Feia temps que volia fer una recepta amb llimones confitades, aleshores l’Ada Parellada va publicar aquesta recepta i vaig pensar que ja era hora de mirar que feia.
Tinc una tajine de la casa Emile Henry i vaig mirar al seu web les receptes que hi havia. També em vaig mirar les receptes amb tajine del bloc Receptes de cuina del Marroc. Fent-les servir com a base vaig fer aquest pollastre a la tajine.
Ingredients:
- quatre contra-cuixes de pollastre
- quatre llimones confitades petites
- una ceba gran
- un pebrot verd italià
- dos tomàquets pera
- una llima
- tres grans d’all
- una cullerada de postres de julivert picat
- una cullerada de postres de coriandre picat
- pebre, gingebre, cúrcuma, en pols
- 150 gr. d’olives manzanilla sense pinyol
- oli d’oliva verge
- una cullerada de postres de mantega
- aigua o brou de pollastre
- sal
Posar al foc la tajine amb un raig d’oli i la mantega, hi posem el pollastre, la ceba tallada en juliana, el pebrot a talls regulars, el julivert picat i les espècies.
Quan el pollastre comenci a estar daurat afegir-hi 200-250 ml d’aigua i les llimones tallades a quarts.
Tapar la tajine i deixar coure.
Anar vigilant que no es quedi massa sec, si cal se li va afegint aigua i remenar. Deixar coure durant uns 20-30 minuts.
Exprimir la llima i reservar-ne el suc.
Pelar, treure les llavors i tallar a daus els tomàquets, reservar.
Afegir el suc de la llima, el coriandre, els tomàquets i les olives a la tajine i deixar cure uns 10-15 minuts més tapat.
El vaig acompanyar d’arròs gesamí però també quedaria bó amb cuscús.
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
dissabte, 8 de febrer del 2014
divendres, 31 de gener del 2014
BulliPedia
Aquest dies a Madrid Fusion han presentat el que serà la BulliPedia... Promet, promet molt.
diumenge, 5 de gener del 2014
Coques de paella pels set anys del blog
Ahir aquest blog fa fer set anys. Set anys amb alts i baixos, però continuant sent aquí. És difícil poder actualitzar-lo tan com voldria, la feina, la família, la crisi que fa que no podem fer tot el que voldríem fer i hem d’adaptar-nos al que podem permetre… De tots aquests anys dic el mateix que sempre diu un altre bloguer: El millor dels blogs són els bloguers. Durant aquests anys he conegut molta gent que comparteix amb mi la passió per la gastronomia, la nostra, la d’altres contrades, la tradicional, la més actual… Segurament fora dels nostres blogs no ens haguéssim conegut o no haguéssim establert una amistat com la que tenim ara. Una amistat ple de riquesa i respecte, generositat i solidaritat. Gràcies a tots per aquests set anys.
Per celebrar-ho una recepta d’un nou llibre de cuina Andorrana. El llibre és un gran treball de recollida de receptes tradicionals tot parlant amb la gent que les coneix. La Cristina Ribes diu en el pròleg que la cuina ens representa, mostra d’on venim i qui som; la cuina andorrana es nodria del que la terra li donava, amb poca cosa varen poder crear una cuina que, com ella mateixa diu, s’ha anat enriquint i transmeten de generació en generació.
Què mengem a Andorra? de Cristina Ribes. @4 Edicions.
He fet algunes modificacions a la recepta original, els ingredients són els que diu al llibre i a les explicacions dic els canvis que he fet.
Ingredients:
- 2 ous
- 250 gr. de farina amb llevat incorporat
- 1 cullerada sopera de sucre
- 2 cullerades soperes d’anís
- oli
- sal
En un recipient es posen els ous, el sucre, un pessic de sal i l’anís.
Com que no tinc anís hi haig posar limoncello.
Vaig fer servir farina que vaig barrejar jo mateixa amb un sobre de llevat.
Es bat ben batut i es va afegint la farina fins que quedi una massa unida i que es pugui amassar amb les mans. Es posa en un taulell enfarinat i es treballa amb les mans fins que quedi tot ajuntat.
Vaig posar a amassar a la KitchenAid, i vaig anar afegint la farina barrejada amb llevat de mica en mica fins que va quedar una massa que es separava de les parets del bol.
Es fa una bola amb la massa, es posa en un recipient i es cobreix amb un drap humit i es posa en un lloc calent, sobre un radiador per exemple, durant unes 2 hores.
Quan ha pujat la massa es posa en un taulell enfarinat i amb un rotllo de cuina s’aprima al gust de cadascú, es talla en trossos de la mida que es vol i es fregeixen a la paella amb oli calent.
Quan estan ben daurades, es treuen del foc, s’escorren d’oli i se’ls posa un pols de sucre per sobre quan encara estan calentes.
Són ben bones amb fuet i formatge de cabra.
Bon profit!
Per celebrar-ho una recepta d’un nou llibre de cuina Andorrana. El llibre és un gran treball de recollida de receptes tradicionals tot parlant amb la gent que les coneix. La Cristina Ribes diu en el pròleg que la cuina ens representa, mostra d’on venim i qui som; la cuina andorrana es nodria del que la terra li donava, amb poca cosa varen poder crear una cuina que, com ella mateixa diu, s’ha anat enriquint i transmeten de generació en generació.
Què mengem a Andorra? de Cristina Ribes. @4 Edicions.
He fet algunes modificacions a la recepta original, els ingredients són els que diu al llibre i a les explicacions dic els canvis que he fet.
Ingredients:
- 2 ous
- 250 gr. de farina amb llevat incorporat
- 1 cullerada sopera de sucre
- 2 cullerades soperes d’anís
- oli
- sal
En un recipient es posen els ous, el sucre, un pessic de sal i l’anís.
