*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Vista a Vinaròs, segona part


Un cop acabada la visita a Ca la Massita (després hi tornarem a veure com han quedat les farinada de repassos i trobar-nos amb la sorpresa de tenir-ne un paquetet per cadascú), varem anar al Restaurant Bergantin, escollit gràcies a les recomanacions del Massitet. Val ha dit que va ser una bona recomanació.

L’acollida del cap de sala, va ser magnífica, i l’atenció que va mostrar durant tot el dinar, molt agradable. Just al punt d’estar per a tot sense estar massa a sobre.

Primer varem degustar uns entrants variants, entre ells els famosos llagostins de Vinaròs. En el meu cas fou el primer cop que els provava i val a dir que em varen agradar molt. Les gambes de Palamós i els llagostins de Vinaròs!! I els més bons són els petits, que s’acostumen a quedar a Vinaròs.

Després vingueren tres arrossos. Va a dir que aquest mes de novembre es celebra a Vinaròs la XV Jornades Gastronòmiques dels arrossos. Uns 16 restaurants ofereixen un menú on l’arròs és el plat estrella.

El menú en fotos:

Tellarines
Per a mi genials, amb un oli que feia sucar-hi pa

Escopinyes

Calamars saltejats amb fruits secs
Gens malament, malgrat que no m’agraden les panses em va agradar el joc de gustos

Gambes panxudes
Molt bones i amb una forma curiosa, amb panxa!

Llagostins de Vinaròs
Moooltt booonnsss...

Arròs d’ortigues de mar (anemones)
L’estrella del dinar, malgrat que la textura pot semblar estranya es desfan a la boca, barrejades amb l’arròs, donant-li un gust a mar impressionant.

Arròs de popets i carxofes
Va ser el que va disputar amb força l’estrellat de l’anterior.

Arròs negre
Val a dir que també estava molt bo, però davant la novetat de les ortigues...

Combinat de tast de postres: flam, formatge i xocolata

També uns pastissets de Ca la Massita, de cabell d’àngel, moniato i de la pasta sola

No em vaig apuntar els vins però els podeu veure a qualsevol de les altres cròniques.

Sols queda dir una cosa: ens tornaran a veure per Vinaròs!

6 comentaris:

starbase ha dit...

Ahhhh, ja han passat massa dies i ho enyoro. Ahhhhhh x-D

Striper ha dit...

Em vaig a dinar m'has venir gana.

Glòria ha dit...

Nena, quin menú!!!!. Després de tot això, devíeu necessitar una passejadeta per Vinaròs per pair, no?

Massitet ha dit...

M'alegra saber que us tornaran a veure per Vinaròs! Ja sabeu que teniu les portes d'una cosa obertes de bat a bat...

Besets, bonica!

Fem un mos ha dit...

Segur que desprès d`un dinar com aquet i d`una companyia tan agradable , no m`estranya que vulgueu tornar.
Em va fer molta il•lusió haver-te conegut en persona.

illetapitita ha dit...

Carai quin menú!
Un àpat ideal per un dia rodonet!
Una abraçada!

Segueixen aquest bloc