Crema de xirivies

Aquesta recepta està inspirada amb la de  @

norfolkcookingmonster

 a Instagram, aquí.

Ingredients:
- 1 kg de xirivies
- Mig porro, la part blanca
- 1 ceba mitjana de figueres
- 4 alls
- ½ iogurt grec
- Brou de pollastre o aigua
- 3 cullerades de postres de mantega
- Oli d’oliva verge
- Barreja francesa 4 espècies: canyella, clau, pebre negre, nou moscada

 
Picar la ceba i el porro, posar en una cassola a foc suau amb dues cullerades de mantega i un raig (poc) d’oli.
Mentre es daura la ceba i el porro, pelar i tallar a daus les xirivies, posar en un bol i regar-les amb oli i un polsim de sal, barrejar amb la mans i escampar-los en una safata per anar al forn. Enfornar a 180-190 ºC durant uns 30-40minuts, fins que estiguin daurades.
 
Afegir les xirivies al porro i la ceba, empolsimar amb les espècies, tres alls picats, un raig de brou o aigua i deixar integrar-se.

Tancar el foc i afegir un all i mig iogurt grec, també brou o aigua segons es vulgui més o menys espès, triturar-ho tot. Jo l’he fet més com un puré d’acompanyament, però cremosa ha de quedar genial.
 
Es pot acompanyar empolsimant per sobre amb bolets, daus de pa fregit, un raig d’oli amb tòfona, ceba fregida cruixent o, fins i tot, amb un ou escaldat.

Pep Salsetes, el guardià de la cuina

 

Un savi de la cuina catalana, rescatador de llavors i receptes catalanes perdudes

Podeu veure el reportatge a:

Sense ficció

Amanida de faves, endívies i capipota

 

Ingredients:

• faves petites
• endívies
• capipota
• fulles de menta fresca
• suc de llimona
• oli d’oliva verge
• sal i pebre

Passar les faves per la paella amb molt poc oli, si són molt petites aviat estaran llestes. 

Tallar les endívies a talls petits i reservar.

Tallar el capipota a talls petits.

Picar les fulles de menta.

Un cop les faves estan cuites apaguem el foc i hi afegim les endivies. Els hi donem unes voltes i ho posem en un bol. Hi afegim el capipota i la menta.

Amanim amb oli, suc de llimona i salpebrem.

Humus de faves i menta

Ingredients: 

• faves
• menta fresca
• tahina
• un gra d’all
• suc de llimona
• oli d’oliva verge
• pebre vermell fumat (de la Vera)

Es fan bullir les faves amb una branca de menta durant uns deu minuts o fins que estiguin tendres.

Es treu la menta i es posen les faves en un bol o recipient, s’hi afegeix unes fulles de menta fresca, tahina i suc de llimona a gust. Jo tenia poques faves i vaig posar-hi dues cullerades de postre de tahin i el suc de mitja llimona.

S’hi afegeix un gra d’all, pebre vermell i oli d’oliva. 

Es tritura tot. Si queda molt espès s’hi pot afegir una mica d’aigua, o brou vegetal si en teniu a mà.

Al servir s’hi posa un fil d’oli d’oliva i pebre vermell.

Filet Wellington

Vaig trobar aquesta recepta de filet de bou Wellington a Gastronosfera, aquí, i aquest estiu l’he fet. El vaig fer amb vedella d’Andorra i en menys quantitat per que érem menys comensals, i potser algun altre canvi com el vi ranci en comptes del vi blanc... no poso quantitats, però a l’enllaç podeu veure les originals de la recepta. 

Ingredients: 

- Filet de vedella d’Andorra, net de grassa i teles 

- Mantega 

- Xampinyons 

- Escalunyes 

- Vi ranci 

- Sal i pebre 

- Romaní 

- Un rovell d’ou 

- Pernil del país tallat a llesques 

- Mostassa de Dijon 

- Oli d’oliva verge extra 

- Foie mi-cuit 

- Pasta de full 

Picar ben fines les escalunyes i les posen a la paella amb mantega. Piquem els xampinyons també ben fins i reservem. Quan les escalunyes agafin una mica de color, hi afegim els xampinyons, salpebrem i afegim romaní molt picat. Quan perdi la humitat, afegim el vi ranci. Cuinem fins que esdevingui una pasta densa i homogènia. Reservem en fred. 

