*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 7 de febrer del 2011

La meravella de trobar-te amb persones netes

Doncs si, la trobada gastroblocaire d’aquest dissabte ha estat, entre altres, una bona ocasió per trobar-te amb persones que et mostren netament i amb il·lusió el que fan; i gaudir-ho amb els amics de la xarxa, amb els que sempre dona gust compartir alguna cosa més que lloc al web.

Anem per pams, doncs ha estat un dissabte intens.
Gràcies al ben fer del Manel el Generós, mai més ben dit, ens varem trobar una trentena, si nois, una trentena de gastroblocaires al Mas Alba de Terradelles, a l’Alt Empordà.
Allí ens varem trobar amb tres germans que porten entre els tres una casa rural, una explotació ramadera de cabres, una formatgeria i un centre hípic d’equinoteràpia. I també a en Manu del Rebost de l’Empordanet que elabora unes boníssimes melmelades, i a la Rosita la seva encantadora gossa.

Ens varem dividir en dos grups, uns cap a la formatgeria i els altres amb en Manu.

En Martí fa els formatges de Mas Alba amb la llet de les cabres del seu germà Llorenç, i l’ajuda a tenir-ne cura. A Decuina podeu veure una foto on tinc un cabritet als braços... Me l’hagués endut a casa de bon gran, era tant dolç!

A les cabres les munyen sols un cop al dia per què puguin alimentar als cabrits, així no les exploten en excés i els cabrits estan més ben alimentats i son més forts davant de les malalties. Als mascles els destinen al consum de carn per tal de fer la millora de la raça, ja que si es fan creuaments entre exemplars de la mateixa sang la raça perd qualitat.
També l’alimentació es acurada, ells mateixos els preparen l’aliment, una barreja d’userda, civada en flor, palla i una barreja de grans (ordi, civada, blat de moro, soja, cotó....), això fa que la qualitat de la llet, i el seu gust, pugui se sempre la mateixa i ajudi a la qualitat del formatge elaborat després.

Varem poder veure les cabres i com la llet va directament del munyidor a un dipòsit, i d’allí va canalitzada cap a la formatgeria el que fa que arribi allí amb la màxima qualitat.

En Martí ens va donar una lliçó impagable de com es poden fer diferents tipus de formatges, segons el tipus de quall, segons el tractament donat a la llet quallada i segons la curació i el temps de la mateixa que se li dona després, l’Starbase ho ha explicat molt bé aquí, i en Manel els tipus de formatges que elaboren aquí.
Varem poder baixar a la cova de maduració, instal·lada a la gelera de la masia, per cert una masia el segle XVIII també casa rural, on varem poder veure alguns dels formatges que hi estaven madurant.

Un cop acabada la visita a la formatgeria i a les cabres, ens varem asseure al sol i varem poder gaudir de les explicacions del Manu del Rebost de l’Empordanet.
Ens va explicar les diferències entre confitura, melmelada, gelea; els diferents tipus de sucres que es poden fer servir per elaborar-les, els diferents procediments... Si en Martí ens havia donat una lliçó sobre formatges, ara gaudíem d’una lliçó de melmelades.

I també una gran lliçó de com hem de llegir les etiquetes dels mateixos.

Sabíeu que mentre la llei obliga als petits productors a elaborar melmelades amb un mínim d’un 35% de fruita les grans empreses sols n’hi ha de posar un % i poden cobrir la resta amb farines? Sabíeu que els productes que hi tenen una presència de menys d’un 2% no s’han de declarar? Així conservants i colorants no tenen per què declarar-se si són menys del 2% (compte amb els productes sense colorants ni conservants!). I que hi ha conservants naturals, suc de llimona i altres, que per llei s’han de declarar amb el seu número E si no són considerats com a part fonamental de la recepta? Per tant a voltes els números E de les etiquetes no són pas mes que productes completament naturals; i altres que no els declaren potser en posen de menys naturals però en una quantitat menor a la que estan obligats a declarar.

Impressionant és com en Manu tot sol, elabora les melmelades. La cura que té en fer-les i en trobar el gust de cadascuna, això junt amb la qualitat dels productes emprats donen unes melmelades magnifiques. Les elabora majoritàriament amb xarop d'agave, en podeu veure les propietats en aquest post de MenjaSa.

