Costelletes de conill

M'agrada el conill, i aquest cop l'he fet ràpid, i senzill, i ha quedat d'allò més bo.

Ingredients:

- unes costelletes de conill
- xerès
- sal
- pebre
- all en pols
- oli d'oliva verge

En una paella saltejar, amb oli, les costelletes de conill, salpebrades i amb un xic d'all en pols.

Quan comencin a daurar tirar un raig de xerès (pot ser conyac o un altre alcohol), i cremar, quan s'apagui deixar uns minuts més i servir. 

Sofregit català

Abraham Simon ens explica com fer un sofregit.

La caramelització de la ceba és el punt clau i la diferència entre el sofrito, que sols pocha la ceba, i el nostre sofregit.

Tarta de formatge de Nandu Jubany

Nandu Jubany és un dels cuiners que, durant el confinament, ha fet vídeos amb receptes. Cap de les receptes no té pèrdua, però aquesta és molt llaminera. La vaig fer pel primer dia de trobada familiar després de dos mesos i mig de confinament, i va agradar a tothom. Jo la vaig fer amb la meitat dels ingredients, per que el meu motlle no era tan alt com el del Nandu.

Aqui podeu veure el vídeo del Nandu:

Ingredients:
- 500 gr de formatge tipus Philadelphia
- 15 gr de idiazabal
- 3,5 ous (en vaig batre un i en vaig posar la meitat)
- 200 gr de sucre
- 250 ml de nata líquida
- 12,5 gr de maizena


Escalfar el forn a 250ªC.

Forrar un motlle amb paper de forn, al vídeo podeu veure com ho fa en Nandu. En aquesta altre recepta, ho fan mullant el paper per que s'adapti bé al motlle, és una altre opció.

Barrejar tots el ingredients amb l'ajut d'un braç elèctric.
Posar la barreja dins el motlle.
Enfornar i baixar la temperatura a 220ºC.
Cada forn és un món, jo li vaig tenir 30 minuts.

Durant els vídeos, el fill del Nando dibuixa la recepta, aquí la recepta del pastís de formatge:

Magdalenes de cacao

Algunes notes: he posat farina de civada per què en tenia una mica i la volia aprofitar. He afegit cacao pur, i no he augmentar la quantitat de sucre, al meu gust han quedat just al punt que m'agraden de dolç (no en excés), si us agrada molt el dolç potser que poseu una mica més de sucre o mel o feu servir alguna xocolata en pols que ja porti sucre.

Les ametlles les podeu picar i afegir a la massa, se'm va ocórrer a última hora i per això vaig optar per enfonsar-les al mig de la massa.

Ingredients:

- 125 gr d'ous (en el meu cas 2 ous)

- 125 gr de sucre

- 100 gr de farina

- 25 gr de farina de civada

- 2 cullerades soperes rasses de cacao pur

- 4 gr de llevat Royal

- 125 ml d'oli d'oliva verge

- canyella

- ametlles crues

Escalfem el forn a 210ºC

Batem els ous, hi afegim el sucre i continuem baten, no cal que arribi a blanquejar, afegim la canyella i l'oli.

Un cop estigui tot integrat, afegim les farines i el llevat tamisats.

Barregem bé.

Aconsello posar les cassoletes de paper dins algun motlle més rígid, això ajuda que pugin per que la cassoleta no s'obre.

Omplir-les de manera que no arribi la massa a dalt, després creixeran.

Jo he enfonsat una ametlla crua al mig de cada massa per magdalena.

Enfornar durant uns 15 o 20 minuts, segons els forns. Anar-ho controlant de la manera tradicional de punxar, si surt el punxó net es que estan al punt.

Amanida de cap de vedella, fonoll, api i poma

M'agrada molt el cap de vedella, tant amb cap-i-pota o amb callos, com amb amanida. A l'estiu són amanides que es poden tenir a la nevera i que refresquen.

Aquest cop li he fet la vinagreta que ja havia fet en aquesta amanida d'espinacs, però també estaria bona amb alguna salsa amb iogurt.

