Cuina! o barbàrie

Fa temps, abans del confinament, vàrem anar, amb la família a Vilanova de Sau, a la Fira de bruixeria que hi fan... Entrarem a dinar a un restaurant de l’entrada del poble, El Ferrer del Tall... i... oohhh... quina meravella, quin descobriment! 

Fins que no vàrem estar confinats tres mesos, no vaig descobrir la seva cuinera. Maria Nicolau, va esdevenir una de les persones més seguides, o almenys comentades, a Twitter durant aquests mesos que estàvem tancats a casa. Molts, varen tornar a cuinar, molts varen descobrir que no els era tan difícil posar-se a la cuina, altres receptes que mai havíem provat de fer, potser per por (quina porchetta!!). 

En acabar el confinament, els seus comentaris a les xarxes va esdevenir obligats de seguir, i quan va publicar el seu llibre, amb un nom provocatiu, va ser obligat de fullejar, i un cop ho fas, estàs obligat a llegir-lo. 

Aquí us deixo l’entrevista que li fa un altre gran, l’Antoni Bassas al diari Ara. Sols una nota, jo encara faig sopa (escudella) per sopar molts dies, generalment amb el que tinc a la nevera: una sopa de reaprofitament. A casa la fèiem per sopar molts cops, l’expert era el pare, arreplegava els que estava a punt de fer-se malbé i ens feia unes escudelles meravellosos. Aahhh... i a l’estiu també, la mare la refredava amb gel a la pica, i servides fredes una bona font de líquid per aguantar la calor.

    

Conill amb llimona i all

L'Ada Parellada al seu Instagram penja vídeos amb diverses receptes fàcils i ràpides, “Cuina amb barnús”, però també el Santi, el seu home i cuiner del Semproniana, els diumenges ensenya a cuinar-ne, i són molt interessants. M'agrada la manera de cuinar del Santi en aquest vídeo per que és poc ortodoxa, i jo també ho sóc de poc ortodoxa!

Aquesta recepta és la meva versió de la que el Santi va fer un diumenge al matí i que podeu veure aquí.

A la versió del Santi veureu que fa servir ceba ja sofregida i que li posa menys alls que jo, també posa un alcohol diferent i la picada també la varia una mica... ja dic, aquesta és la meva versió.

Ingredients:
- 1 conill tallat petit (amb el fetge)
- 2 cebes tendres
- 4 grans d’all
- suc d’una llimona
 - la pell de la llimona ratllada fina
- un raig de xerès sec
- herbes aromàtiques (farigola, romaní, llorer)
- cúrcuma
- mitja branca de canyella
- Sal i pebre
- Oli d’oliva
- ametlles i avellanes
- 1 carquinyoli
- un raig de vi blanc

Enrossir el conill en una cassola, ben enrossit.
Mentre, picar la ceba i els alls, reservar.
Extreure el suc de la llimona i ratllar-ne la pell finament i procurant no ratllar la part blanca (amargaria), reservar.
 
Fregir el fetge del conill i posar-lo en un pot per després fer-ne la picada juntament amb unes ametlles, avellanes, el carquinyoli i el raig de vi blanc (jo l’he fet amb la batedora elèctrica però la podeu fer al morter).
 
Un cop el conill estigui ben enrossit, enretirar-lo i reservar.
A la cassola posar-hi les cebes i l’all, afegir-hi les herbes aromàtiques escollides, jo hi he afegit cúrcuma també. Deixar fer uns minuts amb la cassola tapada.
 
Afegir el conill novament a la cassola, salapebrar-lo (en Santi també ho fa ara malgrat la queixa de l’Ada, però és que jo també ho faig molts cops), juntament amb el suc de llimona, la pell de la llimona ratllada i el xerès sec.
Deixar al foc una estona, remenant de tant en quant per que es barregi bé tot.

