*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 19 de març del 2014

Restaurant Les Cols - Olot

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Col, ffemení. 1 - Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera). 2 - A qui no vol cols, dos plats. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres. (Font: Enciclopèdia Catalana)

Gràcies a un sorteig de dos nits en una casa rural (ja en faré un post a Un Racó del món) varem fer un pensament i varem reservar taula al restaurant Les Cols d'Olot.

Ja sols arribar a lloc varem poder veure que l'obra de RCR Arquitectes, arquitectura i adequació de les ampliacions amb la masia original era preciosa i funcional.

Ens va acollir la Fina Pladevall, benvinguda i presentació de la cambrera que ens acompanyaria a fer la visita al restaurant, sala de taules amb una finestra que dona a l'hort i des d'on es veuen les gallines.
Gran sala daurada amb una gran taula, espectacular.
Els lavabos, blancs impecables amb unes portes basculants que semblen una paret sense portes.
A la part del darrera un porxo i un jardí pel qual s'arriba a la zona de banquets, el prat, també amb una arquitectura original i preciosa, sols cal imaginar una celebració en aquest lloc per endevinar les possibilitats que ofereix. La curiositat uns lavabos amb una paret de vidre que deixa entrar la llum directament a dins.

I allí, al porxo, ens varen servir l'aperitiu. Val a dir que el serveixen acompanyat de cava però que nosaltres no en varem prendre, com no varem prendre vi durant l'àpat.
No varem prendre alcohol en cap moment, varem acompanyar el menjar amb aigua. I aigua de la zona de la Garrotxa, Sant Aniol. Ja la coneixíem, és molt bona, aigua volcànica de mineralització dèbil.

L'aperitiu, relaxat i servit amb les explicacions adients, va consistir en:
Llonganissa artesana d'Olot i crosta de fajol – bon embotit garrotxí i original, gustós i cruixent acompanyament

Entrepà calent de papada de porc i blini de fajol i fesols de Santa Pau – La meva debilitat pel porc fa que l'entrepà de papada fos el que em va guanyar, papada que es desfeia plàcidament a la boca

Brou fumat amb espagueti de fajol – un cop més varem poder comprovar la qualitat gustativa i potent del fajol

Les Cols té dos menús a escollir, al mateix preu (85 euros, sense begudes):
Hort i el Galliner, del seu hort i del seu galliner i basat en els productes que els ofereix, estima a la terra, cuina sostenible, gairebé vegetarià.
Hivern i Natura, productes del paisatge rural de la Garrotxa i productes de l'estació, de temporada.

Varem escollir el segon, Hivern i Natura:

Calçot en tempura de carbó i romesco – Ja ens varen avisar, es menja tot sense pelar. Molt gustosos, és com si a dins l'embolcall es guardés tot el gust esperant que el mosseguis

Nap i remolatxa cuinats a la sal i oli d'oliva – Tant els naps, com la remolatxa m'agraden molt, la textura d'aquest era diferent i gustosos

Ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes – Realment un ou fresc de gallines felices, per sucar-hi pa

Royale de tòfona negra – Una crema tèbia, a temperatura ambient, que em va quedar curta, n'hagués pres més

Pèsols a la brasa, cansalada i botifarra negra – Per a mi un dels plats estrella. Gran descobriment dels pèsols cuits a la brasa i amanits amb la cansalada i la botifarra cuits en oli. Queden cruixents i conservant tot el gust. Els pèsols no em deien gran cosa fins ara. Bé es poden coure amb baina i després pelar-los, bé dins un sedàs i sobre les brases ja pelats, no sé com ho fan ells, els hi haurem de preguntar (Nota: En Pere Planagumà, cuiner de Les Cols, ens informa que els fan a la brasa dins un colador i amb tallets de botifarra negra. Gràcies Pere!)

Arròs de pagès amb tòfona negra de la Garrotxa – Jo sé d'un que en va gaudir moltíssim, gairebé tant com dels pèsols

Brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes – Mil vegades he dit que no sóc de peix, i menys de bacallà excepte en brandada. I aquesta brandada especialment em va encantar, no em va molestar gens el pilpil que l’acompanyava i li realçava el gust, ans el contrari. El segon plat estrella per al meu gust

Ànec de pagès criat per ells amb salsafins i pera – Res a dir especialment, molt bo i bon acompanyament

Formatges catalans amb melmelades fetes per ells, de pastanaga, albergínia i poma i de tomàquet – Molt bona tria de formatges, especialment bones les melmelades de pastanaga i d'albergínia amb poma, un bon descobriment la combinació d'aquesta última.

Infusió freda d'hisop – Un bon digestiu per a poder continuar amb la resta de postres.

Mató gelat de llet d'ovella amb tòfona negra – Aquí, per a mi, el tercer plat estrella. En vull més!! Extraordinari, no tinc paraules.

Paisatge volcànic d'hivern: garrofa, ratafia, fajol – Interessant joc de textures i de gustos, però res com l'anterior.

Tallat – Correcte, però... Per què obliden que fer un cafè també és cuina, i hauria d'estar al nivell de la resta?


En sortir, un cop més, la Fina ens acomiadà tot acompanyant-nos a veure la cuina. Molta llum natural i aigua. Frescor i llum per a treballar i cuinar plaentment.

