*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 28 de desembre del 2012

Ciutats patrimoni de la Humanitat i la seva gastronomia

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al que és actualment l'estat español hi ha diverses ciutats que han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El seu patrimoni històric-artístic els hi ha valgut aquest reconeixement.

Fa temps algunes d'elles es van unir en xarxa per tal de poder complir les obligacions per ser considerades patrimoni de la humanitat, entre elles el manteniment del casc històric, la protecció mediambiental, restauracions i rehabilitacions...

Ara però, i en motiu del 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la Unesco, s'han unit per donar a conèixer i potenciar un altre patrimoni, el gastronòmic. Una raó més per a visitar aquestes ciutats i poder gaudir de tot el seu patrimoni, històric-artístic i gastronòmic.

La presentació amb tast que es va fer a Barcelona, al Palau Moxó, un dels llocs que un dia m'agradaria visitar millor.
Allí ens va fer la presentació l'alcalde de Segovia, una de les ciutats del grup, que va cedir la paraula als dos cuiners que varen anar presentant els productes i els diferents tast realitzats amb aquests productes, Francisco Piñeiro i Manel Oliveira.

Varem poder provar tres formatges, quatre olis, cinc vins i sis platets.


Formatge DOP Tetilla “Tres Pazos” de Santiago de Compostela - Per endavant dir que m'encanten els Tetilla. Pasta tova, cremosa i uniforme. Molt cremós en boca. 
Formatge de cabra “Monte Enebro” d'Àvila - De llet pasteuritzada, pasta tova molt cremós. El que més em va agradar.
Formatge DOP “Torta de Casar” de Càceres - De llet crua d'ovella, amb quall vegetal natural de flor de card i sal. Aroma intents.


Suc d'oliva “Adolfo Colección” de Toledo - Varietat Cornicabra, amb molt poc àcid.

Oli d'oliva verge extra “Chanchalosa” de Mèrida - Oli d'una societat cooperativa d'uns 250 socis, molt interessant.

Oli d'oliva verge extra DOP Siurana “Vil·la de Centcelles” de Tarragona - D'olives arbequines, el que més em va agradar (sóc amant dels olis d'arbequina).
Oli d'oliva verge extra DOP “Priego de Córdoba” de Còrdova - Oliveres centenàries picuda, hojiblanca i picual. Molt interessant.


Vi DOP Vinos de Madrid “Qubél Revelación” d'Alcalà d'Henares - Un vi ecològic, jove.
Vi DOP Uclés “Esencia de Fontana” de Cuenca - Mitja criança en bóta de roure americà. No sabia que a Cuenca fessin vins tant interessants.
Vi DOP Vi de la Terrra d'Eivissa “Can Rich Lausos” d'Eivissa - Un Cabernet Sauvignon d'agricultura ecològica.
Vi DOP Arribes “Arribes Crianza” de Salamanca - Criança en bóta de roure francés.
Vi DOP Rueda “Erre de Herrero Verdejo” de Segovia - Vi blanc de raïm de la varietat verdejo. Em va agradar força, i això que no sóc amant de blancs.

Els plats varen ser:

Snak de bolets amb formatge del Tiétar “Monte Enebro” i dolç de cireres - Una galeta molt bona, amb el formatge que em va agradar més. Maridat amb "Erre de Herrero Verdejo"

Xupa-Xups farcit de pa amb tomàquet “Vil·la de Centcelles” - És notava poc el pa, maridat amb "Qubél Revelación"

Tonyina “romana” macerada en vi i mel, amb crema d'oli “Canchalosa” - Impressionant, una recuperació d'una recepta romana. Maridat amb "Esencia de Fontana"

Botafumeiro de vaca “breseada” amb formatge Tetilla “Tres Pazos” - Excel·lent presentació i gust igualment excel·lent. Maridat amb "Arribes Crianza"

Bombó líquid d'oli “Priego de Córdoba” acompanyat de “Torta de Casar” i Bombó líquid d'oli “Adolfo Colección” infussionat amb pètals de rosa - Dolços sorprenents, la combinació oli-xocolata la coneixem bé a Catalunya (el pa amb oli sal i xocolata és un berenat força conegut). Maridat amb "Can Rich Lausos"

dimecres, 12 de desembre del 2012

Dos llibres i una recepta

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’Ada Parellada ve de família restauradora, la Fonda Europa de Granollers és un clàssic, com ho és el Set Portes de Barcelona. Tots tres tenen en comú la família Parellada.

