de pollastre
- 100 gr de cansalada curada no fumada
- farigola
- romaní
- maoinesa (Hellmann's)
- sal
- oli d'oliva verge

La de bolets:
- bolets (jo he fet servir la barreja de bolets de La Sirena)
- all
- julivert
- llet de coco
- sal
- formatge Emmental ratllat

Fer una massa amb els ingredients per fer la coca, primer en un bol, i quan estiguin els ingredients integrats, acabar d'amassar sobre una superfície pintada amb oli i amb les mans també amb oli.
Estendre la massa amb ajut d'un rodet. La posem sobre una safata de forn, bé amb un paper de forn o una catifa de silicona. Estenem la massa amb ajut dels dits untants amb oli, no té per què quedar uniforme.

Posem 10 minuts al forn (180ºC), si us agrada més cuita una mica més, especialment la de bolets, per que la de pollastre ja s'acabarà de coure després.

Per la coca de pollastre:
Piquem la cansalada i la posem en un bol, tallem a daus petits el pit de pollastre i l'hi afegim.
Salpebrem i remanem per que quedi ben barrejat. Deixam reposar.

Untem la massa de la coca amb maionesa. A sobre hi posem la barreja de cansalada i pollastre. A sobre la farigola i el romani i un raig d'oli.

Posem al forn entre 20 i 30 minuts.

Per la coca de bolets:
Saltem els bolets (descongelats millor) en una paella i una mica d'oli. Salem. Afegim l'all i, després, el julivert picat.
Untem amb la llet de coco la massa de la coca. A sobre hi posem els bolets. Posem el formatge ratllat a sobre.

Enfornem entre 10 i 15 minuts. Si ho volem podem gratinar-ho un moment al final.

dimecres, 1 de juny del 2016

Cap nen sense bigoti

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Una nova proposta del Banc d'Aliments, amb col·laboració de l'Obra Social de La Caixa, que va adreçada a garantir que tots els infants tinguin garantida una quantitat mínima de llet en la dieta.


Més informació:

dijous, 28 d’abril del 2016

GirTour2016 - Botifarra dolça, Pa de Tramuntana i aigua de Vichy... I una recepta!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Als blocaires gastronòmics ens agrada no sols provar els productes, si no també conèixer els productors i conèixer d'on ve cada producte. Des de fa un temps, els gastroblocaires catalans ens trobem per conèixer el territori, els productors i els productes que ens pot oferir. També ens agrada especialment trobar gent que s'estima el que fa, i que estima donar a coneixer-lo. Al final poso una de les receptes amb un dels productes que ens varen presentar, la botifarra dolça.

Un bon exemple ha estat aquest GirTour2016, a Girona, organitzat gràcies a la Mònica del bloc Ensucrat.

A primera hora ens hem trobat a les portes de l'antic barri xino de Girona, a la plaça de Sant Pere, on en Lluc Salellas, regidor de l'Ajuntament de Girona, ens va presentar aquest barri, tot fent-ne un recorregut històric, un barri on convivien prostíbuls i convents. Ens en va recomanar el llibre La Girona pecadora de Gerard Bagué, un llibre que queda a la llista de llibres pendents.

Mentre ens varen oferir un suc de fruita de poma. El suc era d'uns productors de Girona que fan sucs de pomes diverses naturals, Mooma. La veritat és que estava boníssim. També, com no, un xuixo ofert per una fleca artesana de Fornells de la Selva.

Seguidament ens adreçarem a la llibreria-cafeteria Context, un bon lloc per fer una aturada a la visita de Girona. Allí ens esperaven representants del Gremi decarnissers i xarcuters de les comarques gironines i del de Forners artesans de les comarques gironines. Aquests ens varen presentar i ensenyar com es fa un producte amb estimació i ganes de fer-lo bé, i de donar-lo a conèixer.

En primer lloc, alguns ja la coneixiem, varen presentar-nos la botifarra dolça. Malgrat que la botifarra dolça, de l'Empordà i altres comarques gironines, segurament és força coneguda, tenia el problema de la distribució. Per això, juntament amb l'IRTA, han desenvolupat un producte estable i que es conserva a temperatura ambient, la Dulses. Es presenta en dos formats: Esterilitzada, més eixuta i amb més sabor, i pasteuritzada, més melosa amb un gust més suau.

La botifarra dolça s'elabora amb carn magra de porc, sucre blanc (la mateixa quantitat, més o menys, que de carn), pell de llimona, una mica de sal i canyella molta. Un cop ben barrejats tots els ingredients, és deixa resposar, com a mínim, una setmana i, com a màxim, un mes. Així es marina amb el sucre. Després d'aquest temps, es pica i s'emboteix.

