Magdalenes de cacao

Algunes notes: he posat farina de civada per què en tenia una mica i la volia aprofitar. He afegit cacao pur, i no he augmentar la quantitat de sucre, al meu gust han quedat just al punt que m'agraden de dolç (no en excés), si us agrada molt el dolç potser que poseu una mica més de sucre o mel o feu servir alguna xocolata en pols que ja porti sucre.

Les ametlles les podeu picar i afegir a la massa, se'm va ocórrer a última hora i per això vaig optar per enfonsar-les al mig de la massa.

Ingredients:

- 125 gr d'ous (en el meu cas 2 ous)

- 125 gr de sucre

- 100 gr de farina

- 25 gr de farina de civada

- 2 cullerades soperes rasses de cacao pur

- 4 gr de llevat Royal

- 125 ml d'oli d'oliva verge

- canyella

- ametlles crues

Escalfem el forn a 210ºC

Batem els ous, hi afegim el sucre i continuem baten, no cal que arribi a blanquejar, afegim la canyella i l'oli.

Un cop estigui tot integrat, afegim les farines i el llevat tamisats.

Barregem bé.

Aconsello posar les cassoletes de paper dins algun motlle més rígid, això ajuda que pugin per que la cassoleta no s'obre.

Omplir-les de manera que no arribi la massa a dalt, després creixeran.

Jo he enfonsat una ametlla crua al mig de cada massa per magdalena.

Enfornar durant uns 15 o 20 minuts, segons els forns. Anar-ho controlant de la manera tradicional de punxar, si surt el punxó net es que estan al punt.

Amanida de col - Coleslaw

Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:

Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación

- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

La croqueta perfecta - croqueta de salmó

Foto: Banc de recursos Ministeri de Educación

La Mireia Carbó és, com alguns de vosaltres ja sabeu, una dona pràctica a la cuina. Si heu fet algun dels seus cursos ho sabeu. I si no, us animo a fer-ne, fa temps que ha muntat una escola de cuina, l'escola de cuina Mireia Carbó, amb cursos molt interessants.

Fa pocs dies va fer una intervenció al programa Tot es mou de TV3, on explicava com fer la croqueta perfecta, podeu veure el vídeo.

Un dels secrets és la proporció a l'hora de fer la pasta per aglutinar els ingredients del que volem fer la croqueta: 75 gr. de mantega, 150 gr. de farina i 600 ml de líquid.

Jo he fet aquestes croquetes de salmó.

Ingredients:
- llom de salmó
- 1 ceba de figueres
- 75 gr. de mantega (per la pasta)
- 150 gr. de farina (per la pasta)
- 300 ml de llet fresca (per la pasta)
- 300 ml de brou de peix Aneto (per la pasta)
- anet picat
- sal
- farina
- ous
- farina de galeta
- mantega
- oli d'oliva verge

Triturar la ceba amb l'ajut d'algun aparell, o bé, picar-la ben fina i petita.
Sofregir-la amb mantega i un rajolí d'oli.

Picar el salmó, aquí al gust, si voleu trobar els talls o no.
Afegir-los a la ceba quan aquesta comenci a transparentar-se.
Salar, afegir l'anet picat (si és fresc molt millor). Deixar coure i reservar.

Per fer el farcit, posem la mantega en un pot i hi afegim la farina. Salem.
Quan veiem que la farina és cuita (igual que fem amb la salsa beixamel), afegim els dos líquids sense deixar de remanar amb les baretes. Anem barrejant per que no quedin grumolls, un cop veiem que està al punt ho afegim a la barreja de salmó que hem reservat.
Barregem i posem en un atuell tapat a la nevera.

Quan s'hagi refredat, formem les croquetes. Unes croquetes diferents és deixar-les refredar en una carmanyola rectangular i tallar-les a daus un cop estigui la barreja feta.
Passar per la farina, ou batut i farina de galeta, en aquest ordre.
Fregir en oli calent.

Podeu veure unes croquetes de salmó fumat, recepeta de la Carme Ruscadella, que vaig publicar al 2008, aquí.

Xampinyons marinats

Aquest xampinyons marinats, gairebé són escabetxats depenen de la quantitat de vinagre o suc de llimona que hom li posi. Jo en poso poc per que no m’agrada massa, i per això els anomeno “marinats”. Són ideals per acompanyar algunes carns i per afegir a les amanides. 