El meu avi havia estat agent de canvi i borsa i anava sovint al Set Portes, al davant mateix d’on aleshores hi havia la Borsa de Barcelona. El seu famós arrós Parellada va ser creat pel senyor Parellada per tal que els senyors ben vestits no s’embrutessin en menjar l’arrós.
Recordo anar-hi algun que altre diumenge amb la família, donaven als infants uns contes i uns llapis per tal que dibuixéssim mentre els grans acabaven de menjar. M’agradava anar al Set Portes, era dia de festa.

 Quan l’Ada es va embrancar en el món de la restauració ho va fer amb el Semproniana, ara en farà 20 anys.
Recordo el primer dia que hi vaig entrar, em vaig sentir com a casa, la seva decoració eclèctica amb objectes i mobles diversos és molt acollidora. Recordo que també els coberts i gots eren diversos. I el que recordo més és la lasanya amb botifarra negra... Brutal! Per cert, no us perdeu la seva nova web!

Doncs l’Ada, justament per celebrar aquest aniversari, ha tret un llibre Les receptes de Semproniana.
Receptes que han acompanyat als seus clients tots aquests anys. Però com és costum als seus llibres de receptes, són ben explicades, senzilles i assequibles en la seva gran majoria, la qual cosa s’agraeix.

I com a dona inquieta que és també ha tret una novel·la, la seva primera novel·la Sal de Vainilla.
Una novel·la fresca, que invita a asseure’s tranquil·lament a llegir envoltat pels aromes que surten dels fogons. “Àcida, fresca i enginyosa, però també tendra i enigmàtica, per les pàgines de Sal de vainilla hi sobrevola un misteri i una passió continguda, però també un amor incondicional per la cuina”.
Dos bons regals per aquests Reis.

La recepta que us afegeixo és del llibre Les receptes de Semproniana.
Uns quants blocaires varem tenir la sort de compartir amb l’Ada i el seu equip un vespre extraordinari. Varem cuinar receptes del llibre per després compartir-les a taula. Aquesta és la que el meu grup va realitzar sota la guia de l’Òscar. Gràcies!






Canalons farcits de ceviche de peix

Ingredients:
- pasta de macarrons grans
Pel ceviche de peix:
- 150 gr de tonyina fresca
- 150 gr de salmó fresc
- 150 gr de gambes pelades i netes
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 10 gr de gingebre mòlt
- pebre i sal
Per al guacamole:
- 500 gr de porpra d’alvocat
- 25 gr de ceba tendra
- 25 gr de tomàquet madur
- julivert
- suc de mitja llimona
- pebre vermell picant
- oli d’oliva
- sal
Per a l’oli de soja:
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 1 cullerada de sèsam torrat
Per a decorar:
- alfàbrega germinada

Al taller ho varem fer amb gambes, malgrat que la recepta del llibre posa bacallà dessalat.

En primer lloc es prepara el guacamole. Posem en un bol la porpra d’alvocat juntament amb el suc de la llimona, la ceba picada fina, el tomàquet pelat, sense llavors i també picat fi, el julivert picat, una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Ho barregem i reservem (amb el pinyol de l’alvocat a dins per que no ennegreixi).

Piquem els peixos amb el ganivet. Els posem en un bol i els amanim amb oli, soja i gingebre. Reservem.

Bullim els macarrons en molta aigua amb sal deixant-los al dente i vigilant que no es trenquin. Els refresquem ràpidament i els eixuguem. Els farcim amb el tàrtar de peix.

Fem una vinagreta amb l’oli, la soja i el sèsam.

A la base del plat hi posem guacamole, a sobre quatre macarrons, ho amanim amb la vinagreta i hi posem a sobre una mica d’alfàbrega germinada.

divendres, 30 de novembre del 2012

Cigrons amb tonyina - Gran Recapte 2012

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un any més Blocs contra la Fam fa difusió del Gran Recapte del Banc d'Aliment, i animen els seus lector a participar aportant els productes sol·licitats als llocs de recollida.
Si l’any passat es varen batre rècords de recollida, aquest anys també ho podem fer entre tots.
Podeu buscar el punt recollida més proper aquí.

La recepta que presento és molt senzilla i es pot fer íntegrament amb llaunes i llegums seques, la ceba pot ser un sofregit de llauna, i els llegums bullits a casa.

Ingredients:
- 200 gr de cigrons cuits
- una ceba mitjana
- una cullerada sopera de tomàquet triturat
- una llauna de tonyina en oli
- sal

Si tenim els cigrons secs i els bullim a casa, guardarem el suc de la cocció.

Picar la ceba petita, sofregir-la lleugerament sense que arribi a daurar en una paella amb poc oli i tapada, si cal li tirem unes gotes d'aigua abans que posar-hi molt oli ja que després hi afegirem oli de la llauna de tonyina per que li doni gust. Salem per que tregui l'aigua.
Afegir-hi el tomàquet triturat i deixar coure uns instants.

Afegir el cigrons, remenar i posar-hi mig got d'aigua, si és de la cocció dels cigrons molt millor.
Deixar que faci xup-xup.

Apagar el foc i en calent afegir la llauna de tonyina, més o menys esmicolada i amb una mica del seu oli.
Barrejar lleugerament.
Al servir es pot afegir una mica de julivert picat per sobre. I jo li he posat una cullerada petita d'allioli.

dimecres, 21 de novembre del 2012

Wok de pollastre per a 7.000 milions de persones

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Intermón Oxfam em va enviar una proposta interessant: públicar una recepta per ajudar a difondre la seva campanya “Taula per a 7.000 milions”.
Aquest nova campanya d’Intermón reivindica el dret de tothom a l’alimentació. La reivindica quan al món hi ha gairebé 900 milions de persones que passen fam. I això quan es produeixen aliments de sobres per alimentar-nos a tots.

La recepta la recordo de fa anys, en una estada a Borneo on ens la varen fer estan allotjats en el poblat d'una tribu (no us penseu res aventurer, era per a turistes) i sempre me l'he fet per què m'agrada, és fresca i bona.
Em va sorprendre el cogombre fregit juntament amb la pinya. I si, l’últim en afegir és el pollastre, no el varen passar abans.


Ingredients:
- un cogombre petit
- quatre rodanxes de pinya en el seu suc (millor natural)
- un pit de pollastre
- una ceba petita
- salsa de soja

Pelem i traiem les llavors del cogombre i el tallem a tires llargues de dos dits de llarg. Reservem.
Tallem les rodanxes de pinya a una mida similar al cogombre. Reservem.
Pelem i tallem la ceba en juliana. Reservem.
Tallem el pit de pollastre a daus petits.Reservem.

Posem el wok al foc i hi anem afegint els ingredients.
Primer la ceba, li donem unes voltes i afegim el cogombre i la pinya.
Seguidament li afegim el pollastre i ho deixem fer, fins que veiem que està llest.
Afegim un raig de salsa de soja, donem unes voltes i llest.

Com que la salsa de soja ja aporta sal, jo no li afegeixo més sal.

Aquest cop però, el vaig servir amb uns fideus d'arròs que vaig coure segons les instruccions del paquet, i que vaig afegir després al wok per tal que es barregés amb la preparació.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Fira Orígens d'Olot - 2012

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El títol del post és un reconeixement per la feina ben feta: 2012, tot esperant que n'hi hagin més de Fira Orígens.

El cap de setmana del 10 i 11 novembre va tenir lloc a Olot aquesta nova Fira alimentaria. Però no una fira qualsevol, una fira de productors, petits negocis, de proximitat i de qualitat. I recalco aquesta última paraula, qualitat.



Un cos central amb les parades que mostraven els productes que es podien tastar (deu tiquets de tast valien 5 euros; amb l’entrada de 3 euros hi anaven tres tastos) i comprar.
Al voltant una Aula de cuina on es podien seguir les ponències i demostracions culinàries.
Una Aula de tast on es podien conèixer diferents productes amb IGP i DOP.
I una Aula de nens on els infants van poder gaudir i aprendre tot fent pa, amanides, treballar amb xocolata i fruites.

Jo vaig anar-hi dissabte al matí i vaig poder gaudir a l’Aula de cuina de la demostració culinària i coneixement del Sergi de Meià de Monvínic (Barcelona). Que ens va realitzar i explicar uns plats magnífics, una pularda i un postres de músic. L’accés a l’Aula era lliure, i per la seva situació facilitava el seguiment de les diferents demostracions tot passejant per les parades properes i així poder aturar-te si hi havia alguna que cridava la teva atenció.