Ingredients:

- cap de vedella

- api

- fonoll

- tàperes

- poma golden

- sal

Per la vinagreta:

- oli d'oliva verge

- all

- suc d'una llimona

- mel

- un punt de mostassa

Amb l'ajut d'una mandolina llesquem ben fi l'api, el fonoll i la poma, ho posem en un bol.

Tallem a daus petits el cap de vedella i els afegim al bol.

Piquem les tàperes i també les afegim al bol. Salem i remenem.

Per la vinagreta posem en un vas alt tots els ingredients i els triturem amb un braç elèctric.

Amanim l'amanida del bol, remenem i deixem reposar.

Si es vol s'hi pot afegir pebre i també ceba.

Caponata siciliana

Conec a Julie Andrieu pel seus programes a la TVFrance; he vist que ara els fan a la TVE.

Ja a l'any 2015 en vaig penjar una recepta del seu programa a la TVFrance, una quiche de rilletes de porc.

L'altre dia vaig veure el programa dedicat a la ratatouille i, en el programa, una siciliana resident a França, cuinava una caponata siciliana. A TVE el vídeo ja no està disponible, i a la TVFrance tampoc, però si que la recepta està al web de la Julie.

Tenia pendent de fer la recepta, i en tenia buscada una recepta al web de Giallozafferano, on diversos xef expliquen les seves receptes de cuina italiana.

Aquí hi ha el resultat, boníssima l'endemà, freda, malgrat que atemperada també és molt bona. Ideal per acompanyar el conill confitat de l'altre dia. Hi he posat de la meva part, l'all.

Ingredients:

- 1 albergínies

- 2 branques d'api

- 1 ceba blanca

- olives verdes

- pinyons torrats

- quatre tomàquets pera

- alfàbrega

- 1 cullerada sopera de tàperes

- 1 cullerada sopera de concentrat de tomàquet

- un polsim de sucre

- 1 cullerada sopera de vinagre de poma

- oli d'oliva verge

- sal

- 4 grans d'all

Rentar i tallar les albergínies a daus i posar-les en sal, hi ha receptes que no les pela, jo ho he fet.

Treure els fils de l'api i tallar a daus de una mida semblant a l'albergínia. Posar en aigua bullint durant deu minuts. Colar i reservar.

Tallar la ceba a daus petits i sofregir en una cassola, juntament amb els alls picats, a foc mig. Quan comenci a ser transparent, afegir l'api i deixar una estona, uns cinc minuts. Reservar.

Mentre, escórrer les albergínies, i esbandir-les per treure la sal, prema-les amb les mans per que també treguin una mica d'aigua. Sofregir-les en una paella amb poc oli durant uns 10 minuts. Reservar.

Pelar els tomàquets i treure'n les llavors, tallar-los a daus.

Afegir a la ceba i api, el tomàquet i el concentrat de tomàquet, deixar reduir i afegir les olives, les tàperes, el vinagre i el sucre. Quan hagi cuit una estona, afegir les albergínies i els pinyons torrats. Per últim l'alfàbrega picada

És bo menjat al dia següent, i fred.

Ous de confinament amb rösti i cansalada

El repte gastronòmic aquesta setmana de confinament, per promoure els consum de productes de proximitat, convocat pel Pep Nogué, han estat els ous.

Després de donar-li mil voltes, he optat per fer una recepta senzilla. Les patates Kennebec són de Trumfos del Pirineu; els ous, d'Ous de Calaf; la cansalada és de porc Duroc; la mantega Cadí; també he fet servir pebre de la Vera (vermell fumat).

Ingredients:

- 2 patates kennebec

- una cullerada sopera de mantega

- 1 ou

- oli d'oliva verge

- pebre vermell de la Vera

- escames de sal

- tres llesques fines de cansalada curada

Primer ratllem les patates; posem la mantega en una paella amb un rajolí d'oli i, quan estigui desfeta, hi tirem les patates ratllades, amb sal i, si voleu, pebre. Les repartim i premem tot donant forma de truita. Ho deixem al foc mig, sacsejant la paella de tan en quan. Després li donem la volta i el coem de l'altre costat. Ha de quedar daurat, malgrat que, a mi, no m'agrada que quedi massa torrat.

