Texte original publicat al mur de Gastroblocaires.
Hi ha alguns dels que tenim ja una edat blocaire que vem tenir la sort i el privilegi de compartir somriures i dinars amb una blocaire que ens va deixar la setmana passada. Astrid Gabilondo era una noia de Donosti que va venir a il·luminar Barcelona amb el seu somriure obert i amb la seva energia de pura amfetamina natural.
Amb el seu blog http://www.miblogdepintxos.com/ va construir una xarxa de complicitats i amistats. Demostrant un cop més que el millor dels blogs són els blocaires. Divendres passat ens va deixar i la seva gran amiga Dolors Mateu ha obert una entrada per a que aquells que vulguin cuinar una recepta del seu blog.
Desde Gastroblocaires, hem pensat proposar un homenatge a l'Astrid. Un homenatge a la cuina, a les nostres cuines.
Us proposem que durant la setmana cuineu alguna recepta del seu blog i que DIVENDRES VINENT dia 24 de Maig la penjem als nostres blogs com a comiat al seu somriure.
Si penjeu les receptes les podeu compartir al mur de Gastroblocaires, però SOBRETOT és important publicar-lo al recull que està fent la Dolors (http://blogdecuina.blogspot.com.es/2013/05/un-angel-en-la-cocina.html) , que en farà un llibre amb totes elles i on ja hi ha alguns de vosaltres que hi heu col.laborat.
Creiem que és un comiat que és mereix l'Astrid: que cuinem amb ella al cor una de les seves receptes.
Gràcies Astrid per totes les vegades que ens vas fer somriure. Recordeu: publiquem una recepta seva el proper divendres 24 i la inscribim al recull del blog de la Dolorss.
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
dimarts, 21 de maig del 2013
dimecres, 1 de maig del 2013
Fem botifarres a la Xacuteria Margarit
L'any 1945 neix al Mercat de Sarrià el primer establiment de Xarcuteries Margarit. Avui ja en són sis, gairebé tots a Sarrià (n’hi ha un a Sant Gervasi) portats per la tercera generació de Margarits, cinc germans.
L'establiment del Mercat de Sarrià ha estat guardonada amb el premi “Barcelona, la millor botiga del món” atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.
I aquí ens veieu, un grup de gastrobloguers a punt d’entrar a l’obrador del carrer Caponata de Sarrià per fer botifarres. Quin dissabte més profitós, agraït, educatiu, interessant i divertint que varem passar!
Dins aquest obrador, obrador i cuina, es fan tots els productes que es venen a les cinc botigues que tenen. Cuina per què no sols tenen productes derivats del porc si no que també tenen preparacions per facilitar la feina a les cuines domèstiques, com el preparat per fer truita de patates, o el carncake, del qual en varem poder fer i provar després a casa... Gran idea!
En arribar ens varen acollir els germans, la Dolors, el Josep, l'Àngels, la Lídia i el Xavier. Sabeu allò de que tal com ets acollit t’hi trobes? Doncs va ser així, va ser entrar i sentir-nos tranquils, acollits, amb ganes d’aprendre i fer preguntes, i amb ganes de fer botifarres!
Després de deixar estris, jaquetes i altres i posar-nos bates, gorros i rentar-nos les mans, varem entrar a l’obrador on ens varen explicar qui eren i que feien.
El primer que varem fer fou botifarres d’ou, però no unes típiques botifarres d’ou si no les botifarres d’ou Margarit: carn i papada de porc (la proporció depèn del magre de la carn), ou batut, sal i pebre... I, per si la qualitat del producte anterior no la fa ja extraordinària, amb el foie emulsionat i la tòfona marinada amb conyat, aconsegueix ser excepcional. Quina botifarra d’ou!!
Varem aprendre a embotir, que no és gens fàcil, i a lligar-les, que amb una mica de pràctica alguns ho varen aconseguir.

Després aprenguérem com es fa el pernil dolç, però no un pernil dolç qualsevol si no del bo. De que no té altre producte afegit i es fa amb la cuixa de porc sencera.
Les cuixes de porc desossades i una mica desgreixades, a les quals se’ls injecta salmorra, antioxidants i fosfats naturals, es posen en un tipus de formigonera que els fa donar voltes i voltes durant una hora i descansa un quart per tornar a donar voltes, així durant unes deu hores. Això serveix per tal d’extreure les proteïnes que faran de lligam entre els diferents trossos de carn.
Antigament posaven les cuixes dins sacs de cotó (fundes de matalassos) i amb rems els hi donaven forts cops durant forces hores. La formigonera facilita la feina.

