*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 8 de gener del 2012

Trobada gastroblocaire a la Garrotxa - Segona part

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Després d’un matí intens, com podeu llegir en aquest post, varem anar a recuperar forces al restaurant l’Hostal dels ossos de Batet de la Serra.

Es diu així pels ossos que té clavats a la paret on es lligaven els cavalls de la gent que hi entrava a menjar.

El menú va consistir amb un menú de cuina volcànica, una cuina que s’arrela a la comarca de la Garrotxa tot utilitzant-ne els productes propis.

El col·lectiu de Cuina Volcànica neix al 1994 a partir d’un grups de restauradors que recuperen en els seus plats l’ús de productes propis de la comarca, alguns gairebé oblidats. Cuina de proximitat i temporada, una cuina tradicional sense por a les innovacions. Podeu veure el menú i les fotografies dels plats més abaix.

Havent dinat ens varem dirigir a Olot per visitar l’empresa d’on surt la centenària Ratafia Russet, on en Xavi ens va explicar com elabora la ratafia.

Herbes (unes divuit), espècies, i nous verdes, són el secret d’aquesta ratafia, que es deixen macerar en alcohol durant un any. Després de l’any, aproximadament, se li afegeix aigua. Es deixa reposar dos mesos i se’n treu la meitat del líquid tot afegint-hi aigua amb sucre. Es torna a deixar reposar tres mesos més i llestos, a punt de fer el tast.

En Pep ens va comentar el titular d’una entrevista que li varen fer i que reflecteix el que varem poder copsar d’aquest home que també li agrada investigar amb diferents sabors de ratafia. El titular deia que millor que la gent fes ratafia a casa per què així el tenia menys feina; així pot fer una producció assumible sense desvirtuar ni el gust ni la qualitat del seu producte. També en varem poder tastar una no comercialitzada i que varen realitzar juntament amb en Pep.
He de dir que jo la ratafia sols la faig servir per cuinar en substitució de l’anís, trobo que queda molt millor que aquest, us animo a provar-ho.

Alguns de nosaltres com que encara teníem forces, varem acabar el dia a ...5titius... una botiga gastronòmica d’Olot que porta l’Anna l’autora del bloc Petroglifa a la cuina; allí varem fer un tast de cinc cerveses molt ben guiat. Sols us dic una cosa, sort que la botiga no és més a prop doncs seria difícil la contenció: plena de plaers gourmets, menjar, vi, cervesa, i estris diversos.


EL DINAR
Els entrants
 

Cullereta de cabell d'àngel amb serrat d'ovella

Fesols de Santa Pau i confitat

Sopeta de farro

Niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures)

Braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn

Mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol

Farinetes de fajol amb mel

Si voleu veure totes les fotografies cliqueu sobre la presentació

dimecres, 4 de gener del 2012

Avui fa cinc anys d'aquest bloc - Rissottto amb ceps i foie

20 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

El 4 de gener de 2007 començava aquest bloc amb una recepta de foie, aprofito que va ser de foie per publicar aquesta recepta de rissotto apresa en el curs amb l'André Bonnaure.

Ingredients:
- dos litres de brou de pollastre Aneto, si pot ser de l'ecològic
- 500 gr. d'arròs Arborio o Carnaroli
- una llauna de 450 gr. de pedrers confitats d'ànec
- 50 gr. de ceps secs
- 100-200 gr. de foie d'ànec

Si tenim carcasses d'ànec podem fer un brou cassolà amb elles, tot afegint-hi les verdures que fem servir per fer brou.

Posar en una cassola els pedrers tallats a trossos, els bolets sec i l'arròs. Sense més, com els pedrers són confitats ja són untants amb greix i serà suficient. Deixar rossejar una mica i afegir-hi el brou calent, de mica en mica, deixant que l'arròs el begui poc a poc.
Anar remenant i afegir el brou a mida que ho demani.

En afegir l'última ració de brou afegir el foie a trossos, tapar i deixar uns segons.

El foie substitueix la mantega típica del rissotto, tampoc li va posar el vi blanc que acostuma a posar-se en rossejar l'arròs, no li calia la veritat.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Pasta inflada

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La Dolors em demana al post anterior la recepta de la pasta inflada. En Xesco Bueno ens les va ensenyar a fer al curs de cuina que varem fer a Sabores Taller de cuina.

Senzillament es tracta de bullir la pasta, espirals, pistons... Passant-se de cocció. S’esbandeix i es deixa assecar.

Aquí hi ha el problema de la humitat que tinguem a casa. M’explico. Si estàs en un lloc sec es pot deixar assecar a temperatura ambient. A casa meva en fer una prova, la pasta és va florir. Visc a prop de mar i la humitat que hi tinc no hi va gens bé. La solució és la que també ens va donar en Xesco: posar-les al forn baix, uns 30ºC fins que estiguin completament seques (semblant a quan estan crues). Encara no ho he provat, ho volia fer aquestes festes.

