*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 25 de març del 2020

Conill a la cassola amb alls

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A casa, una de les picades que es feia sovint incorporava el fetge, del conill o del pollastre, de la peça que es cuinava, jo faig el mateix. També sovint portava xocolata o cacao, no en tenia i no n'hi he posat. Ho he fet en una cassola de fang, en sóc fan de les peces de fang per cuinar.

Ingredients:
- mig conill trossejat
- una cabeça d'alls
- el fetge del conill
- una branca de farigola
- una branca de romaní
- dues fulles de llorer
- sal
- pebre
- oli d'oliva verge
- vi ranci
- unes ametlles torrades
- unes avellanes torrades
- un gra d'all
- dos carquinyolis

Posem oli en una cassola, i hi afegim els trossos de conill salpebrats. Hi posem el fetge, un cop cuit el traurem. Ho posem a foc mig. Deixem que es segelli i canviem de costat els talls.
Pelem els alls i els hi afegim.
Hi afegim les herbes, en podem afegir o posar unes altres.
Hi tirem un raig curt de brou que tinguem a mà (jo hi he posat un raig de brou de verdures).
Ho deixem al foc mig-baix, que vagi fent xup-xup.

En el got del braç elèctric hi posem un bon raig de vi ranci, un all, els carquinyolis, i les ametlles i avellanes torrades... Si cal hi afegim suc de la cassola.

Un cop veiem que el conill comença a estar a punt, retirem les herbes i tirem la picada i ho deixem fer una estona més.

Si voleu i podeu afegir a la picada una punta de xocolata, hi queda d'allò més bé!

Jo l'he servit amb unes mongetes cuites com recomana la Carme Ruscadella aquí, una recepta molt bona.

dissabte, 21 de març del 2020

Pastís de formatge i xocolata

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 Segueixo a facebook la pàgina de Cocina familiar con Javier Romero, penja consells i receptes interessants. Vaig veure la recepta de pastís de formatge de la vinya, em va agradar per la seva cremositat i per que era molt fàcil de fer.
No sóc de dolços, però aquests dies de confinament, em ve de gust un poc de dolç i vaig pensar a fer-la. Això si, reduïnt el sucre i, com sempre m'han agradat els pastissos de formatge amb xocolata, afegir-hi xocolata, però no a tot el pastís, si no fer mig i mig.
Tenia tots els ingredients, menys la xocolata (no hi vaig pensar), però tenia Colacao Noir (boníssim) i és el que vaig fer servir.

Ingredients:
- 500 gr de formatge Mascarpone
- 250 ml de nata líquida
- 145 gr de sucre
- 4 ous no massa grans
- 1 cullera sopera de farina

Escalfar el forn a 210ºC a dalt i a baix.

Afegir els ous al formatge d'un en un fins que estiguin integrats.
A continuació el sucre, seguit de la farina i, finalment, la farina.
Jo ho vaig barrejar tot amb el braç elèctric.

Dividir en dos, i en una de les parts afegir dues cullerades de postres de Colacao Noir.

Forrar un motlle amb un paper de forn humit, el fet que sigui humit permet adaptar-lo millor al motlle.
Jo vaig posar primer la capa sense xocolata i després, a sobre la part amb xocolata.

Enfornar 45 minuts, i després, 6 hores a la nevera.


divendres, 27 de setembre del 2019

Jornada de Cuina tradicional catalana Josep Lladonosa

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Data: 5 d'octubre
Horari: de 10:30 a 19:30 h
Lloc: Sant Vicenç dels Horts
Plaça de la Vila i voltants
Entrada lliure


Sant Vicenç dels Horts s'ha distingit, últimament, per activitats, fires, mostres i altres, al voltant de la gastronomia. Potser per això mateix, el mestre Josep Lladonosa, els hi ha deixat al seu llegat.
Més de 1.200 volums de cuina d'arreu i objectes i estris gastronòmics, el més curiós una olla que va pertànyer al Che Guevara, així com la Creu de Sant Jordi que li fou atorgada el 2003.

Sant Vicenç dels Horts, el nom que li ve de “horts comtals” (986), forma part del Parc agrari del Baix Llobregat. Un bon lloc per donar a conèixer el producte i la seva elaboració més tradicional.