Piquem ben petits els talls de cansalada i els passem per la paella fins que quedin cuits al nostre gust.

Torrem una mica, sols una mica sense que es cremi, de pebre de la Vera en una paella per que tregui l'aroma.

Posem aigua al foc per que bulli.

En un bol posem un paper film com si el volguéssim folrar, deixant un tros llarg per fora, pintem l'interior amb una mica d'oli, hi posem un ou (sense closca); tanquem el paper film com si fos un saquet i el tanquem (amb un cordill va be). Posem el saquet dins l'aigua bullint i ho deixem fins que veiem que la clara és cuita però el rovell no.

Posem el rösti en un plat, a sobre la cansalada, deixant un foradet al mig per posar-hi l'ou. Amanim l'ou amb el pebre i les escames de sal.

Conill confitat

Abraham Simon és un divulgador gastronòmic que durant aquest confinament ha estat penjant vídeos amb receptes de cuina tradicional, també ha participat en el programa Girona Excel·lent, un segell de qualitat agroalimentària.

“L’Abraham és un franctirador, un forassenyat que defensa la cuina de tota la vida no perquè sigui del país, sinó perquè és un dels millors bagatges culturals que tenim els catalans. Cultura en majúscules” (article sense aquí).

També és autor del llibre Les Cassoles de Girona: receptes tradicionals a foc lent.

Girona excel·lent és un segell agrolimentari mitjançant el qual es reconeix els millors productes de la província de Girona. Mitjançant tast a cegues dels millors cuiners, enòlegs i crítics gastronòmics, són seleccionats entre productes elaborats totalment a les comarques gironines. És una iniciativa de la Diputació de Girona.

La recepta em va agradar des del moment que vaig veure, en directe (podeu veure'n el vídeo aquí), l'Abraham explicant-la i, després de provar-la, esdenvindrà una de les receptes assídues a la cuina de casa. Jo hi he posat, a més i seguint el consell opcional del mateix Abraham, vi blanc, i també una branca de farigola.

Ingredients:

- un conill a trossos

- mig got de vi blanc

- dos fulles de llorer

- una branca de farigola

- una cabeça d'alls

- una cullerada de postres de grans de pebre

- sal

- pebre

- oli d'oliva verge

Aconsello fer-lo en una cassola de fang i tenir a mà difusors pel foc, per tal d'aconseguir una baixa temperatura per fer el confit.

Jo acostumo a fer servir el vi blanc Vailet de Celler Espelt, la seva qualitat és genial, i això el fa bo per cuinar i té un preu assequible.

Primer salpebrem generosament, sense por, el conill.

Posem oli al fons de la cassola escollida i anem posant els talls de conill a dins la cassola, no hi ha problema per que uns quedin a sobre, quedaran tots coberts.

Posar-hi el vi blanc, cobrir totalment amb oli d'oliva. Deixeu que passi un dit per sobre el conill.

Afegir-hi el llorer, la farigola, els alls, separats però amb pell, i els grans de pebre.

Posar sobre un difusor (en el cas de cuina a gas), i amb el foc una mica alt, fins que s'escalfi l'oli, aleshores baixem el foc al mínim. No ha de coure, si veiem que s'escalfa més del desitjat, tot i tenir el foc al mínim i en un de petit, hi podem posar un altre difusor a sota, i anar afegint difusors si cal.

Jo li vaig tenir una hora i mitja, però només cal anar comprovant que estigui tendre i gairebé es desfaci.

Deixar refredar a la cassola. Es pot menjar tebi, o fred (fred està genial).

Posar en una recipient i guardar a la nevera.

Xai de confinament amb iogurt i arròs basmati

Un cop més, i mentre es pugui, m'afegeixo al repte convocat pel Pep Nogué de cuina en confinament, amb producte de proximitat, aquest cop amb xai, #xaideconfinament

Per aquesta recepta m'he inspirat en una recepta grega del llibre Grecia-Gastronomia, de l'editorial Phaidon. Aquest editorial té una col·lecció de llibres de gastronomia de diferents països molt interessant. De moment sols tinc aquest i el del Japó.

