*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 9 de maig del 2011

Tres micuit amb tres coccions

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’André Bonnaure, al curs que vaig fer a l’escola Coquus, ens va ensenyar tres maneres, fàcils i bones, de fer micuit.
Com deia en l’altre post, la que ens va agradar més, per gust i textura, és la feta al microones. Però us penjo les tres per si en voleu provar alguna altre. El pebre de Sichuan l’he trobat a Casa Gispert, i el té Lapsang Souchon a Sans i Sans.

Ingredients pels tres micuits:
Micuit amb pebre de sichuan – escaldat
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- pebre de sichuan
- flor de sal
Micuit amb té fumat – microones
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- té lapsang souchon
- flor de sal
Micuit amb ortigues seques – paella
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- ortigues seques triturades
- flor de sal

Primer de tot cal treure les venes els foies amb molta cura. Cal intentar que especialment l’escaldat quedi més sencer, els altres no cal. Els reservem.

Pel micuit amb pebre de sichuan,
salpebrem al gust els trossos de foie i els posem sobre un paper film. Els anem embolicant com un cilindre amb l’ajut del film tot fent pressió per que quedi compacte. Per tal que quedi ben hermètic l’emboliquem amb una capa més de film i una de paper d’alumini.
Posem una olla al foc amb aigua. Quan bulli apaguem el foc i hi posem el foie ben embolicat. El deixem a dins l’aigua un minut, màxim dos.
El traiem i tal qual el posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb lapsang souchon,
Salem els trossos de foie i els empolseguem amb el té passat pel molinet, be fi.
Cobrim el fons d’una terrina amb paper d’alumini per tal que sigui més fàcil desemmotllar-la (els costats hi podrem passar el fil d’un ganivet fàcilment).

Posem els trossos de foie especiats en un plat o bol i els posem al microones, aquí és important no passar-nos de temps. Per un microones de 900W amb 50 segons n’hi hauria d’haver prou, màxim un minut, depèn de la quantitat de foie que hi hagi. A la foto podeu veure la textura que ha de prendre.

Posem el foie a dins la terrina, la tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb ortigues seques,
Salar i empolsegar amb les ortigues passades pel molinet el foie. Reservar.
Preparar una terrina tal com hem fet amb el micuit anterior.
Posar una paella alta al foc, quan esta ben calenta la retirem del foc i hi tirem el foie especiat. Li donem cinc segons de volta i ho posem dins la terrina.
La tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Si ens cal treure-les abans, amb dues hores al congelador també va bé.

dimarts, 3 de maig del 2011

Cansalada torrada amb patata i espàrrecs

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Inspirada en una recepta de l’Eva Arguiñano.

Ingredients:
- Un tall de cansalada fresca ben gruixut
- una patata
- uns espàrrecs verds
- una branca petita de farigola
- una fulla de llorer
- sal i pebre

Posar en una cassola el tall de cansalada (si cal tallat en dos) coberta d’aigua, afegir la farigola i el llorer i un polsim de sal. Tapar ben tapat i posar al foc mig. Anem vigilant que no es quedi sense aigua. Un cop ben cuita la retirem i li tallem els cantons per que quedin rectes. Reservar.

Pelar la patata i tallar-la en rectangles gruixuts, de la mateixa mida que la cansalada. Posar-los en una cassola amb aigua i sal, tapada, a foc baix, ha de coure sense bullir. Caldrà més temps del normal però hem de vigilar que tinguin consistència i no es trenquin. Reservem.

Netegem els espàrrecs pelant-ne el tall. Reservem.

En una planxa ben calenta amb una mica d’oli, hi posem la cansalada, la patata i els espàrrecs i els deixem coure. Cal que la cansalada quedi ben daurada, que la patata agafi color i que els espàrrecs quedin cuits.

Posar en un plat el tall de patata, a sobre la cansalada i espàrrecs al costat. Salpebrar al gust.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Cargolada

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ha estat el meu aniversari, i com que escollia el menú de diumenge jo, vaig escollir fer una cargolada. La recepta és del Corpus de Cuina Catalana, amb alguna variació.

Ingredients:
- 1 1/4 de cargols nets i escaldats
- 1 ceba grossa
- 3 alls
- 2 tomàquets madurs
- 1 bitxo
- 100 gr. de cansalada viada a daus
- 100 gr. de salsitxa
- 100 gr. de pernil a daus
- 1 cullerada de farina
- 1 got de vi ranci
- oli, aigua i sal
Per la picada:
- julivert
- avellanes torrades
- 2 alls
- xocolata negra

Es saltegen els daus de pernil, cansalada i la botifarra en una cassola i es reserven.
En el mateix oli es posa  a sofregir la ceba picada i els alls picats. Se li afegeix el bitxo i els tomàquets ratllats i es deixa fer a foc suau.
S'afegeix la farina i el got de vi ranci, es deixa evaporar l'alcohol i s'hi afegeixen els cargols. Es deixa a foc suau durant uns 10 minuts.
Es passa pel morter les ingredients de la picada i s'afegeixen a la cassola, es deixa fer a foc suau durant cinc minuts més i llestos!

dijous, 21 d’abril del 2011

El món del cafè - tercera part

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tal com vaig dir la tercera part va dedicada al cafè a partir que és a mans del torrador fins a les mans del barista, el professional que ens prepara un bon cafè.