Posem a daurar el filet, en una mica d’oli, per tots costats, a foc fort per que no es cuini l’interior. Deixem refredar una mica i pintem la carn amb mostassa. 

Sobre un paper film posem una capa de pernil que ha d’embolicar tota la carn, sobre el pernil una capa d’escalunyes i xampinyons. Seguidament el foie mi-cuit. A sobre hi posem la carn pintada amb la mostassa. Amb l’ajut del paper film emboliquem el conjunt.

Estenem la pasta de full sobre un paper de forn (jo en vaig fer servir dues de quadrades i les vaig ajuntar, amb ajut de rovell d’ou batut, per que després pogués embolicar el filet sencer). Posem al centre de la pasta full la carn, l’emboliquem i segellem les vores amb el rovell d’ou. Podem decorar amb tires de pasta de full. 

Deixem refredar un mínim de 30 minuts a la nevera. Escalfem el forn, amb la safata on anirà la carn, a 200ºC.

Pintem la pasta de full amb ou i posem al forn uns 20 minuts. Baixem la temperatura a 150ºC, i cuinem 10 minuts més. Deixem reposar uns 10 minuts abans de servir.

Era el primer cop que el feia, i no ha quedat massa bonic, però si molt bo.

Peus de porc al vermut

Quan compres a mercat, sempre cal escoltar i aprendre dels venedors quan expliquen com tractar i cuinar un producte, però també, com va ser aquest cas, a altres compradors. Aquesta recepta me la va explicar un client de la mateixa parada de la Boqueria on compro, més aviat comprava per que ha tancat per marxar a un altre mercat cansat de turistes, embotits i porc. 
És molt senzilla i l’he fet més d’un cop per què em va agradar molt. 

Ingredients: 

- Un peu de porc partit per la meitat 

- Dues cebes de figueres o tendres (que no falti) 

- Dos gots de vermut 

- Un got de brou o aigua 

- Sal, oli d’oliva verge i, opcionalment, pebre 

Es talla la ceba en juliana i es posa enrossir, sal i pebre. Aquí es pot fer servir la ceba cuita en juliana de Cuick, que també cal salar. 

Quan la ceba comenci a estar fosca, no cal que estigui confitada del tot, afegim els peus de porc que haurem fet coure abans, també podem fer servir els que venen tancats al buit i cuits. Els deixem dos minuts que agafin temperatura i afegim els dos gots de vermut. 

Deixem reduir una mica abans no afegim el brou. 

Deixem fer xup-xup, que vagi reduint el líquid i llestos. Bon profit.

Cuina! o barbàrie

Fa temps, abans del confinament, vàrem anar, amb la família a Vilanova de Sau, a la Fira de bruixeria que hi fan... Entrarem a dinar a un restaurant de l’entrada del poble, El Ferrer del Tall... i... oohhh... quina meravella, quin descobriment! 

Fins que no vàrem estar confinats tres mesos, no vaig descobrir la seva cuinera. Maria Nicolau, va esdevenir una de les persones més seguides, o almenys comentades, a Twitter durant aquests mesos que estàvem tancats a casa. Molts, varen tornar a cuinar, molts varen descobrir que no els era tan difícil posar-se a la cuina, altres receptes que mai havíem provat de fer, potser per por (quina porchetta!!). 

En acabar el confinament, els seus comentaris a les xarxes va esdevenir obligats de seguir, i quan va publicar el seu llibre, amb un nom provocatiu, va ser obligat de fullejar, i un cop ho fas, estàs obligat a llegir-lo. 

Aquí us deixo l’entrevista que li fa un altre gran, l’Antoni Bassas al diari Ara. Sols una nota, jo encara faig sopa (escudella) per sopar molts dies, generalment amb el que tinc a la nevera: una sopa de reaprofitament. A casa la fèiem per sopar molts cops, l’expert era el pare, arreplegava els que estava a punt de fer-se malbé i ens feia unes escudelles meravellosos. Aahhh... i a l’estiu també, la mare la refredava amb gel a la pica, i servides fredes una bona font de líquid per aguantar la calor.