Ingredients:

- xampinyons

- all

- oli d’oliva verge

- vinagre (jo he posat vinagre de mel, però que no sigui de Mòdena) o suc de llimona

- mostassa antiga (pot ser de Dijon)
- fulles de romaní

- sal i pebre al gust

Les quantitats seràn segons la quantitat de xampinyons i segons us agradi, més o menys, el gust de vinagre, la fortor de mostassa o all...
El líquid a omplert una mica més de la meitat del pot ple dels xampinyons.

Es netegen i tallen a quarts dels xampinyons, si són grans, si són petits es poden posar sencers.

Es posen en un pot de vidre que tanqui bé (haurem d’anar sacsejant algun que altre cop).

Es barregen els altres ingredients, menys les fulles de romaní, amb el braç elèctric i s’afegeixen al pot, junt amb les fulles de romaní. Es tanca i es sacseja.

Guardar-lo a la nevera, tot sacsejant-lo algun cop per que el líquid impregni tots els xampinyons.

Al dia següent ja es poden començar a consumir.

Bonítol escabetxat dels germans Torres

Una recepta dels germans Torres, tal com diuen ells, és una recepta d'aprofitament ben sabrosa, on les verdures queden cruixents i on l'escabetx és suau, ja que no cou el vinagre, si no que sols aromatitza. 

Ingredients:
- 300 gr de bonítol
- mig porro
- mitja ceba tendra
- una pastanaga
- mig carbassó
- un tomàquet
- dos dents d'all
- una fulla de llorer
- herbes aromàtiques (farigola, romaní)
- tres llavors de fonoll
- oli d'oliva verge
- vinagre
- sal i pebre

La proporció de vinagre, tal com diuen al vídeo de sota, és de tres d'oli per una de vinagre.

Primer posem l'oli a escalfar amb els grans d'all (jo n'he posat dos per què m'agrada el gust que hi deixen).

Mentre tallem les verdures que tenim, no he trobar fonoll fresc i he posat tres llavors de fonoll sec. La resta les he anat tallant de diverses maneres.

He fet un canvi en la recepta, he posat les verdures tallades en un bol, les he salpebrat lleugerament i les he amanit amb oli. Les he deixat reposar una estona.

Tallar el bonítol a daus, jo he fet servir llom de tonyina. Reservem.

Quan l'oli bulli, enretirem del foc la cassola i hi posem la tonyina i les verdures, la fulla de llorer i les herbes aromàtiques.

Quan l'oli s'hagi refredat afegir el vinagres. tapar i deixar reposar durant una hora.

Servir la tonyina, o el bonítol, acompanyat de les verdures.

Aquí podeu veure el vídeo de la recepta:

Amanida de cap de vedella

Per prevenir l'artrosis i el desgast de les articulacions, és bo el col·làgen i el magnesi, i a més la vitamina C que ajuda a assimilar el col·làgen. Aquesta amanida els porta tots tres, el cap de vedella aporta col·làgen, el pebrot verd aporta vitamina C, i el julivert aporta vitamina C i magnesi. Una bona amanida per preparar les articulacions a l'estiu que fem més excursions!

Es pot amanir amb oli i vinagre, o llimona, o fer una vinagreta amb oli, vinagres i mostassa, també aquesta que vaig hi vaig fer queda genial, i que és la que poso en aquest post; el que si que va bé, és amanir-ho força temps abans de servir, el dia abans perfecte, així es marina tot junt i queda més gustosa. Si us en sobra la podeu reciclar tot barrejant-la amb enciam tallat petit o allargar l'amanida amb arròs.

Ingredients:

- dos talls grans de cap de vedella

- un pebrot verd italià

- julivert fresc, al gust

- all, al gust (si en poseu a la vinagreta ja no cal aquí)

- una ceba tendra

Per amanir:

- una cullereta de mel

- un all

- el suc d’una llimona

- la mateixa quantitat d’oli

- una cullereta de mostassa de Dijon

- sal

Al meu gust, el secret, és tallat ben petit el cap de vedella, en daus o laminat. Compte que en algunes parades de menuts, per l'amanit de cap de vedella us aconsellen morro, personalment m'agrada més el cap de vedella per que és més tendrumós i aquesta és la característica d'aquesta amanida.

Doncs això, tallar ben petit el cap de vedella i posar-lo en un bol.

Picar la ceba i l'all petits i afegir-los al bol.

Picar el julivert, a mi m'agrada molt en amanida, per tant n'hi poso força. Afegir a la barreja.

Picar petit el pebrot verd. Afegir a la barreja.

Posar tots els ingredients de la vinagreta per amanir en un pot, jo hi poso poca sal, i triturar-ho amb el braç elèctric, segurament s'emulsionarà com una maionesa.