El Gremi ha començat una campanya amb el nom “Atreveix-te!” per a donar a conèixer la botifarra dolça i fer-la entrar en les cuines. I, com que ens en varen regalar una de crua, jo he participat amb la recepta que podreu trobar al final del post. Amb aquesta recepta he participat al concurs de receptes de Bonpreu-Esclat d'enguany.
Seguidament ens varen presentar una campanya per dur pa de qualitat a les fleques gironines, però amb un plus, el cultiu d'uns blats antics recuperats de qualitat especial per a la realització del Pa de la Tramuntana.
No sols es recuperen els blats antics, si no també la manera de fer el pa, tot utilitzant els ingredients de proximitat. Els blats elaborats pels pagesos que formen part del projecte, que així tenen assegurada la venda de tot el blat que produeixen i poden tenir-ne cura per que sigui un blat de qualitat... Tot garantint-ne la qualitat des del pagés al forner. Actualment hi ha més de 110 punts de venda del Pa de Tramuntana. Un pa, realment, de una qualitat genial. La farina porta el segell de “És farina de Girona”, una farina certificada que segueix els requisits exigits per l'IRTA.

Queda pendent una recepta amb la farina que ens varen regalar... Ja la tinc al cap, més o menys...

Allí mateix varem fer un tast dels productes, elaboracions amb botifarra dolça i del Pa de Tramuntana.

En acabar varem anar a Caldes de Malavella a visitar la planta embotelladora de Vichy Catalan, on ens varem explicar la seva història, i els productes que comercialitzen. També ens varen presentar una nova línea, els vins ViñaCHY, una beguda d'aigua de Vichy i vi.

I com no, com a bons gastroblocaires, varem acabar amb un dinar a l'Hotel-Balneari Vichy.

Gràcies, Mònica i tots els que ens vareu presentar els vostres productes, per una jornada tant reixida!

Aquí podeu veure la resta de fotografies.


Carbassó farcit de botifarra dolça i vedella

Ingredients:
- un carbassó gran- una botifarra dolça
- la mateixa quantitat de vedella picada
- una ceba de figueres mitjana
- oli d'oliva verge
- sal
- mozzarella de vaca ratllada


Piquem la ceba ben fina i la posem en una paella al foc amb una mica d'oli, poc. Salem poc. A mida que vagi perdent aigua li anem afegint fins que comenci a enrossir.

Mentre posem en un vol la carn de vedella. Treiem la pell de la botifarra i l'afegim al bol. Barregem les dues carns amb les mans. Reservem.

Posem el carbasso al microones uns dos minuts a màxima potència. Deixem refredar una mica i els buidem amb compte de no arribar a la pell. Reservem la part de la pell.
Piquem la carn del carbassó que hem tret.
Quan la ceba comenci a enrossir l'afegim a la paella, amb una mica més de sal, res, un polsim.
Deixem fer.

Afegim la barreja de carns i anem integrant amb una cullera.
Deixem que perdi tota l'aigua que pogui haver deixat anar.
Apartem del foc i deixem refredar una mica.

Posem en una safata que pugui anar al forn els carbassons, amb ajut d'una cullera sopera anem farcint els carbassons. Posem a sobre formatge ratllat.

Enfornem amb el gratinador encès fins que quedi torrat al nostre gust.


Nota: He fet servir aquest formatge per què no és fort i no matava el gust de la botifarra dolça. Per això mateix no he afegit ni tomàquet ni nata líquida a la barreja, com havia pensat en un principi. He fet coure els carbassons abans per que així no cal enfornar-los massa més temps, amb tot, a mi m'agraden no massa cuits, que quedin cruixents, si a algu li agraden més cuits els fa coure més temps.

dijous, 21 d’abril del 2016

EL GENI CULINARI – INNOVACIONS QUE MARQUEN LA NOSTRA CUINA

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Avui el post el fa la Cristina, que va anar a la visita al Museu d’Arqueologia que va organitzar la Laura de Cuinejar. Gràcies Cristina per arribar on jo no puc!

Visita molt agradable i interessant amanida amb les explicacions de l’arqueòleg Lluís Garcia Petit.

El Museu d’Arqueologia dedica una exposició a les restes arqueològiques relacionades amb els estris culinaris. L’estudi d’aquest tipus de restes, és l’única manera que tenim de descobrir com i què es menjava abans de l’aparició dels textos escrits (receptaris).


L’exposició comença amb explicacions sobre estris bàsics per cuinar amb FOC.

L’introducció de la SAL: la pedra que es menja. La sal que en principi va ser per condimentar i conservar els aliments, arriba a ser una moneda de canvi molt preuada.

La mel: recipients que segons els estudis havien contingut mel
Els cereals: aparells per moldre molt rudimentaris i la mola.

Els estris i eines culinaries no són gaire diferents dels que fem servir actualment.

Les innovacions ens han fet arribar a les tradicions. Perquè un fet passi a ser tradició, algun dia va ser innovació. En aquesta exposició podem comprovar que molts preparats culinaris no han canviat a través de milers d’anys. Carns a la brasa, sopes, llegums...

