Filet Wellington

Vaig trobar aquesta recepta de filet de bou Wellington a Gastronosfera, aquí, i aquest estiu l’he fet. El vaig fer amb vedella d’Andorra i en menys quantitat per que érem menys comensals, i potser algun altre canvi com el vi ranci en comptes del vi blanc... no poso quantitats, però a l’enllaç podeu veure les originals de la recepta. 

Ingredients: 

- Filet de vedella d’Andorra, net de grassa i teles 

- Mantega 

- Xampinyons 

- Escalunyes 

- Vi ranci 

- Sal i pebre 

- Romaní 

- Un rovell d’ou 

- Pernil del país tallat a llesques 

- Mostassa de Dijon 

- Oli d’oliva verge extra 

- Foie mi-cuit 

- Pasta de full 

Picar ben fines les escalunyes i les posen a la paella amb mantega. Piquem els xampinyons també ben fins i reservem. Quan les escalunyes agafin una mica de color, hi afegim els xampinyons, salpebrem i afegim romaní molt picat. Quan perdi la humitat, afegim el vi ranci. Cuinem fins que esdevingui una pasta densa i homogènia. Reservem en fred. 

Posem a daurar el filet, en una mica d’oli, per tots costats, a foc fort per que no es cuini l’interior. Deixem refredar una mica i pintem la carn amb mostassa. 

Sobre un paper film posem una capa de pernil que ha d’embolicar tota la carn, sobre el pernil una capa d’escalunyes i xampinyons. Seguidament el foie mi-cuit. A sobre hi posem la carn pintada amb la mostassa. Amb l’ajut del paper film emboliquem el conjunt.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn (jo en vaig fer servir dues de quadrades i les vaig ajuntar, amb ajut de rovell d’ou batut, per que després pogués embolicar el filet sencer). Posem al centre de la pasta full la carn, l’emboliquem i segellem les vores amb el rovell d’ou. Podem decorar amb tires de pasta de full. 

Deixem refredar un mínim de 30 minuts a la nevera. Escalfem el forn, amb la safata on anirà la carn, a 200ºC.

Pintem la pasta de full amb ou i posem al forn uns 20 minuts. Baixem la temperatura a 150ºC, i cuinem 10 minuts més. Deixem reposar uns 10 minuts abans de servir.

Era el primer cop que el feia, i no ha quedat massa bonic, però si molt bo.

Peus de porc al vermut

Quan compres a mercat, sempre cal escoltar i aprendre dels venedors quan expliquen com tractar i cuinar un producte, però també, com va ser aquest cas, a altres compradors. Aquesta recepta me la va explicar un client de la mateixa parada de la Boqueria on compro, més aviat comprava per que ha tancat per marxar a un altre mercat cansat de turistes, embotits i porc. 
És molt senzilla i l’he fet més d’un cop per què em va agradar molt. 

Ingredients: 

- Un peu de porc partit per la meitat 

- Dues cebes de figueres o tendres (que no falti) 

- Dos gots de vermut 

- Un got de brou o aigua 

- Sal, oli d’oliva verge i, opcionalment, pebre 

Es talla la ceba en juliana i es posa enrossir, sal i pebre. Aquí es pot fer servir la ceba cuita en juliana de Cuick, que també cal salar. 

Quan la ceba comenci a estar fosca, no cal que estigui confitada del tot, afegim els peus de porc que haurem fet coure abans, també podem fer servir els que venen tancats al buit i cuits. Els deixem dos minuts que agafin temperatura i afegim els dos gots de vermut. 

Deixem reduir una mica abans no afegim el brou. 

Deixem fer xup-xup, que vagi reduint el líquid i llestos. Bon profit.

Cuina! o barbàrie

Fa temps, abans del confinament, vàrem anar, amb la família a Vilanova de Sau, a la Fira de bruixeria que hi fan... Entrarem a dinar a un restaurant de l’entrada del poble, El Ferrer del Tall... i... oohhh... quina meravella, quin descobriment! 

Fins que no vàrem estar confinats tres mesos, no vaig descobrir la seva cuinera. Maria Nicolau, va esdevenir una de les persones més seguides, o almenys comentades, a Twitter durant aquests mesos que estàvem tancats a casa. Molts, varen tornar a cuinar, molts varen descobrir que no els era tan difícil posar-se a la cuina, altres receptes que mai havíem provat de fer, potser per por (quina porchetta!!). 

En acabar el confinament, els seus comentaris a les xarxes va esdevenir obligats de seguir, i quan va publicar el seu llibre, amb un nom provocatiu, va ser obligat de fullejar, i un cop ho fas, estàs obligat a llegir-lo. 

Aquí us deixo l’entrevista que li fa un altre gran, l’Antoni Bassas al diari Ara. Sols una nota, jo encara faig sopa (escudella) per sopar molts dies, generalment amb el que tinc a la nevera: una sopa de reaprofitament. A casa la fèiem per sopar molts cops, l’expert era el pare, arreplegava els que estava a punt de fer-se malbé i ens feia unes escudelles meravellosos. Aahhh... i a l’estiu també, la mare la refredava amb gel a la pica, i servides fredes una bona font de líquid per aguantar la calor.

    

Conill amb llimona i all

L'Ada Parellada al seu Instagram penja vídeos amb diverses receptes fàcils i ràpides, “Cuina amb barnús”, però també el Santi, el seu home i cuiner del Semproniana, els diumenges ensenya a cuinar-ne, i són molt interessants. M'agrada la manera de cuinar del Santi en aquest vídeo per que és poc ortodoxa, i jo també ho sóc de poc ortodoxa!

Aquesta recepta és la meva versió de la que el Santi va fer un diumenge al matí i que podeu veure aquí.

A la versió del Santi veureu que fa servir ceba ja sofregida i que li posa menys alls que jo, també posa un alcohol diferent i la picada també la varia una mica... ja dic, aquesta és la meva versió.

Ingredients:
- 1 conill tallat petit (amb el fetge)
- 2 cebes tendres
- 4 grans d’all
- suc d’una llimona
 - la pell de la llimona ratllada fina
- un raig de xerès sec
- herbes aromàtiques (farigola, romaní, llorer)
- cúrcuma
- mitja branca de canyella
- Sal i pebre
- Oli d’oliva
- ametlles i avellanes
- 1 carquinyoli
- un raig de vi blanc

Enrossir el conill en una cassola, ben enrossit.
Mentre, picar la ceba i els alls, reservar.
Extreure el suc de la llimona i ratllar-ne la pell finament i procurant no ratllar la part blanca (amargaria), reservar.
 
Fregir el fetge del conill i posar-lo en un pot per després fer-ne la picada juntament amb unes ametlles, avellanes, el carquinyoli i el raig de vi blanc (jo l’he fet amb la batedora elèctrica però la podeu fer al morter).
 
Un cop el conill estigui ben enrossit, enretirar-lo i reservar.
A la cassola posar-hi les cebes i l’all, afegir-hi les herbes aromàtiques escollides, jo hi he afegit cúrcuma també. Deixar fer uns minuts amb la cassola tapada.
 
Afegir el conill novament a la cassola, salapebrar-lo (en Santi també ho fa ara malgrat la queixa de l’Ada, però és que jo també ho faig molts cops), juntament amb el suc de llimona, la pell de la llimona ratllada i el xerès sec.
Deixar al foc una estona, remenant de tant en quant per que es barregi bé tot.

Enretirar la fulla de llorer (jo sols hi he posat una fulla) i la mitja branca de canyella.
Afegir-hi la picada, remenar i deixar una estona que s’integrin tots els ingredients.
 
Bon profit!