L’Starbase de Decuina.net diu que les va tenir al forn unes vuit hores aproximadament.

Un cop seques es poden guardar en un pot. Quan en vulguem senzillament hem de escalfar oli i quan estigui ben calent (recordeu que no ha de fumejar), hi tirem la pasta i la fregim.
Compte en no tenir-la massa estona, de seguida és queda cuita.

La retirem i la posem sobre un paper de cuina i la salem. És molt bona!

NOTA POSTERIOR: Finalment les he assecat al forn. He bullit la pasta el doble de temps que deia el paquet. L'he esbandit molt bé i l'he deixat al escórrer una estona llarga. He posat paper sulfuritzat en unes safates i he escampat la pasta a sobre procurant que no quedessin enganxades unes amb altres (alguna ha quedat, però com que estaven ben esbandides no ha passat res).
Les he posat al forn a 50ºC, amb el ventilador encès, durant unes tres hores. Acabat el temps les he tret i les he deixat refredar unes hores sobre un drap. Un cop refredades llestes!
Per fregir-les he fet servir un colador, hi he anat posant grapats de pasta i submergint-lo en oli ben calent uns segons doncs s'inflen ben ràpid.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Curs de cuina a Sabores Taller de cuina amb en Xesco Bueno

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quan l’Starbase de Decuina.net va fer la convocatòria i vaig sentir el nom d’en Xesco ja vaig dir que si, però quan vaig sentir que ho feia al Sabores Taller de cuina ja no en vaig tenir cap dubte. M’explico.

En Xesco el vaig conèixer primer pel seu bloc Gastromimix del qual, a part de les receptes, lliçons de cuina i curiositat, m’agrada especialment la bibliòfila; els seus comentaris sobre llibres de cuina, especialment antics o vells, són una meravella. Després ens va acollir en una trobada gastroblocaire a Can l'Esteve, el seu restaurant situat a Castellbisbal, i així en altres saraus de blocaires gastronòmics.
A part del seu restaurant en Xesco és un gran mestre, col•labora en diverses escoles i una d’elles és Sabores Taller de cuina al barri de Gràcia.

Sabores Taller de cuina és una escola de cuina que fa poc ha obert les seves portes al carrer Sant Lluís de Gràcia, a tocar del carrer Escorial. En Dani que l’ha posat en marxa treballava en el mon de l’hosteleria organitzant i muntant cuines. Quan va establir-se pel seu compte no ho va dubtar. L’organització de l’escola la porta ell tot sol, fins i tot, en acabar el curs és que fa la neteja dels estris i de la cuina. Això fa que s’abarateixin els costos i que, actualment Sabores Taller de cuina sigui una de les escoles de cuina a Barcelona que ofereixen cursos a un preu molt més que raonable. Si visiteu el seu web ho podreu veure.
Bé, comencem. Quan varem arribar el primer que varem fer és conèixer les instal•lacions, un local petit però molt ben aprofitat, i molt acollidor.

En Xesco va fer la presentació dels diferents plats que cuinaríem, si cuinaríem entre tots, i com ens organitzaríem. De mica en mica varem començar a preparar els diferents plats i ben aviat cadascú tenia una tasta a fer. En Xesco ens explicava com fer cada cosa i com l’acabaríem, i anava amunt i avall controlant-ho tot. Quina gran lliçó de com organitzar el treball en una cuina!! I quina facilitat en explicar l’elaboració de plats que podrien semblar complicats a primera vista.

Els plats que varem elaborar, després els varem poder provar acompanyats d’un vi rosat de Ca l’Esteve SomVuit, que va resultat molt bo per acompanyar cadascun dels plats que teníem a taula.

Els plats foren:
Caputxino de bolets
 
Una sorprenent meravella, gustosíssim

Espàrrecs amb maionesa
El secret de fer una suau maionesa amb un rovell i una batedora de mà, i de netejar i bullir adequadament i al seu punt uns espàrrecs verds

Sandwich de poma i micuit
Un altre dels que va tenir molt d’èxit, no en tens prou amb un de sol

Pasta inflada
La gran diversió de la nit, un bon acompanyament substitutiu de les crispetes

delaTerra
Tal com va dir en Xesco un joc visual i sensorial, una reproducció de les sensacions i textures que ens dona la terra.

Sal de vi
Sorprenentment fàcil de fer i amb un resultat espectacular.

Quallada de foie amb peres trufades

L’estrella de la nit, excel•lent i sorprenentment fàcil de fer, de ben segur que serà en més d’una de les nostres taules aquest Nadal.

Per si en voleu veure més fotografies:


Sols queda agrair a en Miquel dels Racons d'en Miquel i de Fem un mos que va fer, amb la meva càmera, les fotos on surto jo.

Segueixen aquest bloc