Posar-ho al bol i remenar per que quedi ben barrejat i impregnat.

Deixar-la reposar a la nevera una bona estona.

Hi queda molt bé cogombrets en vinagre i tàperes picats.

Ous escocessos de Gordon Ramsay

No sé si arribaré a temps, però volia participar, ni que fos un cop, en el repte que l'April de April’sKitch i l'Aisha de La cocina de Aisha, convoquen a través del blog Cooking the Chef. Aquest mes de juliol han fet repesca, no he tingut ànims per fer-ho, però ara, ja amb més ànims, la penjo. Va per les dues, que cada mes es dediquen a donar a conèixer chefs d'arreu, i a totes les que acostumen a participar-hi.

Ingredients:

- 6 ous

- 200 gr. de carn de salsitxa

- 200 gr. de botifarró d'arròs

- 1/2 poma Granny Smith ratllada

- 4 cullerades de farina de blat

- 150 gr. de panko (farina de galeta gruixuda)

- Oli de girasol

- sal i pebre

Posar a coure els 4 ous en aigua bullint salada (així es pelen millor) duran 4 minuts i mig. Refredar-los en aigua freda, pelar-los i reservar-los mentres es refreden del tot.

Barrejar la carn de les salsitxes i del botifarró, afegir la poma. Dividir la barreja en quatre parts iguals i formar-ne, amb cadascú, un òval pla.

Batre els dos ous restants, i posar-los en un plat soper o bol, en un altre plat posar la farina de blat i en un altre el panko.

Si voleu, jo no ho vaig fer per que les carns ja van salpebrades, és el moment de salprebar els ous batuts.

Poseu un òval sobre la palma de la mà, recordeu de tenir-les ben netes, a sobre un ou dur i, tot tancant la mà envoliqueu l'ou amb la barreja de carns tot pressionant per tal que s'adhereixi.

Fer-ho amb tots els ous.

En una paella posar uns 4 cm d'oli a escalfar.

Enfarinar les boles de carn i ou dur, primer en farina de blat, després en ou i acaban amb el panko, tornant a pressionar per que s'adhereixi bé.

Fregir-los en l'oli calent entre 10 i 12 minuts, procurant que es torrin de tots els costats.

Es poden servir calents o freds.

Coques d'oli - amb pollastre i amb bolets

Del GirTour2016 vaig tornar amb productes que em van donar ganes de fer alguna recepta nova, la primer van ser els carbassons farcits que podeu veure aqui, fets amb una meravellosa botifarra dolça.

També varem tornar, com us deia al post, amb una farina excel·lent, en un primer moment vaig pensar en fer-ne un pa, però després vaig canviar de idea. Aquesta farina és fruit de la voluntat dels Forners artesans de les comarques gironines de recuperar els pans artesants de bona qualitat, i per això han recuperat també alguns blats que s'havien deixat de fer servir. Aquesta farina és d'un d'aquests blats.

De la visita a la planta i balneari de Vichy Catalán varem tornar amb un nou producte, el ViñaCHY, blanc, rosat i negre, una barreja de vi i aigua de Vichy que em recorda les porrons de vi i gasosa que feia els meu oncle.

Vaig decidir fer-ne aquestes dues coques que van quedar molt bones. La massa de les coques l'he fet a partir d'aquesta altre recepta.

Coca d'oli

Ingredients:

- 500 gr de farina

- 250 de ViñaCHY blanc

- 100 ml d'oli d'oliva verge

- un polsim de sal

La de pollastre:

- un pit de pollastre

- 100 gr de cansalada curada no fumada

- farigola

- romaní

- maoinesa (Hellmann's)

- sal

- oli d'oliva verge

La de bolets:

- bolets (jo he fet servir la barreja de bolets de La Sirena)

- all

- julivert

- llet de coco

- sal

- formatge Emmental ratllat

Fer una massa amb els ingredients per fer la coca, primer en un bol, i quan estiguin els ingredients integrats, acabar d'amassar sobre una superfície pintada amb oli i amb les mans també amb oli.

Estendre la massa amb ajut d'un rodet. La posem sobre una safata de forn, bé amb un paper de forn o una catifa de silicona. Estenem la massa amb ajut dels dits untants amb oli, no té per què quedar uniforme.

Posem 10 minuts al forn (180ºC), si us agrada més cuita una mica més, especialment la de bolets, per que la de pollastre ja s'acabarà de coure després.

Per la coca de pollastre:

Piquem la cansalada i la posem en un bol, tallem a daus petits el pit de pollastre i l'hi afegim.

Salpebrem i remanem per que quedi ben barrejat. Deixam reposar.