Amb motiu de la cessió del llegat, l'ajuntament ha organitzat la 1a Jornada de Cuina tradicional catalana Josep Lladonosa, un seguit de taules rodones, showcookings, xerrades, elaboracions i degustacions al voltant de la cuina tradicional catalana que tan bé coneix el mestre Lladonosa.


Un seguit de restaurants de Sant Vicenç i voltants, elaboraran receptes de Josep Lladonosa, que es podran degustar entre les 11:30 i les 19:30 h, així com algunes pastisseries aportaran dolços tradicionals.
Podeu veure el programa AQUÍ.

Els restaurants participants són:
CAL MINGO de Viladecans, CASA MORA de Sant Vicenç dels Horts, EL MIRADOR DE SANT JUST de Sant Just Desvern, FOLLIA de Sant Joan Despí, HOTEL GOLF CAN RAFEL de Cervelló, L'ÀPAT de Molins de Rei, LA CUINA DEL TONI de Sant Vicenç dels Horts, LA LLUNA EN UN COVE del Prat del Llobregat, MAJOR 36 de Gavà, PLATS de Cornellà de Llobregat, PALAU VELL de Sant Andreu de la Barca, SAGRISTÀ de Sant Vicenç dels Horts, UN LUGAR de Castelldefels, LA BOTIGUETA de Sant Vicenç dels Horts


Josep Lladonosa (Alguaire 1938).

Neix en una família pagesa, coneix el producte i, des de bon principi s'afecciona als fogons.

Cap de cuina, docent, escriptor, investigador, conferenciant, organitzador de certàmens gastronòmics… Com ell mateix explica, primer va recuperar, després dignificar i a partir de aleshores, divulgar.

Quan comença la recuperació se'n adona que la cuina catalana no té una tècnica definida com té ja, en aquell moment, la cuina francesa, ell s'hi posa. Fins i tot fa d'assessor al Termcat en la creació de la terminologia culinaria.

Fa programes de televisió, escriu llibres, dona conferències… És un dels grans divulgadors de la cuina tradicional catalana.

Per ell cal preservar-la tal com és, sense interferències dels productes nouvinguts. Diu que a Catalunya tenim tres grans cuines, la medieval, que és una de les més antigues d'Europa, la tradicional, assentada als anys 70, i la moderna, plena de creativitat i nous productes. Totes tenen el seu valor i la seva importància.

El 22 d'abril de 1975, va organitzar el 1r Certamen de Cuina tradicional catalana a La Llagostera. Fins i tot en va realitzar un documental. I ara, anima a l'ajuntament de Sant Vicenç dels Hort a organitzar-ne el segon. 


Josep Lladonosa a la Wikipèdia, a Vilaweb, a Gastromimix i a Enciclopedia.cat

Durant la presentació varem poder degustar tres plats de tres restaurants participants:


Cap i pota
Josep Sagristà
Sant Vicenç dels Horts




Peus de porc amb fruits secs
Anna Mora
Restaurant Casa Mora
Sant Vicenç dels Horts




Bacallà amb mel
Carme Hernández
Restaurant La Cuina del Toni
Sant Vicenç dels Horts

divendres, 6 de setembre del 2019

Amanida de burrata, cogombre i figues

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
(c) Delícies del Rebost - saramaria
La secció de Comer de La Vanguardia, té a voltes receptes interessants. Aquesta és el GispyChef, un cuiner una mica poc ortodoxa, però que fa moltes receptes interessants. Podeu veure l'original, penjada a Instagram.
Jo hi he afegit uns encenalls de pernil ibèric.

Ingredients:
- Un cogombre
- Dues figues
- Una burrata
- Encenalls de pernil ibèric
- Suc de mitja llimona
- Oli d'oliva verge
- Sal

Pelem el cogombre amb el pelador, i amb el mateix pelador, tallem fines tires de cogombre fins a arribar a les llavors, que descartarem, pels seus quatre costats.

Posem les tires de cogombre en un bol o plat, hi afegim el suc de llimona, sal, i un bon raig d'oli d'oliva, ho reservem i ho deixem marinar.
Tallem les figues a llesques petites. Preparem la burrata i els encenalls de pernil.

En un plat posem les tires de cogombre, deixant el suc de marinar al plat. A sobre hi posem les figues, i la burrata en tires. Repartim els encenalls de pernil pel plat.

Al vídeo amaneix el plat amb suc de marinar, però jo, per no trobar-ho massa fort de llimona, li vaig posar un rajolí d'oli d'oliva.

Segueixen aquest bloc