Com que no tinc anís hi haig posar limoncello.
Vaig fer servir farina que vaig barrejar jo mateixa amb un sobre de llevat.
Es bat ben batut i es va afegint la farina fins que quedi una massa unida i que es pugui amassar amb les mans. Es posa en un taulell enfarinat i es treballa amb les mans fins que quedi tot ajuntat.
Vaig posar a amassar a la KitchenAid, i vaig anar afegint la farina barrejada amb llevat de mica en mica fins que va quedar una massa que es separava de les parets del bol.
Es fa una bola amb la massa, es posa en un recipient i es cobreix amb un drap humit i es posa en un lloc calent, sobre un radiador per exemple, durant unes 2 hores.
Quan ha pujat la massa es posa en un taulell enfarinat i amb un rotllo de cuina s’aprima al gust de cadascú, es talla en trossos de la mida que es vol i es fregeixen a la paella amb oli calent.
Quan estan ben daurades, es treuen del foc, s’escorren d’oli i se’ls posa un pols de sucre per sobre quan encara estan calentes.
Són ben bones amb fuet i formatge de cabra.
Bon profit!
dijous, 19 de desembre del 2013
Ous escaldats amb botifarra negra de Casa Noguera
Us preguntareu què té aquesta botifarra negra de Casa Noguera... Us explico.
El proppassat novembre es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona el Shopping Night. En Pep Nogué havia publicat al seu facebook i al twitter que estaria fent uns tastets al Mary's Market.
I mira per on, com que sortíem d'un altre activitat gastronòmica de la qual ja faré un post, junt amb l'Anna de Llepadits (no deixeu de visitar la seva botiga online) ens hi varem passar.
No havia anat al Mary's Market, no deixa de ser un local curiós, malgrat els preus cars, és atractiu i temptador. Es bo donar-s'hi un vol.
Allí ens varem trobar amb el Pep, i una divertida i agradable sorpresa, les botifarres rectangulars, els Pecatum de Casa Noguera.
El seu president Josep Aragonès ens va explicar les dificultats que s'havia trobat per exportar el seu producte a fora de Catalunya. I aleshores, tot pensant com fer el producte més atractiu, se li va ocórrer fer-lo quadrat, envasar-lo al buit i posar-ho dins unes caixes atractives.Així neixen els Pecatum de Casa Noguera: Botifarres tradicionals cuites en motlles quadrats, empaquetades al buit i presentades en unes caixes tal torrons.Genial.
La varietat d'aplicacions que té aquest format es molt gran. Al seu web en tenen algunes receptes. Jo he començat per ratllar-la, una opció que amb aquest format és ideal per fer-ho.
.bmp)
Ingredients:
- 2 ous de pagès o de gallines felices
- una rajola petita de botifarra negra amb festucs Pecatum
- aigua
- sal
- un rajolí de vinagre blanc, jo l'he posat de poma
Posar un pot amb l'aigua, el rajolí de vinagre i una mica de sal al foc.
En un bol trencar-hi un ou i esperar que l'aigua bulli per tirar-lo a dins un minut, el just per que la clara quedi cuita i el rovell cru i calent.
Treure amb una escumadera i posar-lo al plat de servir.
Fer el mateix amb l'altre ou.
Salar-los lleugerament i ratllar-hi la botifarra negra Pecatum de Casa Noguera per sobre. Es poden acompanyar de unes torrades, patates fregides o verdures.
També en parlen, de les Pecatum, en aquest article del Diari Avui.
El proppassat novembre es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona el Shopping Night. En Pep Nogué havia publicat al seu facebook i al twitter que estaria fent uns tastets al Mary's Market.
I mira per on, com que sortíem d'un altre activitat gastronòmica de la qual ja faré un post, junt amb l'Anna de Llepadits (no deixeu de visitar la seva botiga online) ens hi varem passar.
No havia anat al Mary's Market, no deixa de ser un local curiós, malgrat els preus cars, és atractiu i temptador. Es bo donar-s'hi un vol.
Allí ens varem trobar amb el Pep, i una divertida i agradable sorpresa, les botifarres rectangulars, els Pecatum de Casa Noguera.
El seu president Josep Aragonès ens va explicar les dificultats que s'havia trobat per exportar el seu producte a fora de Catalunya. I aleshores, tot pensant com fer el producte més atractiu, se li va ocórrer fer-lo quadrat, envasar-lo al buit i posar-ho dins unes caixes atractives.Així neixen els Pecatum de Casa Noguera: Botifarres tradicionals cuites en motlles quadrats, empaquetades al buit i presentades en unes caixes tal torrons.Genial.
La varietat d'aplicacions que té aquest format es molt gran. Al seu web en tenen algunes receptes. Jo he començat per ratllar-la, una opció que amb aquest format és ideal per fer-ho.
.bmp)
Ingredients:
- 2 ous de pagès o de gallines felices
- una rajola petita de botifarra negra amb festucs Pecatum
- aigua
- sal
- un rajolí de vinagre blanc, jo l'he posat de poma
Posar un pot amb l'aigua, el rajolí de vinagre i una mica de sal al foc.
En un bol trencar-hi un ou i esperar que l'aigua bulli per tirar-lo a dins un minut, el just per que la clara quedi cuita i el rovell cru i calent.
Treure amb una escumadera i posar-lo al plat de servir.
Fer el mateix amb l'altre ou.
Salar-los lleugerament i ratllar-hi la botifarra negra Pecatum de Casa Noguera per sobre. Es poden acompanyar de unes torrades, patates fregides o verdures.
També en parlen, de les Pecatum, en aquest article del Diari Avui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010