Els productes: l'espatlla de xai és de l'Aragó, no en tenien de més proper; els ous de Calaf, de la parada del mercat de l'Abaceria; els iogurts grecs de La Fageda; la mantega Cadí; el llard Carnia, que té l'origen al mercat de la Boqueria; els alls de la parda Javier i Rosario fruits secs i espècies del mercat de l'Abaceria; el vi blanc Espelt Vailet DO Empordà; l'arròs basmati marca Bonpreu que l'empaqueten a la Càmara Arrtossera del Montsià.

Ingredients:

- mitja espatlla de xai

- tres iogurts grecs

- dos ous

- 120 gr d'arròs basmati

- llard

- un raig de vi blanc

- una fulla de llorer

- sal i pebre

- una cabeça d'alls

- una cullerada sopera de mantega

- aigua

Escalfem el forn a 180ºC.

Salpebrem l'espatlla de xai i a freguem amb el llard. La posem en una safata per anar al forn, escampem els alls al voltant, la fulla de llorer, ho ruixem amb el vi blanc i afegim una mica d'aigua.

Ho enfornem durant una mitja hora que girarem l'espatlla i la ruixarem amb el seu suc, si cal afegim una mica més d'aigua.

Coem l'arròs uns minuts menys del que diuen les instruccions, per que s'acabarà de coure amb l'espatlla més tard.

Un cop l'espatlla estigui cuita i daurada, la posem a un costat de la safata, conservant-hi el seu suc, però traient els alls i pelant-los. Al costat posem l'arròs i a sobre els alls pelats. Si veiem que no hi ha suc o està massa sec, hi afegim aigua.

Deixatem els ous i afegim els iogurts, barregem be. Escampem la barreja per sobre l'espatlla i l'arròs. Pintem la capa de iogurt amb la mantega fossa i gratinem.

Empanada de salmó amb mascarpone i endivies

Cuina total de confinament i d'aprofitament de rampoines. M'encanta obrir la nevera i mirar que hi ha i, del que hi ha, fer-ne un plat, més o menys reeixit, però bo, o almenys menjable. Aquest ha sortit força bo. Evidentment, cadascú hi pot posar les restes que trobi a la nevera, es tracta de cuina d'aprofitament. He fet servir una massa d'empanada quadrada i l'he doblegat per la meitat. També es podria fer amb massa de pasta de full, tenint en compte que, el temps de cocció és més curt.

Ingredients:

- 1 o 2 talls de llom de salmó

- 1 ceba petita

- 1 endivia

- 2 cullerades soperes plenes de mascarpone

- 1 cullerada sopera d'anet sec (no en tenia de fresc) rassa

- pebre negre

- sal

- all en pols

- 2 ous

- 1 cullerada de cafè de mostassa de Dijon

- 2 cullerada sopera rassa de tàperes

- el suc de mitja llima

- 1 fulla de massa d'empanada

Escalfar el forn a 210ºC.

Treure les espines que pugui haver en el llom de salmó i tallar-lo a daus petits. Reservar en un bol. Afegir el suc de la mitja llima, salpebrar, afegir l'anet, l'all (al gust o no posar-n'hi) i remenar.

Picar les tàperes el més finament possible i afegir al bol.

Picar la endívia i afegir-la a bol. Picar-la al gust, jo l'he picat fina.

Pica fina la ceba i afegir-la també.

Remenar, afegir el mascarpone i remenar bé.

Batre un ou amb la cullerada de mostassa i afegir al bol, remenar.

Estendre la massa d'empanada sobre una safata d'anar al forn. Omplir una meitat de tal manera que es pugui doblegar l'altre per sobre per poder tancar l'empanada, i sense arribar als extrems. Batem l'altre ou i pintem els extrems que hem de tancar, tanquem i marquem amb una forquilla.

Amb l'ou batut que ens queda, pintem la empanada i fem uns forats amb la forquilla.

Enfornem durant uns 30 minuts (depèn del forn)

Macarrons de confinament

Responent a la crida del gran cuiner i pedagog gastronòmic, Pep Nogué, vaig fer aquesta recepta de macarrons. 