Untem la massa de la coca amb maionesa. A sobre hi posem la barreja de cansalada i pollastre. A sobre la farigola i el romani i un raig d'oli.

Posem al forn entre 20 i 30 minuts.

Per la coca de bolets:

Saltem els bolets (descongelats millor) en una paella i una mica d'oli. Salem. Afegim l'all i, després, el julivert picat.

Untem amb la llet de coco la massa de la coca. A sobre hi posem els bolets. Posem el formatge ratllat a sobre.

Enfornem entre 10 i 15 minuts. Si ho volem podem gratinar-ho un moment al final.

Escabetx de salmó de Martín Berasategui

Ja començo a veure la fi de la recuperació d'una operació que m'han fet, la prova és que torno a cuinar, fora del dia a dia... Aquí una recepta del Martín Berasategui que venia amb els ganivets de la meva mare.

La poso tal qual, malgrat que jo he fet alguns canvis, com per exemple vaig fer un farcellet de farigola i romaní, sense barrejar-lo amb el salmó, i el julivert triturat amb un all; i que, tal com recomana ell mateix a la recepta, no hi vaig posar sal, la vaig posar al servir.

Ingredients:

- 800 gr. de salmó fresc

- 1 cullerada sopera de grans de pebre negra

- 4 fulles de llorer

- 12 branques de julivert

- 4 branques de farigola (jo hi vaig posar dos de farigola i dos de romaní)

- 2 cullerades soperes de pebre vermell de La Vera

- 1,5 l d'oli d'oliva verge (fins que cobreixi el salmó)

- 600 de vinagre de sidra (també pot ser de Xerès)

- 2 cullerades soperes de sal gorda

Treure la pell del salmó i tallar-lo a daus regulars d'uns 3x3 cm. Posar en un bol.

Afegim els grans de pebre negra, les fulles de llorer, les herbes aromàtiques, el julivert, i pebre vermell. Si hi volem posar la sal al marinatge, ara és el moment.

Ho barregem amb compte amb les mans per tal que quedin integrats.

Posar en una cassola ample, de tal manera que els daus de salmó de quedin amuntegats sino un al costat de l'altre. Ho reguem amb el vinagre, i amb l'oli, fins que quedin coberts. 

La posem al foc suau, molt suau. Quan comenci a fer bombolles la retirem del foc i la deixem reposar per tal que s'acabi d'escabetxar en el suc. Es serveixen tebis, malgrat que els que em varen sobrar els vaig posar a la nevera i estàven també bons.

Al moment de servir els daus, amb amanida, remolatxa, o patates cuites i laminades, s'hi posa una mica de sal gorda per sobre.

Tàrtar de salmó amb endivies

Els dies que hem quedo a dormir a casa la meva germana, alguna que altre vegada baixo al súpermercat que tenen al costat i compro quelcom per fer el sopar, senzill i ràpid, aquest cop, com que ella li agrada molt, vaig fer aquest tàrtar de salmó amb alvocat. Senzill i bo. Jo li volia posar mango però a la meva germana no li agrada i per tant el vaig obviar.

Ingredients:

- tres talls de llom de salmó

- dos alvocats

- una ceba de figueres petita

- salsa de soja coreana

- un culerada de postres mostassa antiga

- el suc de dos llimes

- sal

- oli d'oliva verge

- endivies

Treure les pells i les espines dels talls de salmó i picar-los ben petits, posar-los en un bol amb el suc de les dues llimes.

Tallar petits els alvocats i posar-los al bol, igual amb la ceba. Barrejar.

Amanir amb oli, i salsa de soja al gust. Les coreanes són menys salada, per això jo faig servir la salsa de soja Kim Ve Wong que és molt menys salada que altres.

Anar desfullant les endivies i farcir les fulles més grans amb una cullerada de tàrtar cadascuna.  

Coques de paella pels set anys del blog

Ahir aquest blog fa fer set anys. Set anys amb alts i baixos, però continuant sent aquí. És difícil poder actualitzar-lo tan com voldria, la feina, la família, la crisi que fa que no podem fer tot el que voldríem fer i hem d’adaptar-nos al que podem permetre… De tots aquests anys dic el mateix que sempre diu un altre bloguer: El millor dels blogs són els bloguers. Durant aquests anys he conegut molta gent que comparteix amb mi la passió per la gastronomia, la nostra, la d’altres contrades, la tradicional, la més actual… Segurament fora dels nostres blogs no ens haguéssim conegut o no haguéssim establert una amistat com la que tenim ara. Una amistat ple de riquesa i respecte, generositat i solidaritat. Gràcies a tots per aquests set anys.