Juntament amb el Salvador Sans hi havia l’Eduard, mestre barista, que ens va preparar uns dels millors cafès que mai he provat. Mestre barista per què en sap molt i per què ensenya a baristes i té cura de les màquines de cafè... Ara m’explicaré.

Comencem pel torrat amb una curiositat que té com a protagonista a Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, Camp de Tarragona, 1831 – París, 1901), després del seu pas per Anglaterra i San Franciso va anar a fer negocis a Guatemala establint-se a Chocolá com a productor de sucre i cafè.
Inventà i patentà una màquina d'assecar els grans de cafè.
Josep Guardiola va ser accionista del Canal de Panamà, va tenir una filla natural Lola, i finalment ja gran es va casar amb la jove Roser Segimon i Artells, amb qui s’instal•là a París i que heretaria una fortuna i amb aquesta finançaria la construcció d'un edifici extraordinari: la Casa Milà de Barcelona.

Les imatges ens mostren el procés de torrat dels grans de cafè, són imatges que en va cedir en Salvador Sans; a Cafès El Magnifico torren els grans de cafè en màquines de 15 o 30 quilos en petites quantitats i cada tipus del cafè té el seu torrat per tal que puguem gaudir de les millors de les aromes.

Un cop torrat s’ha de moldre, i aquí també hi ha diferents tipus de molt segons el tipus de cafetera a emprar. Ha de deixar passar l’aigua i a l’hora donar-li gust i consistència.

Per cada 35 ml d’aigua calen uns 8 gr. de cafè per fer un bon cafè (les càpsules de màquines automàtiques en tenen menys, la resta no és cafè).

En Salvador aconsella deixar el cafè expresso per un barista professional, ja que les màquines domèstiques no tenen les característiques necessàries per la realització d’un bon expresso. Per a ús domèstic aconsella la cafetera de filtre o la italiana.

Per fer un bon cafè amb la cafetera italiana (la que tinc jo i per això li ho vaig preguntar), diu que anivellem la superfície sense premsar el cafè, omplim amb aigua filtrada calenta, i posem la cafetera sobre un foc ben suau, si és amb un difusor millor, per tal de no cremar el cafè. Apagar el foc quan tota l’aigua és a dalt, uns cinc minuts, vigilant que no es cremi el cafè.

Per conservar el cafè a casa el millor és posar-lo amb un pot hermètic amb el mateix envàs que ens el venen a dins la nevera. Si s’ha de consumir més tard, embolicar-lo amb paper film i congelar-lo.

I un bon expresso?
La màquina, al Central Cafè i a Cafès El Magnifico (on també es pot fer degustació), es controla a diari, ha d’estar neta del tot i controlar la pressió de l’aigua.

El barista ha de netejar bé el filtre cada cop abans d’omplir-lo de nou de cafè, si queden restes de l’anterior es cremen i li dona al següent un gust amarg.

Entre que comença a sortir el raig de cafè i s’omple la tassa han de passar uns 25 segons, ni mes ni menys. I l'hem de prendre quasi al moment.

Si el volem amb llet, la llet no ha de bullir (això ni a la cuina atès que amb el bullit el que aconseguim és cremar la lactosa que és un sucre i donar-li un gust desagradable), ha d’estar a uns 80ºC. Per això el barista que en sap, aguanta el pot de la llet amb la ma mentre l’escalfa, per controlar-ne amb el tacte l’escalfor, i no el deixa sol a la màquina escalfant-se.

El dibuixos que es creen amb la crema de l’expresso ben fet i la llet ben escalfada són una mostra de la feina ben feta i acurada.

I ara sé per què sempre demano un cafè amb llet amb la llet freda... Quan vaig provar el cafè en llet preparat per l’Eduard vaig saber que hi hauria un després... Ara, com que tinc la sort de treballar a prop, vaig cada dia prendrem un cafè amb llet (sense demanar-la freda) a Cafès El Magnifico, on me’l preparen amb tranquil•litat i professionalitat, per això van guanyar l’any 2009 el premi al millor expresso.

A la web de Cafès El Magnifico hi ha molta més informació, val la pena donar-hi una volta.

Primera i segona part de la crònica.

Segueixen aquest bloc