També vaig poder assistir a la presentació, a l’Aula de tast, de les melmelades de La Fageda, amb una selecció de tastos realitzats pel Col·lectiu de Cuina Volcànica de la Garrotxa. Unes melmelades que donaran que parlar per la seva qualitat i la varietat de gustos. El preu de l’entrada a l’Aula era de dos euros, molt assequible.


A les parades no sols hi havia productes de La Garrotxa si no que també hi havia representació de productes d'altres comarques com l'estand el Consorci Leader Urgell-Alt Urgell, l'estant del Moianès ve de gust, el del Patronat de Turisme de la Costa Brava i alguns altres.

Val a dir que, especialment la bona organització (Pep Palau, von Arend & Associats) i la disponibilitat dels expositors a contestar les preguntes dels visitants i a mostrar-los-hi els seus productes, va fer de la fira un lloc distés i amb molt bon ambient. I la bona manera de fer d’en Pep Nogué, uns dels incitadors de la Fira que anava amunt i avall fent un seguiment de tot i que també hi era present amb les seves cerveses Keks.

Productes que em varen cridar l’atenció especialment? Doncs és difícil, tots eren de molta qualitat. Per dir-ne alguns sense detriments dels altres, us en faig una selecció.
Formatgeria Mas Marcè, amb el seu formatge Llanut que ja coneixia per el Forum Gastronòmic de Girona on es va endur un premi, i amb el seu nou formatge Marí salat amb aigua de mar, una proposta de formatge tou i suau.

Mafriseu, de la Seu d’Urgell, amb amb unes hamburgueses de cavall, poltre i xai ecològic impressionants i que es poden comprar als supermercats Bonpreu.

Unes cremes de verdures, especialment la de api-rave, delicioses de Can Maia.

Un xolís espectacular, malgrat que encara estava tendre, de Xolís d’Adons.

Una melmelada de Carbassa i cítrics i una confitura de ceba amb ceps impressionants, de Cal Senzill de Bellpuig d’Urgell.

I una coca realitzada a la Fira de la mà de tres flequers d’Olot, el Flequer del Carme, el Forn de pa J. Costa i el Forn del pa Tubert. Amb la recuperació de un tipus de farina que estava desapareguda gràcies al grup Flequers artesans de les comarques gironines.

Com us he dit no voldria dir que siguin els millors, podeu veure tots els expositor aquí i comprovar que la qualitat de tots era molt alta.


Sols faria una crítica a l'organització, i és en relació al cafè. Hi havia una parada amb màquines de cafè de càpsules. Preguntant quin cafè feien servir em varen dir que italià. Crec que, deixant de banda la qualitat del cafè de càpsules, la qual poso en dubte, hi ha torradors catalans que fan també càpsules, com per exemple cafès Novell. Ja vaig dir en aquest post que a voltes oblidem de incloure el cafè en els productes de proximitat.

Una bona manera de mostrar el producte de proximitat i de qualitat que tenim a casa nostra. Gràcies i esperem l’edició de l’any vinent.

 

diumenge, 11 de novembre del 2012

Blocs contra la fam 2012

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un any més la Fundació Banc d'Aliments inicia la campanya per la Gran Recapte d'Aliment els dies 30 de novembre i 1 de desembre, i un any més els blocs gastronòmics catalans volem col·laborar amb la campanya publicant un post amb receptes realitzades amb els productes que el Banc d'Aliments demana.

Us animem a publicar les vostres receptes el dia 30 de novembre.

Els aliments que es demanen són els de cada any: llegums secs, oli, llet, conserves de peix.


Un cop més hem creat un esdeveniment al Facebook on us podeu anar apuntant.

Podeu veure totes les receptes que van participar l’any passat aquí. I és on anirem publicant les d'aquest any.

I als que vulgueu participar donant aliments aquí teniu el cercador de punts de recollida d'aliments. Es recullen a moltes poblacions de Catalunya, animeu-vos!

dimarts, 6 de novembre del 2012

Amanida de cuscús amb fruites

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En un d'aquells sopar on cadascú porta alguna cosa per a compartir, algú va dur aquesta amanida. Acompanya bé els embotits, carns i fins i tot peix. 
Les quantitats de cada ingredients són al gust i s’hi poden afegir d'altres.