Enretirar la fulla de llorer (jo sols hi he posat una fulla) i la mitja branca de canyella.
Afegir-hi la picada, remenar i deixar una estona que s’integrin tots els ingredients.
 
Bon profit!

Mantega tofonada, un productor, un cuiner i una parada de mercat

MOLÍ DE GER és una formatgeria que es troba a Ger, a la Cerdanya, en Pere fa uns formatges excepcionals i, des de fa poc, mantega. Una mantega amb una textura trencadissa, i amb gust a llet, però llet de veritat.
Si teniu ocasió de passar per allà, no dubteu a visitar la formatgeria, també tenen un petit local on es pot fer un tast dels diferents formatges, i algun embotit, i comprar-ne.
Si no us podeu desplaçar fins allà, a Barcelona han obert, junt amb un soci, una formatgeria, DOTZE GRAUS, al carrer Bailén a tocar de Travessera de Gràcia. Allà trobareu els seus productes i altres d'artesans d'arreu. Deixeu-vos aconsellar, no en sortireu defraudats.
Si en voleu saber-ne més, visiteu el seu web MOLÍ DE GER, i el facebook de DOTZE GRAUS o el seu Instagram.

CA L'IGNASI, a Cantonigròs, és una parada gairebé obligatòria si aneu per Collsacabra. Aquest restaurant, com diu ell, escenifica Collsacabra al plat. L'Ignasi és un gran cuiner, i la Laia, que porta la sala, us aconsellarà magníficament com acompanyar les obres d'art de l'Ignasi amb un bon vi. Ell va ser qui va mostrar la recepta de mantega tofonada al seu instagram i, com jo tenia mantega de Molí de Ger... Em vaig animar a fer-ne... Magnífica!
Podeu visitar el seu web, o també hi ha plats per endur a punt d'escalfar a casa, CA L'IGNASI, CASA DE MENJARS.

SOLEY, la centenària parada del Mercat de la Boqueria (1864), és el lloc on pots trobar allò que cerques i no saps on buscar. Una parada que ha sabut actualitzar-se constantment, aportant productes d'arreu del món al costat dels que són ben nostres. Amics dels picants: és una parada imprescindible per cercar els condiments picants que necessiteu.
Podeu visitar el seu web, SOLEY BOQUERIA.

MANTEGA TOFONADA

Ingredients:
- 1 mantega i mitja de Molí de Ger
- Tòfona de Soley Boqueria (jo en vaig fer servir mitja)
 
Deixar que la mantega agafi la textura de pomada, millor tallar-la a daus i deixar-la en un bol que vagi agafant-ne la textura.
Ratllar la tòfona.
Un cop la mantega estigui pomada, barrejar-la amb ajut d'una espàtula, quan estigui ben barrejada, afegim la tòfona i barregem bé.
Preparem un recipient, el folrem amb un paper film per tal que, després, es pugui treure la mantega còmodament.
Jo vaig posar-la directament en una carmanyola de vidre, com que no l'he de servir, l'agafo directament i la tinc tapada a la nevera.
La deixem reposar a la nevera un o dos dies, si aguanteu sense menjar-ne abans!

Gambes saltejades amb pernil i all

Avui, gairebé sense introducció, senzillament tenia els ingredients a la nevera, i en obrir-la vaig pensar que em venia de gust.

Ingredients:
- gambes pelades
- 2 o 3 grills d'all
- daus petits de pernil ibèric
- julivert
- oli d'oliva verge
- sal
 
Els daus de pernil els vaig fer ben petits (com podeu veure a la fotografia).
Els grills d'alls també picats petits. El julivert picat.
Posar en una paella una mica d'oli d'oliva i els daus de pernil, donar-hi voltes i afegir els alls.
Abans no es comencin a coure (que no es cremin), afegir les gambes, donar unes voltes i quan gairebé estiguin al nostre gust (a mi no m'agraden massa cuites), afegir el julivert i la sal (al gust). Donar unes voltes i servir.