Col, ffemení. 1 - Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera).
2 - A qui no vol cols, dos plats. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres. (Font: Enciclopèdia Catalana)
Gràcies a un sorteig de dos nits en una casa rural (ja en faré un post a Un Racó del món) varem fer un pensament i varem reservar taula al
restaurant Les Cols d'Olot.
Ja sols arribar a lloc varem poder veure que l'obra de
RCR Arquitectes, arquitectura i adequació de les ampliacions amb la masia original era preciosa i funcional.
Ens va acollir la Fina Pladevall, benvinguda i presentació de la cambrera que ens acompanyaria a fer la visita al restaurant, sala de taules amb una finestra que dona a l'hort i des d'on es veuen les gallines.
Gran sala daurada amb una gran taula, espectacular.
Els lavabos, blancs impecables amb unes portes basculants que semblen una paret sense portes.
A la part del darrera un porxo i un jardí pel qual s'arriba a la
zona de banquets, el prat, també amb una arquitectura original i preciosa, sols cal imaginar una celebració en aquest lloc per endevinar les possibilitats que ofereix. La curiositat uns lavabos amb una paret de vidre que deixa entrar la llum directament a dins.
I allí, al porxo, ens varen servir l'aperitiu. Val a dir que el serveixen acompanyat de cava però que nosaltres no en varem prendre, com no varem prendre vi durant l'àpat.
No varem prendre alcohol en cap moment, varem acompanyar el menjar amb aigua. I aigua de la zona de la Garrotxa, Sant Aniol. Ja la coneixíem, és molt bona, aigua volcànica de mineralització dèbil.
L'aperitiu, relaxat i servit amb les explicacions adients, va consistir en:
Llonganissa artesana d'Olot i crosta de fajol – bon embotit garrotxí i original, gustós i cruixent acompanyament
Entrepà calent de papada de porc i blini de fajol i fesols de Santa Pau – La meva debilitat pel porc fa que l'entrepà de papada fos el que em va guanyar, papada que es desfeia plàcidament a la boca
Brou fumat amb espagueti de fajol – un cop més varem poder comprovar la qualitat gustativa i potent del fajol
Les Cols té dos menús a escollir, al mateix preu (85 euros, sense begudes):
Hort i el Galliner, del seu hort i del seu galliner i basat en els productes que els ofereix, estima a la terra, cuina sostenible, gairebé vegetarià.
Hivern i Natura, productes del paisatge rural de la Garrotxa i productes de l'estació, de temporada.
Varem escollir el segon,
Hivern i Natura:
Calçot en tempura de carbó i romesco – Ja ens varen avisar, es menja tot sense pelar. Molt gustosos, és com si a dins l'embolcall es guardés tot el gust esperant que el mosseguis
Nap i remolatxa cuinats a la sal i oli d'oliva – Tant els naps, com la remolatxa m'agraden molt, la textura d'aquest era diferent i gustosos
Ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes – Realment un ou fresc de gallines felices, per sucar-hi pa
Royale de tòfona negra – Una crema tèbia, a temperatura ambient, que em va quedar curta, n'hagués pres més
Pèsols a la brasa, cansalada i botifarra negra – Per a mi un dels plats estrella. Gran descobriment dels pèsols cuits a la brasa i amanits amb la cansalada i la botifarra cuits en oli. Queden cruixents i conservant tot el gust. Els pèsols no em deien gran cosa fins ara. Bé es poden coure amb baina i després pelar-los, bé dins un sedàs i sobre les brases ja pelats, no sé com ho fan ells, els hi haurem de preguntar (Nota: En Pere Planagumà, cuiner de Les Cols, ens informa que els fan a la brasa dins un colador i amb tallets de botifarra negra. Gràcies Pere!)
Arròs de pagès amb tòfona negra de la Garrotxa – Jo sé d'un que en va gaudir moltíssim, gairebé tant com dels pèsols
Brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes – Mil vegades he dit que no sóc de peix, i menys de bacallà excepte en brandada. I aquesta brandada especialment em va encantar, no em va molestar gens el pilpil que l’acompanyava i li realçava el gust, ans el contrari. El segon plat estrella per al meu gust
Ànec de pagès criat per ells amb salsafins i pera – Res a dir especialment, molt bo i bon acompanyament
Formatges catalans amb melmelades fetes per ells, de pastanaga, albergínia i poma i de tomàquet – Molt bona tria de formatges, especialment bones les melmelades de pastanaga i d'albergínia amb poma, un bon descobriment la combinació d'aquesta última.
Infusió freda d'hisop – Un bon digestiu per a poder continuar amb la resta de postres.
Mató gelat de llet d'ovella amb tòfona negra – Aquí, per a mi, el tercer plat estrella. En vull més!! Extraordinari, no tinc paraules.
Paisatge volcànic d'hivern: garrofa, ratafia, fajol – Interessant joc de textures i de gustos, però res com l'anterior.
Tallat – Correcte, però... Per què obliden que fer un cafè també és cuina, i hauria d'estar al nivell de la resta?
En sortir, un cop més, la Fina ens acomiadà tot acompanyant-nos a veure la cuina. Molta llum natural i aigua. Frescor i llum per a treballar i cuinar plaentment.
Gràcies a tot l'equip per donar-nos l'ocasió de poder gaudir d'aquests plaers.
Si voleu veure més fotos:
