*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Conill amb xocolata

Ingredients:
- 1 conill
- 16 cebes del platillo
- 1 tall de cansalada viada
- 1 copa de vi ranci
- 20 gr. de pinyons
- un polsim de farina
- 1 manat d'herbes (farigola, llorer...)
- oli d'oliva
- sal i pebre

Per la picada:
- 30 gr. de xocolata de pedra
- 20 gr. d'ametlles


Sofregir en una cassola amb oli el conill trossejat i salprebat. Afegir-hi també les cebetes pelades i la cansalada tallada a daus.

Quan estigui ros, afegiu el manat d'herbes, treure una mica de greix i afegir-hi el vi ranci. Deixeu reduir.
Espolseu-hi una mica de farina i remeneu-ho bé.
Deixeu-ho a foc lent, tot afegint-hi aigua de tant en quant, i amb la cassola tapada.
Quan veieu que comença a estar cuit tireu-hi la picada i deixeu-ho acabar de coure.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Un plat que he probat i no m'acaba de fer el pes i mira que el conill convina amb forces coses.

Vanesuky ha dit...

Mai he provat conill amb xocolata!!Será qüestió d'anotar la teva recepta i fer-ho!!
Ja t'explicaré que tal!

Un petonet.

Martí ha dit...

Bona recepta!
L'havia llegit però mai l'he provat. Suposo que la xocolata li dona un puntet però no és gens dolç, oi?


Ens veiem ;)


Salut!!

Francesc ha dit...

A mi el conill no és una carn que m'agrade massa. Li tinc una mica de rebuig. Ara, el recurs del xocolate és ben nostrat. Salutacions.
P.S. M'ha agradat la foto del Conill del Dürer. És una passada aquest pintor.

Glòria ha dit...

A mi sí que m'agrada el conill i trobo que això de posar-hi la xocolata li dóna un toc especial, gens dolç, però. Suposo que us l'heu menjat tan depressa que no heu tingut temps de fer la foto del plat!.

La cuina vermella ha dit...

Doncs el conill a casa nostra ens té el cor dividit. amb xocolata deliciós.

Sara Maria ha dit...

A mi m'agrada força aquesta recepta. Fa temps que no la faig i per això no hi ha foto... Amb tot, també m'agrada molt el conill del Dürer i per això l'he posat! No queda gens dolça.

Aurora ha dit...

Conec Aquesta recepta! és gairebé igual a com el feia la meva iaia. I ja fa temps que no la he fet, gràcies per recordar-me que existeix.

el pingue ha dit...

Ñam Ñam!!!!
Un placer conoceros.

Roberto

Segueixen aquest bloc