*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 8 de març del 2019

Xampinyons marinats

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest xampinyons marinats, gairebé són escabetxats depenen de la quantitat de vinagre o suc de llimona que hom li posi. Jo en poso poc per que no m’agrada massa, i per això els anomeno “marinats”. Són ideals per acompanyar algunes carns i per afegir a les amanides. 

Ingredients:
- xampinyons
- all
- oli d’oliva verge
- vinagre (jo he posat vinagre de mel, però que no sigui de Mòdena) o suc de llimona
- mostassa antiga (pot ser de Dijon)
- fulles de romaní
- sal i pebre al gust

Les quantitats seràn segons la quantitat de xampinyons i segons us agradi, més o menys, el gust de vinagre, la fortor de mostassa o all...
El líquid a omplert una mica més de la meitat del pot ple dels xampinyons.

Es netegen i tallen a quarts dels xampinyons, si són grans, si són petits es poden posar sencers.
Es posen en un pot de vidre que tanqui bé (haurem d’anar sacsejant algun que altre cop).

Es barregen els altres ingredients, menys les fulles de romaní, amb el braç elèctric i s’afegeixen al pot, junt amb les fulles de romaní. Es tanca i es sacseja.

Guardar-lo a la nevera, tot sacsejant-lo algun cop per que el líquid impregni tots els xampinyons.
Al dia següent ja es poden començar a consumir.

dijous, 13 de desembre del 2018

Pastís d'aprofitament de plàtans madurs

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Per motius de salut, vaig estar passant una temporada a casa la mare. Feia temps que la mare no cuinava i la seva cuina és... Gairebé inexistent... L'hportavem carmanyoles per la setmana i se'ls escalfava al microones, ja no encenia els fogons... He hagut d'anar a casa meva a buscar alguns estris! Per tant, cuino amb el que tinc a la mà... Em recorda quan veia l'àvia cuinar... Sense tants estris... Però ella, a més, cuinava en una cuina de carbó!! Si, al vell mig de Barcelona, una cuina meravellosa de carbó... Llàstima que quan varen actualitzar la cuina, no la varen conservar... Jo era ben petita però la imatge la recordo bé.

A la mare li agraden els plàtans, però verds, quan comencen a veure´s negres ja no se'ls menja... Vaig estar aprofitant-los tot fent proves per fer-ne un pastís.
Aquí un dels resultats, segurament algú dirà que no es ortodoxa, jo sempre he pensat que la pastisseria no era tant exacta com es diu... Allò de “tanta farina com accepti” és tant poc exacte...

Bé, finalment vaig decidir fer-ne un amb un full i un bolígraf al costat... Aquí el resultat, però, tal com us dic, divertiu-vos fent proves!
Tampoc serà ortodoxa els procediments d'elaboració... Jo i la pastisseria mai hem estat massa amics.

(c)saramaria
Ingredients:
- 400 gr. de farina de kamut
- 100 gr. de raspadura de sucre
- 2 ous sencers
- 200 ml d'aigua
- 1 rajolí generós d'oli d'oliva
- 2 cullerades soperes curulles de Nesquik
- 3 plàtans madurs, molt madurs
- el suc de mitja llimona
- un polsim de sal
- tres cullerades soperes rasses de massa mare
- mitja pastilla de llevat fresc
- una cullerada sopera d'aigua
- 100 gr. de nous

El dia abans aixafo els plàtans amb el suc de llimona i ho deixo reposar a la nevera.

Primer barrejo la massa mare amb la cullerada d'aigua, el llevat i dues cullerades de farina (dels 400 gr). Ho deixo reposar en un lloc sense corrent d'aire i menys fred de la cuina.

Passo per farina les nous i les reservo.

Barrejo en un bol gran barrejo la farina, la sal i el Nesquik (és el que tenia a casa).

En un altre bol i amb ajut d'una batedora, munto els ous amb la raspadura de sucre... Quan s'ha desfet el sucre hi afegeixo un rajolí generós d'oli d'oliva.

Finalment barrejo, en aquest ordre, dins el bol de farina, l'aigua, els plàtans i els ous amb el sucre, quan està ben barrejat hi afegeixo la massa mare. Un cop està tot ben integrat, afegeixo, amb l'ajut d'una espàtula, les nous.

Deixo reposar la massa mentre netejo els estris emprats, barrejo amb l'espàtula i deixo reposar novament dins el motlle escollit untant amb oli d'oliva.

El deixo reposar mentre encenc el forn i aquest s'escalfa. El forn a 200 graus, a dalt i a baix (el forn que faig servir a casa la mare és molt vell i senzill i, segurament, no arriba als 200 graus però fent proves és el que m'ha anat més bé).

dimecres, 21 de novembre del 2018

Suma't al Gran Recapte

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Un any més, el Banc d'Aliments crida a participar en el Gran Recapte. Aquest any celebren els deu anys. Hi ha moltes maneres de participar-hi, al seu web on trobaràs tota la informació.

dissabte, 29 de setembre del 2018

Escabetx de conill a la cervesa

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Amb aquesta recepta participo al setè concurs de que a revista Cuina convoca en motiu de la Festa del porc i la cervesa de Manlleu. 

M'acaben de comunicar que en sóc finalista!!

He fet servir la cervesa per que, quan la vaig provar, li vaig notar un gust de bosc i volia fer un escabetx amb moltes herbes aromàtiques i aquesta cervesa li potencia els seus aromes.
Per qué l'escabetx amb gust a bosc? Quan era petita, el meu oncle que era caçador, ens duia de tant en quant, un conill de bosc o llebre. La mare el guisava amb una punta de vinagre. Recordo perfectament el gust fort de la seva carn, i l'aroma de bosc que tenien.

ACTUALITZACIÓ: 

Em van comunicar que era finalista, i cap a Manlleu s’ha dit. Allà, tot visitant la Fira del Porc i la Cervesa vaig poder veure que l’elaborador de la cervesa que he fet servir també la distribueix amb el seu nom CervesaArtesana Minera, en concret és la Minera Avet-Hefeweizen, la qual, segurament, és més fàcil de trobar.

I finalment, una sorpresa, vaig guanyar el premi a la Millor recepta tradicional del concurs!!!



Ingredients:

- mig conill
- un porro
- una ceba tendra
- una pastanaga
- una branca d'api
- herbes aromàtiques (romaní, farigola, llorer, salvia, estragó... al gust)
- dos grans d'all
- un got i mig de cervesa
- un got de vinagre de Jerez
- oli d'oliva verge
- sal i pebre

En una cassola de fang enrossir el conill tallat a trossos grans, salaprebat. Reservar.

Tallar el porro i la pastanaga a trossos no massa petits, posar-los a la cassola on hem fregit el conill amb els dos grans d'all sense pelar.
Tallar igual la branca d'api i afegir-la.
Tallar la ceba en juliana i afegir a la cassola.
Salar i afegir les herbes aromàtiques.

Quan estiguin fetes, afegir-hi la cervesa i el vinagre, remenar i afegir el conill.
Abaixar el foc i esperar que faci xup-xup, deixar uns minuts i apagar el foc. Deixar reposar, millor fins l'endemà.

Bon profit!

Segueixen aquest bloc