També ens va parlar de la importància de l’alimentació en relació al yin i al yan. Com podem potenciar un o altre segons les nostres necessitats en cada moment i en cada època de l’any. Això ens pot ajudar a mantenir-nos equilibrats i en bon estat de salut. (Manu, si dic alguna cosa que no és correcte corregeix-me!).

Per veure la resta de fotografies cliqueu a sobre la presentacio


A continuació varem poder tastar els formatges de Mas Alba junt amb les melmelades i gelees del Rebost de l’Empordanet. Una combinació excel·lent.

Varem dinar al Mas Alba, i així també varem poder gaudir de l’acolliment que dona aquesta casa rural. Un dinar amb cabrit guisat i uns postres especial (no el comercialitzen), recuit de drap amb llàgrimes de mango i melmelada de violetes del Rebost de l'Empordanet.

Un altre dia parlaré de la visita de la tarda al Celler Espelt.

15 comentaris:

starbase ha dit...

Una crònica molt bona Sara-Maria. Realment el cel de l'empordà va acompanyar la 'netedat' de tota la jornada. Gent transparent que fa les coses amb carinyo i també salta a la vista que amb professionalitat.
Perfecte :)

Anònim ha dit...

Noia, això en lloc de una crònica sembla un tutorial, genial, molt bona l'explicació! Estic la mar de contenta que ho hagi passat així de bé, aquestes trobades valen la pena, i l'organització un 10!
Una forta abraçada a tots!

gastropuntcat ha dit...

Molt bona sortida, j ahe llegit un parell i en cadascuna vaig descubrin una cosa nova.

Les fotos son fantastiques.

Salut!

josep ha dit...

Una molt detallada crònica que reflecteix molt bé el que vam viure dissabte passat. Som uns afortunats!
Una abraçada

No tot són postres ha dit...

M'encanta l'enunciat que hi has posat, no se m'hauria acudit mai però tens moltíssima raó!

La resta impecable.

PTNTS
Dolça

Marta Padenous ha dit...

Sara Maria felicitats per les fotos, un post genial que recull un dia genial...Ptnts guapa!

Miquel ha dit...

Una molt bona sortida i una cronica molt bona valen la pena aquestes trobadas i com diu Josep som uns afortunats els que vam viure la trobada
peto
miquel

Cuinagenerosa ha dit...

sara maria, m'ha encantat el títol i l'enfoc de la teva crònica, jo també crec que l'autenticitat dels amfitrions va ser del millor de la jornada.

Fem un mos ha dit...

Un dia genial per retrobar-se i recordar, ja esperem el proper!!!
Petons

maragda ha dit...

Va ser un dia fantàstic! Les fotos que has posat són super xules!
Molts petons!

Massitet ha dit...

I tan netes, Sara Maria!
A totes dues bandes, productors i blocaires...
I les explicacions, genials: per no perdre detells els qui no tenim memòria!!!

I gràcies pel servei de "taxi": va ser també part de la meravella del dia! ;-)

Sara Maria ha dit...

Completament d'acord Massitet! I gràcies per acompanyar-me tu, m'agrada quan veniu amb mi, si no hauria d'anar sola i és molt avorrit!!!

Francesc ha dit...

Com sempre que llig als blogs amics les cròniques de les trobades tan boniques que feu, no puc deixar de sentir un gran enyor de tots vosaltres. Quina sort!!! M'ha encantat la crònica i, com no, les teues fotos sempre tan precioses. Com tu. Besades

xaro ha dit...

Molt bona crònica, jo davant de la vostre maestria em sento incapaç.

Va ser un dia molt ben aprofitat tant per poder retrobar-me en tots vosaltres com per poder coneixer la gent de Mas Alba, en Manu i l'Anna que com bé dius son gent neta i que treballa amb amor i profesionalitat.

Ptnts

Carmen ha dit...

Hola Sara Maria, m'ha encantat conèixer-te, tampoc coneixia el teu bloc, però a partir d'ara no em perdré cap entrada teva.
Vaig a continuar donant una volta.
Petonets i feliç diumenge

Segueixen aquest bloc