Per celebrar-ho una recepta d’un nou llibre de cuina Andorrana. El llibre és un gran treball de recollida de receptes tradicionals tot parlant amb la gent que les coneix. La Cristina Ribes diu en el pròleg que la cuina ens representa, mostra d’on venim i qui som; la cuina andorrana es nodria del que la terra li donava, amb poca cosa varen poder crear una cuina que, com ella mateixa diu, s’ha anat enriquint i transmeten de generació en generació.
Què mengem a Andorra? de Cristina Ribes. @4 Edicions.

He fet algunes modificacions a la recepta original, els ingredients són els que diu al llibre i a les explicacions dic els canvis que he fet.

Ingredients: 
- 2 ous 
- 250 gr. de farina amb llevat incorporat 
- 1 cullerada sopera de sucre 
- 2 cullerades soperes d’anís 
- oli 
- sal

En un recipient es posen els ous, el sucre, un pessic de sal i l’anís.
Com que no tinc anís hi haig posar limoncello.
Vaig fer servir farina que vaig barrejar jo mateixa amb un sobre de llevat.

Es bat ben batut i es va afegint la farina fins que quedi una massa unida i que es pugui amassar amb les mans. Es posa en un taulell enfarinat i es treballa amb les mans fins que quedi tot ajuntat.
Vaig posar a amassar a la KitchenAid, i vaig anar afegint la farina barrejada amb llevat de mica en mica fins que va quedar una massa que es separava de les parets del bol.

Es fa una bola amb la massa, es posa en un recipient i es cobreix amb un drap humit i es posa en un lloc calent, sobre un radiador per exemple, durant unes 2 hores.
Quan ha pujat la massa es posa en un taulell enfarinat i amb un rotllo de cuina s’aprima al gust de cadascú, es talla en trossos de la mida que es vol i es fregeixen a la paella amb oli calent.
Quan estan ben daurades, es treuen del foc, s’escorren d’oli i se’ls posa un pols de sucre per sobre quan encara estan calentes.

Són ben bones amb fuet i formatge de cabra.
Bon profit!

Llenties per l'Astrid de Mi blog de pinxos

Mi blog de pintxos és un dels blogs de referència que va nèixer al 2007, l’Astrid era l’ànima d’aquest blog. És i era. Lamentablement la malaltia s’ha endut l’Astrid i Mi blog de pintxos ha quedat orfe, com nosaltres.

Vaig conèixer a l’Àstrid al primer picnic urbà que uns quants blocaires varem fer al març del 2011. Ja coneixia el seu blog, però aquell dia a part de provar un dels seus pintxos la vaig conèixer a ella. Quina dona, quina alegria i quina energia que repartia arreu!

Un altre gran bloguer, El Comidista, que també la va conèixer aquell dia, li va dedicar aquesta entrevista al seu bloc, la podeu llegir aquí.

Els bloguers catalans, Barcelona era la seva ciutat d’adopció, com a record li volem oferir una recepta. Aquesta recepta és inspirada en una del del blog de l’Àstrid, Got de crema de llenties amb foie i correroles. És una recepta amb restes de nevera, em va agradar quan la vaig veure. No hi ha les quantitats per què l’he feta amb el que tenia al congelador, justament unes restes perfectes per a fer-la. Ni fet expressament

Ingredients:

- llenties estofades, sols les llenties
- brou
- patates
- mi-cuit
- tomàquets secs en oli
- curri, escames de sal i pebre

Posar les llenties en el brou i triturar, colar i posar al foc. Pelar les patates i tallar-les a daus i posar-les al brou de llenties.

Quan les patates estiguin cuites apartar del foc, afegir el curri al gust i aixafar tot fent un puré. Depenent de la quantitat de patates serà més o menys espès, a la recepta en la qual m’he inspirat ho fa amb nata líquida i li queda una crema. Jo vaig preferir fer-ho amb la textura d’un puré.

Tallar a daus el mi-cuit, i picar els tomàquets.
Posar en una copa o bol unes cullerades de puré de llenties.

Ho decorem amb uns raig de l’oli de confitar els tomàquets. A sobre els tomàquets picats i els daus de mi-cuit. Ho acabem amb escames de sal i pebre acabat de moldre.

Gràcies Astrid!

Galetes de mantega

Feia temps que anava al darrera d'una recepta que no fos complicada de galetes de mantega. Aquesta l'he trobat a Canela y Limón i són les galetes 321 per què sols tenen tres ingredients. Jo he fet alguns canvis, hi he afegit un polsim de sal i al sucre que hi he tirat per sobre hi he posat a més de canyella, gingebre i llavors de sèsam torrades. Properament en posaré un altre.