A ciutat, en moment de confinament, no sempre pots trobar el que vols, però vaig comprar els ingredients, alguns de proximitat, a botigues petites del barri on estic confinada que intenten sobreviure cada dia. 

Els alls tendres, magnífics, de la verduleria Roldan que té molt producte del parc agrari del Baix Llobregat; les mandonguilles de la polleria del barri, Casa Planes, que tenen obrador i les fan ells; el sofregit de tomàquet un de conserva que és el que

acostumo a fer servir quan no el faig jo, el de Conserves Ferrer, m'agrada molt; i finalment la pasta, Rumbo, d'una botiga petita de productes italians que acaba d'obrir al barri, just quan em entrat en confinament, i més que mai, necessiten clients; la barreja d'herbes és de la parada Javier i Rosario Fruits secs i Espècies del Mercat de l'Abacederia; el formatge emmental ratllat és de Granja Armengol; el vi ranci, Etim DO Montsant, un dels millor que he provat.

Ingredients:

- 120 gr de macheroncelli rigati núm. 7

- 1/2 pot de sofregit de tomàquet Ferrer

- 6 mandonguilles de pollastre

- un manat d'alls tendres

- un raig generós de vi ranci

- sal

- pebre

- herbes aromàtiques

- formatge emmental ratllat

- sal i pebre

- oli d'oliva verge

En una cassola petita (les quantitats són per una ració generosa), fregir les mandonguilles i reservar.

En la mateixa cassola posar els alls tallats a rodanxes petites amb un rajolí d'oli d'oliva, sal i pebre, i les herbes aromàtiques. Deixar coure remenant i vigilant.

Quan estigui gairebé a punt, tirar-hi el vi ranci i deixar que evapori l'alcohol.

Afegir el tomàquet i les mandonguilles, deixar que faci xup-xup i redueixi una mica.

Mentre haurem bullit la pasta seguint la recomanació del fabricant, jo l'he deixat dos minuts menys per que l'he acabat de coure a la cassola amb la salsa i les mandonguilles. Reserveu una mica de l'aigua de coure la pasta.

Molt important: la salsa espera a la pasta, mai a l'inrevés.

Afegir la pasta a la cassola amb les mandonguilles, i deixeu coure els temps que li manqui a la pasta, si veieu que li manca líquid, afegiu una mica l'aigua de coure la pasta que hem reservat, al gust, segons la voleu més o menys seca.

Al servir empolsinem amb el formatge per sobre.

Homenatge a Gastropadi: panela marroquí

Fa pocs dies ens donaven la notícia: Gastropadi, José, ens ha deixat. Ens ha deixat orfes de la seva amistat, de la seva companyia a les trobades de gastroblocaires, als esmorzars de forquilla... Compartint receptes, complicitats, xerrades.

El grup de gastroblocaires li volem retre homenatge amb el que ens va unir, una recepta. Jo he escollit aquesta, pastela marroquí, estreta del seu blog, Gastropadi.

I també des d'aquí, una forta abraçada a la Montse i a l'Aida.

El trobarem a faltar, per que com diu un altre gastroblocaire, el millor dels blogs són els bloguers.

He fet la recepta amb la meitat de les quantitats, estic confinada sola i m'anava millor, podeu veure la recepta original a l'enllaç de Gastropadi.

No he posat sal al brou, he preferit salar, individualment, la ceba i el pollastre a les paelles.

Ingredients:

Pel brou de pollastre:

- 1 pit de pollastre

- 1 anis estrellat petit o mig

- 6 grans de pebre

- 1 una branca petita de canyella

- 1/2 cullerada petita de comí

- aigua fins a cobrir el pollastre

Per la ceba:

- 1 ceba gran

- 1 ou

- cilandre fresc

- julivert fresc

- sal

- oli d'oliva verge

- 2 grans d'all

Per acabar el plat:

- 1/2 cullerada de Ras-el-Hanout

- 60 gr d'ametlla torrada

- sucre glas

- canyella

- 1 un rotllo de pasta brick

- sal

- oli d'oliva verge

- mantega

Encendre el forn a 180ºC.