Ingredients:
- 200 gr. de blat per a cuscús
- una poma golden 
- mitja magrana 
- codonyat 
- un bon grapat de nous 
- oli d'oliva verge 
- sal 

Preparem el cuscús segons les instruccions de l’envàs i el deixem refredar.

Desgranem la magrana en un bol. Hi afegim el codonyat tallat a daus ben petits. El grapat de nous, generós, també esmicolades. Tallem la poma a daus petits i l’hi afegim.

Finalment hi afegim el cuscús i un raig d'oli. Salem al gust i llestos!

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Tast de foie amb Interpalm

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A casa el foie i els paté de foie ens agraden molt. El meu avi tenia nacionalitat andorrana i hi pujava molt sovint a Andorra, d'allí ens baixava delicatessen que aquí no es trobaven o que eren difícils i cares de trobar. Quan tothom baixava d'Andorra sucre, llet... Ell baixava foie, patés i formatges (el Barret de copa inclòs per què ens agradava a mi i a la meva germana).

Aquesta afecció al foie em va dur a fer el curs de Foie que fa l'André Bonnaure a l'escola de cuina Coquus. I va ser en aquesta escola on ens varen convocar per fer un tast de foie els de Interpalm, i clar, vaig dir que si sense ni pensar-m'ho.
Ens va rebre Jordi Terol, president d'Interpalm i propietari i ànima de Collverd pionera aquí a Catalunya, i a Espanya, de la cria i producció de derivats de l'ànec. Interpalm reuneix els grans productors al voltant de l'ànec, però també els ramaders de granges d'ànec i els escorxadors. Tot amb un mínim de qualitat i garantia, com per exemple que els ànecs sols estan alimentats amb cereals amb certificat de que no són transgènics.


En Jordi va fer una molt bona presentació, va parlar dels problemes amb els que es troben i va aclarir dubtes sense amagar res.

Si avui en dia parlem de slow food, i de consum de proximitat, per què comprem ànec, foie i derivats d'altres llocs i països quan aquí en tenim de la mateixa qualitat i segurament més bé de preu? Un foie fresc d'aquí té més garanties de qualitat que no pas un que ens vingui de França, primer tenim més garanties de que sigui més fresc i faci menys temps que estigui empaquetat, i segon, les granges d'aquí són més petites i més acurades en el tracte amb els animals que no pas les industrialitzades franceses.


A veure, aquí entrem amb les acusacions que es fan per part d'un sector de defensa dels animals envers les granges d'ànecs i en especial les de producció de foie. Els acusen d'embuxar un tub més gran que no pas l'animal en qüestió.
Per això en Jordi ens va explicar com aprofiten unes característiques pròpies de l'ànec i com en tenen cura.

Primer de tot ens va explicar les característiques físiques de l'ànec. El bec que tenen els ànec és pla, diferentment als d'altres aus, aquesta característica fa que quan mengi piqui de tot, sense seleccionar. Aquell gra que li ha cridat l'atenció i aquelles pedres i branques que hi ha la costat; aquell cuc que es mou i les pedres i terra que l'envolten. A més no trituren els aliments, se'ls empasen sensers.
Quina característica física té per què no li faci mal? Tenen dos esòfags, un d'ells elàstic i resistent, i sense terminacions nervioses. Tot aquest esòfag és una motxilla que és dilata segons les necessitats. Així pot tragar peixos sensers sense més, emmagatzemant-los en aquest esòfag i que abans d'anar a l'estòmag passen pel pedrer. En aquest pedrer l'ànec ha anat emmagatzemant les pedres que ha anat menjant i ara les utilitza per triturar l'aliment abans d'arribar a l'estòmag. Mentre, el segon esòfag (tràquea) és la que va directament als pulmons i el permet respirar tot i tenir un dels esòfags ple.

Quan comença a fer fred, l'ànec menja a desfici tot guardant la grasa en el seu fetge. Així quan comença la migració tenen recursos per poder volar sense aturar-se. Els porten a sobre, un magnífic foie-gras.

