*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dijous, 28 d’abril del 2016

GirTour2016 - Botifarra dolça, Pa de Tramuntana i aigua de Vichy... I una recepta!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Als blocaires gastronòmics ens agrada no sols provar els productes, si no també conèixer els productors i conèixer d'on ve cada producte. Des de fa un temps, els gastroblocaires catalans ens trobem per conèixer el territori, els productors i els productes que ens pot oferir. També ens agrada especialment trobar gent que s'estima el que fa, i que estima donar a coneixer-lo. Al final poso una de les receptes amb un dels productes que ens varen presentar, la botifarra dolça.

Un bon exemple ha estat aquest GirTour2016, a Girona, organitzat gràcies a la Mònica del bloc Ensucrat.

A primera hora ens hem trobat a les portes de l'antic barri xino de Girona, a la plaça de Sant Pere, on en Lluc Salellas, regidor de l'Ajuntament de Girona, ens va presentar aquest barri, tot fent-ne un recorregut històric, un barri on convivien prostíbuls i convents. Ens en va recomanar el llibre La Girona pecadora de Gerard Bagué, un llibre que queda a la llista de llibres pendents.

Mentre ens varen oferir un suc de fruita de poma. El suc era d'uns productors de Girona que fan sucs de pomes diverses naturals, Mooma. La veritat és que estava boníssim. També, com no, un xuixo ofert per una fleca artesana de Fornells de la Selva.

Seguidament ens adreçarem a la llibreria-cafeteria Context, un bon lloc per fer una aturada a la visita de Girona. Allí ens esperaven representants del Gremi decarnissers i xarcuters de les comarques gironines i del de Forners artesans de les comarques gironines. Aquests ens varen presentar i ensenyar com es fa un producte amb estimació i ganes de fer-lo bé, i de donar-lo a conèixer.

En primer lloc, alguns ja la coneixiem, varen presentar-nos la botifarra dolça. Malgrat que la botifarra dolça, de l'Empordà i altres comarques gironines, segurament és força coneguda, tenia el problema de la distribució. Per això, juntament amb l'IRTA, han desenvolupat un producte estable i que es conserva a temperatura ambient, la Dulses. Es presenta en dos formats: Esterilitzada, més eixuta i amb més sabor, i pasteuritzada, més melosa amb un gust més suau.

La botifarra dolça s'elabora amb carn magra de porc, sucre blanc (la mateixa quantitat, més o menys, que de carn), pell de llimona, una mica de sal i canyella molta. Un cop ben barrejats tots els ingredients, és deixa resposar, com a mínim, una setmana i, com a màxim, un mes. Així es marina amb el sucre. Després d'aquest temps, es pica i s'emboteix.

El Gremi ha començat una campanya amb el nom “Atreveix-te!” per a donar a conèixer la botifarra dolça i fer-la entrar en les cuines. I, com que ens en varen regalar una de crua, jo he participat amb la recepta que podreu trobar al final del post. Amb aquesta recepta he participat al concurs de receptes de Bonpreu-Esclat d'enguany.
Seguidament ens varen presentar una campanya per dur pa de qualitat a les fleques gironines, però amb un plus, el cultiu d'uns blats antics recuperats de qualitat especial per a la realització del Pa de la Tramuntana.
No sols es recuperen els blats antics, si no també la manera de fer el pa, tot utilitzant els ingredients de proximitat. Els blats elaborats pels pagesos que formen part del projecte, que així tenen assegurada la venda de tot el blat que produeixen i poden tenir-ne cura per que sigui un blat de qualitat... Tot garantint-ne la qualitat des del pagés al forner. Actualment hi ha més de 110 punts de venda del Pa de Tramuntana. Un pa, realment, de una qualitat genial. La farina porta el segell de “És farina de Girona”, una farina certificada que segueix els requisits exigits per l'IRTA.

Queda pendent una recepta amb la farina que ens varen regalar... Ja la tinc al cap, més o menys...

Allí mateix varem fer un tast dels productes, elaboracions amb botifarra dolça i del Pa de Tramuntana.

En acabar varem anar a Caldes de Malavella a visitar la planta embotelladora de Vichy Catalan, on ens varem explicar la seva història, i els productes que comercialitzen. També ens varen presentar una nova línea, els vins ViñaCHY, una beguda d'aigua de Vichy i vi.