Primer posar els ingredients del brou al foc. Ha de bullir uns 20 minuts.

Traiem el pollastre i el desfilem. Reservem el brou.

En una paella, amb una mica d'oli aromatitzem el pollastre amb el Ras-el-Hanout i sal, no hi poseu massa oli, ja que amb la pasta brick millor que estigui sec. Reservem.

Tallar la ceba a juliana i els alls a làmines ben fines. Sofregir en una paella, salar. Quan estigui transparent hi afegim dues cullerades el brou de pollastre que hem reservat, el cilandre i el julivert picats (la quantitat... al gust).

Quan hagi reduït el líquid (recordeu que ha de quedar sec), afegir-hi l'ou i barrejar com fent un remenat. Reservar.

Picar les ametlles i reservar.

Fondre la mantega i preparar el motlle i la pasta brick.

Pintar el motlle amb mantega.

Pintar els fulls de pasta brick amb mantega i cobrir el motlle, de manera que quedi part de la pasta a fora per tancar-la. Jo he posat dues fulles, untades en mantega.

Al fons posar primer el pollastre repartit, a sobre la ceba i acabar amb l'ametlla.

Tancar i, si fos necessari acabar-ho de tancar bé amb una altre fulla de brick per sobre.

Enfornar uns 30 minuts, fins que quedi torrada. Emposinar amb sucre gals i canyella (alguna de les fotos l'he fet abans de posar-li el sucre i la canyella).

Com deia en gastropadi al final de les seves receptes: Que vagi de gust!!!

Pastís de patata i vedella amb formatge blau ceretà

Sempre m'han agradat els pastissos de patata, tan si són de peix (tonyina, salmó...) com si són de carn. Aquest cop hi he afegit dues coses, cap de vedella que tenia a la nevera de confinament i formatge blau ceretà del Molí de Ger (quina meravella).

Ingredients:

Pel puré de patata:

- 3 patates grans

- 1 cullerada de mantega

- 1 cullerada de nata agra

- sal i pebre

Pel farcit:

- 300 gr de carn picada de vedella

- 150 gr de cap de vedella cuit

- 3 grans d'all

- 4 xampinyons mitjans

- 1 cullerada petita de pasta de tomàquet

- 1 ceba tendra

- unes 12 llesques de formatge blau ceretà

- 1 raig de vi ranci

- sal i pebre vermell

- oli d'oliva verge

- formatge emmental per a gratinar

Pelem i tallem a daus les patates i les posem a bullir amb aigua amb sal.

Un cop estiguin llestes, les escorrem i les posem en un bol.

Les aixafem amb l'ajut d'una forquilla i afegim, encara en calent, la mantega. Continuem aixafant. Afegim la nata agra i aixafem fins a aconseguir una massa uniforme. A mi no m'agrada que quedi massa fina, m'agrada notar la patata.

Mentre en un bol barregem la carn, el cap de vedella picat el més petit que poguem, els tres alls triturats amb l'aixafador d'alls, sal, pebre vermell, la ceba tendra també picada petita. Ho barregem i ho posem en una paella amb oli al foc.

Piquem els xampinyons també petits.

Remenem la paella poc a poc, deixant que evapori l'aigua. Quan veiem que la carn és cuita, afegim la pasta de tomàquet i el raig de vi ranci. Ho deixem reduir i afegim els xampinyons, remenem fins que no surti vapor i quedi la barreja seca, o gairebé seca.

Estenem una cap de puré de patata en una safata, a sobre hi posem la carn.

Posem les llesques de formatge blau ceretà sobre i tapem amb la resta de puré de patata.

Estenem l'emmental ratllat per sobre, hi tirem una mica d'oli (si ho preferiu, mantega).

Enfornem, a 210ºC, dalt i baix, uns quinze minuts.

Per acabar gratinem fins que quedi al nostre gust.

(c)SaraMaria

Coliflor amb beixamel

Vaig veure en algun lloc, aquests dies de confinament, una manera de coure la coliflor sencera que em va semblar molt interessant, ho vaig veure i no en vaig prendre nota d'on... consisteix en fer-la a la papillota, embolicar la coliflor, sencera, en paper d'alumini, completament segellat i posar-la al forn. Jo la vaig coure a 180ºC durant mitja hora, potser tres quarts. Qui ensenyava com fer-ho, després la tallava a llesques i la passava per la planxa... Genial.