Especial esment es fa a l’exposició sobre les restes trobades del que ben segur deuria ser un banquet, i és molt curiós les deduccions que arriban a treure els experts en base a les troballes.

Com que van trobar restes d’animals com bous, cabres, xai, conills, gallines, perdius, ànecs, peixos, els experts calculen que hi havia un volum de 300 kg de carn, del que es dedueix que hi van menjar 150 persones o van estar 3 dies menjant 50 convidats! Fins i tot tenen calculat per la manera on es van trobar les restes, l’ordre en que s’ho van menjar.

Troballes de cossos que ens indiquen qüestions molts importants:

- Canibalisme. Jaciment d’Atapuerca
- Carències de nutrició: són detectades en les dents per la manca d’esmalt dentari.
- Troballa cadàver congelat d’un caçador neolític als Alps: queixal trencat per haver mastegat alguna pedreta barrejada amb la farina dels cereals, càries i infecció genives.
- Els cereals i la càries: A partir del neolític es considera que es va fer comú l’alimentació amb cereals. A partir d’aquí es relaciona l’aparició de les càries. L’acumulació dels residus de carbohidrats a les dents produeix les caries. En aquelles èpoques això era una malaltia greu, perquè una càries degenerava en una infecció dels ossos maxilars i era una causa directa de MORT.
 - La convivència entres animals i humans, produeix l’aparició de malalties pròpies dels animals, com la burcel.losi.

Ha estat molt especial la coincidència amb tot una eminència en el món gastronòmic, en Ferran Adrià. Hem pugut comprovar que es tracte d’una persona molt propera amb tothom, que de seguida s’ha prestat no només a fer-se fotos amb tot el grup, sino de donar tota classe d’explicacions molt interessants, sobre l’exposició i sobre la tasca que capitaneja, el BulliLab.

Activitat pràctica:

Per acabar hem sortit a fora del recinte del museu per assistir a una activitat pràctica per veure com es feien les eines com ganivets de silici, obtinguts a base de donar uns cops intencionats a unes pedres. Ganivets de pedra que després hem pugut comprovar nosaltres mateixos que de debó tallaven la carn! La carn que després hem cuit a sobra d’una llosa de pedre negre, escalfada amb carbó per sota i que ens hem pugut menjar.

Ha estat molt interessant l’experiènca de portar l’aigua a l’ebullició. Escalfant pedres rodones al foc viu, pedres rodones que s’anomenen “còdols”. Un cop ben ruentes, s’introdueixen a dintre d’un recipient amb aigua. A base d’introduir varies pedres calentes, l’aigua arriba a bullir. A dintre d’aquesta aigua bullent hi hem cuit ous de guatlla.


La CUINA LÍQUIDA. El descobriment de que cuinant els aliments a dintre de l’aigua bullent feia més comestibles i mastegables els mejars. Ideal per infants, ancians i malalts.

dilluns, 18 d’abril del 2016

Escabetx de salmó de Martín Berasategui

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ja començo a veure la fi de la recuperació d'una operació que m'han fet, la prova és que torno a cuinar, fora del dia a dia... Aquí una recepta del Martín Berasategui que venia amb els ganivets de la meva mare.
La poso tal qual, malgrat que jo he fet alguns canvis, com per exemple vaig fer un farcellet de farigola i romaní, sense barrejar-lo amb el salmó, i el julivert triturat amb un all; i que, tal com recomana ell mateix a la recepta, no hi vaig posar sal, la vaig posar al servir.


Ingredients:
- 800 gr. de salmó fresc
- 1 cullerada sopera de grans de pebre negra
- 4 fulles de llorer
- 12 branques de julivert
- 4 branques de farigola (jo hi vaig posar dos de farigola i dos de romaní)
- 2 cullerades soperes de pebre vermell de La Vera
- 1,5 l d'oli d'oliva verge (fins que cobreixi el salmó)
- 600 de vinagre de sidra (també pot ser de Xerès)
- 2 cullerades soperes de sal gorda

Treure la pell del salmó i tallar-lo a daus regulars d'uns 3x3 cm. Posar en un bol.
Afegim els grans de pebre negra, les fulles de llorer, les herbes aromàtiques, el julivert, i pebre vermell. Si hi volem posar la sal al marinatge, ara és el moment.
Ho barregem amb compte amb les mans per tal que quedin integrats.

Posar en una cassola ample, de tal manera que els daus de salmó de quedin amuntegats sino un al costat de l'altre. Ho reguem amb el vinagre, i amb l'oli, fins que quedin coberts. 

La posem al foc suau, molt suau. Quan comenci a fer bombolles la retirem del foc i la deixem reposar per tal que s'acabi d'escabetxar en el suc. Es serveixen tebis, malgrat que els que em varen sobrar els vaig posar a la nevera i estàven també bons.

Al moment de servir els daus, amb amanida, remolatxa, o patates cuites i laminades, s'hi posa una mica de sal gorda per sobre.



Segueixen aquest bloc