    

Conill amb llimona i all

L'Ada Parellada al seu Instagram penja vídeos amb diverses receptes fàcils i ràpides, “Cuina amb barnús”, però també el Santi, el seu home i cuiner del Semproniana, els diumenges ensenya a cuinar-ne, i són molt interessants. M'agrada la manera de cuinar del Santi en aquest vídeo per que és poc ortodoxa, i jo també ho sóc de poc ortodoxa!

Aquesta recepta és la meva versió de la que el Santi va fer un diumenge al matí i que podeu veure aquí.

A la versió del Santi veureu que fa servir ceba ja sofregida i que li posa menys alls que jo, també posa un alcohol diferent i la picada també la varia una mica... ja dic, aquesta és la meva versió.

Ingredients:
- 1 conill tallat petit (amb el fetge)
- 2 cebes tendres
- 4 grans d’all
- suc d’una llimona
 - la pell de la llimona ratllada fina
- un raig de xerès sec
- herbes aromàtiques (farigola, romaní, llorer)
- cúrcuma
- mitja branca de canyella
- Sal i pebre
- Oli d’oliva
- ametlles i avellanes
- 1 carquinyoli
- un raig de vi blanc

Enrossir el conill en una cassola, ben enrossit.
Mentre, picar la ceba i els alls, reservar.
Extreure el suc de la llimona i ratllar-ne la pell finament i procurant no ratllar la part blanca (amargaria), reservar.
 
Fregir el fetge del conill i posar-lo en un pot per després fer-ne la picada juntament amb unes ametlles, avellanes, el carquinyoli i el raig de vi blanc (jo l’he fet amb la batedora elèctrica però la podeu fer al morter).
 
Un cop el conill estigui ben enrossit, enretirar-lo i reservar.
A la cassola posar-hi les cebes i l’all, afegir-hi les herbes aromàtiques escollides, jo hi he afegit cúrcuma també. Deixar fer uns minuts amb la cassola tapada.
 
Afegir el conill novament a la cassola, salapebrar-lo (en Santi també ho fa ara malgrat la queixa de l’Ada, però és que jo també ho faig molts cops), juntament amb el suc de llimona, la pell de la llimona ratllada i el xerès sec.
Deixar al foc una estona, remenant de tant en quant per que es barregi bé tot.

Enretirar la fulla de llorer (jo sols hi he posat una fulla) i la mitja branca de canyella.
Afegir-hi la picada, remenar i deixar una estona que s’integrin tots els ingredients.
 
Bon profit!

Mantega tofonada, un productor, un cuiner i una parada de mercat

MOLÍ DE GER és una formatgeria que es troba a Ger, a la Cerdanya, en Pere fa uns formatges excepcionals i, des de fa poc, mantega. Una mantega amb una textura trencadissa, i amb gust a llet, però llet de veritat.
Si teniu ocasió de passar per allà, no dubteu a visitar la formatgeria, també tenen un petit local on es pot fer un tast dels diferents formatges, i algun embotit, i comprar-ne.
Si no us podeu desplaçar fins allà, a Barcelona han obert, junt amb un soci, una formatgeria, DOTZE GRAUS, al carrer Bailén a tocar de Travessera de Gràcia. Allà trobareu els seus productes i altres d'artesans d'arreu. Deixeu-vos aconsellar, no en sortireu defraudats.
Si en voleu saber-ne més, visiteu el seu web MOLÍ DE GER, i el facebook de DOTZE GRAUS o el seu Instagram.

CA L'IGNASI, a Cantonigròs, és una parada gairebé obligatòria si aneu per Collsacabra. Aquest restaurant, com diu ell, escenifica Collsacabra al plat. L'Ignasi és un gran cuiner, i la Laia, que porta la sala, us aconsellarà magníficament com acompanyar les obres d'art de l'Ignasi amb un bon vi. Ell va ser qui va mostrar la recepta de mantega tofonada al seu instagram i, com jo tenia mantega de Molí de Ger... Em vaig animar a fer-ne... Magnífica!
Podeu visitar el seu web, o també hi ha plats per endur a punt d'escalfar a casa, CA L'IGNASI, CASA DE MENJARS.

