*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 28 de desembre del 2012

Ciutats patrimoni de la Humanitat i la seva gastronomia

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al que és actualment l'estat español hi ha diverses ciutats que han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El seu patrimoni històric-artístic els hi ha valgut aquest reconeixement.

Fa temps algunes d'elles es van unir en xarxa per tal de poder complir les obligacions per ser considerades patrimoni de la humanitat, entre elles el manteniment del casc històric, la protecció mediambiental, restauracions i rehabilitacions...

Ara però, i en motiu del 40è aniversari de la Convenció del Patrimoni Mundial de la Unesco, s'han unit per donar a conèixer i potenciar un altre patrimoni, el gastronòmic. Una raó més per a visitar aquestes ciutats i poder gaudir de tot el seu patrimoni, històric-artístic i gastronòmic.

La presentació amb tast que es va fer a Barcelona, al Palau Moxó, un dels llocs que un dia m'agradaria visitar millor.
Allí ens va fer la presentació l'alcalde de Segovia, una de les ciutats del grup, que va cedir la paraula als dos cuiners que varen anar presentant els productes i els diferents tast realitzats amb aquests productes, Francisco Piñeiro i Manel Oliveira.

Varem poder provar tres formatges, quatre olis, cinc vins i sis platets.


Formatge DOP Tetilla “Tres Pazos” de Santiago de Compostela - Per endavant dir que m'encanten els Tetilla. Pasta tova, cremosa i uniforme. Molt cremós en boca. 
Formatge de cabra “Monte Enebro” d'Àvila - De llet pasteuritzada, pasta tova molt cremós. El que més em va agradar.
Formatge DOP “Torta de Casar” de Càceres - De llet crua d'ovella, amb quall vegetal natural de flor de card i sal. Aroma intents.


Suc d'oliva “Adolfo Colección” de Toledo - Varietat Cornicabra, amb molt poc àcid.

Oli d'oliva verge extra “Chanchalosa” de Mèrida - Oli d'una societat cooperativa d'uns 250 socis, molt interessant.

Oli d'oliva verge extra DOP Siurana “Vil·la de Centcelles” de Tarragona - D'olives arbequines, el que més em va agradar (sóc amant dels olis d'arbequina).
Oli d'oliva verge extra DOP “Priego de Córdoba” de Còrdova - Oliveres centenàries picuda, hojiblanca i picual. Molt interessant.


Vi DOP Vinos de Madrid “Qubél Revelación” d'Alcalà d'Henares - Un vi ecològic, jove.
Vi DOP Uclés “Esencia de Fontana” de Cuenca - Mitja criança en bóta de roure americà. No sabia que a Cuenca fessin vins tant interessants.
Vi DOP Vi de la Terrra d'Eivissa “Can Rich Lausos” d'Eivissa - Un Cabernet Sauvignon d'agricultura ecològica.
Vi DOP Arribes “Arribes Crianza” de Salamanca - Criança en bóta de roure francés.
Vi DOP Rueda “Erre de Herrero Verdejo” de Segovia - Vi blanc de raïm de la varietat verdejo. Em va agradar força, i això que no sóc amant de blancs.

Els plats varen ser:

Snak de bolets amb formatge del Tiétar “Monte Enebro” i dolç de cireres - Una galeta molt bona, amb el formatge que em va agradar més. Maridat amb "Erre de Herrero Verdejo"

Xupa-Xups farcit de pa amb tomàquet “Vil·la de Centcelles” - És notava poc el pa, maridat amb "Qubél Revelación"

Tonyina “romana” macerada en vi i mel, amb crema d'oli “Canchalosa” - Impressionant, una recuperació d'una recepta romana. Maridat amb "Esencia de Fontana"

Botafumeiro de vaca “breseada” amb formatge Tetilla “Tres Pazos” - Excel·lent presentació i gust igualment excel·lent. Maridat amb "Arribes Crianza"

Bombó líquid d'oli “Priego de Córdoba” acompanyat de “Torta de Casar” i Bombó líquid d'oli “Adolfo Colección” infussionat amb pètals de rosa - Dolços sorprenents, la combinació oli-xocolata la coneixem bé a Catalunya (el pa amb oli sal i xocolata és un berenat força conegut). Maridat amb "Can Rich Lausos"

dimecres, 12 de desembre del 2012

Dos llibres i una recepta

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’Ada Parellada ve de família restauradora, la Fonda Europa de Granollers és un clàssic, com ho és el Set Portes de Barcelona. Tots tres tenen en comú la família Parellada.

