
Gaudir de les classes d’en Pep és gaudir d’una cuina senzilla, ben feta i extraordinària, i a més, aquest cop, va ser allò d’obrir la nevera i a veure que hi tinc. Una pràctica que m’encanta.
Dins l’explicació de les receptes podreu veure quantes varietats es poden fer amb les mateixes.
TERRINA DE “LLUÇETA” I BONÍTOL AMB AMANIDA DE MANDARINES

- 300 gr. de bonítol, sense espines ni pell
- 300 gr. de “lluçeta”
- 150 gr. de mantega
- 1 ceba
- sal
- porradell picat
- espinacs
- 4 mandarines
- 1 dl. d’oli d’oliva verge
En Pep ens explica l’origen de la recepta, va ser pel homenatge-celebració dels 70 anys del poeta Miquel Martí i Pol que es va organitzar a Girona. En Pep va tenir el privilegi (paraules seves) de participar en la realització de l’àpat, i va realitzar aquest per tal d’adaptar-se a la dieta del nostre poeta.
És pot fer amb qualsevol peix que tinguem a la nevera, un blanc i un de blau (per la proporció de grasses); la ceba millor tendre, doncs no necessita tanta cocció; el porradell es pot substituir per qualsevol altre herba, com fonoll a l’estiu, anet... S’hi poden afegir verdures, pastanaga picada, pebrot vermell o verd... Es pot canviar els espinacs per enciam.
Pelar i trinxar la ceba ben petita.
Posar una cassola al foc, suau, i quan sigui fossa tirar-hi la ceba. Deixar-la coure poc a poc; poca estona especialment si és ceba tendra..
Tallar el bonítol i la lluçeta a daus. Quan la ceba estigui cuita però encara blanca, incorporar-los a la cassola i deixar-ho coure un parell de minuts. Poseu a punt de sal.
Un cop cuit (aquests peixos necessiten poca cocció), retirar del foc i triturar amb la batedora elèctrica. Ha de quedar fi. Afegir-hi el porradell picat.
Mentre haureu escaldat les fulles d’espinacs (20 segons), les haureu refredat en aigua i gel i assecat amb un paper absorbent. Encamiseu un motlle amb elles.
Ompliu el motlle amb el triturat de peixos i deixeu-lo refredar a la nevera unes 4 hores.
Feu una amanida amb espinats i mandarines (pelades a sang, sense la pell blanca) i tallades a dauets petits.
Talleu la terrina a talls d’un centímetre de gruix i acompanyeu de l’amanida.
Podeu fer una vinagreta amb el suc d’una mandarina, oli i sal per amanir la terrina i l’amanida.
10 comentaris:
Crec que jo per la dieta em tinc que quedar amb l'amanida.
He pensat que la terrina seria un bon farcit per uns canelons de peix.. Potser acompanyats de salsa holandesa amb porradell o una maionesa suau
És un bon suggeriment fer servir la terrina per a uns canelons, freds, a l'estiu, estarien molt bé.
Aquesta terrina de lluceta té una pinta espectacular! I en Pep és un gran mestre també!
Molt bona idea lo dels canelons!
Petons!! ^^
Quina sort haver conegut Martí i Pol... Aquesta idea teua per als canelons. Encara que, potser, quedarien una mica àcids, no? Salutacions
Per cert, no he pogut trobar enlloc el que és "lluceta". És alguna varietat de lluç? Gràcies
La lluçeta és la pescadilla. Àcids?
Una recepta molt bona, la tenim pendent, per fe uns canelons com dius pot ser molt interessant.
petons
Deia això "d'acids" per les mandarines. ;D
Hhahahaa... Ok Francesc! No ho havia lligat per què eren molt dolces...
Publica un comentari a l'entrada