Ingredients:
- 300 gr. de farina
- 200 gr. de mantega pomada
- 100 gr. de sucre
- sucre, canyella, gingebre i llavors de sèsam

Senzillament es barreja la farina, la mantega i el sucre fins a tenir una massa fina. Jo els vaig posar a la Kichenaid (núm. 2) i llestos.

Es fan boletes i es van posant sobre un paper d'enfornar en una safata. S'aixafen amb una forquilla (millor passar-la per la farina per què no s'enganxi) i es posen al forn a 175ºC durant uns 16 minuts.

Es treuen i es posen un una reixa per que es refredin tot empolsegant-les amb una barreja de sucre, canyella, gingebre i llavors de sèsam torrades.

Torrada de sardines marinades amb tomàquet i ceba

Vaig veure la recepta de les sardines a la revista Cuina de la ma del Pep Nogué, les marinaven per a una terrina amb pebrots del piquillo. He canviat una mica la recepta per poder-les fer al matí i servir-les al vespre amb l'ajut de la recepta de salmó marinat de l'Àtica.

Ingredients: 
- 1/2 kg. de sardines, netes i sense espina a filets 
- 100 ml de vinagre de vi blanc 
- 500 ml d'aigua 
- 2 grans d'all 
- pell de mitja llimona 
- pell de mitja taronja 
- escames de sal 
- oli d'oliva verge 
- tomàquet raff 
- ceba tendra 
- torrada de pa

En un recipient adient posar capes de sardines tot salant cada capa.
Barrejar l'aigua i el vi, tirar-ho per damunt de les sardines.
Tapar i posar-ho a la nevera un mínim de quatre hores, segons la mida de les sardines.

Un cop estiguin cuites, però no massa, retirar-les, assecar-les i posar-les de nou en una altra pàtera.
Afegir-hi les pells de llimona i taronja, els dos alls aixafats i cobrir amb oli.
Tapar i deixar de nou a la nevera fins que les fem servir.

Al servir posar unes rodanxes fines de tomàquets sobre la torrada, a sobre un filet de sardina. Acabar amb ceba en juliana ben fina.

Es pot amanir amb una vinagreta d'olivada però jo, com que les sardines havien estat ja en oli no ho vaig fer, sols les vaig escórrer una mica per tal que conservessin el gust de llimona i taronja i llestos.

Taller de pizza i focaccia al Forn Trinitat amb Daniel Jordà

No sé massa bé com va anar tot, comentant una fotografia del Facebook del mestre Jordà, de cop va convocar un curs per aquell mateix dissabte. I com no… De com un munt de blocaires ens hi vàrem apuntar.

Daniel Jordà és al front del Forn Trinitat Panes Creativos, un forn que, gràcies al seu bon fer i a la seva creativitat ha anat prenent un espai en el món del pa de Barcelona. El primer cop que vaig provar els seus pans va ser en el primer pícnic urbà que vàrem fer a la Cookiteca de Sarrià. Va ser un descobriment, pans gustosos, meravellosos.

En arribar a l’obrador del forn de la plaça Garrigó núm. 5. vàrem veure que la temperatura seria alta. I a més, un cop tots a dins, la mateixa va anar pujant fins als 35ºC… I tots vàrem aguantar meravellats per les explicacions del mestre.

Un sistema d’auto-amassat, l’autolisi que l’Starbase explica en aquest post.

Amb 500 gr. de farina de força, 300 ml aigua, 40 gr. d’oli, 40 gr. de mantega, 10 gr. de sal i 10 gr. de llevat, aconseguirem fer una massa de pizza que es va transformar també amb massa per focàccia.
Senzillament primer barrejarem els ingredients en un bol, però poc, durant uns 20 segons, no més.
En varem fer una bola i el deixarem reposar sobre la taula. Entre 10 i 15 minuts.
Estirem la massa i la pleguem sobre si mateixa, uns 5 segons.
Deixem reposar un cop més durant 20 minuts durant els quals la massa treballa per nosaltres.

Tornem a estirar la massa i la pleguem de nou. Llestos.
Ara sols cal estirar-la finament i posar-hi els ingredients que vulguem. L’enfornem i al forn i posem una bol amb aigua per tal que li doni la humitat necessària.

En el cas de voler fer una focàccia podem barrejar herbes amb la massa, també barregem oli i aigua que tirarem sobre la massa estesa en un motlle. No cal posar el bol amb aigua la forn per què la barreja d'oli i aigua ja li dona la humitat necessària.