Un cop han passat per aquí es posen dins motlles on premen la carn per tal que treguin els aires que puguin quedar entre trossos i així ajuntar-los. Els deixen reposar i els posen al forn a 75 graus durant unes nou hores.
Ja cuits els deixen refredar a la cambra durant 24 hores, i a la botiga. En total són sis dies d’elaboració, 48 pernils a la setmana que en són 400 quilos. Algunes setmanes augementen a 600 quilos, 24 pernils més.
El pernil Margarit té el punt just de color rosat que ha de tenir, ja que hi posen el just de colorant natural per tal que no tingui el color marró de la carn de porc cuita que no li donaria un aspecte atractiu. Té les betes dels diferents trossos de carn i algun que altre forat degut a que no han desaparegut tots els aires en prémer el motllo, ja que en fer-ho manual és fàcil que en quedin. I el gust i la textura... Ja no us ho puc explicar, cal que el proveu.
Seguidament ens varen ensenyar a fer un dels productes de creació pròpia, el carncake, un pastís de carn amb l’interior líquid tal coulant.
En tenen de botifarra negre, de foie, de crema d'espinacs i pinyons; de foie i tòfona i de pebrots del piquillo; es couen durant uns 16 minuts en el forn a 200ºC i són boníssims.
Finalment varem poder continuar provant d’embotir i lligar. Botifarres i salsitxes; varem aprendre a fer els lligats de salsitxes típics, tal trena. Algún que altre amb més èxit, però tots amb ganes i bon humor.
Si us passeu per alguna Xarcuteria Margarit de ben segur us atendran i contestaran els dubtes i preguntes que els volgueu fer, i no us oblideu de comprar-hi botifarra d’ou i pernil, i si voleu també un carncake que acompanyat de patates o arròs és un bon segon plat.
Aquí podeu veure la resta de fotografies.
L'establiment del Mercat de Sarrià ha estat guardonada amb el premi “Barcelona, la millor botiga del món” atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.
I aquí ens veieu, un grup de gastrobloguers a punt d’entrar a l’obrador del carrer Caponata de Sarrià per fer botifarres. Quin dissabte més profitós, agraït, educatiu, interessant i divertint que varem passar!
Dins aquest obrador, obrador i cuina, es fan tots els productes que es venen a les cinc botigues que tenen. Cuina per què no sols tenen productes derivats del porc si no que també tenen preparacions per facilitar la feina a les cuines domèstiques, com el preparat per fer truita de patates, o el carncake, del qual en varem poder fer i provar després a casa... Gran idea!
En arribar ens varen acollir els germans, la Dolors, el Josep, l'Àngels, la Lídia i el Xavier. Sabeu allò de que tal com ets acollit t’hi trobes? Doncs va ser així, va ser entrar i sentir-nos tranquils, acollits, amb ganes d’aprendre i fer preguntes, i amb ganes de fer botifarres!
Després de deixar estris, jaquetes i altres i posar-nos bates, gorros i rentar-nos les mans, varem entrar a l’obrador on ens varen explicar qui eren i que feien.
Varem aprendre a embotir, que no és gens fàcil, i a lligar-les, que amb una mica de pràctica alguns ho varen aconseguir.
Després aprenguérem com es fa el pernil dolç, però no un pernil dolç qualsevol si no del bo. De que no té altre producte afegit i es fa amb la cuixa de porc sencera.
Les cuixes de porc desossades i una mica desgreixades, a les quals se’ls injecta salmorra, antioxidants i fosfats naturals, es posen en un tipus de formigonera que els fa donar voltes i voltes durant una hora i descansa un quart per tornar a donar voltes, així durant unes deu hores. Això serveix per tal d’extreure les proteïnes que faran de lligam entre els diferents trossos de carn.
Antigament posaven les cuixes dins sacs de cotó (fundes de matalassos) i amb rems els hi donaven forts cops durant forces hores. La formigonera facilita la feina.
Un cop han passat per aquí es posen dins motlles on premen la carn per tal que treguin els aires que puguin quedar entre trossos i així ajuntar-los. Els deixen reposar i els posen al forn a 75 graus durant unes nou hores.
Ja cuits els deixen refredar a la cambra durant 24 hores, i a la botiga. En total són sis dies d’elaboració, 48 pernils a la setmana que en són 400 quilos. Algunes setmanes augementen a 600 quilos, 24 pernils més.