També volia provar una de les receptes que en Raul Balam ens ha ensenyat aquests dies al seu Instagram, una beixamel que fa la seva mare, la Carme Ruscalleda, el secret és que hi posa xerès!

Malgrat sembli que hi ha poca farina, és suficient, us ho asseguro.

Ingredients:

- 400 gr de llet

- 200 gr de nata líquida

- 16 gr de farina

- 18 gr de mantega

- 5 gr de sal

- pebre blanca

- nou moscada

- 10 gr de xerès sec

- una col cuita com explico a la introducció

- tres talls de cansalada cuita (no fumada)

- tres cullerades soperes de tomàquet sofregit

- pecorino ratllat

Escalfar la llet i la nata.

En una cassola apart, posar-hi la mantega i la farina, deixar coure, sols 10 segons. Apartar del foc i afegir la sal, el pebre i la nou moscada.

Afegir la llet molt calenta i el xerès, remenar i posar al foc fins que arrenqui el vull durant uns altres 10 segons, tot barrejant amb les baretes. Aquí ell diu que colem i reservem, jo no ho he fet això de colar-ho, m'havia quedar sense cap grumoll.

En una safata per anar al forn, posem el tomàquet sofregit, posem a sobre la coliflor tallada a trossos, la cansalada i la beixamel.

Per sobre el pecorino ratllat.

Posem al forn a gratinar fins que estigui torrat al nostre gust. Si es vol es pot posar una mica de mantega o oli per sobre el formatge, jo no li vaig posar.

Panets Hot Cross Buns o de creu calenta

A la Gemma, molts de vosaltres la coneixeu. El seu blog La cuina de casa, va ser dels primers blogs en català dedicat a la pastisseria. Dona inquieta es va anar formant fins, finalment, dedicar-se al que era la seva passió. Ara també té el seu lloc a la revista Cuina i al web de la revista hi podem trobar més receptes, una aquesta de Hot cross buns.

L'he fet una mica diferent, no hi poso panses, no hi faig la creu ni els pinto amb mel... Us recomano que llegiu la recepta original.

Els hot cross buns són uns briox condimentats amb espècies i, generalment amb fruites, que es fan a alguns països anglosaxons per marcar la fi de la quaresma. La creu de crucifixió de Jesús, és la creu que se'ls hi fa a sobre i, les espècies representen les utilitzades en el seu enterrament.

Hi ha algunes superticions al voltant d'aquests panets, diuen que en cas de viatge marítim protegeixen del naufragi. I que si es pengen a la cuina, protegeixen del incendis (font: wikipedia).

(c)SaraMaria

Ingredients:

- 500 gr de farina de força

- 75 gr de sucre

- 10 gr de sal

- 25 gr de llevat de forner

- 300 gr de llet

- 40 gr de mantega pomada

- 1 ou

- la pell d'una llimona ratllada

- dues culleradetes d'especies: nou moscada, pebre negre, clau

- oli d'oliva verge

- aigua per pintar-los

Encendre el forn a 210ºC.

Barrejar en un bol la farina, el sure, la sal i les espècies.

Dissoldre el llevat en llet tèbia i afegir al bol. Barrejar.

Batre l'ou i afegir-lo juntament amb la pell de la llimona ratllada molt finament.

Amassar fins que la massa sigui fina i brillant.

Afegir-hi la mantega pomada poc a poc. Fer-ne una bola i deixar fermentar tapada, fins que dobli el volum.

Dividir la massa en dotze parts i fer-ne boles en una superfície untada amb oli.

En una safata posar les boles en files de quatre per tres, separades un dit entre elles, per tal que quan tornin a fermentar, acabin unint-se. Deixar fermentar una hora o fins que quedin unides.

Pintar amb aigua la superfície de les boles i enfornar durant 15 minuts, o fins que estiguin daurades.

Deixar-los refredar sobre una reixa.