*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Mans i pans

L’altre dia vaig tenir el privilegi, sempre és un privilegi assistir a un taller o restaurant de l’Ada, de poder anar a la presentació als mitjans del nou taller que fa al seu restaurant el Pla dels Àngels.

Mans i pans… Bona combinació.
He de dir que anava sense saber massa on anava, l’Ada havia fet una crida pel facebook i m’hi vaig apuntar sense dubtar-ho.

Les mans són signes d’humanitat segons Darwin. Donar la ma, una encaixada de mans, és una salutació i també la manera de tancar un tracte. En moltes cultures les mans guareixen, transmeten energia, escalfor, donen vida i en són signe. I si avui en dia alguns han perdut la quotidianitat del tocar, abraçar, a l’altre, amic o amat, és un dels costums més saludables que existeixen. En paraules del pare Llimona “Viure és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?”.

El pa, que dir del pa. Un aliment bàsic que forma part de la nostra dieta tradicional. I en moltes cultures és sinònim d’aliment, i acompanya molts dels nostres rituals. També en algunes cultures el feien servir de moneda de canvi.
Si antigament s’elaborava a la llar, o en forns públics on es duia a coure la massa de casa, ara el comprem a la fleca. Últimament, i especialment amb l’aparició de petits electrodomèstics que en fan, torna l’olor de pa acabat de fer a les cases.

El nou taller de l’Ada Parellada, amb la col•laboració de l’Eva Moreno (creadora del Tapersex©) uneix mans i pans, dos signes de vida.

L’Ada ensenya com fer pa a casa. Farina, aigua, sal i llevat són els únics ingredients necessaris. Explica com amassar-lo, aconsella com deixar-lo fermentar i com coure’l al forn. Avisa, el pa fet a casa no és com el pa fet en un bon forn de pa. No hi ha res com el pa artesà fet per un bon flequer. Però el pa fet a casa té això, l’hem fet nosaltres, hem fet la massa amb les nostres mans i un cop al forn, ha perfumat la nostra llar... I això no te preu!

Amb la meitat de la massa (l’altre es deixa fermentar abans d’anar al forn), és com veiem que la seva textura és semblant a la de la pell. I aquí, l’Eva, ensenya a fer una massatge eròtic donant formes diferents a la massa. Us ben asseguro que les mans prenen escalfor en tocar la massa de pa, tot despertant el sentit del tacte.

En acabar un tast de les meravelles de la cuina de l’Ada, al voltant de les quals es poden anar fent preguntes sobre el taller, sobre els pans i sobre els massatges. I provar els panets fets en la primera part del taller!


En resum un taller molt productiu, us el recomano, crec que és ideal per fer amb parella.

On i quan?
1r dimarts de cada mes de 20 a 22h
Restaurant Pla dels Àngels. Ferlandina 23. Barcelona
Preu: 30€
Per inscripcions enviar un email a mansipans@hotmail.com

8 comentaris:

Anònim ha dit...

moltíssimes gràcies!! quin post tan bonic (jo encara no n'he fet cap!)
molt suggerent. I unes fotografies impecables.
moltes i moltes gràcies!

ada Parellada

Com Gat i Gos ha dit...

Nosaltres tamb som inondicionals de l'Ada, amb aquest post ens has fet venir moltes ganes de fer aquest taller... Petons gastronòmics

Sara Maria ha dit...

M'agraden els petons gastronòmics! Ara que veig no us tinc enllaçats... Ara ho faig!

Anònim ha dit...

Moltes moltes gràcies!!! Un gran petó de massa i bones vibracions!!!

Eva Moreno

el taller de cuina ha dit...

Ho vaig sentir a rac1 que ho explicava en Roger de Gràcia. Ha de ser curiós.

Fem un mos ha dit...

Un taller força interessant.
Petons

Francesc ha dit...

Dónes una visió molt particular de l'art de fer pa i la trobe molt engrescadora. Besades

Ruben ha dit...

Osti que bo... i així va passant el temps mentre el pa lleva ;-)

Segueixen aquest bloc