En poguérem provar de sardines, de botifarra amb moixernons i ceba confitada, i de xoriç. Totes boníssimes. També una pizza que va sorprendre per dur maionesa en comptes de tomàquet...

Genial!

Pastanagues a la cervesa

La revista Cuina s'ha guanyat un lloc a les llibreries dels amants de la bona cuina, i no sols la revista. La seva web a esdevingut un lloc de trobada, consulta i informació indispensable.
Però que no serien sense els seus lectors? Doncs els ho volen agrair organitzant una trobada a Manlleu, el Dia Cuina 2012. 

Amb els blocaires gastronòmics sempre hi ha hagut una bona relació, i no sols per què alguns dels blocaires escriuen el seu bloc al seu web. I també això es celebrarà aquell dia en un concurs de cuina amb cervesa per a blocaires gastronòmics, aquí teniu la informació.
Jo hi participo amb aquesta recepta. He escollit la cervesa Damm Saaz per què volia que es notés el gust dolç de les pastanagues, la Saaz és prou suau per aconseguir donar-li gust sense treure-li.

Ingredients:
- un manat de pastanagues, unes set
- sis grans d'all
- 100 ml d'oli d'oliva verge
- sal negre de Hawaii
- romaní
- una cervesa Damm Saaz

Encendre el forn a 200ºC.

Triturar els anys en l'oli amb la batedora elèctrica. Reservar.

Pelar les pastanagues, procurar que quedin totes de la mateixa mida, jo en vaig tallar algunes per la meitat.
En un bol posar les pastanagues, l'oli amb l'all triturat, el romaní i una mica de sal negra. Barrejar ben barrejat per tal que quedin ben amorosides les pastanagues.

En una safata per anar al forn posar les pastanagues una al costat de l'altre. Posar-ho al forn durant uns 30 minuts, segons la mida de les pastanagues, hi han d'estar fins que estiguin tendres.

Passats aquests minuts banyar-les amb la cervesa, no cal que estiguin cobertes, jo no li vaig tirar sensera.

Deixar al forn durant uns 10-15 minuts més.
Al servir empolsegar amb una mica de sal negra.
Bon profit!!

Coca llardons

Aquesta recepta és una d’aquelles que hom fa aprenent dels que en saben i barrejant receptes, o treien idees d’unes i les altres.

Fa temps vaig anar a prendre un aperitiu a un bar (més aviat bareto) de l’Avinguda Gaudí a prop de casa la meva mare. Ens van agradar molt les tapes i els varem preguntar si tot era fet per ells. Va sortir la senyora de la casa contenta dient que si, tot ho feia ella, croquetes, marinats de seitons... Que li agradava cuinar i que s’hi entretenia. Ens va donar a provar una coca de llardons boníssima. Ens va explicar que feia una massa de pa molt fina, i a sobre li posava els llardons, el sucre i els pinyons i ho enfornava tal qual. El secret era la massa ben fina.

L’altre dia al programa de ràdio La Cuina de la Carbó, en Joan Baixas, explicava una recepta on afegia avellanes torrades als llardons.

Ja sabeu que m’agrada la massa de pizza Finissima de Buitoni, us ho explicava aquí, a més és quadrada que va millor per fer la coca.

També l'he fet amb pasta de full, i també dona molt bon resultat, ja que, al passar-hi el corró impedim que la massa pugi.

Dons bé, aquí la recepta que ha tingut molt èxit a la feina (en les dues versions de massa), queda cruixent i gustosa, tal coca de vidre amb llardons:

Ingredients:

- una massa de pizza Finíssima de Buittoni

- 100 gr. de llardons

- 100 gr. de sucre

- 30 gr. d’avellanes torrades
- un polsim de canyella

- opcional: pinyons, i ou per pintar

Triturar els llardons amb les avellanes, afegir el sucre i la canyella i barrejar.

Posar la massa en una safata per anar al forn. Estendre-hi a sobre la barreja de llardons, omplint tota la superfície de la massa.

Passar un corró per sobre per tal que els llardons s’incrustin a la massa.

Aquí hi ha l’opció d’afegir a sobre els pinyons i també de pintar-la amb ou batut. Jo no ho vaig fer, segurament la propera vegada si que li posaré pinyons.

Enfornar, tot depenent del nostre forn, a 200ºC uns 20 minuts. Vigileu molt amb el forn, que no es cremi massa, la idea és que quedi com una coca de vidre amb llardons. 

