*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 21 de febrer de 2021

Els canelons de la rebesàvia

 Menuts Rosa és una parada de menuts de La Boqueria (parada 586), per on passen grans cuiners a comprar el seu producte fresc. La besàvia de la Rosa, va començar a vendre menuts a la plaça Sant Gladric a principicis de 1900, la tradició va continuar amb l'àvia i la mare, i ara amb la Rosa, s'han reinventat i també ofereixen plats cuinats (la Rosa ha estudiar a l'Escola Hofmann, i s'encarrega dels plats cuinatws que venen a la parada, receptes tradicionals de menuts i, també, algunes amb la participació de cuiners llatinoamericans i africans.

És en una d'aquestes col·laboracions que vaig veure al seu Instagram aquest post:


Uns canalons on la pasta era substituida per creps! De seguida em va venir a la memòria uns canalons que ens feia la mare i que, ens explicava, que ja els feia la seva àvia (Pallars Sobirà). En vaig encarregar i els vaig provar. Quin farcit i, que bo, el contrast del farcit amb el dolcejar de la crepe... I si, de cop a la memòria els de la rebesàvia.

Cada cop que em queda un punta de carn, la poso en una carmanyola al congelador, quan la tinc plena en faig croquetes o lassanya o canalons amb ella. Així que vaig decidir fer els canalons de la besàvia, ja que la carmanyola estava gairebé plena; sols hi vaig afegir, seguint la tradició del Pallars, un cervell de xai, que amoroseix el farcit.

Ingredients:

@saramaria

- pasta de canalons
- sofregit de tomàquet amb ceba
- beixamel (jo també li poso ceba)
- ous
- sal
- formatge ratllat per gratinar

Batre els ous amb un polsim de sal (si volem també hi podem posar pebre o qualsevol altre espècia com cúrcuma) i fer-ne truites petites, rodones i planes.

Anar posant sobre les truites una cullerada de farcit de canalons i enrotllar-les.

Anar-les posant, una al costat de l'altre, en una safata on haurem posat tomàquet sofregit al fons.

Quan la safata estigui plena, posar al damunt la beixamel, a mi m'agrada una beixamel no massa espesa, no es fa tan pesada. Posar al damunt el formatge ratllat i gratinar al gust.

Cap comentari:

Segueixen aquest bloc