*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 23 d’agost del 2010

Broquetes de pollastre i meló

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'última classe del David Lienas, gràcies a l'Espai Consum de Bonpreu, va ser refrescant, especialment aquesta broqueta. Jo l'he fet amb reducció de vinagre de Módena per què no tenia Pedro Ximénez. I el meló verd era el de pell de gripau de sempre.

Ingredients:
- 2 pits de pollastre (es pot substituir per magret d'ànec)
- 200 gr. de meló d'Israel (allargat i verd per fora, pràcticament blanc per dins)
- 200 gr. de meló de Cantaloup
- sal
- pebre vermell picant
- comí
- orenga
- oli d'oliva verge
- 100 ml de Pedro Ximénez
- sucre
- pell de llimona
- pell de taronja

Posar en remull en aigua les broquetes, així quan les courem no es cremaran.

Reduir al foc el Pedro Ximénez amb una mica de sucre i, opcionalment, a les ratlladures de pell de llimona i pell de taronja. El sucre també és opcional, serveix per que es caramel·litzi més ràpidament.
Quan comenci ha estar una mica dens, el retirem del foc i el deixem refredar.

Partir els melons per la meitat i eliminar-ne les llavors. Fer boles petites amb una cullera de París o una cullera de postres. Reservar-les.

Netejar de greix els pits de pollastre i tallar-los a daus de la mida de les boles de meló. Posar-los en un bol i condimentar-los amb la sal, comí, pebre vermell i orenga. Deixar-ho macerar un parell d'hores com a mínim.

Enfilar els talls de meló i pollastre en les broquetes, escorregudes, alternant-los.
Posar a escalfar una planxa o paella ampla al foc. Regar les broquetes amb oli d'oliva i posar-los a coure a la planxa o paella. Hi ha qui afegeix una mica de sucre al meló per que es caramel·litzi millor.
Quan el pollastre estigui cuit i el meló daurat es retiren del foc, s'escorren i es serveixen amb la reducció de Pedro Ximénez.

dijous, 19 d’agost del 2010

Cóc de comunió

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Els següent cóc del llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs ha estat el coc de comunió o de la iaia Consuelo. El cabell d'àngel l'he comprat al supermercat de llauna, surt molt bo.

Ingredients:
Per la pasta
- 550 gr. de farina
- 150 gr. d'aigua
- 100 gr. d'oli d'oliva
- 70 gr. de llevat de forner
- 70 gr. de sucre
- 2 ous
- un pessic de sal
Per al massapà
- 400 gr. de farina d'ametlla
- 200 gr. de sucre
- 50 gr. d'aigua
- 200 gr. de confitura de cabell d'àngel
- sucre mòlt per empolsar

Preparar el massapà fonen el sucre amb l'aigua en una cassola al foc. Quan el sucre s'hagi desfet del tot, hi afegirem l'ametlla mòlta i ho barrejarem amb compte doncs l'almívar crema. Hem d'aconseguir una massa homogènia, malgrat que no cal que sigui molt espesa doncs l'haurem d'escampar per damunt del cóc; ha de quedar apegalós.

Per la pasta barrejarem en un bol l'oli d'oliva, el llevat, l'aigua, la sal i els ous. Quan aquesta mescla sigui homogènia hi afegirem, de grapat en grapat, la farina. Ho hem de treballar fins a aconseguir una massa elàstica que no s'enganxa a les mans.
Estenem la pasta sobre una safata de forn (jo la vaig posar un paper de forn) i la deixem reposar durant uns 15 minuts. Millor que quedi prima doncs pujarà.

Afegim al damunt de la pasta primer una capa de confitura de cabell d'àngel ben escampada. Després i al damunt d'aquesta una capa de massapà.

Ho enfornem uns 20 minuts a 200ºC. Quan estigui cuit i fred empolsem per sobre sucre mòlt.