Carxofes a la camperola

Després de la visita al Prat de Llobregat per conèixer les seves carxofes buscava una recepta diferent i l’he trobat a l’Sconton Blog, unes carxofes a la camperola, un deliciós aperitiu o a la cistella de pícnic.

Ingredients:

- 1 manat de julivert

- 1 llimona

- 2 anxoves en salaó

- 2 grans d'all

- 6 carxofes

- Oli d’oliva verge

- Bitxo (al gust)

- Sal

Netejar les carxofes, tallar els extrems i per la meitat. Rentar en aigua corrent.

Deixar reposar durant una hora en un recipient amb aigua i suc de llimona.

Escórrer, assecar, i barrejar-les amb làmines d'all, el julivert picat, les anxoves i oli d'oliva.

Posar-la a una cassola amb una mica d'aigua amb sal a foc lent durant vint minuts.

Un cop cuit, disposar les carxofes en un plat de servir, posar el bitxo picat i servir fred amb una mica oli d'oliva.

WUACAMOLDE – GUACAMOLE DIFERENT

L’Albert, un bon amic meu, sempre em fa broma quan faig fotos dels plats abans de menjar-me’ls, especialment quan vaig a un restaurant. Ell ja ho va patir en un sopar gastroblocaire i recorda que no s’atrevia a començar el plat cada cop que li posaven al davant, no fos que algú no li hagués fet la foto...
Un dia que feia una truita de patates per sopar, molt bona per cert, va treure-la de la cuina amb un rètol que deia “no fotos”... No us dic mes.
Em va demanar la recepta de guacamole, i ell la va variar així i la explicada tal qual us la copio a continuació. Fins i tot va fer la foto del plat!!!

Es, la que os explicaré tot seguit, una recepta dels indis Trujumanan del est de Colinas al estat de Crulussañdade (Brasil)

Es molt important per a fer- la, anar el mes brut i despullat possible.
S’agafen (amb les mans) 2 cebes si pot ser tendres, es tallen trossets que no facin plorar i es posen al got de MINIPIMER; si ets al mig de la selva hauràs de buscar una planta que es diu Tuyacaman al peu de la qual i sol haver un endoll per al MINIPIMER.

Escaldes 2 tomàquets madurs per a poder-los pelar i al pot del MINIPIMER amb ells, polsim de sal, alguna cosa que piqui horrors (tabasco, pebre vermell, xili,el Mourinyo,etc...). També s’hi afegeixen unes olives negres mortes, sense pinyol, clar, el suc d'una llimona i un raig de vinagre. Triturem.

En un altre bol hi peles dos alvocats (laboralistes si pot ser).
Pelar un alvocat es el mes fàcil del mon, es talla verticalment per el mig i es fa un gir de una part contra l’altre així quedarà obert en dos meitats quedant el gros pinyol a la vista
Es molt important no tallar ni el portafolis ni cap documentació que hi porti, desprès a la sala del jutjat s’emprenyen molt.

Amb una forquilla es xafa tan com es pugui

Perquè sigui un WUACAMOLDE de veritat es del tot necessari repetir de manera gairebé compulsiva la frase:
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh (La Shakira ho fa )

així com repartir tota la pasta resultant en un motlle (molde) escaient posant-hi els pinyols dels alvocats perquè no es faci lletja la barreja.

El punt de picant es molt personal podent anar des de una suau coïssor fins a que et caiguin totes les dents quan en provar-ho et poses la punteta de una cullereta a la llengüeta
I fins aquí la, no per rústega i senzilla, manera exquisida de fer un Wuacamolde apanyadet tal i com li va ensenyar a la tieta Mercedes una sra. India que comprava a la Boqueria

Sor Teresa de Loyola i Lucientes

Galetes d'herbes

Ingredients:
- 250 gr. de farina de força
- 1 cullerada petita d’herbes seques
- 120 gr. de mantega pomada
- 180 ml de nata
- sal

Les herbes que vaig fer servir jo van ser herbes de provença, però es poden fer servir farigola, romaní, orenga, alfàbrega o una barreja de les que ens agradin més.

Posar en un bol la mantega tallada a trossets, barrejar-la amb la farina a poc a poc, amb les mans, sense treballar-la en excés. Afegir la nata, la farigola i la sal.
Fer-ne una bola, la emboliquem amb paper film i la reservem a la nevera com a mínim una mitja hora.

Treure la massa i estirar-la. Amb ajut d’un tallador anar tallant les galetes i posar-les sobre un paper de forn o silicona en una safata.
Punxar-les amb ajut d’una forquilla i enfornar-les a 180ºC durant uns 15 minuts.