SOLEY, la centenària parada del Mercat de la Boqueria (1864), és el lloc on pots trobar allò que cerques i no saps on buscar. Una parada que ha sabut actualitzar-se constantment, aportant productes d'arreu del món al costat dels que són ben nostres. Amics dels picants: és una parada imprescindible per cercar els condiments picants que necessiteu.
Podeu visitar el seu web, SOLEY BOQUERIA.

MANTEGA TOFONADA

Ingredients:
- 1 mantega i mitja de Molí de Ger
- Tòfona de Soley Boqueria (jo en vaig fer servir mitja)
 
Deixar que la mantega agafi la textura de pomada, millor tallar-la a daus i deixar-la en un bol que vagi agafant-ne la textura.
Ratllar la tòfona.
Un cop la mantega estigui pomada, barrejar-la amb ajut d'una espàtula, quan estigui ben barrejada, afegim la tòfona i barregem bé.
Preparem un recipient, el folrem amb un paper film per tal que, després, es pugui treure la mantega còmodament.
Jo vaig posar-la directament en una carmanyola de vidre, com que no l'he de servir, l'agafo directament i la tinc tapada a la nevera.
La deixem reposar a la nevera un o dos dies, si aguanteu sense menjar-ne abans!

Gambes saltejades amb pernil i all

Avui, gairebé sense introducció, senzillament tenia els ingredients a la nevera, i en obrir-la vaig pensar que em venia de gust.

Ingredients:
- gambes pelades
- 2 o 3 grills d'all
- daus petits de pernil ibèric
- julivert
- oli d'oliva verge
- sal
 
Els daus de pernil els vaig fer ben petits (com podeu veure a la fotografia).
Els grills d'alls també picats petits. El julivert picat.
Posar en una paella una mica d'oli d'oliva i els daus de pernil, donar-hi voltes i afegir els alls.
Abans no es comencin a coure (que no es cremin), afegir les gambes, donar unes voltes i quan gairebé estiguin al nostre gust (a mi no m'agraden massa cuites), afegir el julivert i la sal (al gust). Donar unes voltes i servir.

Els canelons de la rebesàvia

 Menuts Rosa és una parada de menuts de La Boqueria (parada 586), per on passen grans cuiners a comprar el seu producte fresc. La besàvia de la Rosa, va començar a vendre menuts a la plaça Sant Gladric a principicis de 1900, la tradició va continuar amb l'àvia i la mare, i ara amb la Rosa, s'han reinventat i també ofereixen plats cuinats (la Rosa ha estudiar a l'Escola Hofmann, i s'encarrega dels plats cuinatws que venen a la parada, receptes tradicionals de menuts i, també, algunes amb la participació de cuiners llatinoamericans i africans.

És en una d'aquestes col·laboracions que vaig veure al seu Instagram aquest post:

Uns canalons on la pasta era substituida per creps! De seguida em va venir a la memòria uns canalons que ens feia la mare i que, ens explicava, que ja els feia la seva àvia (Pallars Sobirà). En vaig encarregar i els vaig provar. Quin farcit i, que bo, el contrast del farcit amb el dolcejar de la crepe... I si, de cop a la memòria els de la rebesàvia.

Cada cop que em queda un punta de carn, la poso en una carmanyola al congelador, quan la tinc plena en faig croquetes o lassanya o canalons amb ella. Així que vaig decidir fer els canalons de la besàvia, ja que la carmanyola estava gairebé plena; sols hi vaig afegir, seguint la tradició del Pallars, un cervell de xai, que amoroseix el farcit.

Ingredients:

@saramaria

- pasta de canalons

- sofregit de tomàquet amb ceba

- beixamel (jo també li poso ceba)

- ous

- sal

- formatge ratllat per gratinar

Batre els ous amb un polsim de sal (si volem també hi podem posar pebre o qualsevol altre espècia com cúrcuma) i fer-ne truites petites, rodones i planes.