Millor prendre fred que no pas tebi.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Frittatina di maccheroni- Truites de pasta

9 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Fa uns dies vaig anar a Cadaqués amb unes amigues napolitanes, el tracte era que jo posava el transport i elles el dinar. Van dur un plat típic napolità “d’anar d’excursió”, a casa a la carn arrebossada en dèiem “carn de muntanya” per què era el típic que la mare ens posava quan anàvem d’excursió, doncs aquestes “truites” són el mateix pels napolitans. És generalment fa servir la pasta que ha quedat del dia abans.

Ingredients:
- pasta, espaguetis o macarrons
- tomàquet ratllat o triturat de pot
- ceba
- ou
- parmesà ratllat
- sal

El dia abans es prepara la pasta amb un sofregit de ceba i tomàquet. Penso que s’hi pot afegir les herbes que vulguem, orenga, alfàbrega, pebre, julivert... Si en tenim fets del dia abans s’aprofiten amb carn.
Es deixen a la nevera amb una carmanyola.

El dia següent es bat un ou, s’hi afegeix parmesà ratllat i la pasta freda. Ben farcit de pasta com veieu a la fotografia.

Es posen en una paella petita al foc amb una mica d’oli i es fan unes truites.
Es mengen fredes.
Són boníssimes!!! I una bona solució per anar a “la muntanya”.

dissabte, 7 d’agost del 2010

Espaguetis amb cloïsses

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La meva àvia per part de pare cuinava força bé, la seva filla, la meva tia no en sap. Però té uns espaguetis que són genials, quan els fa ens llepem els dits, són la seva especialitat. Per Cap d’Any menja llagosta, i congela el brou de bullir-les. En cas que no en tingui en fa un amb galeres, i aquest és amb el que bull la pasta.

Ingredients:
- brou de llagosta o galeres
- espaguetis
- cloïsses
- alls
- oli d’oliva verge
- sal i pebre
- llorer

Primer pica ben petits els alls, forces, amb generositat. Els posa a coure en oli a foc ben lent per què es confitin. Fins i tot els fa el dia abans per deixar-los reposar en l’oli tota la nit i així l’oli prengui més gust.

En una cassola posa l’oli amb els alls confitats i les cloïsses, fins que aquestes es obrin. Retira les que no s’han obert. Sala.

Mentre fa bullir la pasta amb el brou, uns grans de pebre i una fulla de llorer. Quan està cuita segons els instruccions de cada pasta, l’escórrer i la posa a la cassola amb els alls i les cloïsses, li dona una volta i llestos.

A voltes hem pensat posar una mica de vi blanc a l’all i les cloïsses, però us ben asseguro que no cal.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Coc de sardines

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tenia un sopar que he hagut d'anul·lar, m'he quedat a casa i he fet el coc de sardines del llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs i que havia provat quan varem anar en bloc a Vinaròs i em va encantar.

Ingredients:
- 500 gr. de farina
- 125 gr. d'oli d'oliva verge extra
- 250 gr. d'aigua
- 10 gr. de sal
- 20 gr. de llevat de forner
- 1.500 gr. de sardines (neta i sense espina)
- 2 grans d'all
- 2 branques de julivert
- 20 gr. de pinyons

Barregem l'oli, l'aigua, la sal i el llevat un bol. Anem afegint la farina poc a poc sense deixar de treballar-ho (jo ho he fet amb el programa d'amassar de la Kitchenair) fins aconseguir un massa fina que deixarem reposar durant cinc minuts.

Estenem la massa amb les mans en una llanda untada amb oli. Jo hi he posat un paper per anar al forn i he untat el paper. Procurarem que quedi ben fina i amb una mica de vora als quatre costats.
Deixarem reposar la pasta 15 minuts.

Empolsarem la pasta amb una mica de farina i la mullarem amb un raig d'oli.
Disposarem les sardines, pell amunt, obertes pel mig. Han de quedar ben juntes per què al coure disminueixen molt. Al damunt de la sardina hi tornem a tirar un raig d'oli.

Enfornarem el cóc durant 20 minuts a 180ºC. Passat aquest temps hi afegirem els alls i el julivert picat i els pinyons i ho tornarem a enfornar durant 20 minuts mes.

Segueixen aquest bloc