Les granges d'ànecs de Interpalm aprofiten aquestes característiques. En tene cura en camps amplis, cada ànec té entre 3 i 6 metres quadrats per a ell, allí els alimenten amb cereals. Quan arriba el moment els passen a un angar on baixen la temperatura. Allí els sobrealimenten aprofitant les caractarístiques físiques que explicava. En dos setmanes passaran a l'escorxador. D'allí a la producció de foie, magrets, confits... Tot en una mateixa granja, el que assegura una magnífica qualitat.

Actualment Espanya és la segona consumidora de foie darrera de França, seguida molt al darrera per Japó i Suissa. El consum al 2011 va ser de 4.200 tonelades, però d'aquestes sols 850 havien estat produides a Espanya... Aquí la crida a fer un consum de proximitat, per què anar a buscar lluny el que podem trobar aquí amb tota seguretat de més qualitat doncs fa menys que ha estat envasat i amb el temps el foie perd. I la diferència de preu, sortint de l'escorxador, no es tanta: 13 euros els búlgars, 17 euros els francesos i 21 els catalans. Cal assenyalar que la qualitat dels búlgars no té res a vuere amb la dels francesos i, molt menys, amb els espanyols. La producció española es concentra a Catalunya, País Basc i Navarra principalment. O sigui que a Catalunya sóm uns privilegiats per tal d'aconseguir un foie fresc.

Què varem tastar?
Doncs el primer i crec que el millor, un foie fresc que en el mateix envoltori (al buit) havia estat sumergit en aigua a 60ºC durant uns 15-20 minuts. Obert l'envoltori es treu amb cura el foie (es guarda la grassa que queda dins per altres elaboracions) i es posa sobre una planxa calenta al foc fins que tingui un color i textura a l'exterior. Es talla a escalopes i serveix amb sal grossa i pebre molt... Us ben asseguro que és magnífic, però cal un foie de bona qualitat per gaudir-ne plenament.

Varem provar també les agulletes. Una part separada del pit (magret), el tros que uneix el magret a la carcassa. Igual que les pits de pollastre que també tenen com un filet més fi al costat del pit gran. Doncs aquestes agulletes les varen servir després de deixar-les marinar en vinagre durant 15-18 minuts i amanides amb oli, sal i pebre, tal anxoves. Delicioses!

Seguidament varem passar una prova. Ens varen fer tastar tres elaboracions diferents de foie i ens varen preguntar quina ens semblava la més antiga d'elaboració, quina ens agradava més. Varem estar empatats, i la que ningú va votar va ser la més nova i més dolenta de qualitat.

La primera era la més antiga de conservació del foie, senzillament conservat a la sal. Després venia el micuit. I finalment el mousse que és un invent del segle XX i que senzillament fa servir retalls de foie i els emulsiona amb aigua.
Després varem provar unes escalopes de foie congelades que donen molt bon resultat malgrat que varem preferir el foie fresc del principi.

També varem tastar un magret a la planxa. Un tallat a la manera tradicional, marcant la pell per que deixi anar la grassa, i l'altre igual però tallat a tires.

A part teniem fuet d'ànec, magret sec i pernil estil York d'ànec, aquest últim sorprenent i molt bo.

Una experiència genial que esperem que continui amb la visita a una granja, ja que ens varen invitar a veure tot el procés in situ.


divendres, 19 d’octubre del 2012

Galetes de té

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta és una nova recepta de galets de mantega, malgrat que al títol dic de té. La revista Hola fa uns reculls de receptes de cuina força interessants, també a voltes fa reportatges i entrevistes a cuiners. Jo la llegeixo a casa la mare i molts cops arranco algunes fulles amb receptes. Aquesta és d'una entrevista amb l'Andoni Luis Aduriz del Mugaritz, una de les receptes que feia amb els seus nebots. Les galetes eren presentades diferents, les senzilles i les de xocolata formaven dibuixos en una mateixa galeta; les de nous són idea meva.

Ingredients:
- 600 gr. de farina
- 150 gr. de sucre, millor llustre
- 350 gr. de mantega pomada
- 1 ou
- 15 gr. de cacau
- 20 gr. de nous picades

Barrejar la farina, el sucre, la mantega i l'ou, millor en un robot de cuina (jo tinc una KichenAid).

Dividir la massa en tres meitats. Una de les meitats la barregem amb les nous, i l'altre amb el cacau.