I com no, com a bons gastroblocaires, varem acabar amb un dinar a l'Hotel-Balneari Vichy.

Gràcies, Mònica i tots els que ens vareu presentar els vostres productes, per una jornada tant reixida!

Aquí podeu veure la resta de fotografies.


Carbassó farcit de botifarra dolça i vedella

Ingredients:
- un carbassó gran- una botifarra dolça
- la mateixa quantitat de vedella picada
- una ceba de figueres mitjana
- oli d'oliva verge
- sal
- mozzarella de vaca ratllada


Piquem la ceba ben fina i la posem en una paella al foc amb una mica d'oli, poc. Salem poc. A mida que vagi perdent aigua li anem afegint fins que comenci a enrossir.

Mentre posem en un vol la carn de vedella. Treiem la pell de la botifarra i l'afegim al bol. Barregem les dues carns amb les mans. Reservem.

Posem el carbasso al microones uns dos minuts a màxima potència. Deixem refredar una mica i els buidem amb compte de no arribar a la pell. Reservem la part de la pell.
Piquem la carn del carbassó que hem tret.
Quan la ceba comenci a enrossir l'afegim a la paella, amb una mica més de sal, res, un polsim.
Deixem fer.

Afegim la barreja de carns i anem integrant amb una cullera.
Deixem que perdi tota l'aigua que pogui haver deixat anar.
Apartem del foc i deixem refredar una mica.

Posem en una safata que pugui anar al forn els carbassons, amb ajut d'una cullera sopera anem farcint els carbassons. Posem a sobre formatge ratllat.

Enfornem amb el gratinador encès fins que quedi torrat al nostre gust.


Nota: He fet servir aquest formatge per què no és fort i no matava el gust de la botifarra dolça. Per això mateix no he afegit ni tomàquet ni nata líquida a la barreja, com havia pensat en un principi. He fet coure els carbassons abans per que així no cal enfornar-los massa més temps, amb tot, a mi m'agraden no massa cuits, que quedin cruixents, si a algu li agraden més cuits els fa coure més temps.

dijous, 21 d’abril del 2016

EL GENI CULINARI – INNOVACIONS QUE MARQUEN LA NOSTRA CUINA

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Avui el post el fa la Cristina, que va anar a la visita al Museu d’Arqueologia que va organitzar la Laura de Cuinejar. Gràcies Cristina per arribar on jo no puc!

Visita molt agradable i interessant amanida amb les explicacions de l’arqueòleg Lluís Garcia Petit.

El Museu d’Arqueologia dedica una exposició a les restes arqueològiques relacionades amb els estris culinaris. L’estudi d’aquest tipus de restes, és l’única manera que tenim de descobrir com i què es menjava abans de l’aparició dels textos escrits (receptaris).


L’exposició comença amb explicacions sobre estris bàsics per cuinar amb FOC.

L’introducció de la SAL: la pedra que es menja. La sal que en principi va ser per condimentar i conservar els aliments, arriba a ser una moneda de canvi molt preuada.

La mel: recipients que segons els estudis havien contingut mel
Els cereals: aparells per moldre molt rudimentaris i la mola.

Els estris i eines culinaries no són gaire diferents dels que fem servir actualment.

Les innovacions ens han fet arribar a les tradicions. Perquè un fet passi a ser tradició, algun dia va ser innovació. En aquesta exposició podem comprovar que molts preparats culinaris no han canviat a través de milers d’anys. Carns a la brasa, sopes, llegums...

Especial esment es fa a l’exposició sobre les restes trobades del que ben segur deuria ser un banquet, i és molt curiós les deduccions que arriban a treure els experts en base a les troballes.

Com que van trobar restes d’animals com bous, cabres, xai, conills, gallines, perdius, ànecs, peixos, els experts calculen que hi havia un volum de 300 kg de carn, del que es dedueix que hi van menjar 150 persones o van estar 3 dies menjant 50 convidats! Fins i tot tenen calculat per la manera on es van trobar les restes, l’ordre en que s’ho van menjar.