Anar posant sobre les truites una cullerada de farcit de canalons i enrotllar-les.

Anar-les posant, una al costat de l'altre, en una safata on haurem posat tomàquet sofregit al fons.

Quan la safata estigui plena, posar al damunt la beixamel, a mi m'agrada una beixamel no massa espesa, no es fa tan pesada. Posar al damunt el formatge ratllat i gratinar al gust.

Costelletes de conill

M'agrada el conill, i aquest cop l'he fet ràpid, i senzill, i ha quedat d'allò més bo.

Ingredients:

- unes costelletes de conill
- xerès
- sal
- pebre
- all en pols
- oli d'oliva verge

En una paella saltejar, amb oli, les costelletes de conill, salpebrades i amb un xic d'all en pols.

Quan comencin a daurar tirar un raig de xerès (pot ser conyac o un altre alcohol), i cremar, quan s'apagui deixar uns minuts més i servir. 

Sofregit català

Abraham Simon ens explica com fer un sofregit.

La caramelització de la ceba és el punt clau i la diferència entre el sofrito, que sols pocha la ceba, i el nostre sofregit.

Tarta de formatge de Nandu Jubany

Nandu Jubany és un dels cuiners que, durant el confinament, ha fet vídeos amb receptes. Cap de les receptes no té pèrdua, però aquesta és molt llaminera. La vaig fer pel primer dia de trobada familiar després de dos mesos i mig de confinament, i va agradar a tothom. Jo la vaig fer amb la meitat dels ingredients, per que el meu motlle no era tan alt com el del Nandu.

Aqui podeu veure el vídeo del Nandu:

Ingredients:
- 500 gr de formatge tipus Philadelphia
- 15 gr de idiazabal
- 3,5 ous (en vaig batre un i en vaig posar la meitat)
- 200 gr de sucre
- 250 ml de nata líquida
- 12,5 gr de maizena


Escalfar el forn a 250ªC.

Forrar un motlle amb paper de forn, al vídeo podeu veure com ho fa en Nandu. En aquesta altre recepta, ho fan mullant el paper per que s'adapti bé al motlle, és una altre opció.

Barrejar tots el ingredients amb l'ajut d'un braç elèctric.
Posar la barreja dins el motlle.
Enfornar i baixar la temperatura a 220ºC.
Cada forn és un món, jo li vaig tenir 30 minuts.

Durant els vídeos, el fill del Nando dibuixa la recepta, aquí la recepta del pastís de formatge:

Magdalenes de cacao

Algunes notes: he posat farina de civada per què en tenia una mica i la volia aprofitar. He afegit cacao pur, i no he augmentar la quantitat de sucre, al meu gust han quedat just al punt que m'agraden de dolç (no en excés), si us agrada molt el dolç potser que poseu una mica més de sucre o mel o feu servir alguna xocolata en pols que ja porti sucre.

Les ametlles les podeu picar i afegir a la massa, se'm va ocórrer a última hora i per això vaig optar per enfonsar-les al mig de la massa.

Ingredients:

- 125 gr d'ous (en el meu cas 2 ous)

- 125 gr de sucre

- 100 gr de farina

- 25 gr de farina de civada

- 2 cullerades soperes rasses de cacao pur

- 4 gr de llevat Royal

- 125 ml d'oli d'oliva verge

- canyella

- ametlles crues

Escalfem el forn a 210ºC

Batem els ous, hi afegim el sucre i continuem baten, no cal que arribi a blanquejar, afegim la canyella i l'oli.

Un cop estigui tot integrat, afegim les farines i el llevat tamisats.

Barregem bé.

Aconsello posar les cassoletes de paper dins algun motlle més rígid, això ajuda que pugin per que la cassoleta no s'obre.

Omplir-les de manera que no arribi la massa a dalt, després creixeran.

Jo he enfonsat una ametlla crua al mig de cada massa per magdalena.

Enfornar durant uns 15 o 20 minuts, segons els forns. Anar-ho controlant de la manera tradicional de punxar, si surt el punxó net es que estan al punt.