Gràcies a tot l'equip per donar-nos l'ocasió de poder gaudir d'aquests plaers.
Si voleu veure més fotos:

dijous, 27 de febrer del 2014

Truita de botifarra d'ou - Dijous llarder

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Va ser un dijous llarder, que va caure al febrer, que ara fa uns nou anys em varen fer la reducció d'estomac.
De pesar uns 136 quilos he passat a pesar entre 85 i 90 quilos, amb la conseqüent millora especialment en mobilitat, ja que no patia cap dels altres problemes físics que comporta l'excés de pes, com ara diabetis o colesterol.
Una decisió proposada per l'endocrinòleg del CAP que em va costar prendre, i que ara, recomano, això si, no pas en llocs on no hi ha una pràctica, seguiment i control de l'operació en condicions. Recomano fer-ho per la Seguretat Social, tal com ho vaig fer jo. 
A mi em varen operar a l'Hospital del Mar, i sort que estava en mans de professionals per què vaig tenir un petit problema força usual que varen saber detectar al moment i posar-hi solució ràpidament.
Un gran equip de professionals, tant metges com infermeres, als quals vull agrair les seves atencions els quatre dies que hi vaig ser ingressada.
La recuperació és dura per què s'ha de tornar a aprendre a menjar, tal nadó, però, com dic, ho recomano.
Avui dijous llarder, he dut una botifarra d'ou a la feina. Hi he fet un petit canvi, he daurat els talls de botifarra a la paella abans de fer la truita.


Ingredients: 
- 200 – 250 gr de botifarra d'ou 
- sis ous 
- oli d'oliva i sal 

Tallar a rodanxes la botifarra d'ou i passar-les per la paella antiadherent sense oli. Daurar-les lleugerament. 

Batre els ous en un bol, salar i afegir-hi les rodanxes de botifarra. Deixar-ho reposar un moment.

Escalfar oli en una paella i afegir-hi la barreja d'ous i botifarra. Deixar coure lentament tot sacsejant la paella de tant en quant per tal que no s'enganxi.
Quan per sota ja és cuita la girem amb ajut d'una tapa d'olla plana o plat pla.

Un cop cuita la servim, malgrat que és ben bona freda també!

dissabte, 15 de febrer del 2014

Un llibre, un vi, un restaurant i una recepta andorrans

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Com us avançava en aquest post, ha sortit un llibre de gastronomia andorrana "Que mengem a Andorra?" de Cristina Ribes (A4 Edicions 2013).

Comença amb una interessant i curta introducció on situa la gastronomia andorrana en el moment actual i amb les herències de les influències rebudes d’un costat i l’altre de la seva frontera, la societat, els costums, els camps situats a alçada amb un clima particular, el bosc, el bestiar que havia estat l'economia principal del país, la caça i la pesca també important.
Els productes de la terra són els que són i, en moltes ocasions, no són els que eren.

El llibre és un treball d’investigació i recuperació de receptes fet en primera persona, la Cristina ha anat visitant cuiners, cuineres, gent gran, joves, que podrien tenir en la memòria i en la pràctica, receptes familiars i tradicionals, fins i tot algunes de perdudes.
El caràcter andorrà és tancat, com la seva terra, l’autora és andorrana i ha pogut entrar i parlar, no sense alguna dificultat, en les llars de les famílies andorranes. Ha parlat amb els protagonistes, recepets, anècdotes… Ha cuinat cadascuna de les receptes, n’ha fet la tria i les ha recollit en el llibre. Una joia.


Actualment hi ha un grup de gent que està recuperant cultius perduts, un d’aquest és la vinya. Són molt interessants els vins d’alçada que es fan a Andorra, petites produccions que no es troben comercialitzades.
Vaig tenir la sort de poder-ne provar un, el riesling Escol de Borda Sabaté, excepcional!

I també hi ha una colla de restaurants andorrans que tenen plats de cuina tradicionals andorrana en les seves cartes. Algun d’ells també han participat en el recull de receptes del llibre. Un d’aquest és la Borda Raubert. Excel·lent producte, i cuidada elaboració.
I com no, varem fer-hi un menú amb plats andorrans.

Deliciós detall de una crema tèbia
Carpaccio de nyàmeres i bolets saltejats
El carpaccio de nyàmers sobre formatge fresc
Magnífiques mandonguilles amb llanegues, potser el bolet que m'agrada més, i unes delicioses, enormes i esponjoses mandonguilles
Graellada de carn
Deliciosa patata farcida de carn gens embafadoses, al contrari
Trinxat andorrà, per què no sols hi ha trinxat a Puigcerdà, a gairebé tot el Pirineu hi ha diferents maneres de fer-lo
Els postres de la casa
Una de les receptes amb les que la Borda Raubert ha col·laborat en el llibre “Què mengem a Andorra?” és aquesta, un deliciosa versió que es menja molt bé sobre una llesca de pa.

Borda Raubert
All-i-oli de pera

Ingredients: 
- 4 peres d’hivern o de Puigcerdà 
- 2 patates grosses 
- 3 grans d’all 
- ¼ litre d’oli d’oliva 
- ¼ libre d’oli de girasol 
- 3 rovells d’ou 
- 1 pessic de sal

Escalibar les peres al forn, pelar-les i treure-lis el cor. També es poden bullir pelades i sense cor i, un cop cuites, escórrer-les. Pelar i bullir les patates. Passar les patates i les peres pel passapurés i deixar-ho refredar.

Mentre, pelem els alls i els aixafem bé en un morter.
Un cop el puré es fred el posem en un bol juntament amb els rovells, els alls i un pessic de sal.
Anem remenant amb l’ajut de la mà de morter o amb un cullerot mentre anem afegint de mica en mica l’oli d’oliva. Després, també de mica en mica el de gira-sol.

Posar-ho en un recipient a la nevera fins el moment de servir-la.

Segueixen aquest bloc