Troballes de cossos que ens indiquen qüestions molts importants:

- Canibalisme. Jaciment d’Atapuerca
- Carències de nutrició: són detectades en les dents per la manca d’esmalt dentari.
- Troballa cadàver congelat d’un caçador neolític als Alps: queixal trencat per haver mastegat alguna pedreta barrejada amb la farina dels cereals, càries i infecció genives.
- Els cereals i la càries: A partir del neolític es considera que es va fer comú l’alimentació amb cereals. A partir d’aquí es relaciona l’aparició de les càries. L’acumulació dels residus de carbohidrats a les dents produeix les caries. En aquelles èpoques això era una malaltia greu, perquè una càries degenerava en una infecció dels ossos maxilars i era una causa directa de MORT.
 - La convivència entres animals i humans, produeix l’aparició de malalties pròpies dels animals, com la burcel.losi.

Ha estat molt especial la coincidència amb tot una eminència en el món gastronòmic, en Ferran Adrià. Hem pugut comprovar que es tracte d’una persona molt propera amb tothom, que de seguida s’ha prestat no només a fer-se fotos amb tot el grup, sino de donar tota classe d’explicacions molt interessants, sobre l’exposició i sobre la tasca que capitaneja, el BulliLab.

Activitat pràctica:

Per acabar hem sortit a fora del recinte del museu per assistir a una activitat pràctica per veure com es feien les eines com ganivets de silici, obtinguts a base de donar uns cops intencionats a unes pedres. Ganivets de pedra que després hem pugut comprovar nosaltres mateixos que de debó tallaven la carn! La carn que després hem cuit a sobra d’una llosa de pedre negre, escalfada amb carbó per sota i que ens hem pugut menjar.

Ha estat molt interessant l’experiènca de portar l’aigua a l’ebullició. Escalfant pedres rodones al foc viu, pedres rodones que s’anomenen “còdols”. Un cop ben ruentes, s’introdueixen a dintre d’un recipient amb aigua. A base d’introduir varies pedres calentes, l’aigua arriba a bullir. A dintre d’aquesta aigua bullent hi hem cuit ous de guatlla.


La CUINA LÍQUIDA. El descobriment de que cuinant els aliments a dintre de l’aigua bullent feia més comestibles i mastegables els mejars. Ideal per infants, ancians i malalts.

dilluns, 18 d’abril del 2016

Escabetx de salmó de Martín Berasategui

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ja començo a veure la fi de la recuperació d'una operació que m'han fet, la prova és que torno a cuinar, fora del dia a dia... Aquí una recepta del Martín Berasategui que venia amb els ganivets de la meva mare.
La poso tal qual, malgrat que jo he fet alguns canvis, com per exemple vaig fer un farcellet de farigola i romaní, sense barrejar-lo amb el salmó, i el julivert triturat amb un all; i que, tal com recomana ell mateix a la recepta, no hi vaig posar sal, la vaig posar al servir.


Ingredients:
- 800 gr. de salmó fresc
- 1 cullerada sopera de grans de pebre negra
- 4 fulles de llorer
- 12 branques de julivert
- 4 branques de farigola (jo hi vaig posar dos de farigola i dos de romaní)
- 2 cullerades soperes de pebre vermell de La Vera
- 1,5 l d'oli d'oliva verge (fins que cobreixi el salmó)
- 600 de vinagre de sidra (també pot ser de Xerès)
- 2 cullerades soperes de sal gorda

Treure la pell del salmó i tallar-lo a daus regulars d'uns 3x3 cm. Posar en un bol.
Afegim els grans de pebre negra, les fulles de llorer, les herbes aromàtiques, el julivert, i pebre vermell. Si hi volem posar la sal al marinatge, ara és el moment.
Ho barregem amb compte amb les mans per tal que quedin integrats.

Posar en una cassola ample, de tal manera que els daus de salmó de quedin amuntegats sino un al costat de l'altre. Ho reguem amb el vinagre, i amb l'oli, fins que quedin coberts. 

La posem al foc suau, molt suau. Quan comenci a fer bombolles la retirem del foc i la deixem reposar per tal que s'acabi d'escabetxar en el suc. Es serveixen tebis, malgrat que els que em varen sobrar els vaig posar a la nevera i estàven també bons.

Al moment de servir els daus, amb amanida, remolatxa, o patates cuites i laminades, s'hi posa una mica de sal gorda per sobre.



Segueixen aquest bloc