Fer cilindres amb les masses i enrotllar-los amb paper film. Refredar a la nevera unes 12 hores (jo no vaig aguantar tant i per això semblen xates).
Un cop freds es poden anar tallant a llesques més fàcilment.

Posar en una safata on haurem posar un paper sulfuritzat i enfornar a 180ºC fins que estiguin daurades. Deixar refredar. Guardar en un recipient hermètic.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Classe magistral de Carles Tejedor al Via Veneto

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quan era més jove vaig tenir l'oportunitat de viatjar, a Europa, Àsia, Amèrica... Bé amb la motxilla a l'esquena, bé amb la maleta a sobre. Hotels, albergs, cases d'amics... I sempre aconsello el mateix: en el cas de necessitar anar al WC millor entrar en un hotel de quatre estrelles en amunt a demanar on està el WC que no pas en un tres o menys estrelles.

Aquests últims tot pretenent ser el que no són contesten que els lavabos sols són pels clients. Al contrari els altres, no necessiten reafirmar la seva classe, en tenen, i t'indiquen molt amablement on són. Aquesta és la meva experiècia viatjant, i us aconsello que ho proveu.

Era el segon cop que els Supermercats Bonpreu i Esclat fa temps que organitzen una activitat anomenada “Cuinar amb estrella” entre els seus clients i els lectors de la revista CUINA.

Es tracta de contestar en una pregunta al seu facebook i s'entra al sorteig d'una classes magistral amb un cuiner amb estrella.


El primer va ser amb el Xavier Pellicer a la seu de l'Espai Consum Bonpreu, en podeu veure la crònica del Miquel aquí. I segon, i que vaig tenir la sort que em toques una invitació, va ser amb el Carles Tejedor al Via Veneto de Barcelona.

Doble privilegi, la classe del Carles i la visita guiada pel Pere Monje al restaurant emblemàtica de la ciutat comtal.
I per què la introducció d'abans? Dons per què ens varem sentir com a casa, jo i estic segur que els altres visitants també.
Magníficament acollits pel Pere Monje, per Carles Tejedor i per tot l'altre personal que era present a la classe magistral, i pel sumelier que ens va fer la visita a la impressionant bodega amb unes 10 mil ampolles.
No hi ha paraules per agrair aquest acolliment. Val a dir que aquest ha continuat després ja que els hi vaig demanar una recepta i ràpidament me la enviaren per mail. Moltes gràcies!

A veure, ara si, començaré la crònica de la visita.

Arribarem i tal com he dit ens va rebre en Pere Monje que junt amb el seu pare dirigeix l'equip del restaurant Via Veneto.
Des del 1967 el Via Veneto ha esdevingut un dels millors restaurants de Barcelona.
Al costat de una imatge de modernisme clàssic i ha una actualització constant de la seva cuina. Va ser un dels primers grans restaurants on es va poder gaudir de la cuina catalana tradicional.
L'equip el formen unes 35 persones, 20 a la cuina i 15 a la sala. I té unes de les bodegues més grans d'entre els restaurants de la ciutat.

Es dona molta importància a la formació del personal i així s'organitzen diverses activitats com tast de formatges.

En Carles ens en va donar un bon exemple de la cuina que es fa al Via Veneto. Una cuina que està constantment en contacte amb la sala.
Quatre cops a l'any es canvia la carta adaptant-la als productes de temporada, i aquest canvi s'explica a tots els membres de la sala que també proven els plats, així els poden explicar als clients de la millor manera.
A part dels de temporada cada dia hi ha un plat nou.

També hi ha una part de creació, degustació i investigació.
La cuina catalana és una cuina mediterrània molt lliure, no lligada a la tradició, això permet afegir nous productes i noves maneres de tractar-los.

Mentre ens explicava tot això ens anava cuinant diversos plats, amb el que li havien dut del mercat aquell dia, senzills i saludables. Unes rodanxes de moniato amb col-i-flor i bròquil cuits al vapor. Un tall de peix blanc amb cus-cus a sobre també al vapor, una escudella de fredolics... A quin més bo i senzill.

És important conèixer el producte a cada moment, el seu tacte, el seu punt, l'aigua que porta... Tot això és molt important per saber com cuinar-lo.
Per què el cuinar ha de millorar el producte, si no no cal cuinar-lo.

Us recomano llegir la crònica de la Gemma de La cuina de casa.

Segueixen aquest bloc