El pernil Margarit té el punt just de color rosat que ha de tenir, ja que hi posen el just de colorant natural per tal que no tingui el color marró de la carn de porc cuita que no li donaria un aspecte atractiu. Té les betes dels diferents trossos de carn i algun que altre forat degut a que no han desaparegut tots els aires en prémer el motllo, ja que en fer-ho manual és fàcil que en quedin. I el gust i la textura... Ja no us ho puc explicar, cal que el proveu.
Seguidament ens varen ensenyar a fer un dels productes de creació pròpia, el carncake, un pastís de carn amb l’interior líquid tal coulant.
En tenen de botifarra negre, de foie, de crema d'espinacs i pinyons; de foie i tòfona i de pebrots del piquillo; es couen durant uns 16 minuts en el forn a 200ºC i són boníssims.
Finalment varem poder continuar provant d’embotir i lligar. Botifarres i salsitxes; varem aprendre a fer els lligats de salsitxes típics, tal trena. Algún que altre amb més èxit, però tots amb ganes i bon humor.
Si us passeu per alguna Xarcuteria Margarit de ben segur us atendran i contestaran els dubtes i preguntes que els volgueu fer, i no us oblideu de comprar-hi botifarra d’ou i pernil, i si voleu també un carncake que acompanyat de patates o arròs és un bon segon plat.
Aquí podeu veure la resta de fotografies.
dilluns, 8 d’abril del 2013
Farcellets de col sobre puré suau de patata a la cúrcuma
De la col de la cistella de La Tavella vaig guardar-ne les fulles més grans un cop les tenia bullides per aquesta altre recepta, també vaig aprofitar que a la cistella hi havia unes magnífiques patatates. Havia vist una recepta de Cuinetes on feia una crema suau de patates i vaig pensar que hi quedaria bé sota els farcellets, però amb una mica de color. Per això hi vaig posar cúrcuma que a més té forces propietats, ja que és antiinflamatòria, antibacteriana, antifúngica i antiparasitària, una meravella.
Ingredients:
- quatre fulles grans de col bullida
- dues tasses de cus-cus cuit
- una ceba de figueres
- dos tomàquets pera
- mitja botifarra negre
- sal i pebre
- oli d'oliva verge
- farina
Per la crema suau:
- 3 patates
- 300 ml de brou de verdures o pollastre
- 200 ml de nata líquida 35%
- sal i pebre - oli d'oliva verge
- una cullerada de cafè de cúrcuma
Tallem les fulles de col tot treient-ne el nervi central i conservant-les el més grans possible. Les reservem.
El nervi el piquem ben fi.
També piquem fina la ceba i la posem a sofregir en una paella amb una mica d'oli i sal per què deixi anar l'aigua. Pelem i tallem a daus petits els tomàquets i els afegim a la ceba quan aquesta hagi evaporat l'aigua.
Deixem fer xup-xup, corregim de sal i pebrem.
Donem unes voltes i afegim, el nervi de col picat i la botifarra sense pell i tallada a daus petits. Donem voltes per tal que la botifarra es vagi desfent.
Afegir el cus-cus i barrejar bé.
Estendre les fulles de col i posar en un costat una o dues cullerades soperes de la barreja de cus-cus i botifarra, depèn de la mida que tinguin les fulles. Cal tenir en compte que les hem de poder enrotllar tot tancant-les. Reservem.
Preparem la crema suau de patates a la cúrcuma, posem a bullir en aigua salada les patates escapçades.
Un cop estiguin a punt les posem al got americà o en un got al de túrmix amb la sal, el pebre, la cúrcuma, una mica d'oli i el brou escollit calent. Triturem tot afegint, poc a poc, la nata també calenta.
Ha de quedar com una crema suau.
Passar els farcellets per la farina i fregir abans de servir.
Per emplatar posem en un plat, millor soper, una mica de la crema de patata, si es vol si pot posar un rajolí d'oli i a sobre un o dos farcellets de col.
- quatre fulles grans de col bullida
- dues tasses de cus-cus cuit
- una ceba de figueres
- dos tomàquets pera
- mitja botifarra negre
- sal i pebre
- oli d'oliva verge
- farina
Per la crema suau:
- 3 patates
- 300 ml de brou de verdures o pollastre
- 200 ml de nata líquida 35%
- sal i pebre - oli d'oliva verge
- una cullerada de cafè de cúrcuma
Tallem les fulles de col tot treient-ne el nervi central i conservant-les el més grans possible. Les reservem.
El nervi el piquem ben fi.