Amanida de cap de vedella, fonoll, api i poma

M'agrada molt el cap de vedella, tant amb cap-i-pota o amb callos, com amb amanida. A l'estiu són amanides que es poden tenir a la nevera i que refresquen.

Aquest cop li he fet la vinagreta que ja havia fet en aquesta amanida d'espinacs, però també estaria bona amb alguna salsa amb iogurt.

Ingredients:

- cap de vedella

- api

- fonoll

- tàperes

- poma golden

- sal

Per la vinagreta:

- oli d'oliva verge

- all

- suc d'una llimona

- mel

- un punt de mostassa

Amb l'ajut d'una mandolina llesquem ben fi l'api, el fonoll i la poma, ho posem en un bol.

Tallem a daus petits el cap de vedella i els afegim al bol.

Piquem les tàperes i també les afegim al bol. Salem i remenem.

Per la vinagreta posem en un vas alt tots els ingredients i els triturem amb un braç elèctric.

Amanim l'amanida del bol, remenem i deixem reposar.

Si es vol s'hi pot afegir pebre i també ceba.

Caponata siciliana

Conec a Julie Andrieu pel seus programes a la TVFrance; he vist que ara els fan a la TVE.

Ja a l'any 2015 en vaig penjar una recepta del seu programa a la TVFrance, una quiche de rilletes de porc.

L'altre dia vaig veure el programa dedicat a la ratatouille i, en el programa, una siciliana resident a França, cuinava una caponata siciliana. A TVE el vídeo ja no està disponible, i a la TVFrance tampoc, però si que la recepta està al web de la Julie.

Tenia pendent de fer la recepta, i en tenia buscada una recepta al web de Giallozafferano, on diversos xef expliquen les seves receptes de cuina italiana.

Aquí hi ha el resultat, boníssima l'endemà, freda, malgrat que atemperada també és molt bona. Ideal per acompanyar el conill confitat de l'altre dia. Hi he posat de la meva part, l'all.

Ingredients:

- 1 albergínies

- 2 branques d'api

- 1 ceba blanca

- olives verdes

- pinyons torrats

- quatre tomàquets pera

- alfàbrega

- 1 cullerada sopera de tàperes

- 1 cullerada sopera de concentrat de tomàquet

- un polsim de sucre

- 1 cullerada sopera de vinagre de poma

- oli d'oliva verge

- sal

- 4 grans d'all

Rentar i tallar les albergínies a daus i posar-les en sal, hi ha receptes que no les pela, jo ho he fet.

Treure els fils de l'api i tallar a daus de una mida semblant a l'albergínia. Posar en aigua bullint durant deu minuts. Colar i reservar.

Tallar la ceba a daus petits i sofregir en una cassola, juntament amb els alls picats, a foc mig. Quan comenci a ser transparent, afegir l'api i deixar una estona, uns cinc minuts. Reservar.

Mentre, escórrer les albergínies, i esbandir-les per treure la sal, prema-les amb les mans per que també treguin una mica d'aigua. Sofregir-les en una paella amb poc oli durant uns 10 minuts. Reservar.

Pelar els tomàquets i treure'n les llavors, tallar-los a daus.

Afegir a la ceba i api, el tomàquet i el concentrat de tomàquet, deixar reduir i afegir les olives, les tàperes, el vinagre i el sucre. Quan hagi cuit una estona, afegir les albergínies i els pinyons torrats. Per últim l'alfàbrega picada

És bo menjat al dia següent, i fred.

Ous de confinament amb rösti i cansalada

El repte gastronòmic aquesta setmana de confinament, per promoure els consum de productes de proximitat, convocat pel Pep Nogué, han estat els ous.

Després de donar-li mil voltes, he optat per fer una recepta senzilla. Les patates Kennebec són de Trumfos del Pirineu; els ous, d'Ous de Calaf; la cansalada és de porc Duroc; la mantega Cadí; també he fet servir pebre de la Vera (vermell fumat).

