*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 30 de novembre del 2008

Segon sopar en bloc

Segon sopar en bloc
Per veure les fotografies cliqueu la imatge

Segon sopar en bloc, un cop més organitzat per la Mar de Baixa gastronomia.
Aquest any varem anar al Restaurant Nonell, èrem menys que l’anterior sopar, però la conversa i la germanonia no varen ser menys.

El menú:
TAPA
Petxines de pelegrí amb crema de patates
ENTRANTS
Milfulls de verdures a la brasa, espàrrec de marge i botifarra negra
Gnocchetti de patates amb pesto de nous i blat de moro de granada
PRINCIPALS
Salmó amb sal i picada agra de tomàquet i poma
Confit d’ànec rostit i peres aromatitzades amb ratafia
POSTRES
Coulant de xocolata amb gelat d’almívar de llet
Gratinat de crema anglesa, fruites del bosc i pebre szeechuan

Varem procurar agafar plats diferents per a provar-los tots. Tot estava realment bó i ben elaborat, va triomfar però el milfulls de verdures, amb unes verdures exactament al punt i el confit d’ànec, genial. També el gratinat de crema angelsa va tenir el seu éxit, servida calent i amb el pebre estava d’allò més bona. Crec que algún de nosaltres intetarà repetir-la a casa… Esperarem veure la recepta penjada.

Com que aquest cop no participàven cap dels blocaires etnòlegs els vins varen ser senzills, coneguts d’algú o altre, senzillement per acompanyar bé un bon àpat que ens va agradar.

I per cert… Existeix la Kisumenja!!!!! Malgrat que en algun moment, durant el sopar, en varem tenir els dubtes… Però això ja es una altra història.

Els assitents:
Mar, de Baixa gastronomia
Massitet i Kisumenja (EXISTEIX!), d'Olleta de verdures
Tiriti (Lluís) de Tiritinyam
Starbase, de De cuina
Manel, de Un cocinillas online
Arantxa i Juan, de Curry, curry, que te pillo
Rosa Maria i Xavi, de Menja Sa
Sara Maria, de Delícies del rebost

Més cròniques:
Baixa gastronomia
DeCuina
Un Cocinillas on-line
Olleta de verdures
Curry curry que te pillo

11 comentaris:

Striper ha dit...

Coi quina festa amb gastronomia d'alt nivell i comensal igualment d'alt nivell blocaire i culinari.

Arantxa ha dit...

Yo también te he añadido hoy, yo es que todavía tengo un post pendiente anterior al "sopem en bloc", espero no tardar en escribirlo!

La cuina vermella ha dit...

Ei, Sara Maria: peaso sopar, peaso fotos i peaso ambientillo soparil, eh!?

Sara Maria ha dit...

Llàstima que no poguereu venir... A la propera!! Varem trobar a faltar molta gent!!

Gemma ha dit...

Per les fotos, es nota que ho vau passar bé!

Anònim ha dit...

Molt bon reportatge fotogràfic, anaves molt ben preparada ;) Jo no m'aclaro ni amb la càmara que t'ho fa tot automàtic... En Xavi va acabar fent pràcticament totes les fotos. A veure si les pengem aviat.

xaro ha dit...

Qin greu no poder venir perquè veig que vareu sopar í us ho vareu passar d'allò més bé!!

starbase ha dit...

Bona crònica.
Bon sopar.

Stupen-du.

Damnificados08 ha dit...

Esa crema inglesa con frutos del bosque y pimienta es bien facilica.
Se trata de una crema inglesa corriente,espesilla,con su vainillica infusionada. El secreto està en usar solo nata,ya que al tener mayor porcentaje graso,la crema gratinarà.
Llenar solo hasta 3/4 de la capacidad del recipiente elegido,con alegria echarle frambuesas,grosellas,arandanos,moras.. y desmenuzar por encima unas bolitas de pimienta de szechuan. Pasarlo unos minutillos bajo la salamandra,cuidadin con no socarrarse las manos al llevar el postre a la mesa,y a disfrutar!

Sara Maria ha dit...

Moltes gràcies per la teva explicació Damnificados08... I gràcies per la visita! Quan la faci ja posaré el comentari o un post!

Anònim ha dit...

De nada Sara María! Creo firmemente en el intercambio de ideas y recetas;con el estómago alegre la vida suena mejor ;-)

No sé muy bien como llegué a parar a tu blog y me ha parecido muy interesante,he tomado nota de algunas recetillas y ya he puesto algunas en práctica.

Echaré un vistazo de vez en cuando,a ver como te sale ese gratinado de crema inglesa.

Y si tienes curiosidad por alguna receta más de ese restaurante maldito,pregunta sin miedo;que aun tengo grabadas a fuego las elaboraciones de los platos.


Un saludo!

Segueixen aquest bloc