També piquem fina la ceba i la posem a sofregir en una paella amb una mica d'oli i sal per què deixi anar l'aigua. Pelem i tallem a daus petits els tomàquets i els afegim a la ceba quan aquesta hagi evaporat l'aigua.
Deixem fer xup-xup, corregim de sal i pebrem.
Donem unes voltes i afegim, el nervi de col picat i la botifarra sense pell i tallada a daus petits. Donem voltes per tal que la botifarra es vagi desfent.
Afegir el cus-cus i barrejar bé.
Estendre les fulles de col i posar en un costat una o dues cullerades soperes de la barreja de cus-cus i botifarra, depèn de la mida que tinguin les fulles. Cal tenir en compte que les hem de poder enrotllar tot tancant-les. Reservem.
Preparem la crema suau de patates a la cúrcuma, posem a bullir en aigua salada les patates escapçades.
Un cop estiguin a punt les posem al got americà o en un got al de túrmix amb la sal, el pebre, la cúrcuma, una mica d'oli i el brou escollit calent. Triturem tot afegint, poc a poc, la nata també calenta.
Ha de quedar com una crema suau.
Passar els farcellets per la farina i fregir abans de servir.
Per emplatar posem en un plat, millor soper, una mica de la crema de patata, si es vol si pot posar un rajolí d'oli i a sobre un o dos farcellets de col.
dilluns, 1 d’abril del 2013
Mill amb bolets i salmó
Aquests dies a Andorra he pogut veure una demostració d'un nou gatget de cuina, el Rice&Grain Cooker de Lékué. Em va agradar tant que vaig tornar amb ell a la bossa.
En arribar, la nevera buida. Vaig aprofitar per tirar de congelats i estrenar el nou gadget.
- 120 gr de mill
- un grapat de bolets variats de la Sirena
- dos lloms de salmó de la Sirena
- una ceba gran
- cinc o sis tomàquets secs en oli
- un got de vi blanc
- sal, pebre i oli aigua
Primer posar el mill en el gadget, seguint les instruccions, afegir 300 ml d'aigua i sal. Posar al microones 14 minuts. Un cop passat el temps es treu l'aparell s'obre i es remena. Es torna a tapar i es deixa reposar durant tres minuts.
Mentre picar la ceba i sofregir-la en una cassola, amb una mica de sal. Quan comença a estar cuita però no ha agafat color afegir els bolets congelats i els tomàquets picats. Deixar fent xup-xup una estona, fins que aquests s'hagin descongelat i s'hagi evaporat l'aigua. Afegir el got de vi i deixar reduïr.
Encara congelats tallar els lloms de salmó a daus i afegir a la cassola un cop ha reduït el vi. Corregir de sal i afegir sal al gust.
Abans no estiguin massa cuits els daus afegir el mill cuit, remenar i llest.
El pebre que vaig afegir jo és una barreja de pebres i bitxo sec que tinc en un molinet. Un gran invent aquest gadgets, el mill consta de coure, i el temps de cocció no baixa de 25 minuts, en 14 a punt.
També es pot coure arròs, i pasta!
En arribar, la nevera buida. Vaig aprofitar per tirar de congelats i estrenar el nou gadget.
- un grapat de bolets variats de la Sirena
- dos lloms de salmó de la Sirena
- una ceba gran
- cinc o sis tomàquets secs en oli
- un got de vi blanc
- sal, pebre i oli aigua
Primer posar el mill en el gadget, seguint les instruccions, afegir 300 ml d'aigua i sal. Posar al microones 14 minuts. Un cop passat el temps es treu l'aparell s'obre i es remena. Es torna a tapar i es deixa reposar durant tres minuts.
Mentre picar la ceba i sofregir-la en una cassola, amb una mica de sal. Quan comença a estar cuita però no ha agafat color afegir els bolets congelats i els tomàquets picats. Deixar fent xup-xup una estona, fins que aquests s'hagin descongelat i s'hagi evaporat l'aigua. Afegir el got de vi i deixar reduïr.
Encara congelats tallar els lloms de salmó a daus i afegir a la cassola un cop ha reduït el vi. Corregir de sal i afegir sal al gust.
Abans no estiguin massa cuits els daus afegir el mill cuit, remenar i llest.
El pebre que vaig afegir jo és una barreja de pebres i bitxo sec que tinc en un molinet. Un gran invent aquest gadgets, el mill consta de coure, i el temps de cocció no baixa de 25 minuts, en 14 a punt.
També es pot coure arròs, i pasta!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010