Ingredients:

- 2 patates kennebec

- una cullerada sopera de mantega

- 1 ou

- oli d'oliva verge

- pebre vermell de la Vera

- escames de sal

- tres llesques fines de cansalada curada

Primer ratllem les patates; posem la mantega en una paella amb un rajolí d'oli i, quan estigui desfeta, hi tirem les patates ratllades, amb sal i, si voleu, pebre. Les repartim i premem tot donant forma de truita. Ho deixem al foc mig, sacsejant la paella de tan en quan. Després li donem la volta i el coem de l'altre costat. Ha de quedar daurat, malgrat que, a mi, no m'agrada que quedi massa torrat.

Piquem ben petits els talls de cansalada i els passem per la paella fins que quedin cuits al nostre gust.

Torrem una mica, sols una mica sense que es cremi, de pebre de la Vera en una paella per que tregui l'aroma.

Posem aigua al foc per que bulli.

En un bol posem un paper film com si el volguéssim folrar, deixant un tros llarg per fora, pintem l'interior amb una mica d'oli, hi posem un ou (sense closca); tanquem el paper film com si fos un saquet i el tanquem (amb un cordill va be). Posem el saquet dins l'aigua bullint i ho deixem fins que veiem que la clara és cuita però el rovell no.

Posem el rösti en un plat, a sobre la cansalada, deixant un foradet al mig per posar-hi l'ou. Amanim l'ou amb el pebre i les escames de sal.

Conill confitat

Abraham Simon és un divulgador gastronòmic que durant aquest confinament ha estat penjant vídeos amb receptes de cuina tradicional, també ha participat en el programa Girona Excel·lent, un segell de qualitat agroalimentària.

“L’Abraham és un franctirador, un forassenyat que defensa la cuina de tota la vida no perquè sigui del país, sinó perquè és un dels millors bagatges culturals que tenim els catalans. Cultura en majúscules” (article sense aquí).

També és autor del llibre Les Cassoles de Girona: receptes tradicionals a foc lent.

Girona excel·lent és un segell agrolimentari mitjançant el qual es reconeix els millors productes de la província de Girona. Mitjançant tast a cegues dels millors cuiners, enòlegs i crítics gastronòmics, són seleccionats entre productes elaborats totalment a les comarques gironines. És una iniciativa de la Diputació de Girona.

La recepta em va agradar des del moment que vaig veure, en directe (podeu veure'n el vídeo aquí), l'Abraham explicant-la i, després de provar-la, esdenvindrà una de les receptes assídues a la cuina de casa. Jo hi he posat, a més i seguint el consell opcional del mateix Abraham, vi blanc, i també una branca de farigola.

Ingredients:

- un conill a trossos

- mig got de vi blanc

- dos fulles de llorer

- una branca de farigola

- una cabeça d'alls

- una cullerada de postres de grans de pebre

- sal

- pebre

- oli d'oliva verge

Aconsello fer-lo en una cassola de fang i tenir a mà difusors pel foc, per tal d'aconseguir una baixa temperatura per fer el confit.

Jo acostumo a fer servir el vi blanc Vailet de Celler Espelt, la seva qualitat és genial, i això el fa bo per cuinar i té un preu assequible.

Primer salpebrem generosament, sense por, el conill.

Posem oli al fons de la cassola escollida i anem posant els talls de conill a dins la cassola, no hi ha problema per que uns quedin a sobre, quedaran tots coberts.

Posar-hi el vi blanc, cobrir totalment amb oli d'oliva. Deixeu que passi un dit per sobre el conill.

Afegir-hi el llorer, la farigola, els alls, separats però amb pell, i els grans de pebre.

Posar sobre un difusor (en el cas de cuina a gas), i amb el foc una mica alt, fins que s'escalfi l'oli, aleshores baixem el foc al mínim. No ha de coure, si veiem que s'escalfa més del desitjat, tot i tenir el foc al mínim i en un de petit, hi podem posar un altre difusor a sota, i anar afegint difusors si cal.

Jo li vaig tenir una hora i mitja, però només cal anar comprovant que estigui tendre i gairebé es desfaci.

Deixar refredar a la cassola. Es pot menjar tebi, o fred (fred està genial).

Posar en una recipient i guardar a la nevera.