El meu avi havia estat agent de canvi i borsa i anava sovint al Set Portes, al davant mateix d’on aleshores hi havia la Borsa de Barcelona. El seu famós arrós Parellada va ser creat pel senyor Parellada per tal que els senyors ben vestits no s’embrutessin en menjar l’arrós.
Recordo anar-hi algun que altre diumenge amb la família, donaven als infants uns contes i uns llapis per tal que dibuixéssim mentre els grans acabaven de menjar. M’agradava anar al Set Portes, era dia de festa.

 Quan l’Ada es va embrancar en el món de la restauració ho va fer amb el Semproniana, ara en farà 20 anys.
Recordo el primer dia que hi vaig entrar, em vaig sentir com a casa, la seva decoració eclèctica amb objectes i mobles diversos és molt acollidora. Recordo que també els coberts i gots eren diversos. I el que recordo més és la lasanya amb botifarra negra... Brutal! Per cert, no us perdeu la seva nova web!

Doncs l’Ada, justament per celebrar aquest aniversari, ha tret un llibre Les receptes de Semproniana.
Receptes que han acompanyat als seus clients tots aquests anys. Però com és costum als seus llibres de receptes, són ben explicades, senzilles i assequibles en la seva gran majoria, la qual cosa s’agraeix.

I com a dona inquieta que és també ha tret una novel·la, la seva primera novel·la Sal de Vainilla.
Una novel·la fresca, que invita a asseure’s tranquil·lament a llegir envoltat pels aromes que surten dels fogons. “Àcida, fresca i enginyosa, però també tendra i enigmàtica, per les pàgines de Sal de vainilla hi sobrevola un misteri i una passió continguda, però també un amor incondicional per la cuina”.
Dos bons regals per aquests Reis.

La recepta que us afegeixo és del llibre Les receptes de Semproniana.
Uns quants blocaires varem tenir la sort de compartir amb l’Ada i el seu equip un vespre extraordinari. Varem cuinar receptes del llibre per després compartir-les a taula. Aquesta és la que el meu grup va realitzar sota la guia de l’Òscar. Gràcies!






Canalons farcits de ceviche de peix

Ingredients:
- pasta de macarrons grans
Pel ceviche de peix:
- 150 gr de tonyina fresca
- 150 gr de salmó fresc
- 150 gr de gambes pelades i netes
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 10 gr de gingebre mòlt
- pebre i sal
Per al guacamole:
- 500 gr de porpra d’alvocat
- 25 gr de ceba tendra
- 25 gr de tomàquet madur
- julivert
- suc de mitja llimona
- pebre vermell picant
- oli d’oliva
- sal
Per a l’oli de soja:
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 1 cullerada de sèsam torrat
Per a decorar:
- alfàbrega germinada

Al taller ho varem fer amb gambes, malgrat que la recepta del llibre posa bacallà dessalat.

En primer lloc es prepara el guacamole. Posem en un bol la porpra d’alvocat juntament amb el suc de la llimona, la ceba picada fina, el tomàquet pelat, sense llavors i també picat fi, el julivert picat, una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Ho barregem i reservem (amb el pinyol de l’alvocat a dins per que no ennegreixi).

Piquem els peixos amb el ganivet. Els posem en un bol i els amanim amb oli, soja i gingebre. Reservem.

Bullim els macarrons en molta aigua amb sal deixant-los al dente i vigilant que no es trenquin. Els refresquem ràpidament i els eixuguem. Els farcim amb el tàrtar de peix.

Fem una vinagreta amb l’oli, la soja i el sèsam.

A la base del plat hi posem guacamole, a sobre quatre macarrons, ho amanim amb la vinagreta i hi posem a sobre una mica d’alfàbrega germinada.

Segueixen aquest bloc